Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de creixement, de plenitud; i en la mesura que havia buscat dins els	estrats	del temps aquest tresor perdut, l'havia de modificar, de falsejar,
barrocs i d'altres que no ho són. Tanmateix, si hom s'endinsava fins a un	estrat	anterior al de les formes, podria identificar en tots ells un element
un punt de suport comú. Però a mesura que l'atenció es desplaça cap a	estrats	més elevats, s'afebleix la part de la motivació i augmenta la de
un milió o cent milions de generacions, i així mateix una secció dels	estrats	successius de la crosta terrestre, que contenen restes extingits. Quan
hauríem de descendir probablement molt més avall del més baix dels	estrats	fossilífers coneguts per tal de descobrir els primers graons en què l'ull
intermèdies en qualsevol formació. De llur aparició sobtada en els	estrats	fossilífers més inferiors dels coneguts. En el capítol sisè he enumerat
veritablement enorme. Per què, aleshores, cada formació geològica i cada	estrat	no estan curulls d'aitals lligams intermedis? És segur que la geologia no
una idea inadequada sobre la durada de cada formació i àdhuc de cada	estrat	. Un home ha d'examinar per ell mateix, i durant anys, grans apilaments
Un home ha d'examinar per ell mateix, i durant anys, grans apilaments d'	estrats	superposats, i observar el treball de la mar, que poleix les roques
a llocs diferents de Gran Bretanya; i aquest és el resultat: Peus	Estrats	paleozoics (sense incloure les capes ígnies) 57.l54 Estrats
Estrats paleozoics (sense incloure les capes ígnies) 57.l54	Estrats	secundaris 13.190 Estrats terciaris 2.240 que fan en
les capes ígnies) 57.l54 Estrats secundaris 13.190	Estrats	terciaris 2.240 que fan en conjunt 72.584 peus; és a
pels corrents marins. Però la magnitud de denudació que han patit els	estrats	en molts indrets, independentment del ritme d'acumulació de la matèria
i rocoses. Les falles, aquestes grans fractures al llarg de les quals els	estrats	s'han aixecat d'un costat o s'han enfonsat de l'altre, a una alçària o a
trenta milles, i al llarg d'aquesta línia el desplaçament vertical dels	estrats	ha variat des de 600 a 3.000 peus. El professor Ramsay
insignificança en comparació de la que s'ha emportat masses dels nostres	estrats	paleozoics, d'un gruix a voltes de deu mil peus, com ho demostra la
llarg de tota la seva vora dentada; i hem de recordar que quasi tots els	estrats	contenen capes més dures o nòduls, els quals, pel fet de resistir el
d'un interval de temps enorme, per una altra formació més tardana formant	estrats	, sense que la capa subjacent hagi sofert cap desgast ni cap esllavissada
períodes vastos, amb una excepció descoberta per Sir C. Lyell en els	estrats	carbonífers d'Amèrica del Nord. Pel que fa a les restes de mamífers, una
a Nova Escòcia capes carboníferes d'un gruix de 1.400 peus, amb	estrats	antics que contenien arrels, col·locats l'un sobre l'altre en no menys de
gran sèrie. Cuvier solia argumentar que no hi havia cap mico en cap	estrat	terciari; però ara han estat descobertes espècies extingides, a l'Índia,
tot, del qual encara no ha estat trobat un espècimen ni tan sols en algun	estrat	terciari. D'ací que ara sabem positivament que els cirrípedes sèssils
seves produccions. De l'aparició sobtada de grups d'espècies afins en els	estrats	fossilífers més inferiors dels coneguts Hi ha una altra dificultat
si la meva teoria és certa, és indiscutible que abans que es diposités l'	estrat	silurià més inferior, transcorregueren períodes llargs, tan llargs, o
al capdavant, estan convençuts que en les restes orgàniques de l'	estrat	silurià més inferior, veiem l'albada de la vida en aquest planeta.
