Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tenia clapes vermelles. En fi, en Melrosada va ser sacsejat, baquetejat,	estiregassat	. Va suar i va patir, sempre amb aquella dolça rialleta i aquella santa
Tots els arguments del domador consisteixen en les diverses maneres d'	estiragassar	la pell dels proboscidis, servint-se d'un ganxo de ferro com el que usen
estretor i els esforços per heure'l esdevenien més violents. Era un	estiragassar	-se cruel, un maldar greu, gemegós i esdernegador. La brega anava
El camí que hi mena és ample i planer, amb uns remingols que de vegades s'	estiragassen	fins a mig tomb de la muntanya per sota la volta dels pins, dels roures i
que el tebi octubre era tot just tornat. Totes les coses diria's que s'	estiregassaven	amb una voluptat felina. El sol era espès, apegalós i dolç com un xarop.
féu passar la fam, li amollà la cadena dels records. Es llevà en peus, s'	estiregassà	mandrosament, i començà a rumiar com ho faria per eixir de la gruta. Les
resplendor no enaiguava el frèvol espurnejar dels estels. Els plàtans	estiregassaven	les enormes branques nues en l'aire gairebé tebi de la nit de gener,
i ales. Jo lluito amb ràbia, però, redéu quina força que té una oca! M'	estiragassen	d'ací i d'allà, i vaig a tomballons. A les fosques, aquests dos
un sol exemple? Realment, és cosa sabuda que els teòlegs tenen dret a	estiragassar	el cel, o sigui, les Sagrades Escriptures, com si fossin una pell. Així,
com jo anava seguint els delicats moviments de les mans d'aquella dona:	estiregassar	aquest bec, ara estrebar l'altre, separar-los tots dos... Al final va
de regalims de suor. S'esllomà collint llaunes, s'espunyà fregant-les, s'	estiragassà	els nervis del coll traginant cossis de melmelades; però no tastà res.
allargassar-se, esclafassar, escridassar, esfilegassar, espodassar,	estiregassar	, esboscassar, escardassar, enfeinassat, enjogassat, enllotassat,
frisós; reganyar, reganyós; esgarrifar, esgarrifós; lliscar, lliscós;	estiregassar	, estiregassós; enganxar, enganxós; arrapar-se, arrapós. ant,
primaverals; tarda de boires flonges i d'ullades de sol massa càlid,	estiregassada	per les ratxes del vent discretament tempestuós. La ciutat endiumenjada
afluixats i vagues. El drac bleixa, s'arrossega pel camí menys costerut,	estiragassant	-se. És ben bé una sargantana mig atuïda, calcigada; pot esperar-se de
o la insatisfacció d'un amor decebut. Tot aquest conjunt pesa i	estiregassa	, però la pau de Crist és capaç d'estendre's fins a les profunditats
de la seva inserció en la comunió universal. Força bisbes avui es troben	estiregassats	per aquests dos ministeris i no estan disponibles del tot ni per a l'un
no s'han d'esclafar amb les pinces, ni comprimir amb aparells, ni s'han d'	estiregassar	amb els dits. Halsted i la seva escola han demostrat que cal tractar les
un senyor espanyol que l'havia pres per secretari, perquè la vida l'havia	estiregassat	, comprengué de cop la situació; veié la premsa barcelonina publicant la
y en la terra no's veu altra clapa que la que fan les nostres sombres	estiragassant	se darrera nostre. Bushiman de tant en tant se posa la má extesa sobre'ls
us reboten pel capell de cuiro. Les ombres del cap-vespre començaven a	estiragaçar	-se ja per la vall de Sant-Hou quan marxàrem del Forat pera retornar al
porta a una lluita violenta contra'ls dos extrems entre'ls que Espanya es	estiragassada	, y es combatut també per ells, y especialment pels carlins, que veuen en
en un pendís, nat travesser; pi que en el sot t'	estiragasses	, per heure el sol, com un xiprer; pi casolà vora una eixida
familiars hereus. I mentre ací hom es repartia un mobiliari i allà hom	estiregassava	un damàs, el joier feia trossos, amb les alicates, de belles peces
un cavall tot lluent. Agafada de la mà del seu pare, aquest l'havia d'	estiregassar	perquè no podia fer-li avançar el pas, puix que mirava per totes bandes.
