Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
estrebada F 372 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estrebada Freqüència total:  372 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Fou un impuls d'irritació, fou com el gest de l'esclau que volgué d'una estrebada alliberar-se dels lligams que el subjectaven, i es sentí a l'instant
que el tigre ferit es regirés amb tot el seu furor en una última i folla estrebada; i continuaven tirant-li des de lluny. Una altra pedra li fregà el front
on unes lletres negres diuen: "Administració." La porta s'obre d'una estrebada i l'home surt impetuosament al llindar. —Mireu! Segueix la indicació del
fica febrosament la clau al pany, al cadenat, obre la porta amb una gran estrebada en el precís moment que algú es precipita endavant amb la mà alçada.
fa lluny el món, i li treu la ferum), no li agreixo l'estrebada. Per cert, va dir el doctor Boada, que és el metge
i la pell blanca de les plantes dels peus flotava nerviosament i a estravades rítmiques com una rosa enganxada a la cua d'un peix mecànic. A les
pes (el de la llança, cada vegada més forta, amb l'augment produït per l'estrebada o el cop donat sobre l'adversari), i per tant havia d'anar fixat sobre un
la cara de vergonya. Tot esperant que l' obrissin, després d' una bona estrevada al lluhent tirador de la campaneta, deixá perdre la vista per las alturas
alhora, los prechs y amenassas se perdían en la remor general y á l' estrebada dels cotxeros y de don Rafel responía l' empenta del desordre
fins que passava algun xicot y 'ns en distreya clavantnos una bona estrevada al mocador del cap que se 'ns plegava al coll mentres qu' ell fugía
més forta. —No diguis mentides. D'on ho has tret? Indignació meva. D'una estrebada dolorosa em separo del seu costat. L'orella em cou. Sento una rojor de
cuina. Jo sentia espeternegar el carbó. De sobte em va colpir una forta estrebada al nas, com si me l'estiressin amb unes tenalles, com si me l'haguessin
la manassa per damunt del fenc. Posem un peu al botó de la roda i, d'una estrebada, se'ns emporta a dalt. Expliquem que, així com Mistral no és un poeta
se li comunicaven. No va tenir temps d'interposar-se; Cosme, d'una estrebada, engrapà Lluís per la solapa. Lluís Alsina es posà dret, però sense
El meu càstig t'espera i també amb tu seré implacable!" Es despullà a estrebades. Apagà el llum. Destriava els moviments convulsos dels sanglots de
a cau d'orella mentre l'obligava a recular cap al fons del saló. D'una estrebada, Josep va deseixir-se de la mà d'Humbert. Només ella el podia contenir;
damunt com el llaç que captura els cavalls salvatges. Vaig pegar una estrebada per escapar. Sentia necessitat de tocar, sense la roba, pit contra pit,
com penja de la Mà invisible, de l'estrebada de dalt el Titella que Ecce Homo
formava com un bassiol enxarcat, on creixien llenties, es passejaven, a estrebades, els sastres dels recs, i fins, en certes èpoques, hi cantava una
de cama, resultava perfectament inútil. Jo no sentía sinó les doloroses estrebades que sofríen els meus lloms a cada nova sotragada del matxo per aquella
mi ab ulls suplicants y com repentinament iluminats d'inteligencia, y, ab estrebades y xiscles, ens marcà'l desitx de que l'acompanyessim fins a n'aquell
el matxo. Quan el va treure de la quadra li dringaven els picarols a cada estrebada per a afermar-li els bultos. Un fanalot dalt d'un pilar escampava
les coses que poden aclarir o enfosquir la cara del fill. La més lleu estrebada els estremeix amb un advertiment obscur. Per això a vegades una mare
les estrenyés en un feix. Les rodes, però, ja grinyolen de la primera estrebada i la maror que ressegueix l'andana plena de gent no li deixa confegir les
—anava dient.— Aneu al botavant!... —vaig exclamar fora de mi, i d'una estrebada me'n vaig desempallegar. Llavors ell restà immòbil com una estàtua,
