Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no en va ser una excepció. Es va negar de sobte a multiplicar més l'	estirp	i, incontinent a pesar del seu propòsit, llançava des del cel els
contra els homes, sovint més perillosos i més cruels que Forkys i la seva	estirp	. Perquè no aconseguiràs d'evitar-ho, intenta l'amistat d'alguns, fidels i
tan malèvols, enraonadors i curiosos com els lavinians, embullaven les	estirps	amb tanta delícia, que tothom resultava parent de tothom, i s'havia
fins amb els que li imposarà per la força l'esclavatge que la seva clara	estirp	no hauria de tolerar. Però ella és massa intel·ligent per sentir-se
fills mascles, a estones tan menyspreables. La de Tiestes afecta tota l'	estirp	dels Atrides, culmina en Orestes i en ell s'apaivaga, gràcies a una
trobin, ho dec al meu llinatge. Sollada, maleïda, provinc tanmateix d'una	estirp	solar, i cal que honori, en davallar a l'ombra, la resplendor, que vull
precedents extramediterranis. Però també ho és que tot el que la nostra	estirp	va assumir de les ancianes cultures de l'Orient, quedà transformat de tal
descrites més amunt són totes elles degudes a encreuaments antics amb l'	estirp	grisenca. Però aquesta teoria no em satisfà gens ni mica, i la seva
és poca cosa més que dur sobre les espatlles la responsabilitat de l'	estirp	fundada aleshores. El nostre poble neix i s'estructura partint d'una
que amb el Decret de Nova Planta s'acaba la història de la nostra	estirp	. Potser és un desig de defugir l'evidència que tot l'immediatament
d'una història comuna, una afinitat geogràfica clara i una identitat d'	estirp	etnològica. Si a l'illa de Mallorca el centralisme ha estat sempre
les successives generacions valencianes hi han vist el principi de llur	estirp	. De valencians, indiscutiblement, bé que n'hi havia abans de la vinguda
Aragó, Castella, Múrcia. L'afinitat, de fet, no solament és d'origen d'	estirp	: en molts casos es tracta també d'una vertadera continuïtat geogràfica i
en canvi, hi surava la identitat de la llengua i la unitat d'	estirp	. Per a un estranger, els valencians no eren sinó catalans: uns catalans
que els catalans som un poble, no una raça; som una cultura, no una	estirp	. Ens plau de constatar la fusió en nosaltres de tots els elements ètnics
per aliança, dels quals surten encara més parents; propagació de l'	estirp	familiar que és l'origen dels Estats. La unió de la sang lliga els homes
de baix en baix com trobant un plaer pueril a pronunciar un nom d'	estirp	europea, després de cinc mesos de no sentir altres noms que els dels
que ha abolit els títols i ha anul·lat els titolars, acredita la seva	estirp	. Napoleó li dóna. I l'endemà, ve a remerciar-lo la vídua del militar. És
planta recent en el seu conjunt, el patrimoni familiar és de vellíssima	estirp	. No en va la família, antiga com l'home, fou la primera cèl·lula orgànica
Tribunals, sinó tan solament el legislador, decidint-lo a fer entrar l'	estirp	a disposar dels béns fideïcomitits, pel mitjà més indicat, com seria
en darrer terme ve a negar la substancialitat i la legítima	estirp	de la llengua, però no pas la seva unitat. Ben mirat, per bé que
data fins a la darreria del segle XIV un nou estat medieval d'	estirp	catalana neix, creix i mor damunt el noble solar de la Grècia clàssica.
