DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estropada F 57 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estropada Freqüència total:  57 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la venda a la menuda, havent realitzat tot el gènere i d'una sola estropada, vos podeu apuntar an el balanç un quaranta per cent líquid i qui diu
es produeix. Els remolcadors van a gran velocitat, no els ve d'una estropada de més o de menys, semblen monstres furiosos encarregats de martiritzar
impensada, unes ràfegues bestials de vent del Nord, seguides de violentes estropades sacsegen de punta a punta la fragata, fan cruixir i gemegar el bastiment,
bandera vençuda i els remitgers com uns esclaus seguien el ritme de les estropades i feien una remor que semblava el panteix de la palangrera que tronava
de Cuba! Nois, estem salvats! No cal que mos aturem a fer escales! D'una estropada, a la costa de llevant!... Mira, Vadoret, que hem d'estalviar l'oli. Em
incombustible. Hom l'utilitza per fer filtres per a líquids especials, estropades i cobertes de tubs de vapor, teixits que hagin d'apropar-se al foc, etc..
De vegades l'art se'ls queda agafat, si bé es desenganxa sovint amb l'estropada de la barca, però altres vegades no tenen més remei que llevar, verificar
s'aixecava, voltat de jardinets, el monument de pedra picada que, a estropades, els soldats havien anat construint. Obeïa l'obra a les normes cubistes i
del combat d'artilleria. D'afora no arriba altre soroll que el de les estropades mates dels obusos que barrinen la terra. Un tremolor recorre el subsòl
remar per treure el màximum de rendiment de l'energia que s'esmerça en l'estropada. El mal vogador en no sabent passar el rem correctament i no aprofitant
opuscle. Un ferm sosteniment de la pala a l'aigua és la base d'una bona estropada Si suposem que en el trajecte que volem fer amb un bot trobem plantades
plantades una sèrie d'estaques espaiades entre si de la llargada de l'estropada, i anem fent avançar el bot descansant el rem en aquestes estaques,
observarem que de qualsevol manera que fem la força el bot en cada estropada caminarà un tros igual a la distància que hi ha d'estaca a estaca. En
la pala del rem el transmetrà al bot, i la pala restarà, durant tota l'estropada, en el mateix punt en què ha estat entrada a l'aigua; de manera que en no
fàcilment per la pala; això és, que recularà de proa a popa de tota l'estropada sense que el bot es mogui a penes, si no resta immòbil. Si en una altra
sense que el bot es mogui a penes, si no resta immòbil. Si en una altra estropada movem el rem molt més de pressa que abans, notarem de seguida una major
bot no serà igual, com era en el cas de les estaques, a la llargada de l'estropada, sinó que en vindrà disminuït del camí que ha reculat la pala dins
disminuït del camí que ha reculat la pala dins l'aigua. Si en una altra estropada obliguem el rem a travessar l'aigua amb tota la rapidesa possible,
xumacera del bot faci quasi el mateix camí que fa la pala del rem a cada estropada. Manera d'obtenir un ferm sosteniment a l'aigua Acabem de veure que
a l'aigua Acabem de veure que obteníem el màximum de camí a cada estropada quan el rem no reculava gens ni mica dins l'aigua, això és, quan
fent caure el bot del costat del vogador i fent-lo brandar a cada estropada. En el cas d'ésser tot l'equip el que pateixi d'aquest defecte, el bot a
el cas d'ésser tot l'equip el que pateixi d'aquest defecte, el bot a cada estropada s'ensorra molt més de proa que si treu el rem ben net. Traient la pala
la pala vertical, el vogador no pot aturar-se ni un moment a la fi de l'estropada amb la pala dins l'aigua, car sinó la pressió que faria l'aigua sobre el
el vogador el rem i de l'embull de moviments que es fa a l'acabament de l'estropada, ara direm com cal procedir per vogar net. Com cal agafar el rem El rem
les mans han de conservar-se planes, i sols canviar gradualment durant l'estropada, l'angle de la mà amb l'avantbraç. En començar l'estropada la munyeca de
durant l'estropada, l'angle de la mà amb l'avantbraç. En començar l'estropada la munyeca de la mà exterior i el braç estan en línia recta; la munyeca
bo i acomodant-se a la flexió dels braços de manera que durant l'estropada sempre el palmell de la mà resti pla, per tal que la pala del rem
bo i conservant-la plana (aquesta mà sempre ha de romandre plana durant l'estropada), en el moment de girar el rem l'ha de deixar anar una mica perquè el rem
altes és ensenyar als vogadors a fer els moviments de la fi de l'estropada amb els dits de les mans ben estirats, bo i passant com sempre el dit
canviar el nivell de les mans. De manera que: I) En acabar l'estropada el naixement dels dits grossos ha de tocar el pit; 2) Les mans
braços estiguin completament estirats (fig. 3). Si en acabar l'estropada el vogador s'entreté, el nombre d'estropades per minut es redueix
3). Si en acabar l'estropada el vogador s'entreté, el nombre d'estropades per minut es redueix considerablement. A més que si ha portat el rem
Un cop és tombada la pala, en portar el rem cap a proa per preparar l'estropada següent, i a fi de tornar-la a posar vertical, es van aixecant les
profunditat, i les pales han de restar cobertes d'aigua fins a la fi de l'estropada. 2. Columpí. a) Els cossos han d'anar cap el
calen les següents exhortacions generals: Alhora tothom! Llarga, l'estropada! A poc a poc el rem a proa! Ràpid dins l'aigua! Havem procurat fer
que esmercin setmanes enteres a perfeccionar solament aquesta part de l'estropada.
en l'estudi dels diferents moviments en què es descompon una estropada, o d'allò que vulgarment se'n diu un cop de rem o palada. En
o d'allò que vulgarment se'n diu un cop de rem o palada. En l'estropada cal distingir quatre parts: l'atac o entrada del rem a l'aigua, la
i per fi la reculada del rem per preparar-se per la següent estropada. Aquests moviments, en els quals descomponem l'estropada, si es rema bé
per la següent estropada. Aquests moviments, en els quals descomponem l'estropada, si es rema bé es fan sense solució de continuïtat. Per remar bé cal
moviment del bust, amb la qual cosa queden explicats els moviments d'una estropada. El rem, cal agafar-lo de manera que els dits donin la volta al
de manera que transmetin tot l'esforç del cos al rem, i apretar durant l'estropada els peus sobre el pedal, de manera que el cos quedi com en l'aire del
el retorn del cos a la posició vertical a l'avant per a començar de nou l'estropada. Descomposició de l'estropada en banc movible En la posició de descans,
vertical a l'avant per a començar de nou l'estropada. Descomposició de l'estropada en banc movible En la posició de descans, el cos flexiona en avant fins
les cames per tornar al punt de partida En conjunt els moviments d'una estropada en seient movible no varien essencialment dels explicats anteriorment, i
ja sigui canoé, yol o outrigger. Conegut el procés d'una estropada, cal solament estudiar detingudament l'aplicació de la força de les cames
l'aplicació de la força de les cames per donar més eficàcia a l'estropada, allargant aquesta i fent que sigui més considerable el treball útil que
nou element útil i l'aprofitament directe de tot el cos, al començar l'estropada el remer doblegarà les cames, talment com si estés ajupit a terra i
el cos es manté rígid per un igual en totes les seves parts. A l'acabar l'estropada deuen fer-ho per un igual el seient i el cos en el seu màxim moviment
estarà tan nic. Encara s'escandai no era bé en es fons, que ja li pigaren estropada. Salpà i tragué una vaca i un pagell. —Això va bé! —mermolà. Tornà a

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »