DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estrop M 56 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estrop Freqüència total:  56 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que, fins ara cinch anys, cultivaren los nostres ebanistas á tot estrop. Penjava de las parets, folradas de paper llistat, una colecció de
la pesca de l'art, si bé sembla llisa, és molt cansada. —Doneu-me els estrops —va dir-li sant Pere. —I ara, què diu? No sap que hi tinc
sou de l'ofici, vaja! Des del mateix instant que sant Pere agafava els estrops en ses mans de galileu, tots els pescadors van sentir que la feina
són infidels a la faldetta les malteses que parlen italià a tot estrop, ultra dir-vos la veritat hauré al·ludit un aspecte de l'extraordinari
desclavaràs sense raons. Quan en Bonosi veurà que et vols escórrer de s'estrop, procurarà collar-te'l, i t'exigirà que li renovus es gussi de cap a cap:
del païdor, antic carrabiner de punt a Roses que a la matinada agafava l'estrop i anava a tirar l'art i cobrava la part en quartos per fumar i
ratxeja i el ruixim ens mulla. A la punta del Banc, el meu germà romp dos estrops un darrera l'altre i jo un escàlem. En el temps indispensable per a
d'això, i vull que sàpiga tota la veritat! En Quel és un mal home! Gent d'estrop! Un dia ell i el seu germà gran van pegar al seu pare, i llavors el
infant al pit tinguéssim un escurçó! Quina mala pell és en Quel! Gent d'estrop! ¿I quant us deu? Apa, parleu, que tan callats sembleu dos pops! Mireu com
tomb, a tomballons, a tort, a tort i a dret, a totes passades, a tot estrop, a ull nu, a ulls clucs, a ultrança, amb prou feines, cama ací cama allà
primari i fàcil! El patró de terra us donava una baga de corda —un estrop— que enganxava en un dels caps d'arrossegament de l'art. I tot consistia
de l'art. I tot consistia a anar caminant i tirant el cap amb l'estrop al muscle fins on es feia la mola de la corda i a recomençar
procedia a l'arrossegament de la bossa fins al trencant de l'aigua. Amb l'estrop al muscle hom caminava platja amunt fins a la foscor més densa dels
la mar. —De llevant va...! —feien de terra estant. Els que estiraven amb l'estrop al muscle la corda de llevant accentuaven l'esforç, corbaven l'espatlla,
gruixuda. La talla que hi havia platja amunt era clavada, per mitjà de l'estrop, a una ferma estaca, que hom enfonsava en la sorra. La corda de l'aparell
lleva la xarxa des de la platja, a força de braços i amb l'auxili dels estrops. D'això se'n diu tirar l'art; és una feina molt pesada i
del calçat i dels bots, altres utensilis i estris de pell o cuiro: uns estrops, un sarró, una popera, una samarra, una pell de cervola, una tralla,
desvagat y anyoradís: anyoradís d'estimar y de sacrificarse a tot estrop, a tota ceguera... Un día que probava uns elàstichs a n'en Baldiret,
la professó; la xerradissa delirant de les campanes, repicades a tot estrop, se feya sentir a una hora lluny; sota la volta de canó'l chor litúrgich
pivots (escàlems) on fan joc els rems; rems i escàlems resten units per l'estrop, anella de corda gruixuda. El llarg buc es perllongava, per davant, per
amb piola o corda prima ben engreixada; d'aquestes lligades se'n diu estrops, i serveixen per transmetre l'esforç del rem al bot. Descrit ja el
les faltes més gruixudes de respecte amb el tractament de general a tot estrop. Però no li digué res. Al capdavall, estaven ben sols en aquell indret de
A aquests tals no intentèu ferlis entendre que'l servirse a tot estrop p. e. del compte de Mercaderies en la Comptabilitat pera comerciants o de
de flors i és nèta de males herbes i cavada a tot estrop... quín bé de Deu de cullita! quína raïmada per tot!
