×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb estomacar |
Freqüència total: 72 |
CTILC1 |
| polloses i galletots feréstecs, ignorant l'afrós destí que l'esperava, | estomacada | pels sotracs i violències, esvaïda altre cop de set i de calor, era | | esgarrinxada de bala, fent el ferit. Posa una cara com si l'haguessin | estomacat | . Està cagat de por: veritat és que ell també és novell ací. Però jo | | 'n a casa. Riu estrepitosament: —O bé! això ja ho crec! Però abans heu d' | estomacar | bé aquests gavatxos! Fumeu? Teniu, enceneu-ne un. Mosso, porteu una | | . —No et pots queixar. —Queixar, de què? —Veuràs, diuen que et van | estomacar | de valent perquè "cantessis". —Cantar, què? —Suposo que no us devien | | veient com la quitxalla enlairava estels i uns futbolistes de barriada s' | estomacaven | bàrbarament. Aquella mena de tristor seràfica que la pedagogia monacal | | un que jeu al cor del mar... M'ha pegat... no m'ha fet mal, m'ha | estomacat | ... no me'n sento. Quan em despertaré, en demanaré més encara!" (23: | | de qui sap els vaixells i després, ja a les envistes d'Anglaterra, fou | estomacada | de molt mala manera, pels anglesos i holandesos, i només tornaren a casa | | l'escuder, l'ha seguit! —Ja ho veus, aquest! Fa uns moments, em volia | estomacar | de valent... i ara em saluda com si jo fos qui sap qui! —I ara què fa | | Potser sí, però jo sóc una excepció. Sra. Peachum I jo t' | estomacaré | els darreres, tros d'excepció! Polly Sí, és el que fan totes les | | les emportaràs. Un esclau [(a Periplectomen)]. ¿Què? El torno a | estomacar | o el deixes que marxi. Pirgopolinices. Si ja estic tot | | que la veu eixia del sach. Ella que'l va obrir; y, si ne va ser d' | estomacada | quan va trovar la seua fillola? ja vos ho podeu pensar. —Y com eras dins | | responia 'l Sant que la quietut y la confiansa d'aquella pobra dona | estomacava | un xich, y encoratjava encara mès. Aixo va fer que'l dimoni hi va ser per | | després va estar-se quinze anys a la presó. En Rabés tenia tota la raó, d' | estomacar | -lo, perquè en Pagès era un fatxenda que jugava fort. I aquestes coses no | | Ai la mare, quan se'n va assabentar, la mare...! Per poc no me la ben | estomaca | ...! Sort, sort de la Maria Antònia, que hi va intervenir i, ella sempre | | guardava algunes de les monedes a la butxaca. Això els permetia, després, | estomacar | -se durant una estona: estomacades de les quals sortien més amics que mai. | | ... Má quín atra! dos caenes... y l' una es pròpia pa gos. Pareix que me s' | estomaque | com si em tractaren de gosa: pos bos ni collar [(Buscando.)] | | I el nen, trompada a la mosca, i me li fa una cara nova... —No m' | estomaquis | més! Assossega't —va suplicar l'alcalde—. Ja te la pagaré jo, la mel! | | ulls esbatanats, suplicants. Em va fer pena i la vaig haver de tornar a | estomacar | , ficant-li el pardal. —Ara, tot això és arriscat... —Bah! Si endevines | | de l'alcalde perfectament identificats, aïllats i, si s'esqueia, | estomacats | . Quan l'avi Ulisses va arribar-hi, l'atmosfera ja hi era irrespirable | | esgarrifosa que insultava els guàrdies al moll del transbordador quan l' | estomacaven | per obligar-lo a embarcar. I sent de nou la veu de l'Eugeni, «Aviat l' | | perquè només pren vodka, ens està advertint que fem les paus o que ens | estomacarà | de valent. Què n'ha de fer ell dels nostres problemes, li he dit jo!. | | ara l'un ara l'altra expectants, com es miren dos adversaris que acaben d' | estomacar | -se i pacten una treva de cavallers. —El meu fill va morir, senyor —va dir | | la batussa que vau tenir. Tu eres més fort, i no obstant això ell et va | estomacar | . Encara ara no sé el perquè de la baralla. Ningú no en va parlar. De tota | | n'anirà de passeig per tot Nàpols, i no tornarà a casa fins que no hagi | estomacat | algun pobre desgraciat. Tinc un neguit a dintre que no s'ho poden ni | | no t'hi trenquis més el cap, que l'ase no canvia el pas per molt que l' | estomaquis | . I, si et tornen a fer aquesta pregunta, digues: «l'enterramorts.» Les | | i als homosexuals. Demanen tres anys de presó per a un mosso que va | estomacar | una dona a qui va confondre amb una delinqüent El fiscal demana una | | Aleshores, els dos agents de paisà que la perseguien van començar a | estomacar | -la i la van fer caure a terra per emmanillar-la. Un cop a les | | De camí cap al dispensari, una vintena de joves van tornar-los a | estomacar | amb pals i pedres. Un cop de roc va provocar a una de les víctimes un | | Sí, sí. Claud: Per tu em vaig deixar | estomacar | pel Travis, i per mi has abandonat el Travis sense cap explicació. | | tantes desgràcies. El promès de la noia, quan es descobriren els fets, l' | estomacà | de valent i amenaçà de matar-lo si no deixava la vila. El Lluc a qui | | Em vaig tirar enrere. El noi es va envalentir quan ho va veure. —Jo l' | estomacaré | , papa! L'estomacaré! El noi va agafar el bat de la mà del vell i es va | | El noi es va envalentir quan ho va veure. —Jo l'estomacaré, papa! L' | estomacaré | ! El noi va agafar el bat de la mà del vell i es va posar a balancejar-lo | | que emet el cervell si dues persones fan l'amor apassionadament o estan | estomacant | -se de valent. El filòsof John Stuart Mill explica que el plaer i el dolor | | pares de l'escala tampoc no són gaire normals. N'hi ha un que, quan beu, | estomaca | la dona (quan no beu, és ella qui l'estomaca a ell). El del setè, | | hi ha un que, quan beu, estomaca la dona (quan no beu, és ella qui l' | estomaca | a ell). El del setè, en canvi, parla tot sol perquè se li va morir un | | al jutge. I això que era filla seua i que l'Eusebi ja l'havia prou | estomacat | pel camí. Tota la vida que va ser l'ase dels cops, pobrota! Els rebia de | | l'orella a frec de boca per sentir-lo. Tinc por que ho aprofiti per | estomacar | -me o apunyalar-me, però ni tan sols flastoma. —Noi, què fas? El | | li revelaria allò que desitjava saber. Quan van ser sols, començà a | estomacar | -la de valent. L'apallissà fins que va perdre els sentits. Quan va | | Com que no? Ja ho crec que n'hi ha! Conflicte lingüístic no vol dir | estomacar | -se per les cantonades al crit de catalufos o xarnegos. | | una lletra més perplexa que combativa: "Són la meva gent / i ara els | estomaquen | ". "Avui és aviat" es posa sobre un riff guitarrer que sosté una | | hi ha hagut un incident a la feina amb protagonisme negatiu del Pere. Ha | estomacat | un nen i ha fet tard repetides vegades. El germà gran li parla sumant dos | | i que tots dos tenien només vuit o nou anys, en pocs segons ja s'estaven | estomacant | amb una força inusitada en trobar-se a l'hora d'esbarjo. Els mateixos | | enrere he fet caure un dels mossos d'una pedrada i amb aquest bastó l'he | estomacat | fins a deixar-lo per mort. Després li he agafat aquesta espasa i la mula | | lo que abans he dit de ta mare. —No has dit cap mentida, Guillot. Papà l' | estomacava | davant nostre. I jo no vaig obrir mai la boca per aturar-lo. Soc la | | més crues i en més d'una ocasió fins i tot van estar a punt d' | estomacar | -me, quan pretenia dialogar o explicar la meua posició. Però jo ja m'hi | | al Col·legi. Mentrestant, uns falangistes havien anat a casa seva a | estomacar | la seva dona i el seu fill. El van condemnar a mort en un judici fet per | | passar la grolleria del senyor Lebeziàtnikov i, després que aquest l' | estomaqués | per això, ella va haver de fer llit no tant pels cops com pel disgust. | | tenia una germana, la Lizaveta, a qui ella, que era petita i poca cosa, | estomacava | ara sí i ara també i a qui tenia totalment esclavitzada, com si fos una | | l'Ilià Petróvitx, l'ajudant de l'inspector, a l'escala... ¿Per què l'ha | estomacada | així? I... ¿per què ha vingut? La Nastàssia va examinar-lo en silenci i | | a la paret. La Nastàssia continuava mirant-lo en silenci. —Dingú no ha | estomacat | la mestressa, no —va fer, ara amb una veu severa i decidida. Ell se la |
|