Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mateixa... No la deixà acabar; la va estrènyer en un rapte sobtat, i li	estroncà	amb un bes les paraules. La tingué estreta entre els seus braços; la
No tindria pietat d'ell? Tota la seva tendresa per ell se li hauria	estroncat	al cor? Delirava. —Sileta... Sileta... Obre'm, germana meva... Obre'm,
amb el peu. Del cap s'aixeca una mica de fum i tot seguit la sang s'	estronca	. Amb ella sembla anar-se'n la llum, la sala queda tot d'una en la penombra
com someres, s'han quedat prop d'ells, els ajuden a incorporar-se, àdhuc	estronquen	algunes ferides amb uns mocadors bruts de pols i de mocs. —Què us sembla?
passa insegura i ple de temors, sense saber què fer. Cercava la manera d'	estroncar	la sang, però no feia res: romania com immobilitzat per una mena de
vegada, pobra Maria... Em va començar a rajar sang del nas i no la podia	estroncar	. Em vaig posar deu cèntims entre cella i cella, em vaig posar la clau de
coloms i de les cries. Perquè en Quimet, així que veia que la conversa s'	estroncava	, els duia al terrat i els explicava la vida dels coloms i els ensenyava
més volguda, y allí perdía la major part del temps y dels diners.	Estroncada	la font dels sentiments pel gel de sas doctrinas, no s' encaparrava gens
a lluir sempre després de cada temporal eclipsi i l'esperança mai no s'	estronca	en el cor de l'home. Així jo, quan em proposava de renunciar a les meves
La pobre mare no pogué suportar aquell cop. Impotents los metjes per	estroncar	li lo doll de sanch que li anaba rajant del bras, en lo mateix moment en
i fètida. O bé prepara't que el mar es retiri davant teu, que les fonts s'	estronquin	al teu pas, que les pedres i les roques et fugin de sota els peus i la
hi havia màquines). Tota la producció era deficient. Una guerra volia dir	estroncar	aquesta migrada producció. La darrera conseqüència: misèria,
de Mare de Déu vella. Desençà i per desgràcia, la font dels contes s'era	estroncada	. Els contes servien per a la mainada, i nosaltres érem massa grans.
per ells —va respondre la primera veu, en un to tan decisiu que es va	estroncar	el raig de la meditació. Després, sant Pere sentia en el cos un singular
terra rius enormement llargs d'aigua calenta i d'aigua freda que mai no s'	estronquen	, i molt foc i grans rius de foc; molts d'ells arrosseguen llotim, més
comprenent que el seu geni dóna prou de si mateix, per a què no se li	estronqui	el filó d'or i plata de la mina que ell té i que li ha fet produir una
en la conseqüència llògica, l'ha de cercar en la poesia que no se li	estronca	mai i que raja com l'aigua i per això En Caselles del pròleg, fent
satisfets, aquesta satisfacció de cofois vindria a demostrar que s'hauria	estroncat	lamentablement en nosaltres l'energia creativa i la il·lusió estimulant
massa enfora de l'esperit renaixent. En conclusió: el Ressorgiment s'	estroncaria	, si el nostre segle XX no és proposés, com a finalitat conscient
país. Aquesta segona mena de restauració, és vana; fa l'efecte contrari;	estronca	la naturalitat de la vena d'aquell poble i n'esgota tot l'esperit
els millors auguris, perd de sobte tota l'abrivada i, abans de madurar, s'	estronca	—testimoni colpidor de la nostra decadència literària i nacional. A la
constant al pati de la Universitat, el rambleig de cada vespre, s'	estronquen	, cedint el pas a un passeig dominical, a una estona de "penya"
fins a perdre alè, de dia i de nit, per mirar que la vida del món no s'	estronqui	. La follia ha conduït els homes a matar i a morir en les batalles, a
no té necessitat que li assegurin que no hi ha cap perill que la vida s'	estronqui	. Tu també et renovaràs a la teva hora. Et cauran les velles vestidures,
aquelles llàgrimes roents, les primeres d'un plor que ja no havia d'	estroncar	-se i quan no raja enfora més crema part de dintre, i aquella espatlla
blancs, al cor li canta una tan forta mena de joventut, que res no pot	estroncar	-la ni marcir-la, com no sigui la mort a la seva hora. I com més
a la necessitat ineludible. Com més posen anys, més l'humor se'ls	estronca	, més va el cor empedreint-se'ls. I així que se'ls acosta l'hora d'haver
gentils! No resteu massa temps fora, que quan vosaltres sou lluny s'	estronca	la rialla en la boca de l'any i l'alegria en el cor de la terra. Sovint,
país. Aquesta segona mena de restauració, és vana; fa l'efecte contrari;	estronca	la naturalitat de la vena d'aquell poble i n'esgota tot esperit creador.
