×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estrebada |
Freqüència total: 450 |
CTILC1 |
Fou un impuls d'irritació, fou com el gest de l'esclau que volgué d'una | estrebada | alliberar-se dels lligams que el subjectaven, i es sentí a l'instant | que el tigre ferit es regirés amb tot el seu furor en una última i folla | estrebada | ; i continuaven tirant-li des de lluny. Una altra pedra li fregà el front | on unes lletres negres diuen: "Administració." La porta s'obre d'una | estrebada | i l'home surt impetuosament al llindar. —Mireu! Segueix la indicació del | fica febrosament la clau al pany, al cadenat, obre la porta amb una gran | estrebada | en el precís moment que algú es precipita endavant amb la mà alçada. | fa lluny el món, i li treu la ferum), no li agreixo l' | estrebada | . Per cert, va dir el doctor Boada, que és el metge | i la pell blanca de les plantes dels peus flotava nerviosament i a | estravades | rítmiques com una rosa enganxada a la cua d'un peix mecànic. A les | pes (el de la llança, cada vegada més forta, amb l'augment produït per l' | estrebada | o el cop donat sobre l'adversari), i per tant havia d'anar fixat sobre un | la cara de vergonya. Tot esperant que l' obrissin, després d' una bona | estrevada | al lluhent tirador de la campaneta, deixá perdre la vista per las alturas | alhora, los prechs y amenassas se perdían en la remor general y á l' | estrebada | dels cotxeros y de don Rafel responía l' empenta del desordre | fins que passava algun xicot y 'ns en distreya clavantnos una bona | estrevada | al mocador del cap que se 'ns plegava al coll mentres qu' ell fugía | més forta. —No diguis mentides. D'on ho has tret? Indignació meva. D'una | estrebada | dolorosa em separo del seu costat. L'orella em cou. Sento una rojor de | cuina. Jo sentia espeternegar el carbó. De sobte em va colpir una forta | estrebada | al nas, com si me l'estiressin amb unes tenalles, com si me l'haguessin | la manassa per damunt del fenc. Posem un peu al botó de la roda i, d'una | estrebada | , se'ns emporta a dalt. Expliquem que, així com Mistral no és un poeta | se li comunicaven. No va tenir temps d'interposar-se; Cosme, d'una | estrebada | , engrapà Lluís per la solapa. Lluís Alsina es posà dret, però sense | El meu càstig t'espera i també amb tu seré implacable!" Es despullà a | estrebades | . Apagà el llum. Destriava els moviments convulsos dels sanglots de | a cau d'orella mentre l'obligava a recular cap al fons del saló. D'una | estrebada | , Josep va deseixir-se de la mà d'Humbert. Només ella el podia contenir; | damunt com el llaç que captura els cavalls salvatges. Vaig pegar una | estrebada | per escapar. Sentia necessitat de tocar, sense la roba, pit contra pit, | com penja de la Mà invisible, de l' | estrebada | de dalt el Titella que Ecce Homo | formava com un bassiol enxarcat, on creixien llenties, es passejaven, a | estrebades | , els sastres dels recs, i fins, en certes èpoques, hi cantava una | de cama, resultava perfectament inútil. Jo no sentía sinó les doloroses | estrebades | que sofríen els meus lloms a cada nova sotragada del matxo per aquella | mi ab ulls suplicants y com repentinament iluminats d'inteligencia, y, ab | estrebades | y xiscles, ens marcà'l desitx de que l'acompanyessim fins a n'aquell | el matxo. Quan el va treure de la quadra li dringaven els picarols a cada | estrebada | per a afermar-li els bultos. Un fanalot dalt d'un pilar escampava | les coses que poden aclarir o enfosquir la cara del fill. La més lleu | estrebada | els estremeix amb un advertiment obscur. Per això a vegades una mare | les estrenyés en un feix. Les rodes, però, ja grinyolen de la primera | estrebada | i la maror que ressegueix l'andana plena de gent no li deixa confegir les | —anava dient.— Aneu al botavant!... —vaig exclamar fora de mi, i d'una | estrebada | me'n vaig desempallegar. Llavors ell restà immòbil com una estàtua, | els respirs. —Fills meus... germans meus —va dir el Prelat. Parlava a | estrebades | , amb frases curtes, entre pauses, però amb clara pronunciació. No li vaig | cantant una mena de non-non mentre ho feia, i dant-li una violenta | estrebada | al capdavall de cada ratlla: Al nenet heu d'insultar, i | hi hagués prou espai per a ella. —Voldria que no peguéssiu aquestes | estrebades | —digué el Liró, que seia al seu costat.— Amb prou feines puc respirar. —No | m'és habitual. Vaig haver d'escriure una lletra urgent de felicitació a | estrebades | penoses, i encara amb el poc tacte, tot pensant en l'estilogràfica, | les dents, i, així i tot, em tornava blanc com un paper. Les darreres | estrebades | de l'agonia de l'animal, batzegades fortes, car els antílops eren | l'encarregat del lleixiu era prop del quadro de contactes i d'una | estrebada | tragué el corrent: la mà d'En Sànchez, però, es recordaria sempre més de | costat: —Oh, En Sànchez. En Sànchez aquí. Que has ballat gaire? I d'una | estrebada | el tragué cap a la turba. Isabel semblava joiosa, encisada, victoriosa | cordill a fi de fer-los bellugar com si fossin vius i apartar-los-hi d'una | estrebada | bon punt els abordés. A ell, al gossot, de primera impressió, prou li | sovint de la cadena. Però l'amo, cellajunt, li enaigualia el dalit amb | estrebades | brutals. I quina cara de tres déus tenia aquell home! De cua d'ull, el | fits a la més insignificant oscil·lació de les aigües, a la més ínfima | estrebada | de la corda, al més lleuger moviment de l'aparell. Però l'aparell no | de més gust. Ajar una peça grossa amb sa canya... i sentir ses seues | estrebades | ... coi!... això, ès bo! Se n'emportava molts desenganys, això sí. Quasi | pèl de seda podien segar-se d'un moment a l'altre amb el fregadís i les | estrebades | : calia evitar-ho. El xaval s'apoderà del seu gec i d'una de les grosses | dos dits. Agafà fortament amb ells un manyoc de plantes marines, i d'una | estrebada | s'alçà per la falda ramuda i gomosa de la xopejant vegetació. Amunt! | ajudar-se amb la mà del braç lligat, que arpava ja les herbes. Una forta | estrebada | ... un cop de colze dolorós... i, topant de pit a la roca, hi pegà de cara | ets ben lletja, ja, tanmateix! El pirata li imposà silenci amb una altra | estrebada | , però no li digué més que un mot que devia ésser, segurament, una | dels dos condemnats, no esperaven més que l'ordre de l'arraix per donar | estrebada | i hissar els malaurats penjats pel coll. Tota la tripulació havia pujat a | forçut, i no el deixava anar. Al contrari, el que feia era anar donant-li | estrebades | i emportant-se'l cap a l'escala per tocar el corn del tornaveu i | el bandit que acabava de lligar-la. I sense mirament de cap mena, clavà | estrebada | i li arrencà, més que no pas li va treure, el braçalet del puny. —És una | per passar el fons fangós d'un torrent que, no sols el va passar d'una | estrebada | , sinó que d'una altra va pujar la curta pendent de l'altre costat. Però | el Martí de les Perdius, guinyant un ull i apujant-se els calçons amb una | estrebada | . Allí la nostra gent, tot acostant-se cap a Palma, un pic hagué deixat | poc a poc. Quan ja la té gairebé a tocar, la Roja, tot d'una, pega | estrebada | al roldó, se n'emporta un ramell, s'enfila lleugera ribàs amunt i s'afua | La vergonya que tens de no poguer fer-ho tu! —féu Saumell pegant una | estrebada | ; i involuntàriament donà un cop de taló a la boca de Vilaret. Aquest se | daltabaix del cingle. Vilaret tingué més virior o més serenitat; pegà una | estrebada | d'esquena al mur, féu un sacsejament violentíssim per despendre's | interior. Però tanmateix tenia una cua tota virolada, i la bellugava a | estrebades | i giravolts tan eixeridament, que les aigües s'il·luminaven de mil | els primers estels de la nit. El peix s'hi pensa una mica, fa una gentil | estrebada | amb la cua relluent, i a la fi diu, amb una parla cada vegada més |
|