×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estufa |
Freqüència total: 762 |
CTILC1 |
L'enorme cos mineral es vesteix d'un domàs viu de seda. Tertúlia vora l' | estufa | , cap al tard. Parlem d'història medieval, de Rússia... L'aigua s'ha | del parc. El sol escalfa massa; al matí no ens ha calgut encendre l' | estufa | . Llegeixo un article del suplement literari del Times | autèntica de l'hivern, que es lliga tan bé amb els avets i el foc de l' | estufa | . Però no: era una neu primaveral, breu i indecisa. A mitja tarda torna a | l'àlber. No abelleix de sortir de casa, i gairebé es comença a enyorar l' | estufa | . I som encara a l'agost! El fill de Jaume Bofill i Mates vindrà a viure, | de Dobrée. A la tarda no em moc de casa. Avui ja hem instal·lat l' | estufa | , i dóna bo d'escalfar-s'hi mentre a fora la tramuntana agita els avets | les dues revistes vora la cuina encesa (ara no tenim prou llenya per a l' | estufa | ). Avui els nens d'en Bofill i Mates i els meus es diverteixen i riuen | neu del Matagalls. Els veia entre la xarxa de la noguera nua. El fum de l' | estufa | s'alçava, tot lent. 24 desembre. Al matí els vidres de la | als catalans. Fa un gran vent i cap al Pirineu hi ha molts núvols. L' | estufa | fa fum i l'hem de deixar apagar. M'encongeix la inquietud d'haver | als dits. Els ulls de Laura deixen de contemplar la flama violeta de l' | estufa | . Per poder escoltar més bé les contalles de l'amic abandona de seguida la | mateix lloc del divan, l'esguard encantat en la resplendor violeta de l' | estufa | com si en el cor de la flama descobrís alguna escena de viatge, un | divan bo i vestida de sortir; que posa l'esguard en la flama violeta de l' | estufa | i que mormola imperceptiblement, amb defallença: —Se n'ha anat! Teresa, | prop de Laura, en veure que no separa l'esguard del flam violeta de l' | estufa | . —Potser et cansa que vingui? —insisteix amb veu endolcida, que no és pas | el seu esperit mentre l'esguard se li perd en el flam violeta de l' | estufa | . —No m'escoltes, Laura? —interroga Teresa amb un màxim de simplicitat | ha dies que no en pots fer cap. I estàs als hostals, als cafès, vora les | estufes | . A França hi ha estufes pertot; com a chauffage, no en pots tenir | fer cap. I estàs als hostals, als cafès, vora les estufes. A França hi ha | estufes | pertot; com a chauffage, no en pots tenir idea. És a Espanya que | glacem; a França ningú no pateix fred. Que et mulles? T'eixugues vora l' | estufa | , beus més vi, t'empines una mica. Que no pots caminar? Jeus o jugues a | l'hivern, he vist que deixen estendre la roba dels trimards vora l' | estufa | . —¿No dius que no t'agraden les piaules perquè s'hi agafen polls? | com ells somien i desitgen, tancats entre boires i asseguts a prop de les | estufes | i oblidant que a nosaltres, aquest clima que tenim sense calor ni fred, | i a la fresca i a l'hivern dóna tant de bo de no moure's del peu d'una | estufa | , un bon got de vi calent a la mà, perquè l'escalfor de part de fora sigui | acabada, però, tota joia. Tindrem la dolçor del festeig al costat de l' | estufa | , i les llargues vetlles amb els fills i l'esposa, i el pler de contar als | El Cap té les seves raons per a creure que són els homes que robaren l' | estufa | del Quarter principal dels detectius en una nit molt crua del darrer | de l'exprés arreplegà un poc de llenya i bastí un foc paorós dins la seva | estufa | . Això m'angunià més del que pugui dir amb paraules, perquè no podia | però vaig creure que no n'escollia pas el bon camí. Mentrestant, també, l' | estufa | s'anava posant més i més calenta, i l'indret més i més resclosit. Vaig | Reconec que no és pas de cinamom la càrrega de llenya que he posat a l' | estufa | ! Botzinà una o dues vegades; després es mogué envers el taüt... vull dir, | que es plany dels qui es pelen de fred i s'està repapat a la vora d'una | estufa | . Quan una dama, com la senyora Buxareu, està