×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estret |
Freqüència total: 6887 |
CTILC1 |
derrota, i triaven com a estada el paratge on s'obre, al nostre ponent, l' | estret | de Sicília. Veïnes d'Escil·la i Caribdis, ignoro el seu nombre. | i lamentable Escil·la, canviada en lletgesa i en mal —no naveguis per l' | estret | que frega d'un cantó la seva caverna i de l'altre, molt proper, el | Krataeis, que remou el pèlag amb ires violentíssimes. Si no passes per l' | estret | de Sicília, esborra Escil·la de la memòria. Si el solques, tem-la molt, | donzella de l'aigua, per gelosies de Circe, en el monstre que habita a l' | estret | de Sicília. Avui és el meu últim parlament aquí —o tal vegada no, qui | amb il·lusions, ens avenim a admetre que procedia d'una illa estesa i | estreta | , en la qual hi ha una alta muntanya on déus grans i implacables es | Ell s'acostava amb el seu gec curt cenyit al cos; el seu barret d'ala | estreta | , caigut cap al clatell amb deixadesa; els seus pantalons de vellut | en un rapte sobtat, i li estroncà amb un bes les paraules. La tingué | estreta | entre els seus braços; la sentia sanglotar dolçament d'amor sobre el seu | així, amb força i amb exaltada ardor, la transportava; quan, tenint-la | estreta | contra el seu costat, li parlava del seu amor amb accent gairebé angoixós | Els carros de bous es componen, com és sabut, d'una mena de caixó | estret | i llarg i bastant alt, posat sobre rodes, amb una porta que ocupa la part | un renec i avançà devers la porta. Anà per trucar aixecant la pedra, | estreta | convulsivament a la mà, i en aixecar els ulls retrocedí ple d'esverament. | i allà jugaven infants pàl·lids als portals o als balcons, pels carrers | estrets | on no arribava mai el sol. De nits tot s'animava com en una agitació | a callar. En l'obscuritat l'abraçà i, enllaçats tots dos, pujaren l' | estreta | escala. El desig li encenia la carn com en flames i el feia tremolar; | una negra nit de tortures. Si mira devers allí, Mila ho veu com un pas | estret | i difícil en el que s'ha deixat trossos de joventut. El camí, | somni i mirant al seu entorn, cercant-lo. Ella avançava per una sendera | estreta | i perdedora; les seves forces s'acabaven, li semblava ja que anava a | dirigí de seguida a la casa on ell es trobava. Es muntava per una escala | estreta | , fosca i de gastats graons, en una atmosfera pestilent; després, Tino | l'hagués cridada, ella l'havia agafat amb un gest viu, amb mà convulsa i | estreta | . Ell de seguida s'oprimí contra ella, sobre el seu pit, i el seu petit | casuístics, i l'una serà més de màniga ampla i l'altra més de mànega | estreta | . Però, en substància, la fixació i la definició dels vicis greus són | espanyols. "Quan això s'acabi —deia—, les carreteres seran | estretes | de tanta gent que fugirà". 15 març. Camí del poble, veig | anuncia fortes ofensives dels dos bàndols. Diu que han passat l' | Estret | 14.000 homes per a Franco i que, segons un diari francès de | inscripció a la casa on va néixer sant Miquel dels Sants —en un carreró | estret | i costerut—, però la fornícula era buida. El fum dels incendis ha deixat | podrits. Dalt, el corredor que segueix s'escampa en dos passadissos més | estrets | on s'obren les portes sense botons de timbres ni picadors, deslluïdes i | petita, on hi ha un gran armari que obliga a saltar per damunt del catre | estret | per arribar a la tauleta de nit. La bata és llarga, amb una butxaqueta al | lliscar les mans pels barrots abans de retirar els peus de la lleixa | estreta | que queda a la banda de fora. Oscil·la tan llarg com és un parell de | les cases de maons sense arrebossar que ara semblen deshabitades. Les | estretes | obertures rectangulars que fan de finestra tenen les persianes closes | l'home tomba cap a l'esquerra, on s'allarga un altre passadís, més | estret | i que sobtadament es parteix en tot de