Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

on es va embolicar la troca del fil que sóc. Vaig	estrebant	(com arrencar una crosta abans de temps, pervers): el
"Ben mirat, que en pau descansi!", rondina entre dents mentre s'	estreba	les aletes del coll i respira alleujat. Es canviarà el vestit així que
arrossegar la carn i amb ella llançar-se tenebres enllà, com un meteor.	Estrebava	el cos, que no podia mantenir-se a l'aire gaire temps i queia,
el cos, que no podia mantenir-se a l'aire gaire temps i queia, l'	estrebava	de nou, despietada, ara una mica més amunt, però el pobre requeia una
Déu, clava! Manolakas, d'un salt, arrapà la vídua, la va tirar a terra,	estrebà	un genoll damunt el ventre d'ella i aixecà el punyal. Però no assestà el
de l'esforç que els demanen. I tiben els nervis i enterquen la voluntat i	estreben	fort a banda i banda, i doble pes que hi hagués aguantarien. Damunt, a
les aptituds de les persones si no es posaven a prova!" Ja sols calia	estrebar	el llibant. S'hi arraparen quatre dels presents. El difunt començà a
I l'haguéreu vista tantost al davant d'ell, emparant-lo, com al darrera	estrebant	-li la camisola a la faisó de qui estreba uns caminadors. Si el mal
emparant-lo, com al darrera estrebant-li la camisola a la faisó de qui	estreba	uns caminadors. Si el mal inquiet preferia caminar de quatre grapes,
Cert que resultaven d'una especial ambigüitat, que es reduïen a	estrebar	la cadena i un rudimentari onejar el llom; però, per poc destre que fos
adalerat en cercar amics, en sedassejar portes i en córrer món,	estrebava	seguidament la cadena. El collar li apretava la nou del coll i li feia
viure, de ton germà seràs esclau. Mes vindrà que tu	estrevaràs	I el séu jou del teu coll esbatràs. I duia Esaú mala sang a
Quasi al mateix instant la canya es vinclà, assorollant les pedres que l'	estrebaven	, i el xaval va precipitar-se a empunyar-la. Havia fet sort: duia un peixàs
seu gec i d'una de les grosses pedres que suara li havien servit per a	estrebar	la canya, i, armat així, va atansar-se a la llòbrega bèstia ondulosa. En
i l'un sobre l'altre, com els xiquets de Valls, destrelajaven, burjaven,	estrebaven	i la panna, en desprendre's de la soca, responia amb un raac sonor,
d'espígol, mateix que un enorme manyoc de llana burella. Innocenci va	estrabar	el dit i sortí el tret. A través de la glopada de fum, va veure que
palau, piafava impacient. Calia un rei nou. Dins la llum grisa i molla,	estrebada	adesiara per l'espasme argentí dels llampecs, només es destacaven dues
el principi, o el dret inalienable o el mot on poder	estrebar	el peu i, no veient-lo venir, cansat d'esperar, es va asseure, i el
moviments de les mans d'aquella dona: estiregassar aquest bec, ara	estrebar	l'altre, separar-los tots dos... Al final va estendre el mocador arrugat
la parella deu afectar-la poc que t'hagis mossegat els llavis quan t'han	estrebat	les argolles de ferro per assegurar-se que segueixes ben emmanillat.
tremolar, tant, que el mateix pi se n'estremia del cimeral a la soca.	Estrebà	, es debaté, provà d'esmunyir-se de dins els nusos: tot era debades. I
posat el peu damunt la catifa de fem, quan els dos matxos comencen d'	estrebar	com uns boigs la cadena que els fermava i a llançar uns bufits i uns
sobretot de les puntes del compàs. Per a limitar les línies cal evitar d'	estrebar	el llapis, és millor fer-ho amb un petit traç transversal. Quan moltes
l'ensenyament que no és a gust seu, i com que aquestes mesures, com més	estrebades	són, més reacció contrària produeixen, més es veu forçat a acompanyar-les
veu forçat a acompanyar-les amb una acció repressiva, que, com més es va	estrebant	, més es va complicant a si mateixa. A la vista d'aquest resultat, ha
