×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estrany |
Freqüència total: 15575 |
CTILC1 |
Cronos els conservava sencers en el seu ventre, com en un sac, o patia d' | estranys | i miraculosos trastorns digestius, palingenèsics o recomponedors. Tampoc | un dia per a algunes orelles lavinianes —ignores per complet la sobtada i | estranya | implicació—, de Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra oportunitat | Al llarg del temps, però, quan retornes, cada cop m'ets més llunyana i | estranya | , gairebé una inconeguda. La teva descurança em desplau. Per què almenys | eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi afegeixen unes altres, els | estranys | noms de tres de les quals no paga l'esforç de recordar. Malmeten i | de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és devorat per l' | estrany | i tothora despert porter. Mastega i s'empassa, tanmateix, aparences, que | perquè la fatiga la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, | estranya | , inquietadora bellesa d'arbre. El prec és escoltar. La fugitiva és ja | que havia estimat tant, cada cop més apagada, fonent-se en l'airecel, | estranya | , aliena a ell, ja enemiga. No podia entendre, com mai no ho comprèn | les fonts més ortodoxes, en el desastre familiar, sols sobrevivia l' | estranya | profetessa que compartia el llit d'Agamèmnon, però Hècuba sabia igualment | i de tota llei de deixes. Que ningú no malpensi, però, ni lligui | estranys | caps: cal no oblidar que el pobre animalet s'alimenta en bona part, si no | perquè l'endevinem molt tranquil. L'absorbeix el seu ofici, que dominarà. | Estranya | meravella per a nosaltres, els homes d'ara, que ens creiem doctes en | estimularé intel·ligències i sensibilitats. Tots provaran d'aprofundir l' | estrany | tema i rivalitzaran en mèrits i en subtileses. Alguns em qualificaran de | el misteri de l'ou, simple o doble, i també la doble paternitat, tan | estranya | , encara que aviat una lleona parirà científicament un tigre, no te | meva llarga existència al servei del palau de la destral del llamp i de l' | estranya | família que hi senyorejava", anava filant la memòria intacta d'Enone. | la samuga. La doble acció de fer i desfer així igualada, el treball de l' | estrany | artesà esdevé inútil. Són unes imatges d'espant o inviten a riure? Vegeu | gramalla, dalmàtica o el que sigui", assenyalava la senyora Marigó. " | Estranya | , oi?" "Avui no hi ha res d'estrany. I he oblidat, a més, | ", assenyalava la senyora Marigó. "Estranya, oi?" "Avui no hi ha res d' | estrany | . I he oblidat, a més, la designació del temple on som. I tu | quan des de fora arribà fins a ells una remor de veus inusitada, un | estrany | renou. La criada deixà l'escombra i va sortir al carrer per veure què | més que fos per un sol dia, i baixés a celebrar la festa amb ells, i cosa | estranya | donat el seu caràcter, el pare de Mila baixà també. Aquell dia l'hereu | va dir-se: "És ell!" A l'instant ho endevinà, i una sensació d' | estranya | tendresa, barrejada a un profund malestar, la corprengué: un íntim | d'ella havia sentit que la seva carn tremolava com encesa en una | estranya | febre. Tot ell s'havia recollit dintre seu com en acció de gràcies, ple | mig morta la va deixar, mig morta la va deixar... Però, cosa | estranya | , ara, la cançó, per a Mila, era plena d'alegria. No, a casa seva | Era un rogall salvatge, un crit quasi inhumà que semblava sorgir d'una | estranya | ferida. Restà un moment en silenci, mirant-la, agitat per un intens | defensor. Candi, tal vegada amb una sospita, car havia ja notat quelcom d' | estrany | , aixecà el seu got amb ells, i begué. Una ganyota amarga contragué a | empès per tots costats; sentí veus aïrades, amenaces, crits; forces | estranyes | l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi va esclatar a plorar. Un | a Randa. Hi hagué qui digué que aquell dia estava embriagat, cosa no | estranya | , car també el vici de beure el dominava, però Tino Costa sabia que era | El veia desenrotllar-se a través dels carrers de Pisa, sota una | estranya | i vivíssima llum, amb el petit grup de les víctimes. Els veia passar, com | ensems amb l'ancià en el recinte de l'ombrívola terra: tot sota una llum | estranya | , una llum que no es sabia si naixia del món o brollava de la situació | de sa mare. En el seu rostre hi havia impresa una expressió tan nova, tan | estranya | d'alegria, que àdhuc ella se n'adonà. Tino Costa hagué de fer un esforç | A vegades Tino Costa s'aturava per la seva banda a reflexionar sobre l' | estranya | força d'aquell sentiment, sobre la naturalesa d'aquell vincle que el | vegades no surt ni a menjar. S'ha aflaquit molt, i cada dia es mostra més | estrany | : em preocupa. —No surt gens, oi? —Molt poc; només alguna nit i ja | Molt lluny es sentia tronar. L'atmosfera estava impregnada d'una | estranya | feixuguesa. Mila deixà el llibre, sortí de bell nou al balcó i mirà la | engendrava en ell una terrible excitació barrejada d'un sentiment | estrany | de temors; potser a causa també del record dels infants cremats que amb | tal, que en aquell moment hauria desitjat morir. Li semblava talment | estranya | la seva conducta, tan incomprensible, que a moments a Mila li semblava | alçat. Tenia febre i es trobava enfonsada en una postració atroç. Estava | estranya | , amb la mirada absent; el cap semblava donar-li voltes i amb prou feines | sobre ella aquí, a la vora del llit: tot li apareixia com somniat, | estrany | i remot; tot havia passat com en una tempestat i en el centre de tot | del poble, i donat l'avalot que el fet havia promogut, no tindria res d' | estrany | que el fet arribés a oïda d'ell. En aquest cas, qui sap què li dirien i | per què havia vingut a veure'l. No obstant, no sabia quina força | estranya | i poderosa el retenia allí, sense apartar els ulls del mort. Estava estès | esverada, sense comprendre'l bé; però no volgué insistir. Aquell ésser | estrany | , aquell home de faccions dures i espirituals a la vegada; jove, però ja | va apressar encara més el pas. En el seu sentiment es barrejava ara una | estranya | tendresa, una mena de nostàlgia, gairebé un malestar. Un home que ell no | també la curiositat. No sabia per què la possibilitat de trobar-se amb l' | estrany | l'atreia ara d'una singular manera, amb un sentiment de curiositat quasi | amb un gest lent i mecànic, agafà el capell caigut a terra i sortí. Un | estrany | terror l'envaí d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, | nou a Santa Maria. Mila està desmillorada, molt desmillorada, i sobretot, | estranya | . Ell guarda silenci. També ell està preocupat; també ell la mira amb | segura. Però ha estat més forta que ella, i malgrat la seva voluntat, mil | estranys | pensaments, nascuts de la nit i del silenci, han vingut a poblar la seva | Mila es parà una altra vegada. El cor li palpitava fortament. Era com un | estrany | adéu a la seva ànima, o com una crida, o una advertència, que | somrigué. —Ai! Estic tan cansada! He fet tant de camí! La seva veu sonava | estranya | . Ja de dies, a Mila, quan havia de parlar amb algú, de contestar una | més plena de pietat. En el to de la veu de Mila havia ja notat quelcom | estrany | , i havia descobert que aquella que tenia al davant era gairebé una nena; | alegria; però a ell, no sols no l'alegrà, sinó que el fet li despertà una | estranya | i persistent preocupació. A la nit Tino Costa s'havia encarat amb sa mare | dolçament. Malgrat tot, Tino Costa no podia rebutjar del seu si una | estranya | inquietud pensant en ella; un obscur pressentiment semblava advertir-lo | gairebé febrós d'al·lucinació, una mena d'angoixa quasi animal i d'un | estrany | terror. Ell, posat davant d'ella va insistir una vegada encara perquè | de la vall, en les suaus elevacions il·luminades s'agitaven uns éssers | estranys | que a la claror espectral adquirien fantàstiques figuracions; darrera |
|