DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estranyar V 2588 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estranyar Freqüència total:  2588 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el xicot. "I no et fastigueja de capbussar-te en les deixalles?", s'estranyava el senyor. "Per què?", va respondre, amb un bri d'insolència el
el curs irregular de l'Alfeu. Zeus es va enamorar de la noia —ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava que Zeus s'hi
el monstre. "Ink mry rmt", va mugir el reclòs. "Parles?", s'estranyava l'home. "Però t'equivoques, tothom et detesta." "Tw-k íjï.tj sd.k
"Per què no l'anomenaven Python i s'haurien estalviat la baralla?", s'estranyava amb germànica innocència Herr Doktor Herbert Johannes Dinkelhauser,
, continuava, reticent, la mare. "I des d'aquí jo no veig res", s'estranyava l'entenimentada Arete —i escrivim el seu nom, per la comoditat de
Santo ja no es vol casar. Hi havia, això no obstant, una noia que no s'estranyava del fet, i aquesta era Matilde la del Guarda. —De què us estranyeu?
no s'estranyava del fet, i aquesta era Matilde la del Guarda. —De què us estranyeu? Sempre ha estat així la Mila, des de petita. I es posà a referir
s'adonà que ell l'havia deixada. Ella —la dispesera— aquell matí s'havia estranyat de veure baixar la noia més d'hora que de costum; però la seva estranyesa
donar. Pertany a un devot d'aquest sant, un home ric i molt avar. No te n'estranyis —afegí, davant la mirada de Tino Costa— el món és ple d'exemples
conegut el caràcter apassionat i novel·lesc de Mila, el que succeí no m'estranyà gens. Ara sembla que ella va cada dia pitjor. Tal volta per ell hauria
al pol oposat del lladre i de l'assassí "de tamany natural". No ha d'estranyar-nos, per tant, que la mateixa societat que els ha patit es miri els
de passada, no respon a una veritable decepció. No és que el ciutadà s'estranyi de comprovar que el salvatge aspira a abandonar la seva teòricament
500 soldats. Parlant de l'ofensiva d'Euskadi, m'ha dit que no li estranyaria que Bilbao caigués demà. Per altra banda, ell creu que no es rendirà a la
d'estiu. Ara procedeix a treure's el vestit i la combinació. —No us estranyi —diu un dels homes—. És la seva obligació de secretària. Si anés vestida
No, del cos científic —diu ell. —I heu escollit un dia com avui? —s'estranya l'encarregat. Ell no perd la sang freda: —M'interessa comprovar alguns
ell li ha dit, perquè comenta: —És veritat que de bon començament tot m'estranyava més. —És clar —diu ell—. T'hi has avesat. I tots acabarem per avesar
el color dels cabells. —Forçosament —contesta l'home. —Us coneixíeu? —s'estranya la noieta. Tots dos assenteixen, mirant-se encara, potser una mica
—Ho sap tothom. Però em penso que no la busques bé. —Per què? —s'estranya. —No hi pot haver una mare sense fills. I els fills s'acaben, cada dia n'
d'una manera tan normal amb ningú, ni amb els meus... —reflexiona. —I t'estranya? —Potser no massa. Aquest ordre que pesa sobre el nostre ordre habitual
espera el ressò, però el silenci s'allarga fins que el de l'ull tapat s'estranya: —Per què no contesteu? —Esperava que ho preguntéssiu vós. —No he de
fer les coses ben fetes, a nosaltres —diu la noia. —Massa ben fetes. No m'estranyaria que alguna de vosaltres encara fos per estrenar... —Ara no —replica ella
possible d'anar reconstruint la vostra documentació. —En aquesta hora? —s'estranya ell. L'home es treu un rellotge de la butxaca, el consulta, el compara
oi? —diu ella. —Sí. Però ja ens coneixíem. —Ens coneixíem? —s'estranya la noia. —Del cementiri. No ho recordes? Et vaig preguntar per què
se les butxaques—. I on és, la documentació? La teniu? —Nosaltres? —s'estranyen els dos homes—. Us la deveu haver deixada dalt. —Molt bé —decideix— ja la
al qual aquell guany de temps no sembla pas millorar l'humor—. No m'estranya que li tallessin la llengua. A veure —diu, recollint la documentació, i
adormides a jutjar per llur immobilitat. —Què passa? —pregunta. —On? —s'estranya l'home més baix. —Aquí. Què són, tanta gent? L'individu dóna un cop d'
cap del llarg any de malaltia, de silenci, de febre. ¿Per què ens hem d'estranyar d'aquest gust de gormand per la vida que té un home malalt? Cal passar
d'una dona, durant segles i segles de la vida del món, per què ens hem d'estranyar que elles es vengin amb estupidesa, tossuderia, crueltat, fredor, així
I ara em sento tan lluny de les meves vel·leïtats poètiques que fins m'estranya que em reclamis l'edició de l'any passat. De veres no te l'he enviada?
