DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estirar M 396 oc.
estirar V 4423 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estirar Freqüència total:  4819 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a vegades els destins, tanmateix sense malícia. Tu, Làquesis, tries o estires d'un copiosíssim munt les diverses i rares sorts. I tu, Àtropos, que ets
sense haver-ne encara un lúcid esment, de càncer de pàncreas: a tot estirar, en un parell de mesos, llest. "Va treballar, però no va omplir cap
agafà la mà entre les seves i esclatà en un plor violent. L'estrenyia, l'estirava cap a ell fins a fer-li mal, mentre amb veu torbada gemegava: —Sileta...
travessà el cervell. Somrigué, agafà la podadora i baixà cap als animals. Estiraven les bèsties cadascuna per la seva part; el gos, una mica més gros,
poc es dugué les dues mans al rostre i exhalà un crit de terror, mentre s'estirava els cabells, s'arrencava els cabells. Llavors va cridar sa mare: —Mare!
la darrera festa de Tots Sants sobre la vanitat de les coses humanes; s'estirà dintre del seu vestit nou, destenyit, i murmurà per a ell mateix: "Res:
arguments dels pares Legouy i Jaouen són "seculars": "profans". A tot estirar, hi trobem una sola premissa religiosa: obligats a la caritat per vot i
de "Decadència" al període que s'obre amb els Trastàmara —a tot estirar, amb l'Emperador Carles— i es tanca amb els versos de l'Aribau i l'inici
la guerra és a les acaballes. "La guerra pot durar quinze dies i, a tot estirar, dos mesos; s'acabarà per la qüestió internacional". Quina alegria, si
de la FAI, que aguanta el fusell enlaire, amb gest de victòria, i estira el braç de l'enemic vençut. A casa la meva tia Carme van sentir
que no ho han comprès. No els ho explica, però. Ni cal, el cardiòleg estira un dels llumins que subjecta l'ajudant, i aquest obre la mà per tal de
a poc a poc s'hi enfila per sortir del líquid que li arriba a mitja cara, estira un dels fulls empaquetats i distretament llegeix: "Considerant les
sanes... Els altres tres sospiren, disgustats, i ell ho aprofita per a estirar un altre plec de la muntanya on seu. El desdoblega i llegeix: "Declarem
casa. Van dir que ens havíem contaminat el mal les unes a les altres. Ell estira les mans sobre la taula, les va tancant, aclaparat. Un soroll a la
—Tampoc. Si és morta, la deuen haver enterrada d'amagat. La noieta l'estira, com impacient ara que s'ha decidit o l'han decidida a fugir, i ell la
altra, més granada a jutjar pel garrot de braços que se li veu i que ell estira fins que la cara queda al descobert. —Ho semblava, oi? Ell no replica,
l'home. L'orador s'ajup una mica, com si volgués gratar-se la cama o estirar-se el mitjó i, amb una veu molestada, s'interessa: —Per què li ho dieu
un. Hi tinc una obligació... El primer que surti —es diu a ell mateix, i estira una carpeta a l'atzar, gruixuda i farcida de papers multicolors. Torna
Ell passeja l'esguard vessant amunt. —Veig molta muntanya, jo. La noia l'estira pel braç. —Anem —diu. Carrega la pala al carret, on ella ja ha deixat el
lentament fins a trenta. —Panxa a terra! —diu aleshores. Tots els homes s'estiren sobre el terra aspre de ciment i el doll els espetega furiosament a
sabeu? —Sempre voluntari? —Sempre... Com ho voldreu, això? —S'estira la cinta mètrica, es treu una llibreta i un llapis de la butxaca—. Màniga
els pits amples i granats que tremolen al seu contacte. Sense miraments, estira el cordó fins que cedeix, i aleshores, amb les claus a la mà, salta per
s'arrengleren a terra mateix, davant els balancins i divans on seuen i s'estiren els drapaires escrupolosament afaitats i amb camises blanques que lluen
ha hagut d'anar confessant moltes debilitats que a mi m'han servit per a estirar de la madeixa. —Es resigna que siguis dels nostres? —No ho sap ningú. Ni
es resisteix—: Caporal! —Més val que obeeixis —li xiuxiueja la noia. Ell estira el braç de les urpes que l'empresonen. —Ja hi vaig! Però un dels altres
tenim tot ben organitzat! Al cap de disset minuts, però, la malícia se li estira per la cara i se li converteix en una ganyota contrariada quan un dels
dilaten en un replanet, davant la porta, d'on penja una cadena. Abans d'estirar-la, però, la xicota es tomba, l'adverteix: —No totes són tu, aquí
directament a la teva habitació. —Oh, no, això no! Hi ha uns costums... —Estira la cadena al cim de la qual dringa una campana, i afegeix lacònicament—:
—diu ella. Deixa la pinta i surten tots dos al passadís, on la noia s'estira les mitges i es consulta la costura. Ell segueix cap al recambró, a tocar
immobilitza. —Bé —fa l'home—, ara serà qüestió d'organitzar-se... —Però estira tot el cos cap al prestatge on hi ha les capses de cigars, aconsegueix de
sota l'esguard alçat dels altres dos, arriba a dos dits del sostre, estira un plec de papers que freguen el guix clivellat i en alguns indrets
—En tinc molts —la tranquil·litza l'encarregat—. Us en donaré un altre. S'estira de nou cap a la capsa, els remena, estudiant-los fins i tot a contrallum.