segura del seu prestigi, | i vells— eren una massa atapeïda, negra, cribada d'ulls, que com una gran | estufa | aconhortadora, preservava a cada individu del fred, de la pluja i de si | es belluga per esgarrifar-se de fred, tot pregant a Déu que li encengui l' | estufa | . Generalment, les cacatues del Parc exciten odis de raça. El vulgus les | però l'emoció li obstruïa la gorja. Innocenci, entretant, s'escalfava a l' | estufa | del menjador. El vell Aspriu havia sortit. No li semblava pas massa | al costat del marit, sense dir una sola paraula, i s'arrupí devora l' | estufa | . Innocenci l'esguardà de cua d'ull. No sabia avenir-se que aquesta noia | D'objectes del regne intermig, hi havia a la casa, un gramòfon, una | estufa | i un rellotge despertador. Llevat d'això, no sabia que hi hagués res més | dormir, els llocs més alts de la casa. Pujava, amb un bot, sobre l'enorme | estufa | de rajola o sobre l'armari mirall. D'allà dalt, ens contemplava, a la | periodista italià molt chic, el gat baixava silenciosament de l' | estufa | , es col·locava al mig del saló i feia dos o tres salts mortals molt | dels diaris. Lloret és un Sitges pansit i esmortuït, de braseret i d' | estufeta | , amb uns ciutadans caracteritzats pel fet de tenir uns refredats | Era com el miracle d'una planta artificialment mantinguda en un clima d' | estufa | , gairebé sense arrels per a nodrir-se, una planta bella i fràgil, que de | al foc. Per a ells era com un bany de vapor més perfumat que el de cap | estufa | grega, i el gaudi era tan viu, que els arrencava crits de joia. L'haixix, | recons, enllumenant a l'ensems les dues cares japoneses com dues flors d' | estufa | . S'entaulà una conversa d'ensomni; les paraules prengueren una gran força | adobar el rellotge del menjador i la clau del tiratge de la xemeneia de l' | estufa | que llançava un fum del diable; l'endemà, repassà el pany de la porta del | a cercar-me a l'Hotel Regina en una baluerna que semblava un cotxe- | estufa | . En Beppo anava engavanyat amb un llargarut paquet embolicat amb un drap | per dins i per poc que badés havia d'anar a les palpentes. El cotxe- | estufa | ens deixà en els jardins de "Villa Patrizzii", on devia tenir | a cada costat, com si fóssim tres i la Marieta sola, me'n torní al cotxe- | estufa | , galejant uns andàmits tan marcials que deixí esfereïts els nostres | paraigües, altres amb bastó i barret de mitja copa, aquells amb un canó d' | estufa | al cap, damunt unes olioses melenes comtals... Tothom s'admirà de mi, i | entremig, postals i dibuixos que m'havien agradat. Al recó, una petita | estufa | de ferro. A la paret del davant, la prestatgeria amb els meus llibres. És | capten amb llurs suaus i dolces veus de baix, que evoquen les grans | estufes | enceses i les cambres silencioses de llur país. Hi ha gent que els fan | mantega bastant fresca. De sobte es sent un estrèpit en el saló veí i una | estufa | de ferro travessa, brunzint, el mur; passa volant per l'habitació i a un | pel món. Havia anat a raure casualment dins una casa, on hi havia foc a l' | estufa | : sí, veritable calor d'istiu. Podia viure, però "viure no és prou", deia | despatx: És molt reduït, amb una prestatgeria amb llibres i papers i una | estufa | amb un tub que surt per la finestra del carrer. En entrar, hi havia | l'estricte ritual societari —imitat de la burocràcia—, al club encenen l' | estufa | . Ningú, oficialment, no havia tingut fred, fins ara. Per treure'ns la | al cafè— és com aquell que sua de tots cantons i es posa al costat de l' | estufa | ... —Això era abans, a l'època bona dels rendistes —respon Frigola—. Ara, | i està refredat. Als pisos hi ha una concentració de fred destil·lat. Les | estufes | de petroli, tan pudents, els acaben de fer desagradables. Finalment, el | estava tan malaltet, que en tot l'hivern no s'havia mogut de casa vora l' | estufa | . —Som nosaltres, senyora. —Fills meus, no us han portat res els Reis, — |
|