Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Roman un moment insegur; un rictus de contrarietat, quasi d'irritació, li	estrafà	el rostre. Després posa l'orella al pany i percep la respiració d'ella,
com els nius d'orenetes. Els actors i els dansaires s'eduquen per	estrafer	de la manera més real tota la coqueteria i tot l'histerisme de les
poca cosa... Eva. Què hi faré, pobra de mi! Adam. [(	Estrafent	la veu i el posat d'Eva.)] Què hi faré, pobra de mi! [(
Què passa? /Musclo\ Saps què em deia l'Engràcia, ahir? [(	Estrafent	-la.)] "Tomeu, ves si en treus l'entrellat de tot això de l'Andreu
calla i rera una ala el seu cap vol escondir per	estrafer	la parença que em donà el cop del botxí. Aleshores
té paciència diu que, sovint, les lleis de la natura	estrafan	la política d'altura. Els déus antics, en sàvies perorates,
de l'espai, l'udol del llop allarga i ageganta i	estrafà	veus de planys i crits d'esglai. Fon els camins i esborra les roderes,
que el jove contestava amb evasions i mitges paraules, i amb la veu	estrafeta	per la tovallola russa que li fregava la cara. —Ja veurà, Dorotea, tot
i la seva boca ensorrada, monstruosament desfeta per la paràlisi, volia	estrafer	una mena de somriure. Dos dies després d'haver-se inaugurat l'Exposició
seu alè, oferiren a Guillem les possibilitats d'una cosa que, si més no,	estrafeia	les flamejants vestidures d'un amor patètic i real. De vegades, Guillem,
sos membres, mal habillats amb túnica sutil, per	estrafer	la dansa de les fembres de la casta més vil!— David calla un
inguinals. Sí que s'hi fixa, en canvi, quan el mico o el gos	estrafan	el comportament humà... Ja és estrany, ja, si bé es mira, que, quan els
massa un ideal per a suportar que el redueixin a síntesis ridícules o l'	estrafacin	en formes grotesques, impertinents o monstruoses. La meva actitud davant
confident de mes penes.— I el sanglot de la veu el corn marí	estrafeia	amb un incoherent ressò, com les onades que udolen
el món cristià, sembla un migrat contentament de l'impotència aplicada a	estrafer	. I a esborrar el cristianisme, ignorant l'examen i el remordiment, només
monàrquica. Si, sense les responsabilitats d'ell, podíem propassar-nos a	estrafer	En Cambó en tal moment polític com el d'ara, provaríem d'interpretar el
sentit dir que la modèstia escau als grans homes, gosen ésser modestos,	estrafan	els senzills i naturals, semblants a gent d'una alçada mediocre que es
en amistat. Els homes són causa que les dones no s'amin. Hi ha perill en	estrafer	. Lisa, ja vella, vol ridiculitzar una dona jove, i esdevé ella mateixa
li esdevingui a ell, i que jura per a fer-ho creure, no sap ni tan sols	estrafer	l'home de bé. Un home de bé no sabria impedir, amb tota la seva modèstia,
cents francs mensuals. Caldria tan sols que Eugeni volgués acomodar-se a	estrafer	les tendreses de Corot, en teles destinades a l'incauta burgesia. També
meva! El cruel misteri ja és destriat: fou l'infame Burley qui va	estrafer	-me la veu i us ferí amb insolent parlar! Hi hagué una pausa sense respir,
en completa ignorancia de les lleis i dels ressorts necessaris per	estrafer	-les; poc o gens coneixedora del valor del diner, i per lo tant, de la
/Gli indifferenti\, d'Alberto Moravia. La reacció de la maduresa	estrafarà	el títol i dirà: /Els estúpids\. Caldria, però, al seny crític i
quan l'home de casa i els seus fills no troben prou rica la menestra.	Estrafà	la veu de la dama i diu que si arriba a saber què bones que eren les nous
del dia que la irritabilitat i la fatiga de darrera hora engrandeixen,	estrafent	-ne les proporcions insignificants amb aquella expectació quieta que
llançar-lo com un disc; totes les empescades que ens deixessin pensar	estrafent	el posat de l'home de la bufanda mirant amb guspireig de victòria els qui
el Liceu, el veia de la mateixa manera, amb aquell aire amb què ell havia	estrafet	el baríton. Perquè un còmic que a fora d'escena sembli el protagonista
(Tots els del jurat van posar cares perplexes.) —Deu haver	estrafet	l'escriptura d'algú altre —va dir el Rei. (Tot el jurat va tornar a fer la
no ha mancat qui digués que els constructors de les catedrals gòtiques	estrafeien	, en pedra, la selva, en les seves ogives, en els seus troncs columnars i
façanes. Els fanals adés gaudien evidentment llur solitud, i només han	estrafet	una immobilitat inexpressiva en sentir que jo m'acostava. Qui entraria en
un pis abandonat, del plany indecís d'una locomotora llunyana que sembla	estrafer	el xiulet d'un llum de gas quan hi ha aire a la canonada, de la lluita
per anglès. Era un home esvelt, de fina silueta, rossejat, que sabia	estrafer	la timidesa rígida dels anglesos. Però sobretot era eminent en el truc de
endebades, amb una mica d'exhausta cançó, a la boca, ni empeny, tot	estrafent	el cremallot que s'apaga, el pobre minyó que ha eixit ufanós,
Hi havia rosses autèntiques i rosses convencionals. cocottes que	estrafeien	les grans dames, i grans dames que estrafeien les cocottes.
cocottes que estrafeien les grans dames, i grans dames que	estrafeien	les cocottes. Oficials elegantíssims i banquers de faisons
els quals jo atuiré." "No adoraràs els déus llurs ni els honraràs, ni	estrafaràs	ninguna de les obres llurs; ans tu, cert, els destruiràs, rompràs a
seus raigs. I el pobre sol resta en la plaça, quiet ja, derrotat i nu,	estrafent	una ganyota de malalt. A la plaça s'hi volca tota la vida del poble.
Deia En Maragall als poetes: —Escolta't i fes el que vulguis. Alguns	estrafan	la veu maragalliana i diuen, diu: —Escolta'm i fes el que jo vulgui. Els
Ja que aquests mots no queden aïllats o suggerits, no es limiten a	estrafer	per contacte altres mots, sinó que sovint apareixen com un valor
sols el feien malcarat, sinó que l'obligaven a respirar per la boca i li	estrafeien	la veu, i els seus llargs discursos d'alcoholitzat, eren un seguit de
I el bosquerol narrador, amb veu de falset i ganyotes pudibundes,	estrafeia	la veu de la barjaula. —I ara, fill! Si tot és broma. Vés-te
cantó a altre era impossible per massa voluminosa. Tota mena de ganyotes	estrafeien	la seva cara, mentre que dels ulls rodolaven grosses llàgrimes. L'amo que
El seu mirar, per això, és dolç com el dels moltons que mena; els llavis,	estrafent	involuntàriament la fesomia de les seves bestioles, s'han anat tirant
Jo voldria un periodisme divertit, truculent, que fos prou àgil per	estrafer	-se tal com és la realitat. Jo vaig apendre el que és la realitat, un dia
càndidament a la seva triomfal orgia espiritual. Així hem vist com,	estrafent	d'una manera sacrílega el sagrament de la penitència, penitent i
greixum llefirnós a la sina fresca i bonica? No era una barbaritat d'	estrafer	amb potingues indecents l'obra meravellosa de la creació? No és
el canyar... I ella m'ajudava... Parlava amb els nois. Ells reien. Alguns	estrafeien	la veu i repetien les paraules plorinyant. un li tirà una pedra. Renegà
amb quantitats ridícules, que moltes vegades han servit per fer malbé o	estrafer	l'església omplint-la de guix, per tal que sembli nova, o emblanquinant
un passadís introductori ens féu desembocar en una placeta melangiosa que	estrafeia	tot l'aire d'una fossa comuna. Vaig pensar que tenia els arbres més
del darrera. Aquesta vegada estava tot canviat. Portava la saca blava	estrafent	el meu abric i, de l'altra banda del carrer, creuava la calçada cap a mi,

Pàgina 1 (de 7)

50 següents