Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
estrella F 4703 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estrella Freqüència total:  4703 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de Gea, excepte Pontos, l'abisme del mar, i Uranos, il·luminat per les estrelles. Gea, que, per la seva intrínseca naturalesa, no es podia estar de res,
de cas", es malfiava la mare. "Per què no em respons? Vespreja, i les estrelles començaran a sortir i s'estendran per tota la volta del cel, i l'aire
els darrers sorolls s'hagueren apagat damunt del camp —brillaven ja les estrelles— i els contorns de les cases s'havien esborrat confosos amb les ombres,
mostrar a l'amo: era d'un color de canyella fosc i ostentava una blanca estrella en un costat del front. Mirava amb els seus ulls grans i apagats, d'una
de les teulades el cel del capvespre s'enfosquia i sorgien les primeres estrelles titil·lant tímidament en la blavor. La mare de Mila sortí al balcó i
capvespre Mila del Santo baixà al portal. En la seva ànima, com al cel l'estrella solitària del capvespre, s'havia encès una esperança. En aquest capvespre
sobre l'anhel de tots els cors dels homes bons, sota el cel reblert d'estrelles, es difondrà el ressò de la salutació angèlica: Glòria a Déu a les
li pesi, a la seva il·lusió més cara. En el cor de Mila ha plogut pols d'estrelles, i tots els somnis de la seva infantesa han ressuscitat de cop en la seva
les flames, i un ample brollador de guspires es desfeia vers les estrelles. La nit era tèbia, impregnada d'efluvis vernals. Les estrelles
vers les estrelles. La nit era tèbia, impregnada d'efluvis vernals. Les estrelles parpellejaven en l'ample cel, per damunt dels carrers oberts, i en la
contra el seu pit. La nit s'havia fet llunyana. Estaven sols amb les estrelles, amb el silenci, amb llurs cors i amb els ressons de la festa de sant
sola en aquesta nit càlida, i torbadora, encesa tota de flames sota les estrelles, aquesta nit en què la carn semblava desfer-se-li d'impossibles
tard; havien parlat llargament; el carrer, sota el suau parpelleig de les estrelles, estava sepultat en un meravellós silenci en què semblava gairebé
oblidat de l'objecte de llur conversa. Estaven sols amb la nit, amb les estrelles, lluny del poble i de tot el que l'envoltava, embolcallats en llurs
obrí les portelles i es deturà un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles brillaven en el cel alt amb llur incessant parpelleig; la nit era
tancada feia estona. Els carrers reposaven sepultats sota la nit sense estrelles; només als cantons les llumenetes mortes dels fanals lluitaven
el cel; a dalt, per damunt de les teulades, molt alta, descobrí una estrella que titil·lava solitària al firmament. El carrer, després, l'ofegava; la
suau dels seus passos sobre la terra. Caminà un tros. Dalt brillaven les estrelles. I la nit —aquesta nit en què anava en busca del seu estimat— s'obria al
el seu llitet. Així s'anà quedant adormida, amb els ulls, potser, en una estrella llunyana com sota la mirada de Déu. La primera nit, Mila tingué un somni
amb el cel; el cel transparent, on anaven sorgint una darrera l'altra les estrelles; el silenci solemne, cada vegada més vast i en el que es sentien de tant
afores els primers galls alçaven llur cant, en el darrer tremolar de les estrelles, a la naixent claredat que, com un pressentiment d'aurora, s'escampava
poc abans abrandats de clamors, de crits, de tropell de passos; i les estrelles giraven com sempre en la solitària immensitat. Allí, sobre la coma,
tornava a estendre's, i era un silenci profund, penetrant, i a dalt les estrelles giraven silenciosament. El tornà a cridar: —Tinet, fill meu... —Però ja
un llençol per damunt. Ho feien en silenci, sota el callat girar de les estrelles, quan l'alba del nou dia començava a estremir tot l'Orient, i d'ací i
i picoteja en la sorra neta del camí. Al cel, la lluna prima i una única estrella. 16 febrer. Arribo a Barcelona a tres quarts de
agrisada darrera els castanyers nus), sinó pura i lluent en la nit d'estrelles. A muntanya reposava un nuvolet blanc. 25 febrer.
