×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estirp |
Freqüència total: 265 |
CTILC1 |
no en va ser una excepció. Es va negar de sobte a multiplicar més l' | estirp | i, incontinent a pesar del seu propòsit, llançava des del cel els | contra els homes, sovint més perillosos i més cruels que Forkys i la seva | estirp | . Perquè no aconseguiràs d'evitar-ho, intenta l'amistat d'alguns, fidels i | tan malèvols, enraonadors i curiosos com els lavinians, embullaven les | estirps | amb tanta delícia, que tothom resultava parent de tothom, i s'havia | fins amb els que li imposarà per la força l'esclavatge que la seva clara | estirp | no hauria de tolerar. Però ella és massa intel·ligent per sentir-se | fills mascles, a estones tan menyspreables. La de Tiestes afecta tota l' | estirp | dels Atrides, culmina en Orestes i en ell s'apaivaga, gràcies a una | trobin, ho dec al meu llinatge. Sollada, maleïda, provinc tanmateix d'una | estirp | solar, i cal que honori, en davallar a l'ombra, la resplendor, que vull | precedents extramediterranis. Però també ho és que tot el que la nostra | estirp | va assumir de les ancianes cultures de l'Orient, quedà transformat de tal | descrites més amunt són totes elles degudes a encreuaments antics amb l' | estirp | grisenca. Però aquesta teoria no em satisfà gens ni mica, i la seva | és poca cosa més que dur sobre les espatlles la responsabilitat de l' | estirp | fundada aleshores. El nostre poble neix i s'estructura partint d'una | que amb el Decret de Nova Planta s'acaba la història de la nostra | estirp | . Potser és un desig de defugir l'evidència que tot l'immediatament | d'una història comuna, una afinitat geogràfica clara i una identitat d' | estirp | etnològica. Si a l'illa de Mallorca el centralisme ha estat sempre | les successives generacions valencianes hi han vist el principi de llur | estirp | . De valencians, indiscutiblement, bé que n'hi havia abans de la vinguda | Aragó, Castella, Múrcia. L'afinitat, de fet, no solament és d'origen d' | estirp | : en molts casos es tracta també d'una vertadera continuïtat geogràfica i | en canvi, hi surava la identitat de la llengua i la unitat d' | estirp | . Per a un estranger, els valencians no eren sinó catalans: uns catalans | que els catalans som un poble, no una raça; som una cultura, no una | estirp | . Ens plau de constatar la fusió en nosaltres de tots els elements ètnics | per aliança, dels quals surten encara més parents; propagació de l' | estirp | familiar que és l'origen dels Estats. La unió de la sang lliga els homes | de baix en baix com trobant un plaer pueril a pronunciar un nom d' | estirp | europea, després de cinc mesos de no sentir altres noms que els dels | que ha abolit els títols i ha anul·lat els titolars, acredita la seva | estirp | . Napoleó li dóna. I l'endemà, ve a remerciar-lo la vídua del militar. És | planta recent en el seu conjunt, el patrimoni familiar és de vellíssima | estirp | . No en va la família, antiga com l'home, fou la primera cèl·lula orgànica | Tribunals, sinó tan solament el legislador, decidint-lo a fer entrar l' | estirp | a disposar dels béns fideïcomitits, pel mitjà més indicat, com seria | en darrer terme ve a negar la substancialitat i la legítima | estirp | de la llengua, però no pas la seva unitat. Ben mirat, per bé que | data fins a la darreria del segle XIV un nou estat medieval d' | estirp | catalana neix, creix i mor damunt el noble solar de la Grècia clàssica. | essencials és ciència de pures eternitats. La distinció té una alta | estirp | filosòfica. Correspon a la distinció de Leibniz entre /vérités de | pels altres prínceps del món? ¿Potser li ha mancat una escaient muller d' | estirp | reial? Oh! quant de deshonor per un tal connubi infamarà tan alta | possible que aquest sigui el plat, de