que hom no podia continuar-los. Però quan hem vist que la sèrie no s'	estronca	, i que el darrer /Anuari\ és sempre major o millor que els
que tant donaven que parlar, quan, tot d'una, veyent en Llavorí qu'estava	estroncant	se ja'l tema de les contribucions y impostos, y tractant probablement
cega y axordadora com riuada qu'ho arrabassa tot. Sols després d'haverse	estroncat	aquella corrent enorme, pogueren els dels balcons més vehins, adonarse
vegada en plors, y axís continuaren fins que una lassitut suprema els hi	estroncà	les llàgrimes. Finalment, l'oncle trobava esma per atansarse altra volta
més discreta. Quan es trobà sola, sospirà; les llàgrimes no se li	estroncaven	del tot: decididament aquelles noces l'havien desconcertada. El sopar a
que la gent, ja proveída de les robes propies de la estació, tot de sobte	estronca	les seves compres, produint el paro forçós en el ram de robes cusides.
de vesc i a la trampa amagada. I feu, sobretot, Senyor, que no s'	estronquin	mai en el bec dels ocells aquelles flautes i aquells violins de llur
benvolença, ens digués: —Veniu als meus braços: les meves fonts	estronquen	la set; damunt dels meus prats i a l'ombra dels meus boscos el cansat hi
indecisa. Va venir una altra cançó i una altra. Era una font que no s'	estroncava	: a cada represa la melodia ens semblava millor, i d'altra part
avenir. La Carme també l'enyorava un xic la casa vella... La conversa s'	estroncà	. Després, en rependre-la, cap dels tres no gosava a dir el que pensava. I
i el que en pensen. Cada vegada arriba un moment en què la conversa s'	estronca	i la una o l'altra amb una excusa qualsevol s'aixeca i se'n va a la
començava a minvar aquella admiració que li tenia. Una tarda, en	estroncar	-se una llarga conversa, com en Joan hagués dit que avui en dia els
fet a triar cada dia el mateix seient. La vèrbola de la Caterina no s'	estronca	. Parla de la roba de nuviatge de la senyoreta de l'entressol, que es casa
la pell, fins a sentir-se'n tot negat. Quan d'un tomb de l'aixeta s'	estronca	el doll de la mànega, li sembla que la cremor d'abans li esgarrapa la
igual que el que us passa a vós —digué el Capeller, i aquí la conversa va	estroncar	-se, i la colla romangué callada per un minut mentre Alícia pensava i
vaig comprendre que m'avisaven de pegar un cop de barra per agafar vent.	Estroncada	així la meva meditació metafísica, els sentits tanta estona en vaga es
no podria subsistir sense ella. En temps de porfidiós eixut l'aigua s'	estronca	del tot i encara de la font en diem font. Aleshores solem dir que la font
precedida d'averanys. Va apagar-se l'electricitat, bufà el migjorn i s'	estroncaren	les fonts públiques. El tremebund soroll de la galiassa espaordia grans i
que s'avergonyien de llurs sentiments, i se'ls glaçava la rialla i se'ls	estroncava	el gemec. I es planyien l'eterna enveja de la mort per ésser vida i
ombres per arreu. Abans, jo me'n reia. Després de la desgràcia... Se li	estroncava	la veu: —Si veiés! No és pas per mi. Hom, mal que bé, s'
dormida. Ningú per amortallar la despulla sucosa. Ell, sol. Se li havia	estroncat	la vèrbola, rica en altres temps en consells i esperances. La sang

Pàgina 1 (de 14)

50 següents