×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb estomac |
Freqüència total: 1763 |
CTILC1 |
| resum, perquè Pulcre Trompel·li s'ha mossegat avui la llengua —signe d' | estómac | brut o de ventre enfitat— i farfalleja. Quan recobri la seva habitual | | i que el sexe és una part del cos tan digna de cura i de previsió com l' | estómac | o els ulls. Tot i el caràcter cientificoide dels manuals d'iniciació, | | el qual reposen uns pits caiguts i llargs que semblen créixer-li en ple | estómac | . La veu més mascla diu: —Torneu a estar ben prenyada, oi? —Ho estic sempre | | ella—. Guàrdia! Guàrdia! S'ha incorporat i el pit li rebota contra l' | estómac | amb un cop bla però fort que l'obliga a replegar-se. —Què passa? El | | sembla prendre consistència, liquar-se. Una onada de nàusea li puja per l' | estómac | , el cap gairebé li roda i ha de repenjar-se contra la paret, on els seus | | les mans sota les natges. Entre tots dos, la hissen a plom fins que l' | estómac | de la noia reposa contra l'espatlla que l'acull i on resta penjada. —El | | idea; cada cop que veia l'arbre li venia suor; se li feia un nus a l' | estómac | . El vell arribà a fer la volta per darrera, per no passar-hi a prop. La | | gemegat i el vi dolç —pretensiosament batejat vi de Samos— ha infós als | estómacs | i als llavis una lírica cordialitat, intervinguda per records de tota | | en shorts i un tènue mocador que els aguanta el pit i els deixa l' | estómac | a l'aire, a comprar peix al mercat i a passejar-se en bicicleta. La | | les excel·lències que anunciava el capità. Arribàrem tardíssim, amb l' | estómac | escolat. El port, que la primera vegada que el vaig veure em va semblar | | clava tot d'agulletes als bronquis i us priva la respiració, us ataca l' | estómac | , us el contrau, us produeix l'horrible escarafall del vòmit, i de passada | | de tres misèries per omplir el buit que ens queda entre la roba i l' | estómac | . Andreu I és clar, l'Andreu ja no és l'Andreu d'abans, és | | llàgrimes naturals. Quan anaven mal dades per algú, els tics, el fred a l' | estómac | o a les plantes dels peus, i aquell desplaçament de maxil·lars i | | . —Però, mai més, Dorotea! Busqui's pobre! Quin fàstic!... jo tinc molt | estómac | ... i per tres-centes pessetes, es pot posar a prova l'estómac, però no | | tinc molt estómac... i per tres-centes pessetes, es pot posar a prova l' | estómac | , però no tant!... —Ai, em descuidava de tornar-li la medalleta... En el | | ambició; fan rodar fàbriques i fan rodar cases de banca; fan treballar l' | estómac | del país... Hi ha moltes senyores, d'aquestes que duen més brillants i | | de seguida van plegar veles; sentien un mareig cafre, com si dins del seu | estómac | els saltés un gripau. La facècia durà escassament vint minuts; Bobby va | | l'establiment és buit i només sura l'aire covat de les expansions dels | estómacs | i de les ampolles de vi que han actuat la matinada anterior a tot gas. | | una cosa que em va semblar una vilesa vaig tenir com una contracció a l' | estómac | . Després aquesta contracció l'he cercada com una droga, com un excitant; | | estirada a terra boca enlaire, amb un cautxú ple d'aigua calenta sobre l' | estómac | . Níobe parlava un català xafallós, barrejat de gitano i de francès de la | | al llit, entrant al pis misteriosament amb els ulls vermells i amb l' | estómac | ple de whisky. Pat havia fet l'amor amb les entretingudes més boniques | | semblaven bastant clars: un dolor als ronyons, un destarotament de l' | estómac | , una mica d'inflor al turmell i una repulsió al tabac i a tota mena | | l'emoció, quan en definitiva no hi havia posat res més que una mica d' | estómac | . L'únic home que podia servir a Rosa per la seva perversa combinació era | | a la butaca i va tenir un projecte de somni, d'aquells que acuden quan l' | estómac | treballa penosament. Es despertà ràpid, pensant que qui sap el temps que | | insegur, un home gris, de galtes indefinides, d'edat indefinida, amb l' | estómac | ple de whisky i amb el cor ple de roses vermelles... | | Feliç? sí, que serà feliç amb Tomàs, aquell xicot cepat, home de bon | estómac | , generós a l'hora de repartir propines, que duu la butxaca sempre plena | | del senyor Llibori, amb els ulls baixos i un parell de llagues a l' | estómac | , que li permeteren, abans d'anar-se'n al purgatori, de sofrir totes les | | els esforços de la dona per vomitar el licor; amb la mà s'estreny l' | estómac | , inflamat, els ulls plens de llàgrimes, però amb l'altra mà s'embutxaca | | seca i desnerida, està també esgotada, per l'edat i per l'úlcera a l' | estómac | . Em sembla que no duraran gaire, pobres ties. Més tard hi han vingut, a | | i els animals totèmics no els era inspirat més que pels planys de llur | estómac | . A la remarca de Tessmann a propòsit dels fang del Gabon, fent notar | | amargues són correntment utilitzades a les Filipines contra els mals d' | estómac | . Tota planta introduïda que ofereixi el mateix caràcter serà ràpidament | | malaltia o un remei específics. Així, segons els chickasaw, els mals d' | estómac | i els dolors a les cames provenen de la serpent; els vòmits, del gos; els | | les malalties de la primera infància, al gos i al coiot; els mals d' | estómac | , a l'espermòfil o rata de les prades; les úlceres, a una varietat de | | la febre "blanca", al llangardaix; les malalties del fetge i de l' | estómac | , a la serpent de cascavell; les úlceres i paràlisis, a la tortuga; els | | la matinada me la vaig empassar. En sentir les primeres ardències a l' | estómac | , m'esglaio i, aterrit, corro, mig vestit, com un foll, a despertar el | | ho vaig voler. —De vegades això no és res —va dir. —És sang de l' | estómac | , que no té importància. Prou que t'ho dirà el metge. Queda't al llit demà. | | estat. Fou inútil que el metge digués que l'hemorràgia provenia de l' | estómac | . També havia dit: "Cal anar amb molt de compte, perquè tot el seu | | dos o tres dies que no em trobava gaire bé. I no mentia del tot. Era l' | estómac | que em feia el boig. Ella em mirà amb els ulls endolcits, amorosos. —El | | Aquesta caixa és bona", em vaig dir, i em vaig posar a cantar fort. De l' | estómac | , vaig pensar, tampoc no en pots dir mal, després de tot. I vaig tornar a | | de muntanya que li fes de dida, car el metge havia comprovat que l' | estómac | del prostradíssim rebutjava tot altre règim fora el de l'alletament. | | , i el mareig creix. Pensem que el blat ens ha fet mal. És una cremor a l' | estómac | . Ell té diarrea. Busca un recó. Va corbat, doblegat en dos. Sembla un | | bons com a Barcelona? El pa és molt dolent. I l'aigua? Pesa com guix a l' | estómac | . Davallàrem silenciosos. Als ulls petits del mestre s'ensonyava, tèrbol, | | plat del dia, tan dolça i agradosa, que no embafa ni cansa, ni pesa en l' | estómac | ple i replè de tanta menja indigesta, arremullada de vi i d'anisats i de | | mateixa simplicitat construeix instruments ambulatoris i digestius. Fa un | estómac | (vacuola) per a després començar la funció digestiva, i més endavant | | a devorar. I menja que menja, em vaig embotir fins que em va fer mal l' | estómac | i vaig vomitar. Vaig vomitar, patró, i de llavors ençà em vaig deslliurar | | ací un tema ben aclarit per Milne Edwars. Cap fisiòleg no dubta que un | estómac | adaptat a pair només matèries vegetals, o únicament carn, extreu el màxim | | pot ésser girat del revés i aleshores la superfície exterior digerirà i l' | estómac | respirarà. En aitals casos la selecció natural pogué especialitzar | | germinaren després d'haver estat de deu a vint-i-una hores en els | estómacs | de diferents ocells de presa; i dues llavors de remolatxa creixeren | | llavors podrien ésser transportades d'un lloc a l'altre. Vaig farcir els | estómacs | de peixos morts amb moltes menes de llavors i aleshores vaig donar llurs | | el Nelumbium luteum, segons el doctor Hooker) a l' | estómac | d'una grua. Encara que jo desconegui el fet, l'analogia em fa creure que |
|