és molt gran la dificultat de comprendre l'absència de piles vastes d'	estrats	fossilífers que, segons la meva teoria, no hi ha dubte que s'acumularen
ara en un continent, hi trobaríem formacions més antigues que els	estrats	silurians, suposant que s'hi haguessin dipositat anteriorment; car podria
que s'hi haguessin dipositat anteriorment; car podria succeir bé que els	estrats	—que s'havien enfonsat algunes milles més a prop del centre de la terra,
d'aigua del damunt—, haguessin patit molta més acció metamòrfica que els	estrats	que havien romàs sempre més propers a la superfície. Les àrees immenses
pel que hom sap actualment, de formacions fossilíferes per dessota dels	estrats	silurians. Ho veiem de la manera més senzilla pel fet que tots els
en una successió ininterrompuda de generacions, des del darrer	estrat	silurià fins al dia d'avui. Hem vist a l'últim capítol que les espècies
comú dels vertebrats fins que hom no descobreixi capes molt per sota dels	estrats	més baixos del silurià. Heus ací una descoberta de molt escassa
com ho mostren per l'enorme degradació que han sofert i per llurs	estrats	terciaris. També hi ha hagut temps per a la producció d'espècies
en els diversos pisos geològics? Per què no trobem grans munts d'	estrats	sota el sistema silurià, farcits amb les restes dels progenitors dels
grups silurians de fòssils? Car certament, segons la meva teoria, aitals	estrats	han hagut de dipositar-se en algun lloc, en aquelles èpoques antigues i
extinció. Respecte a l'absència de formacions fossilíferes per sota dels	estrats	silurians inferiors, només puc recórrer a la hipòtesi formulada al
han revelat el funcionament d'una sèrie de mecanismes que regeixen els	estrats	no verbals de la comunicació i que, naturalment, fins fa poc temps eren
des de la seva fundació a la vinguda dels àrabs, hom pot contemplar els	estrats	de la ciutat de l'època del bronze, de la ciutat púnica, de la ciutat
púnica, de la ciutat romana i de la ciutat visigòtica. Hom diria que cada	estrat	ha llegat un tret a la manera d'ésser de l'urbs; i que aquests trets no
a l'ofici, allà l'enrolaven, d'aprenent, de grum o del que fos. En els	estrats	més benestants, la decisió disminuïa en peremptorietat, però no per això
millor les gradacions de fet... Sigui com sigui, "classes" o "	estrats	", hi ha unes gents que estan "en mig". I això significa, d'entrada, que
"anacoretes" procedeixen de les mateixes ruïnes de la burgesia; dels	estrats	burgesos més precaris i en procés de degradació. Són "fills de família"
de població entre el camp i la marina es reflectirà a tota la resta dels	estrats	i nivells socials. El canvi va essent més profund de dia en dia. Menorca
la debilitat burgesa de cada poble concret: "On, pel contrari, el tercer	estrat	era encara feble i a penes en germinació al començar el segle
suïcidi: el silenci hi és un temps poètic homogeni que arracona entre dos	estrats	, i fa sorgir el mot no tant com el cassigall d'un criptograma sinó com
ell, la socialització del llenguatge literari copsa a la vegada tots els	estrats	de l'escriptura: la grafia, el lèxic i —cosa més important, per bé que
i visites de les seleccions peninsulars. A través del catalanisme, alguns	estrats	d'Espanya, esquerps a l'espiritualitat pròpia, començarien de sentir
I avui dia aquell esperit està penetrant les capes més profundes, els	estrats	primaris. Aquella tutela d'En Prat de la Riba fou el revers del
mateix contacte, que estén la diferenciació i la infiltra en tots els	estrats	ètnics, treballa a l'ensems per la síntesi resultant. És clar que el
compartits amb la divinitat ascendent i acaparadora de Júpiter. Un tercer	estrat	que ve a recobrir l'univers mental dels habitants de la contrada arriba

Pàgina 1 (de 22)

50 següents