DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estrafer V 353 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estrafer Freqüència total:  353 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Roman un moment insegur; un rictus de contrarietat, quasi d'irritació, li estrafà el rostre. Després posa l'orella al pany i percep la respiració d'ella,
com els nius d'orenetes. Els actors i els dansaires s'eduquen per estrafer de la manera més real tota la coqueteria i tot l'histerisme de les
poca cosa... Eva. Què hi faré, pobra de mi! Adam. [(Estrafent la veu i el posat d'Eva.)] Què hi faré, pobra de mi! [(
Què passa? /Musclo\ Saps què em deia l'Engràcia, ahir? [(Estrafent-la.)] "Tomeu, ves si en treus l'entrellat de tot això de l'Andreu
calla i rera una ala el seu cap vol escondir per estrafer la parença que em donà el cop del botxí. Aleshores
té paciència diu que, sovint, les lleis de la natura estrafan la política d'altura. Els déus antics, en sàvies perorates,
de l'espai, l'udol del llop allarga i ageganta i estrafà veus de planys i crits d'esglai. Fon els camins i esborra les roderes,
que el jove contestava amb evasions i mitges paraules, i amb la veu estrafeta per la tovallola russa que li fregava la cara. —Ja veurà, Dorotea, tot
i la seva boca ensorrada, monstruosament desfeta per la paràlisi, volia estrafer una mena de somriure. Dos dies després d'haver-se inaugurat l'Exposició
seu alè, oferiren a Guillem les possibilitats d'una cosa que, si més no, estrafeia les flamejants vestidures d'un amor patètic i real. De vegades, Guillem,
sos membres, mal habillats amb túnica sutil, per estrafer la dansa de les fembres de la casta més vil!— David calla un
inguinals. Sí que s'hi fixa, en canvi, quan el mico o el gos estrafan el comportament humà... Ja és estrany, ja, si bé es mira, que, quan els
massa un ideal per a suportar que el redueixin a síntesis ridícules o l'estrafacin en formes grotesques, impertinents o monstruoses. La meva actitud davant
confident de mes penes.— I el sanglot de la veu el corn marí estrafeia amb un incoherent ressò, com les onades que udolen
el món cristià, sembla un migrat contentament de l'impotència aplicada a estrafer. I a esborrar el cristianisme, ignorant l'examen i el remordiment, només
monàrquica. Si, sense les responsabilitats d'ell, podíem propassar-nos a estrafer En Cambó en tal moment polític com el d'ara, provaríem d'interpretar el
sentit dir que la modèstia escau als grans homes, gosen ésser modestos, estrafan els senzills i naturals, semblants a gent d'una alçada mediocre que es
en amistat. Els homes són causa que les dones no s'amin. Hi ha perill en estrafer. Lisa, ja vella, vol ridiculitzar una dona jove, i esdevé ella mateixa
li esdevingui a ell, i que jura per a fer-ho creure, no sap ni tan sols estrafer l'home de bé. Un home de bé no sabria impedir, amb tota la seva modèstia,
cents francs mensuals. Caldria tan sols que Eugeni volgués acomodar-se a estrafer les tendreses de Corot, en teles destinades a l'incauta burgesia. També
meva! El cruel misteri ja és destriat: fou l'infame Burley qui va estrafer-me la veu i us ferí amb insolent parlar! Hi hagué una pausa sense respir,
en completa ignorancia de les lleis i dels ressorts necessaris per estrafer-les; poc o gens coneixedora del valor del diner, i per lo tant, de la
/Gli indifferenti\, d'Alberto Moravia. La reacció de la maduresa estrafarà el títol i dirà: /Els estúpids\. Caldria, però, al seny crític i
quan l'home de casa i els seus fills no troben prou rica la menestra. Estrafà la veu de la dama i diu que si arriba a saber què bones que eren les nous
del dia que la irritabilitat i la fatiga de darrera hora engrandeixen, estrafent-ne les proporcions insignificants amb aquella expectació quieta que
