Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
estrada F 165 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estrada Freqüència total:  165 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

En sentir això l'amic íntim de Darwin, Th. Huxley, que seia a l'estrada oficial, va recordar-se de la borrascosa sessió d'Oxford i inclinant-se
aclamacions menà el seu carro, triomfador pel Cel, cap a l'estrada i el temple del seu Pare potentíssim, en el seu tron:
paraula de l'enginyeria militar, tancaren en pocs anys una ciutat d'estrades rectilínies que rumbeja, en les seves illes quadrangulars, de palaus i de
y s'axecaven a sis ò set palms de terra. Entremitx d'elles hi havía l'estrada y la taula del mestre y, al entorn de tot lo restant de la pessa seyem
Car pujares al tàlem de ton pare, hi pujares, profanant ma estrada. Simeó i Leví —udolants són ells! Per l'engany consumaren la
perruques, de faldilles estufades i d'inflats plecs, reunides a l'estrada a l'hora solemne de la clàssica xocolata; o bé us descobrirà les escenes
insomnes\ absentem insigni cum molestia anquirit. Jo, en la meva estrada, de nits, cerc el que la meva ànima estima! El cerquí i no
al bell mig un soli presidencial. Pausada i majestàticament pujà a l'estrada i s'assegué al soli sa senyoria el Seny. Em recordo que suara jo
el va rebre silenciosa i a peu dret. Un moment passat pugen a l'estrada tres dames, cridades, sembla, a informar. Una pausa abans de començar
a En Maragall. Semblava més petit del que realment era, a dalt de l'estrada al costat d'En Guimerà. Va llegir una memòria curta en castellà, que ja
ella mateixa n'ignorava els camins i l'esdevenidor. A l'altre costat de l'estrada, la Mort, dòcil a l'espera —ella que tan seva sabia la victòria— ara
Tallafer, que sense ningú saber com, cada moment apareixia més prop de l'estrada. Enfuriava la pluja, i el poble ja renegava. Calia un rei nou. A la fi,
tota la gent de pau amanyogats com un paper. Tallafer, al capdamunt de l'estrada reial, prengué de la falda del difunt el ceptre caigut i el trencà en dos
Tallafer, en la seva ira, clavà un pam d'espasa dins l'empostissat de l'estrada reial: —La reina Alina és... I ací posà una gruixuda
, a la fi, cridà: —Artús! El Cap de la Reial Justícia avançà fins a l'estrada. —Artús, quin castig assenyalaria la teva justícia a qui a l'hora de la
turpituds bestials, que recordava el caminar del goril·la. En l'espaiosa estrada del Palau, on s'albiraven els tricornis de la guàrdia civil, s'havien
no se li oposa. El pare Cabet avança cap al fons de la sala, puja a l'estrada, es col·loca darrera la taula, escampa afectuoses mirades a l'entorn.
tornat, honorable Étienne Cabet? El pare Cabet, immòbil, dret i des de l'estrada; en Joan Rovira, enfebrat i dret entre els seus companys, es miren
desfet, el pare Cabet s'agafa al braç dels seus fidels, baixa de l'estrada i, no capcot, tampoc altiu, es desplaça més penosament que d'entrada
en una plaça molt gran, al fons de la qual hom va bastir una riquíssima estrada ornada amb magnífics tapissos brodats i grans cortines de seda que
reverència i es van quedar esperant les ordres del rei a un costat de l'estrada, mentre que per l'altre avançava un estol de valents mariners fins
en veure que un home, pobríssimament vestit, pujava els graons de l'estrada i s'agenollava als peus del rei. Immediatament es féu un silenci imponent
davant meu, com desapareix el fum del cigar, els dos concertistes que a l'estrada tocaven no sé pas quina música. Després, la gent se n'anà, els amics que
de Castelló, de Perelada, del lloc on més hagueu sentit. I veureu una estrada. I dalt de l'estrada uns músics. I al mig dels músics n'hi ha un de
del lloc on més hagueu sentit. I veureu una estrada. I dalt de l'estrada uns músics. I al mig dels músics n'hi ha un de secardí que toca, com un
metges, estava severament endolada, convertida en capella ardent, amb una estrada i dues meses d'altar; al mig hi havia un túmul dels dits imperials i
folrat de zenc i amb tapa de vidre, el qual ocupava el lloc del mig de l'estrada, entre les dues meses d'altar. A mesura que avançaren les hores s'anà
En arribar-hi la venerada Imatge se li féu una triomfal rebuda. L'estrada per a l'altar era molt espaiosa i tota ella ocupada per les autoritats,
cos quedava obert en quatre portals, que formaven en llur fons una petita estrada on es col·locà el simulacre de l'urna reial, a la qual feia companyia una
de Comissió, es van posar tot seguit a teixir domassos, i penjarelles, i estrades, i llotges per al públic. Mai ningú no ha vist una feina tan afiligranada
des de la seva tribuna, per mitjà d'uns fils d'aranya que, sortint de l'estrada presidencial, anaven a parar a les cigales que hi havia amagades darrera
Els jugadors són aixecats en triomf, surten com poden. El capità puja a l'estrada. Un senyor blanc fa un discurs que ningú no sent. El capità dóna les
vestida d'etiqueta. Del sostre a terra, cobrint tot el mur de fons de l'estrada presidencial, un ample cortinatge de seda morada fixa i accentuada
que travessava el paranimf, amb el President al davant, fent via vers l'estrada. La bellesa del gran saló de l'Acadèmia, en aquest moment solemne, era
envaïdor de passadissos i salons. August empenyé les noies devers l'estrada i, defugint salutacions i estretes de mà, les féu entrar a la secretaria.
més noblement sublimada en bellesa. Alta, gairebé gegantina dalt de l'estrada coberta amb catifa roja, com per a fer-li de peanya imperial, Urània
vespre era ple de gent i de fum. En un extrem de la sala hi havia l'estrada, amb una taula coberta amb un drap vermell. Tothom tabolejava, amb
la capella. Vam posar els matalassos d'uns llits del castell al sòl de l'estrada, sota l'altar, i al Serra se li va ocórrer que l'esculturada pila
vegada davant d'un públic tan nombrós. Quan va quedar sol al mig de l'estrada, amb les mans a les butxaques i va inflar les galtes, tothom va esclafir
una aparició apoteòsica. Després, interrompent en Serra, va sortir a l'estrada en Genachte. Va avançar fins al prosceni i amb veu trencada va
en què l'ensenyança de la religió és obligatòria; en què damunt de les estrades de les escoles hi ha imatges santes; en què les tropes compleixen el Codi
aquestes activitats l'art de les tendes de campanya i el dels encelats d'estrades i llocs de cerimònia a l'aire lliure, o de festes com torneigs i
en aquests grups de cambra; d'aquí ve que, en executar-les actualment, l'estrada de les grans sales de concert queda com una mica "abandonada", buida...
espectacle i predisposa els ànims per a acceptar-lo. Tot estava a punt. L'estrada o la llotja des d'on tocava l'orquestra, ben guarnida amb enramades
que es cargolaven pels barrots i la barana delimitadora. Si era una estrada i no hi havia moixiganga taurina pel mig, se la decorava amb testos
gust de les pintures del saló o dels cortinatges de la resta de peces i estrades i dels guarniments del jardí. Potser restaven encara alguns aspectes
i quaderns d'escrits religiosos. Tot seguit continua la descripció de les estrades, que se situen a l'una i l'altra banda del saló principal, ocupant un
llur destacada situació dins la noblesa barcelonina. En la primera estrada, oberta a la Rambla per dos balcons, hi consten vint-i-sis cadires i un
paret, i dues aranyes de cristall de sis palmatòries cada una. La segona estrada, immediata a l'antecedent, tenia alcova i s'il·luminava per quatre
es pararien a altres indrets del palau, segurament el saló i les estrades adjacents. Aquí, al menjador, hi consten unes cortines d'indiana per al

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »