Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en el vell bagul familiar, visqueren mare i fill sense sobres, però sense	estretors	. La mare vivia consagrada al fill; ella li ensenyà les primeres lletres,
Però encongeix pensar que hi ha tanta gent que sofreix, que viu en l'	estretor	i la fam. 25 desembre. Dia de Nadal pur, fred. El cel és
cenyida per la muralla. En una època de la seva vida es submergí en les	estretors	dels carrers mal pavimentats, que les carrosses i els carros
el carro. Havien passat mals dies també, dies de lluita aferrissada i d'	estretors	. Ara no es podien queixar; gràcies a l'esforç d'ell, gràcies a l'ull
Començaren a no fer-li'n cas, i aquests últims temps passava dies d'	estretor	. Ja no es veié amb forces per a tornar-se'n a córrer món; pensà a dedicar
vestits apedaçats. El barri àrab m'ha fet pensar, per la seva topografia (	estretor	de carrers, pujades i baixades, insospitats aprofitaments), en el barri
el cop d'ull de Sartre sobre el món i sobre l'home ofereix aquella	estretor	en virtut de la qual, tradicionalment, hom es complau a identificar les
disposat a salvar-les de caure en una immediata vida d'humiliacions i	estretors	. Però Mònica l'observava com si ell s'hagués presentat amb l'exclusiva
seus obrers. Però, ¿és que un augment de jornal els compensaria d'aquesta	estretor	o els permetria millorar el nivell de vida? Cada augment de jornal, ¿no
jo deixada. El poble El poble té uns carrers lligats en l'	estretor	, que pujen, desiguals, entre ennegrides cases, i els
i mentre s'exhala una flaire de lleixiu, no hi ha manera de dormir en l'	estretor	de les cambres. Atien el foc abans de l'alba i no és, doncs, estrany que
la intimitat de cara al públic, una població marinera i pobra. L'	estretor	dels carrers destorba sovint la perspectiva dels monuments que per ací i
se li pugui dir que és net (quan tots sabem el mal ús que s fa d'aquestes	estretors	, en totes les capitals que n gasten), ja és una cosa extraordinaria. Són
anguniosa. Fins que esllavissant dos dits de la mà, com una pinça, per l'	estretor	de la butxaca, tragué una de les monedes a flor de llum, l'esguardà de
a esbandirme l'encongiment que m'havía anat causant aquell panorama d'	estretors	tormentoses. Aquella aspadada serra de Cadí, que, com muradal immens,
de porcs, inútil per al servei militar degut a son defecte físic i a l'	estretor	del tòrax. Quan hagueren aterrat alguns pals telegràfics, romput algunes
vegades, sobretot en els dies brúfols, la solitud d'aquella ruta, la seva	estretor	, el misteri que emplenava els recons de brosta i les balmes margeneres,
rutes terrestres i marítimes que passaven per terres immenses enllà de l'	estretor	de la Mediterrània. Cinc segles més tard aquelles llunyanes contrades
tallava amb bona cura i li cenyia amb bon aire els jaquets, no amb massa	estretor	, que semblarien de concurs hípic, ni amb massa abundor de faldons
ben bé no sabia perquè tornava a ésser al carrer de Montcada, en aquella	estretor	de parets velles de la qual havia fugit tres vegades. Els dos camins a
i tebi. Després, en fer-se gran, s'havia deslliurat mica a mica d'aquella	estretor	que ni el deixava respirar, i als dinou anys guanyava el just per viure.