subterranis, potser cinc o sis, | i això, el regracia i, darrera el seu company, s'endinsa cap a la cornisa | estreta | que domina les fosses on treballen els homes. L'altre l'adverteix: | que s'obre potser a dos metres del terra, una finestra quadrada i | estreta | per on tot just pot passar el cos d'un home mitjanament robust. —Per aquí | per empolsar els carrers desiguals i zigzaguejants, amb voreres | estretes | i geperudes, de lloses afinades i polides per l'ús. Les entrades es baden | part central i una atxa a la paret del fons, fixada en una mena de pitxer | estret | de metall que la sosté inclinada cap enlaire. El sostre és negre de sutge | on els homes continuen llurs exercicis i penetren en una porta alta i | estreta | que únicament permet el pas d'una sola persona. Més enllà de l'espai | cinc. —A ell—. Cabina 4... La porta mena en un passadís molt | estret | flanquejat a l'esquerra per tot d'altres portetes numerades amb xifres | una altra porta, igualment oberta, que els mena a una faixa de ciment, | estreta | i tallada per un clot més negre que la fosca relativa que els envolta. El | per un gros camió-grua que descarrega àncores de nau, avancen per l' | estret | passadís on sembla haver minvat la gernació d'esparracats entre els quals | potencials que es passegen entre els vehicles que continuen obstruint les | estretes | avingudes i on els venedors més llestos a plegar carreguen les caixes | baix on es retallen tot de taques humides. Darrera el vell, van pujant l' | estreta | escala de l'esquerra que una altra mà il·lumina amb la mateixa | per un conjunt d'altres pileres igualment altes que tot just deixen un | estret | passadís pel qual han d'avançar un darrera l'altre. Prop de la taula, | fons de la butaca, les cuixes esveltes i ben retallades per la faldilla | estreta | remuntant-li els genolls, que moren dolçament, sense ruptura, en les | —Encara hi cabeu, si també voleu reposar una mica... —No és una mica | estret | ? —diu ell. Ella palpa els dos costats, fa córrer lleugerament el cos cap | l'esguard fins a la noia que fa un pas enrera. —Però el llit és massa | estret | per a tots dos —mormola aleshores. L'home es queda indecís, penjat al | paviment i despleguen ressons de façana a façana. El carreró és fosc i | estret | i la llum, vermellosa, s'atura al rectangle que dibuixen les darreres | —Benvingut —fa la dona. Prossegueixen arran dels murs, cap als carrers | estrets | que ara s'enfilen francament, tallats i desiguals, amb cases més sortides | que travessen amb un impuls desbridat cap a una clapa d'arbres, llarga i | estreta | i que, després d'un espai ras, perllonga el bosquet de les barraques. | fins que l'os sembla reduir-se; aleshores li lliga el drap, ben | estret | —. No sé si servirà de gaire... —Anirem a poc a poc —contesta el cap. | descarregar la noia del coll, perquè tots dos no passarien, l'obertura és | estreta | . El cap surt davant, a reculons, la recull per sota de l'aixella i ell | que no són portadors de gèrmens. El darrer tram. L'escala ara és més | estreta | i dalt se senten cantusseigs que alternen o simultanegen amb la música de | dones de la neteja i practicants que s'apiloten en una caixa | estreta | però d'una capacitat poc ordinària, car més avall encara acull una altra | mal pavimentats, que les carrosses i els carros destrossaven, tot prou | estret | i de gent amiga de viure fora de casa per donar la impressió de rapidesa | els serrells per terra. A la cambra, mal il·luminada per un balcó | estretíssim | , hi havia un llit, una taula de despatx, una banyera de porcellana, un | la quietud de les Torres de Padrós, per més que penetri pel balcó obert, | estretíssim | , tot el brogit del carrer. Escriu apressat, amb una mena de crispació que | per la ventrera, que li cenyia el coll com un dur collar, i la pipa, | estreta | entre les dents, com si fumés, li devia imprimir a la boca una ganyota |
|