×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estroncar |
Freqüència total: 667 |
CTILC1 |
mateixa... No la deixà acabar; la va estrènyer en un rapte sobtat, i li | estroncà | amb un bes les paraules. La tingué estreta entre els seus braços; la | No tindria pietat d'ell? Tota la seva tendresa per ell se li hauria | estroncat | al cor? Delirava. —Sileta... Sileta... Obre'm, germana meva... Obre'm, | amb el peu. Del cap s'aixeca una mica de fum i tot seguit la sang s' | estronca | . Amb ella sembla anar-se'n la llum, la sala queda tot d'una en la penombra | com someres, s'han quedat prop d'ells, els ajuden a incorporar-se, àdhuc | estronquen | algunes ferides amb uns mocadors bruts de pols i de mocs. —Què us sembla? | passa insegura i ple de temors, sense saber què fer. Cercava la manera d' | estroncar | la sang, però no feia res: romania com immobilitzat per una mena de | vegada, pobra Maria... Em va començar a rajar sang del nas i no la podia | estroncar | . Em vaig posar deu cèntims entre cella i cella, em vaig posar la clau de | coloms i de les cries. Perquè en Quimet, així que veia que la conversa s' | estroncava | , els duia al terrat i els explicava la vida dels coloms i els ensenyava | més volguda, y allí perdía la major part del temps y dels diners. | Estroncada | la font dels sentiments pel gel de sas doctrinas, no s' encaparrava gens | a lluir sempre després de cada temporal eclipsi i l'esperança mai no s' | estronca | en el cor de l'home. Així jo, quan em proposava de renunciar a les meves | La pobre mare no pogué suportar aquell cop. Impotents los metjes per | estroncar | li lo doll de sanch que li anaba rajant del bras, en lo mateix moment en | i fètida. O bé prepara't que el mar es retiri davant teu, que les fonts s' | estronquin | al teu pas, que les pedres i les roques et fugin de sota els peus i la | hi havia màquines). Tota la producció era deficient. Una guerra volia dir | estroncar | aquesta migrada producció. La darrera conseqüència: misèria, | de Mare de Déu vella. Desençà i per desgràcia, la font dels contes s'era | estroncada | . Els contes servien per a la mainada, i nosaltres érem massa grans. | per ells —va respondre la primera veu, en un to tan decisiu que es va | estroncar | el raig de la meditació. Després, sant Pere sentia en el cos un singular | terra rius enormement llargs d'aigua calenta i d'aigua freda que mai no s' | estronquen | , i molt foc i grans rius de foc; molts d'ells arrosseguen llotim, més | comprenent que el seu geni dóna prou de si mateix, per a què no se li | estronqui | el filó d'or i plata de la mina que ell té i que li ha fet produir una | en la conseqüència llògica, l'ha de cercar en la poesia que no se li | estronca | mai i que raja com l'aigua i per això En Caselles del pròleg, fent | satisfets, aquesta satisfacció de cofois vindria a demostrar que s'hauria | estroncat | lamentablement en nosaltres l'energia creativa i la il·lusió estimulant | massa enfora de l'esperit renaixent. En conclusió: el Ressorgiment s' | estroncaria | , si el nostre segle XX no és proposés, com a finalitat conscient | país. Aquesta segona mena de restauració, és vana; fa l'efecte contrari; | estronca | la naturalitat de la vena d'aquell poble i n'esgota tot l'esperit | els millors auguris, perd de sobte tota l'abrivada i, abans de madurar, s' | estronca | —testimoni colpidor de la nostra decadència literària i nacional. A la | constant al pati de la Universitat, el rambleig de cada vespre, s' | estronquen | , cedint el pas a un passeig dominical, a una estona de "penya" | fins a perdre alè, de dia i de nit, per mirar que la vida del món no s' | estronqui | . La follia ha conduït els homes a matar i a morir en les batalles, a | no té necessitat que li assegurin que no hi ha cap perill que la vida s' | estronqui | . Tu també et renovaràs a la teva hora. Et cauran les velles vestidures, | aquelles llàgrimes roents, les primeres d'un plor que ja no havia d' | estroncar | -se i quan no raja enfora més crema part de dintre, i aquella espatlla | blancs, al cor li canta una tan forta mena de joventut, que res no pot | estroncar | -la ni marcir-la, com no sigui la mort a la seva hora. I com més | a la necessitat ineludible. Com més posen anys, més l'humor se'ls | estronca | , més va el cor empedreint-se'ls. I així que se'ls acosta l'hora d'haver | gentils! No resteu massa temps fora, que quan vosaltres sou lluny s' | estronca | la rialla en la boca de l'any i l'alegria en el cor de la terra. Sovint, | país. Aquesta segona mena de restauració, és vana; fa l'efecte contrari; | estronca | la naturalitat de la vena d'aquell poble i n'esgota tot esperit creador. | que hom no podia continuar-los. Però quan hem vist que la sèrie no s' | estronca | , i que el darrer /Anuari\ és sempre major o millor que els | que tant donaven que parlar, quan, tot d'una, veyent en Llavorí qu'estava | estroncant | se ja'l tema de les contribucions y impostos, y tractant probablement | cega y axordadora com riuada qu'ho arrabassa tot. Sols després d'haverse | estroncat | aquella corrent enorme, pogueren els dels balcons més vehins, adonarse | vegada en plors, y axís continuaren fins que una lassitut suprema els hi | estroncà | les llàgrimes. Finalment, l'oncle trobava esma per atansarse altra volta | més discreta. Quan es trobà sola, sospirà; les llàgrimes no se li | estroncaven | del tot: decididament aquelles noces l'havien desconcertada. El sopar a | que la gent, ja proveída de les robes propies de la estació, tot de sobte | estronca | les seves compres, produint el paro forçós en el ram de robes cusides. | de vesc i a la trampa amagada. I feu, sobretot, Senyor, que no s' | estronquin | mai en el bec dels ocells aquelles flautes i aquells violins de llur | benvolença, ens digués: —Veniu als meus braços: les meves fonts | estronquen | la set; damunt dels meus prats i a l'ombra dels meus boscos el cansat hi | indecisa. Va venir una altra cançó i una altra. Era una font que no s' | estroncava | : a cada represa la melodia ens semblava millor, i d'altra part | avenir. La Carme també l'enyorava un xic la casa vella... La conversa s' | estroncà | . Després, en rependre-la, cap dels tres no gosava a dir el que pensava. I | i el que en pensen. Cada vegada arriba un moment en què la conversa s' | estronca | i la una o l'altra amb una excusa qualsevol s'aixeca i se'n va a la | començava a minvar aquella admiració que li tenia. Una tarda, en | estroncar | -se una llarga conversa, com en Joan hagués dit que avui en dia els | fet a triar cada dia el mateix seient. La vèrbola de la Caterina no s' | estronca | . Parla de la roba de nuviatge de la senyoreta de l'entressol, que es casa | la pell, fins a sentir-se'n tot negat. Quan d'un tomb de l'aixeta s' | estronca | el doll de la mànega, li sembla que la cremor d'abans li esgarrapa la | igual que el que us passa a vós —digué el Capeller, i aquí la conversa va | estroncar | -se, i la colla romangué callada per un minut mentre Alícia pensava i | vaig comprendre que m'avisaven de pegar un cop de barra per agafar vent. | Estroncada | així la meva meditació metafísica, els sentits tanta estona en vaga es | no podria subsistir sense ella. En temps de porfidiós eixut l'aigua s' | estronca | del tot i encara de la font en diem font. Aleshores solem dir que la font | precedida d'averanys. Va apagar-se l'electricitat, bufà el migjorn i s' | estroncaren | les fonts públiques. El tremebund soroll de la galiassa espaordia grans i | que s'avergonyien de llurs sentiments, i se'ls glaçava la rialla i se'ls | estroncava | el gemec. I es planyien l'eterna enveja de la mort per ésser vida i | ombres per arreu. Abans, jo me'n reia. Després de la desgràcia... Se li | estroncava | la veu: —Si veiés! No és pas per mi. Hom, mal que bé, s' | dormida. Ningú per amortallar la despulla sucosa. Ell, sol. Se li havia | estroncat | la vèrbola, rica en altres temps en consells i esperances. La sang |
|