Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el camí de la virtut s'obre amb perspectives inesgotables. La "norma"	estoica	, l'epicúria, la budista, la cristiana, totes les "morals" passades,
però sense cap arrel fecunda en el camp de la invenció filosòfica. Els	estoics	i els epicuris van ser, per a l'Antiguitat clàssica, una cosa semblant a
Això és el que cal deixar ben recalcat. El cristià medieval, l'	estoic	pagà, el savi oriental, el racionalista modern, quan fan moral, hi
famosos torrons de cal Pedreny, de Reus. La guerra ens ha ensenyat a ser	estoics	, però també ha accentuat la nostra tendència al sibaritisme.
pata a pares i han de repetir la cursa. És el grup dels austers, dels	estoics	, dels justiciers. Ni les cançons rogalloses de la taverna veïna, ni les
allò que en diem pensament. Nogensmenys, i amb precedents des dels	estoics	fins a Locke, el fundador real i primer investigador sistemàtic d'aquest
de bancals i l'única cosa que hom hi distingeix és la silueta fosca i	estoica	dels ametllers. Roques amunt la població està dominada per la Mola de
impenitents, els desesperats de cos sencer, es fan "hippies", això és,	estoics	. Per a ser cínics, amb el record del Diògenes de la bóta, els fa falta
de la filosofia, observa el fet verament inusitat de què l'escola	estòica	que era una escola materialista i atea, que negava l'altra vida i totes
ha, travessava els sofriments i les misèries amb la impassibilitat d'un	estoic	, millor dit amb la resignació d'un sant, consolant-se amb el "Llibre de
de la llar un clima indispensable. Austera exigència amb ell mateix,	estoic	sentit del deure —del moral i del legal— contrastaven la conducta d'en
al seu entorn, vaig retre homenatge a la vida austera i a la mort	estoica	de Francesc Layret. Em plau de reiterar-lo. L'assassinat de Layret, com
rebia segur el pessic, el revés o la guitza. I acceptava el mal fat amb	estoica	indiferència, com si fos vent, fred o pluja, que no hi ha més remei que
eterna primavera. Per malaventura, pocs són els gossos capaços d'aquest	estoic	aplanament a la necessitat ineludible. Com més posen anys, més l'humor
la raó, que trobarèm certa relativa felicitat, ho demostra la filosofía	estòica	. Es a dir: que l'intel·lecte, la raó, jamai ens resoldrà cap problema de
a ell. La reflexió ens dú a la malinconía. Per això, la filosofía	estòica	, és trista. La lectura de Marc Aureli o de Epictet, és la que menys ens
sacerdots i l'arrest del Primat de Malines. Ca! El Bon Dretista Espanyol,	estoic	—no com un filòsof romà, sino simplement com D. Tancredo— mirava fins amb
revolucionària. Llumenària heroica i	estoica	. Colors, ardors i mans de germans
amb el qual l'angel l'havia expulsat del jardí on va sojornar mentre fon	estoic	a la manera com segles després aconsellava Séneca des de els llibres.