llançar-lo com un disc; totes les empescades que ens deixessin pensar estrafent el posat de l'home de la bufanda mirant amb guspireig de victòria els qui
el Liceu, el veia de la mateixa manera, amb aquell aire amb què ell havia estrafet el baríton. Perquè un còmic que a fora d'escena sembli el protagonista
(Tots els del jurat van posar cares perplexes.) —Deu haver estrafet l'escriptura d'algú altre —va dir el Rei. (Tot el jurat va tornar a fer la
no ha mancat qui digués que els constructors de les catedrals gòtiques estrafeien, en pedra, la selva, en les seves ogives, en els seus troncs columnars i
façanes. Els fanals adés gaudien evidentment llur solitud, i només han estrafet una immobilitat inexpressiva en sentir que jo m'acostava. Qui entraria en
un pis abandonat, del plany indecís d'una locomotora llunyana que sembla estrafer el xiulet d'un llum de gas quan hi ha aire a la canonada, de la lluita
per anglès. Era un home esvelt, de fina silueta, rossejat, que sabia estrafer la timidesa rígida dels anglesos. Però sobretot era eminent en el truc de
endebades, amb una mica d'exhausta cançó, a la boca, ni empeny, tot estrafent el cremallot que s'apaga, el pobre minyó que ha eixit ufanós,
Hi havia rosses autèntiques i rosses convencionals. cocottes que estrafeien les grans dames, i grans dames que estrafeien les cocottes.
cocottes que estrafeien les grans dames, i grans dames que estrafeien les cocottes. Oficials elegantíssims i banquers de faisons
els quals jo atuiré." "No adoraràs els déus llurs ni els honraràs, ni estrafaràs ninguna de les obres llurs; ans tu, cert, els destruiràs, rompràs a
seus raigs. I el pobre sol resta en la plaça, quiet ja, derrotat i nu, estrafent una ganyota de malalt. A la plaça s'hi volca tota la vida del poble.
Deia En Maragall als poetes: —Escolta't i fes el que vulguis. Alguns estrafan la veu maragalliana i diuen, diu: —Escolta'm i fes el que jo vulgui. Els
Ja que aquests mots no queden aïllats o suggerits, no es limiten a estrafer per contacte altres mots, sinó que sovint apareixen com un valor
sols el feien malcarat, sinó que l'obligaven a respirar per la boca i li estrafeien la veu, i els seus llargs discursos d'alcoholitzat, eren un seguit de
I el bosquerol narrador, amb veu de falset i ganyotes pudibundes, estrafeia la veu de la barjaula. —I ara, fill! Si tot és broma. Vés-te
cantó a altre era impossible per massa voluminosa. Tota mena de ganyotes estrafeien la seva cara, mentre que dels ulls rodolaven grosses llàgrimes. L'amo que
El seu mirar, per això, és dolç com el dels moltons que mena; els llavis, estrafent involuntàriament la fesomia de les seves bestioles, s'han anat tirant
Jo voldria un periodisme divertit, truculent, que fos prou àgil per estrafer-se tal com és la realitat. Jo vaig apendre el que és la realitat, un dia
càndidament a la seva triomfal orgia espiritual. Així hem vist com, estrafent d'una manera sacrílega el sagrament de la penitència, penitent i
greixum llefirnós a la sina fresca i bonica? No era una barbaritat d'estrafer amb potingues indecents l'obra meravellosa de la creació? No és
el canyar... I ella m'ajudava... Parlava amb els nois. Ells reien. Alguns estrafeien la veu i repetien les paraules plorinyant. un li tirà una pedra. Renegà
amb quantitats ridícules, que moltes vegades han servit per fer malbé o estrafer l'església omplint-la de guix, per tal que sembli nova, o emblanquinant
un passadís introductori ens féu desembocar en una placeta melangiosa que estrafeia tot l'aire d'una fossa comuna. Vaig pensar que tenia els arbres més
del darrera. Aquesta vegada estava tot canviat. Portava la saca blava estrafent el meu abric i, de l'altra banda del carrer, creuava la calçada cap a mi,

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »