DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estranger A 5036 oc.
estranger M 3672 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estranger Freqüència total:  8708 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no sé per quin cantó. Germana? Cosina prima, a penes, i gràcies. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi, nosaltres hem d'assistir, de
teu —li digué—, me n'aniria: tornaria a ciutat; potser, àdhuc, a l'estranger. Veuries costums nous, homes desconeguts; presenciaries fets que ací no
en les seves llegendes, i en parlar era com si es parlessin en llengües estrangeres. Aquesta nit en l'ànima de Tino Costa havia ressuscitat tota la seva
—Jo guanyava un jornal molt magre. ¿I què vol vostè que faci un jove estranger a París sense diners a la butxaca? Penso una resposta equànime, moral i
manera que tenen de vèncer el seu complex de colonitzats? La majoria dels estrangers, posats a jutjar-nos, ens troben horribles. Amb aquesta actitud, ells
que tots portem a dintre. A nosaltres, és clar, tant se'ns en dóna. Un estranger —un bàrbar— mai no té raó: tindrà més diners, més universitats,
nosaltres. Què hi farem! Ja és simptomàtic que aquests mateixos estrangers, aquests insurrectes colonials que ens vituperen, acostumin a aprofitar
francès. Però hi ha més que això. Bé que no s'ho confessin, els estrangers hi vénen també atrets per l'espectacle pul·lulant, suós, cridaner, de les
innocents de bàrbars. Al cap de pocs dies de conviure-hi, l'estranger ja no se sorprendria gens si, en girar una cantonada, es trobava Sòcrates
sempre que els catalans es confrontessin amb gent d'un altre poble. L'estranger que presenciava aquelles explosions de particularisme, no podia deixar
ciències tan complexes com les que es professen a les Universitats estrangeres, bombes atòmiques, supermercats, frigidaires, televisions, Kafka, i
chérira la plaça: l'àgora, el fòrum. Xenofòbia L'odi a l'estranger, al foraster, ha estat, sempre i a tot arreu, causa de grans bestieses i
en fricció amb els veïns de la "pàtria" del costat. En qualsevol cas, l'estranger és un punt de referència polèmic, probablement imprescindible, per a un
probablement imprescindible, per a un patriotisme agressiu. Com que l'estranger sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a ell adopta una
fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som "estrangers" per a algú. I de l'estranger, en fem un enemic: cada estranger és un
a una altra xenofòbia, ja que tots som "estrangers" per a algú. I de l'estranger, en fem un enemic: cada estranger és un enemic potencial. Només la
som "estrangers" per a algú. I de l'estranger, en fem un enemic: cada estranger és un enemic potencial. Només la moderna expansió del turisme comença a
llargues llistes de fets heroics perpetrats pels indígenes contra els estrangers, i amb aquesta mena de records els mestres d'escola eduquen els seus
les conseqüències. L'antiga xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tanmateix, perdura i perdurarà per molt de temps encara. Ni que sigui
Emma Goldmann. Quan he tornat a Viladrau, al tren hi havia tres milicians estrangers —un belga i dos francesos— de la columna Ascaso. Un d'ells estava
(un militar) per encarregar-se de l'ordre públic a Catalunya. Les ràdios estrangeres parlen de desordres a Puigcerdà i la Seu d'Urgell, diuen que la frontera
diu que la crisi ha estat una maniobra de les democràcies i del feixisme estranger, que aquest serà el Govern de la pau, un Govern contrarevolucionari. És
Es parla molt d'un armistici per permetre la retirada dels voluntaris estrangers, i Anglaterra ha fet consultar els països adherits al Pacte de
matí, un que era al poble confirma que les ràdios franquistes i algunes d'estrangeres han comunicat la caiguda de Bilbao. A la tarda, sento París, que també en
diu que Franco sembla ben disposat quant a la retirada dels voluntaris estrangers. Hi ha com un inici de flirt entre Franco i Anglaterra. A la
que és acusada d'haver enviat a Espanya 800 soldats de la Legió Estrangera. Llegeixo als Sis Avets —fresca cambra vegetal, mirador tranquil i
Parlo amb Millàs-Raurell, que ha tornat fa poc de Ginebra. Diu que a l'estranger estem molt desprestigiats. No creu que hi hagi negociacions serioses
aire fred, com a l'hivern. El doctor Negrín ha anunciat a un periodista estranger: Nos aprestamos técnicamente para una guerra muy larga.
del qual vindria el pacte amb l'altra banda. Qui sap! Diu que la premsa estrangera dóna per segures les negociacions de pau, i que als consolats de França,
Seyss-Inquart, nazi, és nomenat ministre de l'Interior. La premsa estrangera ho considera el primer pas cap a l'Anschluss. 19 febrer.
la noia del correu ens diu que han arribat al poble tres paquets de l'estranger per a nosaltres. N'estem molt contents. Vaig tot seguit a recollir-los:
de la República ha decidit la retirada unilateral de tots els combatents estrangers, sota el control d'una Comissió internacional nomenada per la Societat de
Diu que tothom preveu un final pròxim de la guerra, a causa de la pressió estrangera. Ha parlat Negrín: diu que, abans que la parcel·lació d'Espanya, primer
de cara a les seves responsabilitats supremes, purificada d'influències estrangeres, però conscient de les seves afinitats de raça i de cultura, arribarà a
trona contra aquests "claudicadors", que diu venuts a interessos de l'estranger: Y si retorna Casanovas, se le llevará ante el Tribunal de Alta
d'en Casanovas. El qualifiquen de traïdor, apòstata i venut al feixisme estranger, etc.. Però La Humanitat no en diu paraula.
tenen una biblioteca només per això i de vegades ve algun d'aquests savis estrangers a estudiar-ho. En general són homes ja vells i es moren molt abans
seu aparell de ràdio, va cercant amb el dial, fins que troba una emissora estrangera que descarrega tot d'explosions barrejades amb notes que no identifica.
les duanes interiors, el 1719 es prohibeix que entri manufactura estrangera, el 1720 s'autoritza que el cacau i la xocolata, que en teoria
gràcies al que ell anomenava fer trampa, una altra mena de poesia, estrangera com ell de l'univers ordenat i florit que el voltava: Ara sé que poso les
seu poble. És veritat que era feliç escoltant la melodia d'unes paraules estrangeres, adaptant-s'hi, amb aquella facilitat que tingué sempre per
perquè Venècia era el portal d'Orient, la llinda d'un altre món, l'estranger absolut dels seus somnis? Ell que tant estimava les randes, els
la mena de vida que menava Jeroni, sense fre de cap mena, en un país estranger, voltat d'aduladors clients que l'agombolarien sense vergonya. No li
d'improperis. Per acabar aquest primer acte intervingué un tal Jervolino estranger a la ciutat, car era provinent de l'Abruzzo i, com és fama d'aquesta
la meva mà i això que hi entraven fins i tot publicacions clandestines i estrangeres que anaven a parar directament a la biblioteca, tancada sempre amb pany i
no sabien què fer per a sopar. Els pares escoltaven ràdios estrangeres. I tots pensaven que era cosa de quatre dies. O de
llunyà. El tahitià no és home d'alpinismes ni d'escalar muntanyes, i l'estranger que arriba aquí és abassegat de seguida per la calor i per la mandra. Són
en un acte d'afirmació col·lectiva molt més important que les invasions estrangeres o les discòrdies internes. La primera, en el segle III, quan
s'haurien enginyat per assolir el mateix profitós objectiu que els altres estrangers a la Corona castellana. Si no ho poguérem fer, no és que no en sabéssim;
com a representant de la classe indígena enfront de l'exèrcit d'ocupació estranger —però disposta de seguida a representar el paper contrari en virtut de

  Pàgina 1 (de 175) 50 següents »