tots els existents, de més alta | estirp | i qualitat. I no us vull parlar dels dolços, de la rebosteria, de les | sis, vuit cascaràbies d'aquest volum, que eren, segons Ricciotti, de l' | estirp | de Zaratustra, probablement grans propietaris del país, donats, per | eixutes d'Espanya, que es trobava davant d'una altra raça, d'una altra | estirp | . No solament per l'idioma; pels costums, per la peculiar faisó d'ésser, | aquestes filigranes de gesticulació són generalment esperits de molt alta | estirp | espiritual, sensibilitats literàrio-musicals cultivadíssimes. I bé: el | la fundació com a filla nascuda del seu si. Així fou; el monestir, d' | estirp | reial i formació nobiliària, rebé la protecció de les cases de llinatge, | de gèrmens obtinguts en el plasma de l'ou fecundat, pren el nom d' | estirp | . A cada generació l'estirp o niçaga es divideix en dues parts, una | plasma de l'ou fecundat, pren el nom d'estirp. A cada generació l' | estirp | o niçaga es divideix en dues parts, una que formarà el cos i un altre que | llibertat creadora. No obstant, en grec "filos" significa | estirp | , nissaga, mes aquesta radical no ha pas sigut utilitzada, precisament, en | dins el complexus orgànic, una nissaga citològica especial: l' | estirp | germinativa, segons Weissmann juxtaposada, però independent, a | a les restants cèl·lules de l'organisme, les quals constituirien l' | estirp | somàtica (teoria no universalment acceptada). Els gonocits es | parlada pels reis d'Aragó, així com pels de Mallorca i de Sicilia, de l' | estirp | de Barcelona, que en català escrigueren les ordenances de llur casa i de | rabdomiosarcoma ocupa el primer lloc amb 70 casos. Són tumors d' | estirp | mesenquimàtica, caracteritzats per la diferenciació rabdomioblàstica | hi anà, el 1819, en Lluís Deop als 19 anys. Era de l' | estirp | dels famosos ripollesos panyetaires; canvià l'ofici pel de serraller i | de la seva professió. I, de manera especial, cal fer menció de l' | estirp | dels artífexs Deop per l'enorme influència que van tenir en la | Pradell, Toralles i Vinyes eren encepadors. Dos armers de l' | estirp | dels Peresteva van aconseguir celebritat: Joan i | d'atènyer Krixna. Remarqueu que Maria, igual que Devanagui, era d' | estirp | reial, ja que la feien descendir de David. Noteu també que Jesús, igual | barcelonina plena de ressons autobiogràfics i de vigoroses descripcions d' | estirp | netament naturalista. /Tino Costa\ (1947), del segon, arrodoneix | molt anomenada ciutat de Montcarrà\, se'ns mostra la història de l' | estirp | dels Caimari-Babiloni fins arribar a la destrucció de Montcarrà-Illa de | no havia de veure la llum fins el 1956). Com Colon, recorda l' | estirp | ibèrica dels edetans (de València), dels ilergets (de Lleida) i dels | (afins als bascs, núm. II), i als lacetans i als cossetans (d' | estirp | indoeuropea, núm. III). També és cert que Sanchis Guarner ja ens | l'evidència que la toponímia és fonamentalment i gairebé exclusivament d' | estirp | basca. Joan Coromines ho ha fet veure amb dades que convencerien els més | ha uns quants topònims dins la Catalunya Nova (o ja fora de Catalunya), d' | estirp | pre-romana reconeguda, que poden ésser veritables rèpliques d'uns altres | té res a veure amb el "bon salvatge" rousseaunià, ni pertany tampoc a l' | estirp | dels Robinsons creats a partir del XVIII a l'empara de les | podem dir d'Ernest Halftter, que amb /Sinfonietta\, de clara | estirp | clàssica, apareix a la palestra musical el 1924. Notem encara | Així, en el /Septuor\ (1953) s'alternen passatges de clara | estirp | tonal amb fórmules serials. Moltes de les creacions stravinskianes de la | es titula Dos moviments per a cordes (1965), de clara | estirp | dodecafònica. Enric Raxach (1932), que viu a Holanda i ha seguit |
|