×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estireganyar |
Freqüència total: 22 |
CTILC1 |
de Sinera i donava un profitós tomb per la vila, abans d'encaminar-se a | estireganyar | de bona hora els escassos cabells de la senyora Maria Castelló i a | nen se n'anava de dret al bressol, s'enfilava com podia i la pegava i li | estireganyava | els cabells. Només li faltava això, a la noia dels coloms, deia la | amb què havia gratificat els homes que dormien. Naturalment, no cal | estireganyar | aquests exemples fins a pensar-se que hom pot dormir en país de lleons | augmentar la interpretació popular. El grup l'anava empenyent. L' | estireganyaven | per les mànigues i el feien caminar seguint la seva ruta, fins que | : la poesia, però, és feta. Llull, atret pel cel i per la terra, s' | estiraganyà | més de cinquanta anys en la desfeta de la seva misèria i de la seva | plorinyar, esgratinyar, esporguinyar, garfinyar. Any. | Estireganyar | , tireganyós, afiganyar, atiranyar. Ass. Adobassar, | torna a l'andana i agafa el tren que ha trigat. Esquinçaria el llibre. L' | estireganyaria | : coberta per ci, coberta per lla. Li ve son. Mira el capell d'una senyora | la llet als morros! I tot, ¡perquè tens quatre pams de pell blanca mal | estireganyada | ! ¡Els blancs! ¡Aviat no se'n cantarà ni gall ni gallina! ¡I compteu, | i ha calgut que els estudiosos l'investissin. Altres comarques han | estireganyat | un nom històric o tradicional, com el del Priorat, per aplicar-lo a una | mostra perfectament configurada sense aquest anex, i, tanmateix, resulta | estireganyada | cap al nord amb la inclusió de les valls del Flamicell i del Manyanet que | ha trobat en una fontada, acomodat en la gleba, saborejant costellas qu' | estiraganyava | fins deixar l' os net y pelat? Sols dirém que, En Desideri, ben menjat y | ja sab on posa els peus: no té tan mala vida perquè l' | estiraganyin | les guineus. Ja ho sabs, aquella noia va morir-hi, i | un rosegall de manta. La fàmula, bracejant, l'havia | estireganyada | . No troben senyals enlloc sinó el sangtraït qui | mates d'avellaner li fan costat. Vent que les mou, la xarxa | estireganya | . Com que en el joc no som encara mestres, les pilotes rodolen | per dotzenas, peró nosaltres sols, ab los cavalls llassats y farts d' | estiraganyar | los tenys de las sarments que se 'ls enroscavan per las potas, comensárem | á trench d' auba. Com ja 'm refiava de ma xicota, vaig tibarme la levita, | estiraganyant | la pels faldons; vaig desensopirme 'l bras, fent contraccions de pit, com | dialectals, d'un dialecte amb un altre dialecte, s'allargassaven, s' | estiraganyaven | entre uns quants ancians asseguts als bancs, amb armilla fosca i camisa | una franja obscura de base horitzontal es perfila una nuvolada de ratlles | estireganyades | pel vent. Un núvol d'un verd profund s'enfila cap a l'angle dret superior | d'avellaner li fan costat. / Vent que les mou, la xarxa | estireganya | ». El Joaquim va somriure amb el puret enganxat als llavis: —Un drive | sostenidors, i quan es va poder alliberar, tenien un estrip i estaven | estireganyats | . Les calces les hi havien tirat al vàter que sempre s'embussava, i va | i s'hi posa l'aigua, allò floreix. A la nit havíem d'agafar els dits i | estireganyar | -los així. I apa! Fins l'endemà. Quan es tallava en boscos on havia passat | columna vertebral des del Portal fins a la creu de terme, es ramifica i s' | estireganya | per fer més gran el poble. Amunt i costeruts els carrers que s'aferren al |
|