mon l' hi tingués més, ní més mimos l' hi donés á tot estrop! ¡Com no! si mes pulideta, que tenintla sempre jo,
vist al matí, l'altre a tal hora, i no hi ha cànem per a tant estrop. I si acàs resta prenys una fadrina, si un picafusta
i de pedra, d'olor de molsa, voltades de boira i amb les xemeneies a tot estrop. El fum de les xemeneies tot i ser d'un càlid espès, s'agermanava amb la
enfurismats. Quatre tions de carbó d'alzina, quatre brots d'infern a tot estrop: una ventada de negre damunt del camí. —Ullgran: i si els deixàvem? Si
avall de Tartona. Ullgran i Ullspetits creien que, com que anaven a tot estrop, haurien avançat de segur els dos amics. Havien fet nit dalt d'un turó de
veles a dins el negre navili, i enfilaren els rems a dins els estrops de cuiro, tot tal com es pertany: i estengueren les veles
veles a dins el negre navili, i enfilaren els rems a dins els estrops de cuiro, tot tal com es pertany: i estengueren les veles
que al fariseu fa pena i per la pista del vici roda a màxim estrop, farà com la Magdalena? I ¿al cel trucarien, junts,
me han tocat an al cor; per ells vatx, pobre de mi, fet un misero, un astrop, corrent aquestas montañas á tall de facinerós, ya se que se arman
amor propi enverinada, ó si, realment, era fermesa de conviccions á tot estrop. Conto que hi havía de tot. Crech que vaig arribar á dormirme, peró sense
? Negarse á rebre á la gent com cal! Qué dich jo! Impedir la visita un malestrop, una criadota com aquesta, á un senyor de la meva prosapia? Perque
i el drap dins el negre navili i enfilaren els rems a dins els estrops de cuiro, [tot al llarg de la borda, i la vela blanca
i el drap dins el negre navili i enfilaren els rems a dins els estrops de bon cuiro, tot al llarg de la borda, i la vela blanca
qui, ple d'astúcia, roba sols per fer mal. Y viu d'aglans a tot estrop. Y garroteja son mastí qui sembla un llop. Quan veu
la mestressa, van ser convocades a crits des del rebedor i acudiren a tot estrop a la neteja. Després d'espolsar parets, motllures, llums, cortinatges i
d'espavilar-se. Les mines en explotació van començar a treballar a tot estrop. Les que havien tancat després de la prosperitat efímera de la guerra
amb l'aprovació unànime del carcam consistorial llançat a tot estrop i sense aturador per la via aclamatòria, el rector proposà descomptar de
d' esgotá 'l gussi? Esgota la llanxa, arma 'ls escalems, veyas si 'ls estrops son á puesto... [(Baix al Rector y Sacristá).] Va vestit com si anés á
cos viu dotat d'embornals, batallol, orsapop, orles, góngol, escàlems, estrops i tants d'altres membres que, en considerar-ho amb una dosi d'humor que
invisible de dones secularment humiliades que la van aplaudir a tot estrop i a tota vela. Tres institutrius, tres, com les gràcies, van tenir el
i fiscorns! Els carrers s'enfaristolen celebrant-ho a tot estrop. Els carrers volen i dolen, ara és lluny, ara és a
la feixuga tasca d'arrossegar-lo cap a la platja. Els pescadors, estrop en bandolera, amb el rodó de suro que rematava la sirga enrotllat a la
començaren a tirar de la corda de la banda de dins que afermaven amb els estrops, anant tirant, apuntalant els peus, l'esquena cap enrere, des del llindar
fer "rebol". En arribar les cegues a la platja es desprengueren dels estrops i començaren a tirar a mans, cama ací, cama allà, passant la xarxa per
sobre l'armadora. A la vegada, subjectes a l'armadora del plom per un estrop d'uns vint centímetres, a cada metre, penja una anella de llautó,
amb suficient espai al darrera de l'aixugador, es tira amb l'ajuda de l'estrop i si no i havia espai, calia tirar a mà, feina molt pesada. Una vegada

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »