×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estropada |
Freqüència total: 57 |
CTILC1 |
de la venda a la menuda, havent realitzat tot el gènere i d'una sola | estropada | , vos podeu apuntar an el balanç un quaranta per cent líquid i qui diu | es produeix. Els remolcadors van a gran velocitat, no els ve d'una | estropada | de més o de menys, semblen monstres furiosos encarregats de martiritzar | impensada, unes ràfegues bestials de vent del Nord, seguides de violentes | estropades | sacsegen de punta a punta la fragata, fan cruixir i gemegar el bastiment, | bandera vençuda i els remitgers com uns esclaus seguien el ritme de les | estropades | i feien una remor que semblava el panteix de la palangrera que tronava | de Cuba! Nois, estem salvats! No cal que mos aturem a fer escales! D'una | estropada | , a la costa de llevant!... Mira, Vadoret, que hem d'estalviar l'oli. Em | incombustible. Hom l'utilitza per fer filtres per a líquids especials, | estropades | i cobertes de tubs de vapor, teixits que hagin d'apropar-se al foc, etc.. | De vegades l'art se'ls queda agafat, si bé es desenganxa sovint amb l' | estropada | de la barca, però altres vegades no tenen més remei que llevar, verificar | s'aixecava, voltat de jardinets, el monument de pedra picada que, a | estropades | , els soldats havien anat construint. Obeïa l'obra a les normes cubistes i | del combat d'artilleria. D'afora no arriba altre soroll que el de les | estropades | mates dels obusos que barrinen la terra. Un tremolor recorre el subsòl | remar per treure el màximum de rendiment de l'energia que s'esmerça en l' | estropada | . El mal vogador en no sabent passar el rem correctament i no aprofitant | opuscle. Un ferm sosteniment de la pala a l'aigua és la base d'una bona | estropada | Si suposem que en el trajecte que volem fer amb un bot trobem plantades | plantades una sèrie d'estaques espaiades entre si de la llargada de l' | estropada | , i anem fent avançar el bot descansant el rem en aquestes estaques, | observarem que de qualsevol manera que fem la força el bot en cada | estropada | caminarà un tros igual a la distància que hi ha d'estaca a estaca. En | la pala del rem el transmetrà al bot, i la pala restarà, durant tota l' | estropada | , en el mateix punt en què ha estat entrada a l'aigua; de manera que en no | fàcilment per la pala; això és, que recularà de proa a popa de tota l' | estropada | sense que el bot es mogui a penes, si no resta immòbil. Si en una altra | sense que el bot es mogui a penes, si no resta immòbil. Si en una altra | estropada | movem el rem molt més de pressa que abans, notarem de seguida una major | bot no serà igual, com era en el cas de les estaques, a la llargada de l' | estropada | , sinó que en vindrà disminuït del camí que ha reculat la pala dins | disminuït del camí que ha reculat la pala dins l'aigua. Si en una altra | estropada | obliguem el rem a travessar l'aigua amb tota la rapidesa possible, | xumacera del bot faci quasi el mateix camí que fa la pala del rem a cada | estropada | . Manera d'obtenir un ferm sosteniment a l'aigua Acabem de veure que | a l'aigua Acabem de veure que obteníem el màximum de camí a cada | estropada | quan el rem no reculava gens ni mica dins l'aigua, això és, quan | fent caure el bot del costat del vogador i fent-lo brandar a cada | estropada | . En el cas d'ésser tot l'equip el que pateixi d'aquest defecte, el bot a | el cas d'ésser tot l'equip el que pateixi d'aquest defecte, el bot a cada | estropada | s'ensorra molt més de proa que si treu el rem ben net. Traient la pala | la pala vertical, el vogador no pot aturar-se ni un moment a la fi de l' | estropada | amb la pala dins l'aigua, car sinó la pressió que faria l'aigua sobre el | el vogador el rem i de l'embull de moviments que es fa a l'acabament de l' | estropada | , ara direm com cal procedir per vogar net. Com cal agafar el rem El rem | les mans han de conservar-se planes, i sols canviar gradualment durant l' | estropada | , l'angle de la mà amb l'avantbraç. En començar l'estropada la munyeca de | durant l'estropada, l'angle de la mà amb l'avantbraç. En començar l' | estropada | la munyeca de la mà exterior i el braç estan en línia recta; la munyeca | bo i acomodant-se a la flexió dels braços de manera que durant l' | estropada | sempre el palmell de la mà resti pla, per tal que la pala del rem | bo i conservant-la plana (aquesta mà sempre ha de romandre plana durant l' | estropada | ), en el moment de girar el rem l'ha de deixar anar una mica perquè el rem | altes és ensenyar als vogadors a fer els moviments de la fi de l' | estropada | amb els dits de les mans ben estirats, bo i passant com sempre el dit | canviar el nivell de les mans. De manera que: I) En acabar l' | estropada | el naixement dels dits grossos ha de tocar el pit; 2) Les mans | braços estiguin completament estirats (fig. 3). Si en acabar l' | estropada | el vogador s'entreté, el nombre d'estropades per minut es redueix | 3). Si en acabar l'estropada el vogador s'entreté, el nombre d' | estropades | per minut es redueix considerablement. A més que si ha portat el rem | Un cop és tombada la pala, en portar el rem cap a proa per preparar l' | estropada | següent, i a fi de tornar-la a posar vertical, es van aixecant les | profunditat, i les pales han de restar cobertes d'aigua fins a la fi de l' | estropada | . 2. Columpí. a) Els cossos han d'anar cap el | calen les següents exhortacions generals: Alhora tothom! Llarga, l' | estropada | ! A poc a poc el rem a proa! Ràpid dins l'aigua! Havem procurat fer | que esmercin setmanes enteres a perfeccionar solament aquesta part de l' | estropada | . | en l'estudi dels diferents moviments en què es descompon una | estropada | , o d'allò que vulgarment se'n diu un cop de rem o palada. En | o d'allò que vulgarment se'n diu un cop de rem o palada. En l' | estropada | cal distingir quatre parts: l'atac o entrada del rem a l'aigua, la | i per fi la reculada del rem per preparar-se per la següent | estropada | . Aquests moviments, en els quals descomponem l'estropada, si es rema bé | per la següent estropada. Aquests moviments, en els quals descomponem l' | estropada | , si es rema bé es fan sense solució de continuïtat. Per remar bé cal | moviment del bust, amb la qual cosa queden explicats els moviments d'una | estropada | . El rem, cal agafar-lo de manera que els dits donin la volta al | de manera que transmetin tot l'esforç del cos al rem, i apretar durant l' | estropada | els peus sobre el pedal, de manera que el cos quedi com en l'aire del | el retorn del cos a la posició vertical a l'avant per a començar de nou l' | estropada | . Descomposició de l'estropada en banc movible En la posició de descans, | vertical a l'avant per a començar de nou l'estropada. Descomposició de l' | estropada | en banc movible En la posició de descans, el cos flexiona en avant fins | les cames per tornar al punt de partida En conjunt els moviments d'una | estropada | en seient movible no varien essencialment dels explicats anteriorment, i | ja sigui canoé, yol o outrigger. Conegut el procés d'una | estropada | , cal solament estudiar detingudament l'aplicació de la força de les cames | l'aplicació de la força de les cames per donar més eficàcia a l' | estropada | , allargant aquesta i fent que sigui més considerable el treball útil que | nou element útil i l'aprofitament directe de tot el cos, al començar l' | estropada | el remer doblegarà les cames, talment com si estés ajupit a terra i | el cos es manté rígid per un igual en totes les seves parts. A l'acabar l' | estropada | deuen fer-ho per un igual el seient i el cos en el seu màxim moviment | estarà tan nic. Encara s'escandai no era bé en es fons, que ja li pigaren | estropada | . Salpà i tragué una vaca i un pagell. —Això va bé! —mermolà. Tornà a |
|