els respirs. —Fills meus... germans meus —va dir el Prelat. Parlava a estrebades, amb frases curtes, entre pauses, però amb clara pronunciació. No li vaig
cantant una mena de non-non mentre ho feia, i dant-li una violenta estrebada al capdavall de cada ratlla: Al nenet heu d'insultar, i
hi hagués prou espai per a ella. —Voldria que no peguéssiu aquestes estrebades —digué el Liró, que seia al seu costat.— Amb prou feines puc respirar. —No
m'és habitual. Vaig haver d'escriure una lletra urgent de felicitació a estrebades penoses, i encara amb el poc tacte, tot pensant en l'estilogràfica,
les dents, i, així i tot, em tornava blanc com un paper. Les darreres estrebades de l'agonia de l'animal, batzegades fortes, car els antílops eren
l'encarregat del lleixiu era prop del quadro de contactes i d'una estrebada tragué el corrent: la mà d'En Sànchez, però, es recordaria sempre més de
costat: —Oh, En Sànchez. En Sànchez aquí. Que has ballat gaire? I d'una estrebada el tragué cap a la turba. Isabel semblava joiosa, encisada, victoriosa
cordill a fi de fer-los bellugar com si fossin vius i apartar-los-hi d'una estrebada bon punt els abordés. A ell, al gossot, de primera impressió, prou li
sovint de la cadena. Però l'amo, cellajunt, li enaigualia el dalit amb estrebades brutals. I quina cara de tres déus tenia aquell home! De cua d'ull, el
fits a la més insignificant oscil·lació de les aigües, a la més ínfima estrebada de la corda, al més lleuger moviment de l'aparell. Però l'aparell no
de més gust. Ajar una peça grossa amb sa canya... i sentir ses seues estrebades... coi!... això, ès bo! Se n'emportava molts desenganys, això sí. Quasi
pèl de seda podien segar-se d'un moment a l'altre amb el fregadís i les estrebades: calia evitar-ho. El xaval s'apoderà del seu gec i d'una de les grosses
dos dits. Agafà fortament amb ells un manyoc de plantes marines, i d'una estrebada s'alçà per la falda ramuda i gomosa de la xopejant vegetació. Amunt!
ajudar-se amb la mà del braç lligat, que arpava ja les herbes. Una forta estrebada... un cop de colze dolorós... i, topant de pit a la roca, hi pegà de cara
ets ben lletja, ja, tanmateix! El pirata li imposà silenci amb una altra estrebada, però no li digué més que un mot que devia ésser, segurament, una
dels dos condemnats, no esperaven més que l'ordre de l'arraix per donar estrebada i hissar els malaurats penjats pel coll. Tota la tripulació havia pujat a
forçut, i no el deixava anar. Al contrari, el que feia era anar donant-li estrebades i emportant-se'l cap a l'escala per tocar el corn del tornaveu i
el bandit que acabava de lligar-la. I sense mirament de cap mena, clavà estrebada i li arrencà, més que no pas li va treure, el braçalet del puny. —És una
per passar el fons fangós d'un torrent que, no sols el va passar d'una estrebada, sinó que d'una altra va pujar la curta pendent de l'altre costat. Però
el Martí de les Perdius, guinyant un ull i apujant-se els calçons amb una estrebada. Allí la nostra gent, tot acostant-se cap a Palma, un pic hagué deixat
poc a poc. Quan ja la té gairebé a tocar, la Roja, tot d'una, pega estrebada al roldó, se n'emporta un ramell, s'enfila lleugera ribàs amunt i s'afua
La vergonya que tens de no poguer fer-ho tu! —féu Saumell pegant una estrebada; i involuntàriament donà un cop de taló a la boca de Vilaret. Aquest se
daltabaix del cingle. Vilaret tingué més virior o més serenitat; pegà una estrebada d'esquena al mur, féu un sacsejament violentíssim per despendre's
interior. Però tanmateix tenia una cua tota virolada, i la bellugava a estrebades i giravolts tan eixeridament, que les aigües s'il·luminaven de mil
els primers estels de la nit. El peix s'hi pensa una mica, fa una gentil estrebada amb la cua relluent, i a la fi diu, amb una parla cada vegada més

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »