DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estrany A 13552 oc.
estrany AV 6 oc.
estrany M 421 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estrany Freqüència total:  13979 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Cronos els conservava sencers en el seu ventre, com en un sac, o patia d'estranys i miraculosos trastorns digestius, palingenèsics o recomponedors. Tampoc
un dia per a algunes orelles lavinianes —ignores per complet la sobtada i estranya implicació—, de Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra oportunitat
Al llarg del temps, però, quan retornes, cada cop m'ets més llunyana i estranya, gairebé una inconeguda. La teva descurança em desplau. Per què almenys
eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi afegeixen unes altres, els estranys noms de tres de les quals no paga l'esforç de recordar. Malmeten i
de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és devorat per l'estrany i tothora despert porter. Mastega i s'empassa, tanmateix, aparences, que
perquè la fatiga la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d'arbre. El prec és escoltar. La fugitiva és ja
que havia estimat tant, cada cop més apagada, fonent-se en l'airecel, estranya, aliena a ell, ja enemiga. No podia entendre, com mai no ho comprèn
les fonts més ortodoxes, en el desastre familiar, sols sobrevivia l'estranya profetessa que compartia el llit d'Agamèmnon, però Hècuba sabia igualment
i de tota llei de deixes. Que ningú no malpensi, però, ni lligui estranys caps: cal no oblidar que el pobre animalet s'alimenta en bona part, si no
perquè l'endevinem molt tranquil. L'absorbeix el seu ofici, que dominarà. Estranya meravella per a nosaltres, els homes d'ara, que ens creiem doctes en
estimularé intel·ligències i sensibilitats. Tots provaran d'aprofundir l'estrany tema i rivalitzaran en mèrits i en subtileses. Alguns em qualificaran de
el misteri de l'ou, simple o doble, i també la doble paternitat, tan estranya, encara que aviat una lleona parirà científicament un tigre, no te
meva llarga existència al servei del palau de la destral del llamp i de l'estranya família que hi senyorejava", anava filant la memòria intacta d'Enone.
la samuga. La doble acció de fer i desfer així igualada, el treball de l'estrany artesà esdevé inútil. Són unes imatges d'espant o inviten a riure? Vegeu
gramalla, dalmàtica o el que sigui", assenyalava la senyora Marigó. "Estranya, oi?" "Avui no hi ha res d'estrany. I he oblidat, a més,
", assenyalava la senyora Marigó. "Estranya, oi?" "Avui no hi ha res d'estrany. I he oblidat, a més, la designació del temple on som. I tu
quan des de fora arribà fins a ells una remor de veus inusitada, un estrany renou. La criada deixà l'escombra i va sortir al carrer per veure què
més que fos per un sol dia, i baixés a celebrar la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el pare de Mila baixà també. Aquell dia l'hereu
va dir-se: "És ell!" A l'instant ho endevinà, i una sensació d'estranya tendresa, barrejada a un profund malestar, la corprengué: un íntim
d'ella havia sentit que la seva carn tremolava com encesa en una estranya febre. Tot ell s'havia recollit dintre seu com en acció de gràcies, ple
mig morta la va deixar, mig morta la va deixar... Però, cosa estranya, ara, la cançó, per a Mila, era plena d'alegria. No, a casa seva
Era un rogall salvatge, un crit quasi inhumà que semblava sorgir d'una estranya ferida. Restà un moment en silenci, mirant-la, agitat per un intens
defensor. Candi, tal vegada amb una sospita, car havia ja notat quelcom d'estrany, aixecà el seu got amb ells, i begué. Una ganyota amarga contragué a
empès per tots costats; sentí veus aïrades, amenaces, crits; forces estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi va esclatar a plorar. Un
a Randa. Hi hagué qui digué que aquell dia estava embriagat, cosa no estranya, car també el vici de beure el dominava, però Tino Costa sabia que era