, i en Pep va tenir-se-la de carregar a l'espatlla, i la nena tot	estiregassant	-lo (ara era ella!), plena d'alegria, li deia: "Correm, pare
amb el plor de les mossetes i les protestes de les mares llurs, les quals	estiregassaven	el cordill de la barana per rompre'l: "Prou!", deia l'una, "S'
les ombres dels nostres còssos se'ns van passar de darrera a davant	estiragassant	se per terra totes monstruoses, y que se'ns estampiren, decantades y
amb l'apel·latiu de "patois". Cristià d'una sola peça, Mauriac visqué	estiregassat	pel problema del pecat i de la gràcia. Home donat a la política escrita,
encara una cosa que no hem examinat: ¿què faràs, si els arquers et volen	estiregassar	? Praxàgora. Faré nanses de gerra, així [(es posa les mans a les
tu. Vella 1a·. Per Afrodita! Tant si ho vols com si no! [(L'	estiregassa	cap a casa seva.)] El Jove [(tot desfent-se de la vella).
aquesta llei omplireu tota la terra d'Edips [(agafa el braç del jove i l'	estiregassa	cap a casa seva).] Vella 1a·. Fastigosa, més que fastigosa! És
(a la Minyona).] Ep, tu! Estàs infringint la llei! ¿Cap on l'	estiregasses	, aquest, quan les paraules canten clar que ell primer ha de jeure amb mi?
Vella 2a·. No vull que me'ls presentis. [La Vella Segona l'	estiregassa	i se'l vol endur, quan surt a escena, també per la dreta, la Vella
t'hagis cruspit una olla de cebes. El Jove. Ai! Trist de mi! M'	estiregassa	i ja és a prop de la porta. Vella 2a· [(a la Vella Tercera).]
es trenqui la canoca. Crèmil. Au! Agafa'l de seguida! [(Proven d'	estiregassar	-lo.)] Plutus. Ep! Això no! Crèmil. ¿Parlaràs, doncs?
plegat, era d'allò més bell. El seu pare, el vell Ganxo de Mar, el veié	estiragassant	, arrossegant les velles foques de pell grisa, igual que fossin pelaies i
lo vapor pe'ls dos costats; agafan los farcells y maletes que troban,	estiragassant	les un per cada ança y prenéntseles de les mans com á cosa propia. Lo dret
—Piu!... piu!... piu!...— responíen els pollets, saltant y	estiragaçant	els brins de cli qu'eixíen per les reventadures del collar. —Ay!...
com un orat bosch-á-través, sempre amunt, ab la llansa enristrada y	estiragassant	á la pobra bestia, que, dins de l' ombra, me seguía las petjas ab
—Tú ¿vols moralisarte?... —Deixam... Deixam... Va fer aquest, tot	estiragassant	la costella á la Papillot que 'ns acavaban de dur. "Cada hu te la seva
enrevenxinada. De sobte, dissimulant ab lo tó de la veu sa rancúnia, y	estiragassant	me, nerviosa, la solapeta de l' hermilla: —Ja que tú no tens cantera,
ó sia la dona del batlle, xiscla; aquest vola al lloch del sinistre,	estiragassant	del bras á la rodona jutjesa, que 's sent venir un desmay y 's desmaya á
ja de sí feréstechs y ombrívols. El día que, a tall de negra filagarsa, s'	estiragassava	algun núvol sobre 'l troç de cel estès entre 'l cèrcol de molas y cimals,
he ben reparat, no podia fer baixar lo morro del caball per tant que l'	estiragassés	ab la brida; la bestiola sentía farúm, y quín desfici per ensumar la
o pujar fàcilment els sis o vuit metres de corda fins a la sortida. —	Estiregassa	! —va cridar el P. Immediatament, el B va començar a tibar la corda. El J
havia de buscar més voltes. Mentre l'enterrament del Pasqual de Serafí s'	estiregassava	, es comprimia o es mossegava la cua per les angostors i giragonses de la
herves", deien tots. Les boires se penjaven per les copes dels pins, s'	estirgassaven	, fugíen... Hi hagué un moment en que'l corteig degué pararse; no's veia
caporal. Aquell núvol blanquíssim de plomissall xiulador anava i venia, s'	estiregassava	i es comprimia mentre de manera capriciosa es desplaçava en totes
guapa guapa. L'hem feta a peu fins a Colom i na Maria Ignàsia m'havia d'	estiregassar	perquè em quedava badocant a cada dues passes. Si t'hagués de dir allò

Pàgina 1 (de 2)

50 següents