color càlid, com de pa ben cuit. Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i estrelles. L'ombra dels avets s'allarga sobre els conreus blancs. El clar de lluna
avellaners; i tot el món en la pau del maig, pres en la xarxa d'or de les estrelles. 5 maig. Avui no han arribat diaris al poble; sembla,
Avets. Quina celístia! Cassiopea es dibuixa entre els avets i el teix, l'estrella polar és damunt la teulada, la Via Làctia sembla una boira blanca sobre
sembla una boira blanca sobre el Puig de Sucre. Silenci de grills, d'estrelles, de sègol adormit. 13 juny. Vaig al poble, al matí. El
crespinells agrupen les constel·lacions espesses de llurs flors, grogues estrelles de cinc puntes. 18 juny. Plou. La boira espessa
però carregant-ne la responsabilitat a Rússia. Sortim havent sopat. Estrelles, frescor, silenci. 31 juliol. Gairebé cada dia, des de fa
de lluna, damunt les muntanyes. D'allí estant, en la nit clara, lluna i estrelles sobre la massa negra dels llorers i palmeres de can Folch, l'atac a la
Al paisatge hi ha transparències d'octubre. Lluna prima i cel net, ple d'estrelles. 11 setembre. Matí net, fred, amb tramuntana. Al Pirineu
assolellat de l'àlber fa mal als ulls. Nit deliciosa, fresca, amb lluna i estrelles i un floc de boira lletosa al cantó de Borderiol. Murmuri d'aigua en el
ginesteres; els cims eren daurats de posta. Després, quin cel pur! Una estrella innocent sobre el Montseny i uns núvols com pols de nacre. 4
al llit he obert la finestra: pau dolcíssima, avets enfonsats entre estrelles. 28 novembre. Dia benigne com ahir, però més net, amb
de Maritain sobre Luter. Quan pujava del poble, quina nit tan pura! Estrelles en el blau fred de desembre. Lluna prima i clara... A la muntanya una
a Viladrau. Encara hi ha molta neu, que fa una estranya llum sota les estrelles pures. Els vells castanyers s'alcen, negres, en el gran silenci hivernal.
voleiaven com irisades bombolles, s'atansaven en conjunció sideral, vives estrelles de plata. Endut per aquelles subtileses primaverals, he escrit un poemet
de l'alba! Se sentien rossinyols i cucuts; hi havia la lluna i una estrella en el cel esblaimat, boires de llana desfent-se pels fondals mig en
d'ara us puc assegurar que us recomanaré per a la propera distribució d'estrelles del zel impacient. Més n'hi hagués, com vós! —Es torna a adreçar al seu
72634 havia de ser recomanat per a la propera distribució d'estrelles del zel impacient. —Per qui? —pregunta l'oficial. —Pel sergent sastre.
en els mitjons de l'home galtavermell, d'un color verd rabiós, amb tot d'estrelletes blaves. Ell els contempla també, alça l'esguard fins a la noia que fa un
—Millor —diu ell—. No sé com poden reaccionar... —Hi duu moltes estrelles, als mitjons —comenta ella. —És desfavorable, naturalment. —Són més
de primer li examina els mitjons verds amb molta atenció, li compta les estrelles. —Quinze —diu, girant-se—. Quina badada! —Sí, una mica —
ximplet. —De vegades s'hi queden, així, després de dormir. —Els de quinze estrelles també? —Quinze, en tenia? —Ella les hi ha comptades. —Tots, em penso
i àvida. —També caldrà parlar d'heretgies o d'individus que duen estrelles als mitjons? —s'interessa aleshores. —No, no caldrà parlar de res, si no
verds... Qui era? —Un histèric —li contesta ella—. Un incurable. —I les estrelles? —Cada atac els val una estrella més... La dona ha allargat un braç que
—li contesta ella—. Un incurable. —I les estrelles? —Cada atac els val una estrella més... La dona ha allargat un braç que li passa pel coll, l'orienta amb

  Pàgina 1 (de 95) 50 següents »