tot que la cosa li desagradava, i, tenint en compte el seu caràcter, no m'estranyaria que fos així. Quico va rebutjar-nos a tots. Estava disgustat, ofès,
entengués el que li deia; se'l mirava estranyada i no sabia què li havia estranyat més: si el fet que li digués que anés amb ell o el fet que l'hagués
Hi havia, en efecte, un veritable horror al gos rabiós, la cosa no era d'estranyar, car s'havien donat casos esgarrifosos, i no semblava haver-hi manera
amb l'aixada al coll, s'endinsà per l'horta del costat. El fet li estranyà i el preocupà en gran manera, car no tenia notícia de cap canvi
els sermons teosòfics d'aquesta dama fina i encaramelada. A mi, això no m'estranya gens. Aquí hi ha novel·listes que no han escrit mai una ratlla i es
enyorat; però, si prolongués aquesta mena de cançó sense paraules, no m'estranyaria gens que la teulada de fulles de cocoter es convertís en una llosa de
entrà en la categoria dels fets polítics consumats, i no ens ha d'estranyar que aparegués en el vocabulari de les assemblees generals d'aquella època
vull saber per què t'estimo. Ho sento i en tinc prou de sentir-ho. ¿T'estranya que t'ho digui si no he fet altra cosa que anar-ho repetint d'ençà que et
Això és el que em pregunto cada matí quan em desperto. I, oi que t'estranya? Doncs encara espero alguna cosa. /Andreu\ Doncs a mi tant me
que era fals allistant-se a /Bé hem dinat\; aquesta paradoxa no estranyava molt a la societat mallorquina, perquè en realitat hi ha a Mallorca més
pas cosa de sants ara com ara. I tampoc ningú ja no s'estranya —ni la rància donzella, cul refinat de sagristia—
pas res fent llamequeries, filla meva... Ernestina. Deixeu-me. M'estranya que fins ara no us n'hagueu adonat de les meves llamequeries.
pas lligat caps encara, vosaltres. Quina casa... quina casa! Després ens estranyem de què certes persones facin un disbarat. Ah, sí!, un disbarat!... [(Es
Dr· Riera. [(Fitant l'esguard a Víctor.)] La culpa és d'ell? M'estranya! En Víctor sempre ha complert les meves prescripcions al peu de la
Veus com jo parlava amb fonament, Ernestina? Ernestina. Ja m'estranyava a mi que tu... De totes maneres, has fet molt mal fet en escoltar
hi havia una corona molt grossa, de fulles verdes, sense cap flor. —No li estranyi, va dir una de les veïnes, molt alta i fent moure les mans amb uns dits
de la taula i feia saltar les crostetes de pa que s'hi ficaven i em va estranyar molt que fes una cosa que jo feia de vegades i que ell no havia vist mai
any de menys i anar a parar qui sap on. I va dir a l'Antoni que no ho estranyés, que, quan era petit, durant la guerra, per culpa de no tenir menjar,
on van caient les imatges, i se les emporta avall. El que m'estranya de l'aigua que segueix corrent avall, és que, per
un... altre, un... m'és igual, doni-li el qualificatiu que vulgui. I m'estranya moltíssim, senyor Baró, que no s'hagi adonat que aquest "altre" era jo.
i cada vegada la seva situació era més negra, i a l'últim tothom acabà estranyant-se'n, tothom constatà que li passava una cosa molt greu, i ningú no en

  Pàgina 1 (de 52) 50 següents »