Deixà el camí de casa per a donar un tomb pels barris del voltant. L'	estretor	dels carrers s'anegava en una lleu boirina que feia pampellugar els
gola d'un gruixudíssim mur esportellat, que dóna entrada a un carrerany d'	estretors	fatídiques i giragonses contorbadores. Ací, rústegues parets
caps; i, en esbombar-se la copiosa ona sonora i engolfar-se per les	estretors	del nostre carrer amb delits de dilatació, atrontollava les vidrieres
la veu que s'anomena unda maris. Ella i ell escoltaven, junts en l'	estretor	de la finestra. La testa d'ell, rendida de beatitud, a altura de gorja
completes i ben estudiades) hom ha de guardar-se de dos esculls: el de l'	estretor	i el de l'opulència. L'estretor és dolenta, però l'opulència té els seus
ha de guardar-se de dos esculls: el de l'estretor i el de l'opulència. L'	estretor	és dolenta, però l'opulència té els seus perills; sobretot si aneu a
pels que es trobaven en cap, que gambaven com a esperitats. Malgrat l'	estretor	del camí, —dos pams de terra polsosa dins les herbes— els del darrera
nova, inexplorada pels novel·listes. Els tres i el quisso, en l'	estretor	de la plataforma de l'apisonadora, recorrent la terra a la velocitat de
golls, cabells fixats amb llard, encarcarament de camises mal planxades,	estretor	de corbates i colls nous. Es miraven de reüll, tivats, no dissimulant la
vergonyós de declarar-ne la causa; llavors les cobejances, recloses en l'	estretor	interior sense sortida possible, s'escanyen elles amb elles. D'aquí ve la
de la rivalitat, la incomprensió, la gelosía, l'encongiment de criteri, l'	estretor	del concepte parcial i fragmentari del patriotisme, la combaten; és una
de vern, responia un xipolleig desficiós de peixos que es debatien en l'	estretor	d'una balma i en un gruix d'aigua insignificant. D'aquesta feta, els dos
A voltes els dits arribaven a tocar un fugitiu aculat al fons d'alguna	estretor	i els esforços per heure'l esdevenien més violents. Era un
el menjador, els passadissos, les cambres i àdhuc s'escampava per l'	estretor	del carrer, on transitava una gernació seriosa i aqueferada, hàbil en no
veia com la sina de la pubilla es botia magníficament per sobre l'	estretor	incòmoda de l'encotillat. Semblava que li insuflessin aire xardorós. Deu
equivalia a d'altres tants heroismes. El nerviosisme que produeix l'	estretor	econòmica de les famílies, havia desaparegut. Foren uns jorns d'infinita
com una coronisa damunt de les geleres. En Bau anava al davant, car l'	estretor	del camí no els permetia caminar un al costat de l'altre. —Jo crec que
un home o una dona de temperament sanguini, lluita i forceja contra l'	estretor	general. La majoria, limfàtics físics o morals es queden a casa esperant
salt. M'imaginava una explossió fulminant de la diligència produïda per l'	estretor	, per la pressió enorme que sobre la carcassa del carruatge havien de fer
veure l'idil·li a muntanya i a tot arreu hi trobo més aviat la misèria, l'	estretor	i l'aire amagat. Així es va pujant Tec amunt, sempre al costat de les
—ell mateix confessava—, és una de les activitats més cares. A les	estretors	materials se li barrejaven les dissorts familiars. Un a un se li morien
i al somni. Però encara una bohèmia que obligui a tota mena d'	estretors	i sacrificis, sobretot per a un natural d'altra banda gens ascètic, per a
a /La Publicitat\, no el devia compensar per això de l'	estretor	en que el deixaven. I és així com els dinerons del senyor Cambó,
—la majoria tan deixats, sense afaitar, amb aquella pal·lidesa que l'	estretor	econòmica produeix— es produí un moviment d'admiració irreprimible. Del
el to maximalista, tossut, dogmàtic. Aquesta tossuderia, aquesta	estretor	mental —tan típica dels polítics del segle passat— ha donat a la gent
ocells, però com li produís recança veure'ls voletejar inútilment en l'	estretor	de la gàbia, certa tarda pujà al terrat, i un darrera l'altre, canaris,
de Joan Antoni. A ells els havia donat uns diners, per treure'ls d'una	estretor	, d'una aflicció, però a Vilaret se l'havia posat damunt el seu cor... Què
d'una solució. I se li acudí, com sovint s'esdevé en aquestes	estretors	de sorpresa i d'espant, la idea més vulgar i més matussera que pogués
volgut pintar-la sense reeixir-ne pas? Això serà perquè no hi cap dins l'	estretor	d'una tela, per gran que us l'imagineu. Doncs, Poblet és inèdit, encara.

Pàgina 1 (de 9)

50 següents