×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estrident |
Freqüència total: 577 |
CTILC1 |
de les antiquades màquines d'escriure, que funcionaven de nou amb una | estrident | i rabiosa velocitat. Helena "Lamento defraudar-los, però la meva | els ginebrons, sentíem uns pigots que dialogaven. No era aquell doll | estrident | , aquella "rialla" a què es referia Mary Webb, sinó un cant més suau, | sòbria! Ara es fa fosc. Al camí, ran de l'heura fosca, hi ha una ratlla | estrident | de neu. Enllà dels avets en calma, el blau és velat d'un gris tèrbol. | sol veig combinar-se el blau, el blanc, el verd. Cucuts, encara. El riure | estrident | d'un pigot. 16 juny. El sègol rosseja tant, que és | pegant-se, el batibull encara augmenta, hi ha més crits; un de molt | estrident | fa: —Tapeu-li la boca! Fora! Ell s'incorpora, tracta també d'espiar per | de les habitacions, on comencen a disparar-se tot de veus metàl·liques, | estridents | , que pregonen notícies, cançons, diaris parlats, anuncis. "Amor, amor, | i banda, prop del replà. L'home es treu un xiulet de la butxaca, fa un toc | estrident | que domina la remor de marea alta, i les tres dones, a l'uníson, tanquen | de ballar, de dir frases amoroses, posseirien com un harmònic, gens | estrident | però perceptible, un so de cinisme, de consciència d'allò que estava | amb remor d'aigües residuals. Aquí mateix, ara mateix, a cau d'orella l' | estrident | xiscle d'uns frens aferrant les rodes sobre l'asfalt a un pam del seu | seves remors. I quan un cotxe ha frenat bruscament al carrer, el soroll | estrident | m'ha fet arrencar un crit inesperat. He rebutjat els besos i l'abraçada | on tot és calma calenta i humida i mandra dolcíssima, només hi ha el crit | estrident | dels galls de lluita ficats dintre les gàbies i el crit estrident del | el crit estrident dels galls de lluita ficats dintre les gàbies i el crit | estrident | del negre, contemplant com s'afinen els esperons de les potes del gall, | de totes les febres i colorits amb la ploma dels ocells d'aigua més | estridents | . El meu amic Mr. C., que coneix l'Àfrica com les parets de casa seva, em | volten els pals. Aquestes aus marines tenen la gorja tan plena de metall | estrident | que llur cridadissa cau com una pluja de ganivets sobre l'impudor | dels lagons substitueix la manca de plomes metàl·liques i crestes | estridents | en la tebior de l'aire. Els crustacis i els mol·luscs són aquí en | fins a aturar-se a uns cinquanta metres de la sorra. Aleshores, la sirena | estrident | va donar senyals de vida. Passaren potser set o vuit minuts, i res; i, de | que segons les circumstàncies s'amplifica en una passada plena de notes | estridents | i de rasperes de gorja d'ocell tropical. El seu vestit corrent és una | patinen pel davant, i són sis per un parell de patins | estridents | . M'arribo fins al club de tenis Barcelona, que és un | un deix de cinisme que la fa més atractiva encara. Vesteix robes de tons | estridents | i agitanats. Es mou amb una gran llibertat i mai no titubeja. Parla amb | a puntades de peu. Li deien, de mal nom, "s'escorpí". Tenia la veu | estrident | i el geni agre. Els ulls, un poc desviats; i quan s'enfadava, que era | Havia de vestir amb serietat quan, per atavisme, l'atreien els colors | estridents | , els blaus i els vermells de la Bíblia. Pedant i exhibicionista, | profanar una catedral meravellosa amb uns vidres indignes del cabaret més | estrident | ; en presenciar les barroeres edificacions de l'Eixample, l'odi sistemàtic | Reia i plorava ensems i, en desaparèixer amb la musa, pegà un xiscle | estrident | : —¡Visca la malvasia! que la concurrència celebrà com un humorisme, però | senyors, generalment ridículs als ulls dels tabolaires i de la jovenalla | estrident | , però que tenen el mèrit de considerar que una dona, no és mai, ni en les | les dues dames es passaven hores i hores protegides per una ombrel·la | estrident | i anacrònica, i amb l'ajuda dels impertinents destruïen el teixit dels | Negres són tots els murs. Sense parar es sent el so | estrident | de la corneta; toca pausada la campana i, | , y no ho creurá, no ho creurá, de segur!— La Toneta fongué en una rialla | estrident | lo dubte y la joya que la dominavan. Mentida ó veritat, aquellas paraulas | i practicant de farmàcia que m'enlluernava amb la seva precocitat | estrident | ; Pere Cavallé, el qual vaig admirar per la seva maduresa; el poeta | calderes, de panteixar. Mentrestant, tot el vaixell trepidava. La sirena | estrident | xiulà. La nau girà lenta, majestuosa. A mi em semblà que era la ciutat la | la carretera, quan va sobtar-nos el redoblar d'uns tabals acompanyat d'un | estrident | so de trompes que feia fremir el silenci nocturn. Després, havent avançat | apareix fort, poderós, elàstic. Però el vell segueix llançant els clams | estridents | del seu violí, que ara sembla un instrument de guerra. I la noia, de | un gran espetec de trompetes; venia del fons de l'obscuritat, metàl·lic, | estrident | , insistent, ofensiu; muntava verticalment devers nosaltres, feridor, com | al defora. Plovia encara. La llum dels arcs voltaics animava amb tons | estridents | les aigües dels tolls. S'esperà una estona sota el paraigua, estúpidament | i rumiar quin nom li haureu de posar... Cosme esclatà en una rialla | estrident | i nerviosa. —Pren un calmant: estàs massa excitat. També a tu et convé | cementiri associant-se hipòcritament al dolor que haurien provocat! El so | estrident | de la sirena el posà en guàrdia com un senyal o un crit d'alerta. Es va | acomiadava amb una marxa que exaltava l'alegria de viure. La llum quasi | estrident | del defora, emmarcada per l'ample portal de l'església, l'havia fascinat. | no havia donat el tomb a la punta de la platja quan es van sentir crits | estridents | i plors. Em vaig posar dret, vaig arrencar a córrer. Enllà, a l'altra | mig nua, amarada de suor, inflada, d'un groc verdós. Llançà un xisclet, | estrident | , com una gallina quan la degollen; i tot seguit quedà immòbil, amb els | cingle! Avall tot s'avenia. Un segador allargava la falç amb un zis-zas | estrident | . Ell mai no es cansava. Ningú no es cansava mentre jo m'estava suspès en | teatre, salvat d'aquesta diferència que el cant del tercer gall era més | estrident | encara, de manera que un dolor més punyent sacsejava el pelegrí de cap a | polsosos, poblen el nostre camí. En l'aire el travessen, enrogallats i | estridents | , corbs que planen damunt les carronyes abandonades. Quilòmetres i | recollien els sufragis de tots. Aquest teló de fons no podia fer que més | estrident | l'arribada d'un jove andalús, vingut d'Alemanya a professar les càtedres | ubriagues de calda. Cap altre soroll no trenca la quietud. I el seu | estrident | repicar invariat fa més feixuc el silenci. És l'hora del repòs. L'home i | s'apropen, acompassades. Les bombes ratllen l'espai amb grinyol | estrident | , com si l'aire s'hagués tornat de vidre. Serà la vinent per a nosaltres? | seus tristos pensaments, creu, tot i sens adonar-se'n, que aquell cant | estrident | és un ferro que taladra son cap vibrant i adolorit. Llavors, com una serp | la correntia del riu i allà en les torres formoses els paons cridaren | estridents | . En mig de la primavera un eucaliptus gegantí es corbava sinistre, | raó d'esser aixís. Pera els oïdos afinats, els crits moderns són tan | estridents | , que potser val més no sentir-los. El tenir una casa ben ampla en un | hi viurien poetes; però i què?, que no hi han prous ciutats sorolloses i | estridentes | , pera deixar una ciutat d'ivori, una sola, no més que una, pera els | benvinguda.— Un picament de mans formidable, juntament ab alguns xiulets | estridents | , que volíen també ser aplausos per aquells pagesos, coronà lo | tenir que mossegarse la llengua, al veure a tothom esclatar ab una rialla | estrident | . Era ben be la rialla satànica ab que acompanya sempre'l poble la |
|