La gran força del socialisme, si finalment la pau és mantinguda,	estreba	en la impossibilitat, per part del món sotmés a la tirania
mentrestant, tenen feina a calmar el neguit dels gossos, que tot és	estrebar	els lligams o les cadenes que els aturen. Els falconers, a cavall de dues
fill es bellugava ja dintre el cervell d'Aspriu; volia ésser deslliurat;	estrebava	, pernejava, mateix que un fill de la carn en les entranyes de la mare.
lletres i l'ex-barber parisenc, el bigoti del qual botava d'un extrem,	estrebat	continuament per l'emoció. Aspriu complí tot el que li exigia la
silencis subaquàtics en el relat i donant-li tons de vellut i molsa;	estrebant	, d'altres, com una gallina lligada per la pota. —Farà cosa de sis mesos
m'ha clavat a l'entranya he seguit el cable, vomitant sang, debatent-me,	estrebant	i clavant-me més encara l'urpa de ferro... I ara el pescador de taurons,
queda subjecta, sense fer-se mal ni poder fugir, per més que prou que	estreba	per escapar-se, però inútilment, car el ganxo, com he indicat, no es
en els més petits. La disposició general de les vies simpàtiques eferents	estreba	en el fet que estan constituïdes per un axon procedent de la medul·la i
amb la mà esquerra el brancó, que es mantindrà en posició oblíqua, es fa	estrebar	sobre el polze de la mà dreta la part que es troba a sota del
de l'estètica i de l'ètica i lligats amb les cordes de les lleis que els	estraven	com el cordatje d'un vaixell i que avui tornen a trontollar tal com van
cargolada com una S, o com dues C encavallades, que	estrebava	a baix a la part de darrera. Aquesta evolució en els tenidors no afectava
800 abans de J.- C., reconeixien la sobirania d'Assíria, sempre	estrebaren	per llevar-se-la de damunt, esperant ajut d'Elam o devés ponent de les
a més del nombre de les restes identificades, se n'indica el pes. La raó	estreba	en que la importància econòmica de les distintes espècies animals
per l'arbitratge. Tàcticament, l'Espanyol l'havia anat controlant sense	estrebar	-se. Absents Miguel Ángel i Zúñiga, Azkargorta decidí retornar a vells
patològica. Avuy lo fòrt més gran de les nòstres conviccions vegetarianes	estreba	en aquèstes contrapròbes experimentals que confirmen lo que ja la rahó
magnèsia. En aquèstes derreres bases essencialment oxidants y reductores,	estreba	la superioritat del regisme de les llegums tèndres, dels enciams, les
ràpides que en 20 anys han variat d'un kilometre. L'origen d'axò	estreba	en la causa ocasional de les geleres, que ja hem dit era variable. Axís,
deu convertirse en major firmesa, puix no hi há dupte que la de tot arch	estreba	en la continuitat de la curva. Dissimula un tant la estranyesa de
las partículas constituheixen un agregat gaseós hi vihuen com renyidas,	estreban	sens parar pera expansionarse engrandint las distancias que las separan.
Demunt d' exa construcció, descansant sobre vuyt archs peraltats que	estreban	sobre les columnes citades, s' axeca lo cimbori, quadrat en sa base,
per vera costum, ex.: abans, buyt, de buydar, traballar, estreb,	estrebar	; també, no obstant, se troba algun escriptor de nota qu'escriu las
escometre la reforma. Es clar, que el seu individualisme no el feia	estrebar	-se en cap intransigència i, com he dit, demanava i àdhuc exigia de
puny. Si veig una euga brava bocafina, tota bromera i	estrebar	i ofec, envejo el peu de gall que la domina i d'un
país que em fan abandonar. I això que esguardo airosament m'	estreva	, ara que em priven d'arriscar-hi el peu, i me n'adono
rebolca't dintre el teu remordiment. I si la pena de l'infern t'	estreba	, encara pots amuntegar-hi pes, en veure que la sang

Pàgina 1 (de 3)

50 següents