El veia desenrotllar-se a través dels carrers de Pisa, sota una estranya i vivíssima llum, amb el petit grup de les víctimes. Els veia passar, com
ensems amb l'ancià en el recinte de l'ombrívola terra: tot sota una llum estranya, una llum que no es sabia si naixia del món o brollava de la situació
de sa mare. En el seu rostre hi havia impresa una expressió tan nova, tan estranya d'alegria, que àdhuc ella se n'adonà. Tino Costa hagué de fer un esforç
A vegades Tino Costa s'aturava per la seva banda a reflexionar sobre l'estranya força d'aquell sentiment, sobre la naturalesa d'aquell vincle que el
vegades no surt ni a menjar. S'ha aflaquit molt, i cada dia es mostra més estrany: em preocupa. —No surt gens, oi? —Molt poc; només alguna nit i ja
Molt lluny es sentia tronar. L'atmosfera estava impregnada d'una estranya feixuguesa. Mila deixà el llibre, sortí de bell nou al balcó i mirà la
engendrava en ell una terrible excitació barrejada d'un sentiment estrany de temors; potser a causa també del record dels infants cremats que amb
tal, que en aquell moment hauria desitjat morir. Li semblava talment estranya la seva conducta, tan incomprensible, que a moments a Mila li semblava
alçat. Tenia febre i es trobava enfonsada en una postració atroç. Estava estranya, amb la mirada absent; el cap semblava donar-li voltes i amb prou feines
sobre ella aquí, a la vora del llit: tot li apareixia com somniat, estrany i remot; tot havia passat com en una tempestat i en el centre de tot
del poble, i donat l'avalot que el fet havia promogut, no tindria res d'estrany que el fet arribés a oïda d'ell. En aquest cas, qui sap què li dirien i
per què havia vingut a veure'l. No obstant, no sabia quina força estranya i poderosa el retenia allí, sense apartar els ulls del mort. Estava estès
esverada, sense comprendre'l bé; però no volgué insistir. Aquell ésser estrany, aquell home de faccions dures i espirituals a la vegada; jove, però ja
va apressar encara més el pas. En el seu sentiment es barrejava ara una estranya tendresa, una mena de nostàlgia, gairebé un malestar. Un home que ell no
també la curiositat. No sabia per què la possibilitat de trobar-se amb l'estrany l'atreia ara d'una singular manera, amb un sentiment de curiositat quasi
amb un gest lent i mecànic, agafà el capell caigut a terra i sortí. Un estrany terror l'envaí d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales,
nou a Santa Maria. Mila està desmillorada, molt desmillorada, i sobretot, estranya. Ell guarda silenci. També ell està preocupat; també ell la mira amb
segura. Però ha estat més forta que ella, i malgrat la seva voluntat, mil estranys pensaments, nascuts de la nit i del silenci, han vingut a poblar la seva
Mila es parà una altra vegada. El cor li palpitava fortament. Era com un estrany adéu a la seva ànima, o com una crida, o una advertència, que
somrigué. —Ai! Estic tan cansada! He fet tant de camí! La seva veu sonava estranya. Ja de dies, a Mila, quan havia de parlar amb algú, de contestar una
més plena de pietat. En el to de la veu de Mila havia ja notat quelcom estrany, i havia descobert que aquella que tenia al davant era gairebé una nena;
alegria; però a ell, no sols no l'alegrà, sinó que el fet li despertà una estranya i persistent preocupació. A la nit Tino Costa s'havia encarat amb sa mare
dolçament. Malgrat tot, Tino Costa no podia rebutjar del seu si una estranya inquietud pensant en ella; un obscur pressentiment semblava advertir-lo
gairebé febrós d'al·lucinació, una mena d'angoixa quasi animal i d'un estrany terror. Ell, posat davant d'ella va insistir una vegada encara perquè
de la vall, en les suaus elevacions il·luminades s'agitaven uns éssers estranys que a la claror espectral adquirien fantàstiques figuracions; darrera

  Pàgina 1 (de 280) 50 següents »