s'alça amb un plomall que deuen haver recollit en algun racó. L'altra mà estira a poc a poc el paper que limita el cim de la muntanya, el fa lliscar cap
subtils d'allò que és immediat en contraposició a l'equilibri de dos que estiren d'una corda i viuen d'aquest esforç? L'home mig arronsa les espatlles,
només un moment, perquè tot seguit la noia fa: —Potser valdria més que m'estirés una estona... S'incorpora i camina cap al divan, on de primer s'asseu i
sota l'americana. Es desfà igualment de les sabates i aleshores s'estira al seu costat. —Hi ha detalls curiosos, en la vida d'aquests heresiarques
i que... que havia... publicat un llibre... co... co... contra... ai! Estira les cames amb un moviment sobtat i llangorós abans de replegar-les de
calor —i es toca la punta de la combinació, amb la falsa pretensió d'estirar-se-la sobre les cuixes. —Sí, sí, ben cert —confirma l'home amb
—Em penso que sí —confirma la noia—. Per què no us traieu el gec i us estireu una estona? Ja heu sentit que en teníem per vint minuts. Ell mira el
, i acaba després d'una vacil·lació—: Bé deu ser-ho. —I ens hi deixa estirar? Però ja s'ha tret l'americana, s'inclina cap a les sabates que es
se'ns hagués acudit setmanes, mesos enrera? —gemega. Es calma una mica, estira uns papers grocs de la capsa de sabates—. Sí, te la faré —diu—. En
La cama... —Sí —diu ell mentre es treu el mocador de la butxaca. La hi fa estirar amb tot de precaucions, fins que l'os sembla reduir-se; aleshores li
ja no tenia cap poder, anava a veure'l a les Torres de Padrós, a tot estirar, dues o tres vegades l'any. El vell no havia perdut, però, la seva
escapat de la Revolució. Jeroni es cansava, però la dida no. La dida l'estirava Rambles avall, implacable en la seva curiositat, i el seu instint
àngel blanc? —Què és? —preguntava Jeroni. Erasme llegí amb veu cridaire, estirant el braç amb què aguantava el llibre, com si temés el contagi.
amb la mateixa expressió resolta i furiosa amb què cada matí esclaria, estirava, untava de pomada els negríssims cabells de les seves filles, amb el
espessa de Jeroni i el guardà a la caixa de núvia, on es quedaria, a tot estirar, dues setmanes. Prometé, segurament no una vegada, sinó moltes, prometé
gec i pantalon subjectat amb un cordill que li queia i que contínuament s'estirava amunt; però a l'hivern i a l'estiu, sempre gratant-se amb els colzes, una
una desconeguda a qui imitava, fins i tot amb la manera de caminar, estirant les passes tant com podia o escurçant-les, fent saltirons petits com de
d'un cotxe un capvespre de carnaval. A la costa de Sant Domingo el cotxer estirà amb força les regnes i els cavalls s'aturaren de cop. Un embalum grotesc

  Pàgina 1 (de 97) 50 següents »