DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estranyesa F 748 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estranyesa Freqüència total:  748 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

girà l'esquena al seu rival i continuà la tasca, enmig de l'estupor i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell dia, li obro el cap; estic cert que l'hi
estranyat de veure baixar la noia més d'hora que de costum; però la seva estranyesa fou encara més gran quan es veié Sia al davant, pàl·lida com una morta,
la mateixa franquesa. —M'agradaria dormir amb tu. Ella li somriu, sense estranyesa, el cos sembla cenyir-se més al seu. —Aquesta nit, si vols. El meu
! —se sorprèn ell—. I avui? —També. —També? —augmenta la seva estranyesa. —La llei és la mateixa avui que ahir i ella defineix clarament... —Si és
que, dreta al costat del llit, es canvia la roba interior. Sense massa estranyesa, pregunta: —Què hi feu, aquí? Volíeu veure els nens, potser? —No —
Esperi una mica. No puc desempallegar-me així com així de la gran estranyesa que em produeix veure'm sol·licitada per vostè i ser la preferida de
fragors del túnel que travessa el massís abrupte de Collat Negre, ja fa estranyesa a Laura el canvi sobtat de la llum. S'adona que l'aire esdevé espesseït
fornit, una mica moradenc de tan roig. —Què et passa? —pregunta ell, amb estranyesa.— Gairebé m'has espantat. —És que t'estimo molt, i encara vull estimar-te
També és allí on les senyores contertulianes dies ha que es fan eco de l'estranyesa de tot Comarquinal, pel fet que la muller de Tomàs, malgrat els seus
pobra, era qui s'havia constituït en companya obligada de Laura tot i l'estranyesa amb què ho veia la família. L'aversió esquerpa de la primeria havia cedit
de les feres engabiades. La gent es tombava a mirar-la amb la pietosa estranyesa de qui contempla un anormal. Però ella no sabia veure ningú, enterbolida
sopat, fou Tomàs qui parlà del seu amic, d'improvís. —Dies ha que em feia estranyesa de no veure'l aquí ni enlloc. He trucat a casa seva i l'he fet baixar. (
formulari. Anar-se'n, respirar aire blau! Surt sense dir res a ningú, amb estranyesa dels que la veuen passar el cancell. La noia Torroella ho diu a la mare;
ell li diu i torna a dir, amb unció, que l'estima, ella no afecta gens d'estranyesa; només observa: —No digui aquestes coses que fan de tan mal anomenar, i
addictes a la casa, ja prou ben alliçonades per la cuinera, insinuaren l'estranyesa que els feia l'aire misteriós de la mestressa "postissa", Teresa sols
de solitud de les cambres on no s'habita, li encomanen una sensació d'estranyesa. Mira amb ulls de forastera; res de tot allò no li fa l'efecte de seu. No
amb ell; li serveix de pretext per a no quedar-se sol i així no pot fer estranyesa a ningú. Mengen, beuen a desdir; l'esbojarrat Llibori de l'Om és el
qui sap què volen de la muller. Se'n tornen decebuts, però sense gens d'estranyesa. —Sabeu qui està sola, de debò? —fa Tomàs, il·luminat per una gran
en aparença, dels nostres, i el sentiment contradictori de presència i d'estranyesa amb què ens afecten, ¿no responen al fet que tals costums són molt més
, de tu a tu, és simplement un marit. És l'un o és l'altre. L'estranyesa superficial del tabú dels sogres li ve d'ésser, al mateix temps, l'un i
per unes llàgrimes que jo no havia plorat, d'un bes que va causar-me una estranyesa molt gran, mentre em feia recular l'acre alenada que sortia de la boca
dir, tot esclatant a plorar. —Què li passa? —va fer el mestre amb gran estranyesa. —Si li acabo de dir que pot quedar-se... El més estranyat era jo. D'
l'existència de Catalunya. —Catalans d'Espanya, aclarim, davant llur estranyesa. —Ah! Sembla que els hàgim parlat d'una gent del Pol. Continua el diàleg:
adéu amb la mà mentre nosaltres ens allunyàvem dintre la fosca. ¡Quina estranyesa em feia tot això! Un home que ens paga sopar i beure, que ens ofereix la
feya dos cuartos lo cego fingit? Jo li explicaré 'l perque d' aquesta estranyesa. Lo cego de veras procuraba cuidarse la vista, perque 'ls metjes que l'
—Si, ab ell. —Y qui es ell? —preguntá la mare, participant de ma estranyesa. —Entreu, entreu y ho sabreu. Varem dirigirnos al cuarto del matrimoni
¡Cuanta felicitat! Car· Estéu lliure. Roch· Cóm? [(estranyesa)] Julia. Sí; lliure. [(ab alegría.)] Timb·
planys i les seves imprecacions, llevat de Sòcrates. Llavors, ell: ¿Quina estranyesa és aquesta, digué, amics meus? Precisament és per aquesta raó que he
les figures d'un mateix moviment històric. Per tant, no ha de produir estranyesa que la Revolució no hagi canviat res de l'escriptura burgesa, i que només
és gairebé inintel·ligible avui dia; o, si es prefereix donar a la nostra estranyesa una forma més cultural: qui podria comprendre'l, després d'haver llegit
meu amic, d'estar en pau amb mi mateix, d'acceptar-me. Sovint serà com una estranyesa, allò que sentiré davant meu. Jo mateix em desoriento, no em conec, no sé
aquells temps en que un home que anés vestit extrany o es dediqués a fer extranyeses... esvalotava an els pagesos. N'han passat tants, per aquets caminets,
que pinta la lluna és llunatic. En Mir, el simpatic Mir, si bé no pintava extranyeses, sel veia anar d'un lloc a l'altre, am tantes teles al damunt, i puja
tants, que ja sembla que la pobre illa sia el camp de probatures de les extranyeses terraquies. El comble va esser per l'eclipse. No més faltava un eclipse,
de cap discerniment en la tria de llurs directors. No surto de la meva estranyesa a la vista de cars personatges que no anomeno. Obro els ulls de bat a bat
semblants, els parlaires de galimaties: no ho sospiteu i us ompliré d'estranyesa; una cosa us manca i és l'enginy. Això no és tot: hi ha en vós una
a cap de jorn, se destriaven d'ell, el defugien, el miraven, primer, amb estranyesa, després amb recel, més tard amb franca hostilitat. ¿Com no, si aquell
d'impressió amb què la novetat s'encarna en el cor tendre, descobrí amb estranyesa mortificada que no n'hi havia prou d'ésser ciutadà per a meravellar la
confiança. Ella no era vanament somniadora, i encar no sabia lo que fos l'estranyesa d'un calfred en ple dia ni el delectament de guaitar les estrelles de
estava esblaimat i com més mústic i revellit que de costum. Amb gran estranyesa d'ell no hi hagué titlla de núvol fins a la nit, i aquesta s'estengué
dels carrers de Tarragona, apenes vam embocar el de l'Unió, notarem ja ab extranyesa una animació extraordinaria. "Què sería?" Per allà baix, més avall de
que pogués substituir-la per una cosa més alta. La tia Paulina s'omplí d'estranyeses. El seu vestir era ridícul; el seu parlar afectat. Li vingué una febre
roja, i suava i cridava que era un gust. Els nebots es reien de les estranyeses de Paulina, i entre les dues germanes hi havia un abisme, i sols un
tots els dies les escenes desagradables, quasi sempre provocades per una estranyesa de Paulina; fins que a la fi, Paulina, molt seriosament, parlà al seu
a en Melrosada. —Ja ho veu, Melrosada! Ells són feliços! Don Gaspar, amb estranyesa, s'adona que la seva presència a casa dels Buxareu no desperta la
Werther, troba una alegria considerant una pedra morta". Una mateixa estranyesa sentim, ara, nosaltres que no podem oblidar les seves grans creacions
amb una panera i un càntir badallava amb un posat d'avorrit. Li feia estranyesa que un xicot que podia veure la funció de ben a la vora, no en semblés
No veu ningú. No sent l'esguard dels que passen i se'l miren amb estranyesa ni sent la calda que rebot de les parets plenes de sol. Caminant d'esma,
a l'orella, contemplà una rastellera de xifres. Aixecà els ulls i li féu estranyesa de veure que no havia canviat el paper de les parets, un paper gris fosc
el paper de les parets, un paper gris fosc amb ratlles més clares. Li féu estranyesa perquè era talment com si fes un any que no l'hagués vista. La llum

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »