×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estranyesa |
Freqüència total: 950 |
CTILC1 |
girà l'esquena al seu rival i continuà la tasca, enmig de l'estupor i l' | estranyesa | de tots. "Si s'acosta aquell dia, li obro el cap; estic cert que l'hi | estranyat de veure baixar la noia més d'hora que de costum; però la seva | estranyesa | fou encara més gran quan es veié Sia al davant, pàl·lida com una morta, | la mateixa franquesa. —M'agradaria dormir amb tu. Ella li somriu, sense | estranyesa | , el cos sembla cenyir-se més al seu. —Aquesta nit, si vols. El meu | ! —se sorprèn ell—. I avui? —També. —També? —augmenta la seva | estranyesa | . —La llei és la mateixa avui que ahir i ella defineix clarament... —Si és | que, dreta al costat del llit, es canvia la roba interior. Sense massa | estranyesa | , pregunta: —Què hi feu, aquí? Volíeu veure els nens, potser? —No — | Esperi una mica. No puc desempallegar-me així com així de la gran | estranyesa | que em produeix veure'm sol·licitada per vostè i ser la preferida de | fragors del túnel que travessa el massís abrupte de Collat Negre, ja fa | estranyesa | a Laura el canvi sobtat de la llum. S'adona que l'aire esdevé espesseït | fornit, una mica moradenc de tan roig. —Què et passa? —pregunta ell, amb | estranyesa | .— Gairebé m'has espantat. —És que t'estimo molt, i encara vull estimar-te | També és allí on les senyores contertulianes dies ha que es fan eco de l' | estranyesa | de tot Comarquinal, pel fet que la muller de Tomàs, malgrat els seus | pobra, era qui s'havia constituït en companya obligada de Laura tot i l' | estranyesa | amb què ho veia la família. L'aversió esquerpa de la primeria havia cedit | de les feres engabiades. La gent es tombava a mirar-la amb la pietosa | estranyesa | de qui contempla un anormal. Però ella no sabia veure ningú, enterbolida | sopat, fou Tomàs qui parlà del seu amic, d'improvís. —Dies ha que em feia | estranyesa | de no veure'l aquí ni enlloc. He trucat a casa seva i l'he fet baixar. ( | formulari. Anar-se'n, respirar aire blau! Surt sense dir res a ningú, amb | estranyesa | dels que la veuen passar el cancell. La noia Torroella ho diu a la mare; | ell li diu i torna a dir, amb unció, que l'estima, ella no afecta gens d' | estranyesa | ; només observa: —No digui aquestes coses que fan de tan mal anomenar, i | addictes a la casa, ja prou ben alliçonades per la cuinera, insinuaren l' | estranyesa | que els feia l'aire misteriós de la mestressa "postissa", Teresa sols | de solitud de les cambres on no s'habita, li encomanen una sensació d' | estranyesa | . Mira amb ulls de forastera; res de tot allò no li fa l'efecte de seu. No | amb ell; li serveix de pretext per a no quedar-se sol i així no pot fer | estranyesa | a ningú. Mengen, beuen a desdir; l'esbojarrat Llibori de l'Om és el | qui sap què volen de la muller. Se'n tornen decebuts, però sense gens d' | estranyesa | . —Sabeu qui està sola, de debò? —fa Tomàs, il·luminat per una gran | en aparença, dels nostres, i el sentiment contradictori de presència i d' | estranyesa | amb què ens afecten, ¿no responen al fet que tals costums són molt més | , de tu a tu, és simplement un marit. És l'un o és l'altre. L' | estranyesa | superficial del tabú dels sogres li ve d'ésser, al mateix temps, l'un i | per unes llàgrimes que jo no havia plorat, d'un bes que va causar-me una | estranyesa | molt gran, mentre em feia recular l'acre alenada que sortia de la boca | dir, tot esclatant a plorar. —Què li passa? —va fer el mestre amb gran | estranyesa | . —Si li acabo de dir que pot quedar-se... El més estranyat era jo. D' | l'existència de Catalunya. —Catalans d'Espanya, aclarim, davant llur | estranyesa | . —Ah! Sembla que els hàgim parlat d'una gent del Pol. Continua el diàleg: | adéu amb la mà mentre nosaltres ens allunyàvem dintre la fosca. ¡Quina | estranyesa | em feia tot això! Un home que ens paga sopar i beure, que ens ofereix la | feya dos cuartos lo cego fingit? Jo li explicaré 'l perque d' aquesta | estranyesa | . Lo cego de veras procuraba cuidarse la vista, perque 'ls metjes que l' | —Si, ab ell. —Y qui es ell? —preguntá la mare, participant de ma | estranyesa | . —Entreu, entreu y ho sabreu. Varem dirigirnos al cuarto del matrimoni | ¡Cuanta felicitat! Car· Estéu lliure. Roch· Cóm? [( | estranyesa | )] Julia. Sí; lliure. [(ab alegría.)] Timb· | planys i les seves imprecacions, llevat de Sòcrates. Llavors, ell: ¿Quina | estranyesa | és aquesta, digué, amics meus? Precisament és per aquesta raó que he | les figures d'un mateix moviment històric. Per tant, no ha de produir | estranyesa | que la Revolució no hagi canviat res de l'escriptura burgesa, i que només | és gairebé inintel·ligible avui dia; o, si es prefereix donar a la nostra | estranyesa | una forma més cultural: qui podria comprendre'l, després d'haver llegit | meu amic, d'estar en pau amb mi mateix, d'acceptar-me. Sovint serà com una | estranyesa | , allò que sentiré davant meu. Jo mateix em desoriento, no em conec, no sé | aquells temps en que un home que anés vestit extrany o es dediqués a fer | extranyeses | ... esvalotava an els pagesos. N'han passat tants, per aquets caminets, | que pinta la lluna és llunatic. En Mir, el simpatic Mir, si bé no pintava | extranyeses | , sel veia anar d'un lloc a l'altre, am tantes teles al damunt, i puja | tants, que ja sembla que la pobre illa sia el camp de probatures de les | extranyeses | terraquies. El comble va esser per l'eclipse. No més faltava un eclipse, | de cap discerniment en la tria de llurs directors. No surto de la meva | estranyesa | a la vista de cars personatges que no anomeno. Obro els ulls de bat a bat | semblants, els parlaires de galimaties: no ho sospiteu i us ompliré d' | estranyesa | ; una cosa us manca i és l'enginy. Això no és tot: hi ha en vós una | a cap de jorn, se destriaven d'ell, el defugien, el miraven, primer, amb | estranyesa | , després amb recel, més tard amb franca hostilitat. ¿Com no, si aquell | d'impressió amb què la novetat s'encarna en el cor tendre, descobrí amb | estranyesa | mortificada que no n'hi havia prou d'ésser ciutadà per a meravellar la | confiança. Ella no era vanament somniadora, i encar no sabia lo que fos l' | estranyesa | d'un calfred en ple dia ni el delectament de guaitar les estrelles de | estava esblaimat i com més mústic i revellit que de costum. Amb gran | estranyesa | d'ell no hi hagué titlla de núvol fins a la nit, i aquesta s'estengué | dels carrers de Tarragona, apenes vam embocar el de l'Unió, notarem ja ab | extranyesa | una animació extraordinaria. "Què sería?" Per allà baix, més avall de | que pogués substituir-la per una cosa més alta. La tia Paulina s'omplí d' | estranyeses | . El seu vestir era ridícul; el seu parlar afectat. Li vingué una febre | roja, i suava i cridava que era un gust. Els nebots es reien de les | estranyeses | de Paulina, i entre les dues germanes hi havia un abisme, i sols un | tots els dies les escenes desagradables, quasi sempre provocades per una | estranyesa | de Paulina; fins que a la fi, Paulina, molt seriosament, parlà al seu | a en Melrosada. —Ja ho veu, Melrosada! Ells són feliços! Don Gaspar, amb | estranyesa | , s'adona que la seva presència a casa dels Buxareu no desperta la | Werther, troba una alegria considerant una pedra morta". Una mateixa | estranyesa | sentim, ara, nosaltres que no podem oblidar les seves grans creacions | amb una panera i un càntir badallava amb un posat d'avorrit. Li feia | estranyesa | que un xicot que podia veure la funció de ben a la vora, no en semblés | No veu ningú. No sent l'esguard dels que passen i se'l miren amb | estranyesa | ni sent la calda que rebot de les parets plenes de sol. Caminant d'esma, | a l'orella, contemplà una rastellera de xifres. Aixecà els ulls i li féu | estranyesa | de veure que no havia canviat el paper de les parets, un paper gris fosc | el paper de les parets, un paper gris fosc amb ratlles més clares. Li féu | estranyesa | perquè era talment com si fes un any que no l'hagués vista. La llum |
|