essencials és ciència de pures eternitats. La distinció té una alta	estirp	filosòfica. Correspon a la distinció de Leibniz entre /vérités de
pels altres prínceps del món? ¿Potser li ha mancat una escaient muller d'	estirp	reial? Oh! quant de deshonor per un tal connubi infamarà tan alta
possible que aquest sigui el plat, de tots els existents, de més alta	estirp	i qualitat. I no us vull parlar dels dolços, de la rebosteria, de les
sis, vuit cascaràbies d'aquest volum, que eren, segons Ricciotti, de l'	estirp	de Zaratustra, probablement grans propietaris del país, donats, per
eixutes d'Espanya, que es trobava davant d'una altra raça, d'una altra	estirp	. No solament per l'idioma; pels costums, per la peculiar faisó d'ésser,
aquestes filigranes de gesticulació són generalment esperits de molt alta	estirp	espiritual, sensibilitats literàrio-musicals cultivadíssimes. I bé: el
la fundació com a filla nascuda del seu si. Així fou; el monestir, d'	estirp	reial i formació nobiliària, rebé la protecció de les cases de llinatge,
de gèrmens obtinguts en el plasma de l'ou fecundat, pren el nom d'	estirp	. A cada generació l'estirp o niçaga es divideix en dues parts, una
plasma de l'ou fecundat, pren el nom d'estirp. A cada generació l'	estirp	o niçaga es divideix en dues parts, una que formarà el cos i un altre que
llibertat creadora. No obstant, en grec "filos" significa	estirp	, nissaga, mes aquesta radical no ha pas sigut utilitzada, precisament, en
dins el complexus orgànic, una nissaga citològica especial: l'	estirp	germinativa, segons Weissmann juxtaposada, però independent, a
a les restants cèl·lules de l'organisme, les quals constituirien l'	estirp	somàtica (teoria no universalment acceptada). Els gonocits es
parlada pels reis d'Aragó, així com pels de Mallorca i de Sicilia, de l'	estirp	de Barcelona, que en català escrigueren les ordenances de llur casa i de
rabdomiosarcoma ocupa el primer lloc amb 70 casos. Són tumors d'	estirp	mesenquimàtica, caracteritzats per la diferenciació rabdomioblàstica
hi anà, el 1819, en Lluís Deop als 19 anys. Era de l'	estirp	dels famosos ripollesos panyetaires; canvià l'ofici pel de serraller i
de la seva professió. I, de manera especial, cal fer menció de l'	estirp	dels artífexs Deop per l'enorme influència que van tenir en la
Pradell, Toralles i Vinyes eren encepadors. Dos armers de l'	estirp	dels Peresteva van aconseguir celebritat: Joan i
d'atènyer Krixna. Remarqueu que Maria, igual que Devanagui, era d'	estirp	reial, ja que la feien descendir de David. Noteu també que Jesús, igual
barcelonina plena de ressons autobiogràfics i de vigoroses descripcions d'	estirp	netament naturalista. /Tino Costa\ (1947), del segon, arrodoneix
molt anomenada ciutat de Montcarrà\, se'ns mostra la història de l'	estirp	dels Caimari-Babiloni fins arribar a la destrucció de Montcarrà-Illa de
no havia de veure la llum fins el 1956). Com Colon, recorda l'	estirp	ibèrica dels edetans (de València), dels ilergets (de Lleida) i dels
(afins als bascs, núm. II), i als lacetans i als cossetans (d'	estirp	indoeuropea, núm. III). També és cert que Sanchis Guarner ja ens
l'evidència que la toponímia és fonamentalment i gairebé exclusivament d'	estirp	basca. Joan Coromines ho ha fet veure amb dades que convencerien els més
ha uns quants topònims dins la Catalunya Nova (o ja fora de Catalunya), d'	estirp	pre-romana reconeguda, que poden ésser veritables rèpliques d'uns altres
té res a veure amb el "bon salvatge" rousseaunià, ni pertany tampoc a l'	estirp	dels Robinsons creats a partir del XVIII a l'empara de les
podem dir d'Ernest Halftter, que amb /Sinfonietta\, de clara	estirp	clàssica, apareix a la palestra musical el 1924. Notem encara
Així, en el /Septuor\ (1953) s'alternen passatges de clara	estirp	tonal amb fórmules serials. Moltes de les creacions stravinskianes de la
es titula Dos moviments per a cordes (1965), de clara	estirp	dodecafònica. Enric Raxach (1932), que viu a Holanda i ha seguit

Pàgina 1 (de 6)

50 següents