Sant Agustí Déu no és l'ànima de l'Univers ni l'Univers com volien els	estoics	és el cos de Déu. Hem parlat abans de la revelació i certament en tots
coratjosos i martres d'una santa causa, bé prou que es veia en l'enteresa	estoica	de l'actitut; bé prou que es delatava en l'expressió dels rostres
haurem d'estar amb les mans creuades? Fumaven en llurs llargues pipes,	estoics	, impassibles, avars de paraules. Passaven en silenci les hores mirant la
No sense raó diria jo, oh Serè, que igual diferència hi ha entre els	estoics	i els altres que fan professió de saviesa, com entre les fembres i els
no segueixen la via millor i més ràpida, sinó la menys enutjosa; però els	estoics	emprenen el camí més baronívol, i no es captenen que ell sembli agradable
els Ulisses i Hèrcules dels primers segles, proclamats pels nostres savis	estoics	com invictes en els treballs, menyspreadors del plaer i vencedors de
, ço és, que ningú intenti d'injuriar-lo, ho deixo córrer tot, i em faig	estoic	." Jo no m'he proposat pas d'ornar el savi amb una honor purament verbal
si nosaltres no la vencem tota. No creguessis pas que això és duresa	estoica	. Epicur, pres per vosaltres per patró de la vostra peresa, creguts que
entorn de l'ànima propensa a caure. De l'oci L'exemple dels mestres	estoics	I. ...amb gran unanimitat ens recomanen els vicis. Encara que no
fas, Sèneca? ¿Desertes del teu partit? Car és innegable que els vostres	estoics	diuen: ""Fins a la darrera fi de la vida serem en activitat, no pararem
ells m'han tramès, sinó on ells m'han conduït." La doctrina dels mestres	estoics	II. Ara et demostraré que no deserto dels preceptes dels
estoics II. Ara et demostraré que no deserto dels preceptes dels	estoics	, car tampoc ells no en desertaren, i tanmateix, jo seria molt excusable,
en haver-ho après, ho ensenyen. Demostraré també que això no desplau als	estoics	, no pas perquè m'hagi imposat la llei de no aventurar res contra el dir
aquesta qüestió discrepen sobretot les dues sectes dels epicuris i dels	estoics	, però ambdues menen a l'oci per diversa via. Diu Epicur: "El savi no
és igual en tots els que s'aparten de la veritat. Defensa de l'escola	estoica	V. Així, doncs, com la religió ret culte als déus, i la
sinó l'infortuni; la clemència s'acorda amb la raó. Sé que la secta dels	estoics	té entre els ignorants mala reputació, puix la tenen per massa dura i
I bé, un altre Innocenci, eixit dels fons d'ell mateix, però impassible i	estoic	, en mig de la seva emoció de marit novell, se'l contemplava, disposat a
o com a únic o com a principal fi. Així aquesta ensenyança és pròpia dels	estoics	, dels acadèmics i dels peripatètics; perquè ja fa temps que ha estat
en aquesta ocasió i en aquesta investigació seguirem principalment els	estoics	, no com a intèrprets, sinó, segons el nostre costum, pouant de llurs
part la vindica la pàtria, una altra els amics, i donat que, com plau als	estoics	, tot el que a la terra s'engendra es crea per a ús dels homes, i en canvi
això, encara que a algú sembli massa violent, atrevim-nos a imitar els	estoics	en llur cura a cercar l'etimologia de les paraules, i admetem que es diu
tot sentiment d'humanitat. I així és justa la definició que els	estoics	donen de la fortalesa quan diuen que és una virtut que lluita per
ni dir sense obscenitat. I no s'ha de donar orella als cínics o a alguns	estoics	que foren quasi cínics, quan reprenen i es riuen que tinguem per infame
I així, si tanmateix la volem anomenar "moderació", és definida pels	estoics	com la ciència de posar en llur lloc totes les coses que es diuen o es
frega les mans nerviosament. —Això també és bonic... —diu amb una flema d'	estoic	. Des d'un cert punt de vista En Nicolau és un cas torbador. Amb una
inútils, com tampoc no ho és aquest amor a la virtut abstracta,	estoica	o mística que es troba en tots els llibres dels quals la infància moderna
, dues situacions. Primer hi ha la de l'ase de Buridan, això és, la de l'	estoic	en to major, ple de grandesa, sublimitzat. És, segons la meva manera
humilitat fingida que diu: Mireu-me com he sabut resignar-me! Mireu quin	estoic	hi ha en mi. Si en tindré encara de força, que així resisteixo l'oblit i
majors. Tots tres van mústics i pensívols, amb la llengua penjant i un	estoic	despreci per les fresques xamosies de l'hora primicera i per la inquietud
si li sembla, parlem en francès. Costat a costat, a poc a poc, aguantant	estoics	la fina mullena que llençava el cel, seguim Via Appia avall, en direcció
ingenu encís. La vella cabrera trencà el glaç, que remenant el cap amb	estoica	resignació se'n anà a posar l'Onclet al llit, tot sermonant: —Què s'hi ha

Pàgina 1 (de 9)

50 següents