Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

L'enorme cos mineral es vesteix d'un domàs viu de seda. Tertúlia vora l'	estufa	, cap al tard. Parlem d'història medieval, de Rússia... L'aigua s'ha
del parc. El sol escalfa massa; al matí no ens ha calgut encendre l'	estufa	. Llegeixo un article del suplement literari del Times
autèntica de l'hivern, que es lliga tan bé amb els avets i el foc de l'	estufa	. Però no: era una neu primaveral, breu i indecisa. A mitja tarda torna a
l'àlber. No abelleix de sortir de casa, i gairebé es comença a enyorar l'	estufa	. I som encara a l'agost! El fill de Jaume Bofill i Mates vindrà a viure,
de Dobrée. A la tarda no em moc de casa. Avui ja hem instal·lat l'	estufa	, i dóna bo d'escalfar-s'hi mentre a fora la tramuntana agita els avets
les dues revistes vora la cuina encesa (ara no tenim prou llenya per a l'	estufa	). Avui els nens d'en Bofill i Mates i els meus es diverteixen i riuen
neu del Matagalls. Els veia entre la xarxa de la noguera nua. El fum de l'	estufa	s'alçava, tot lent. 24 desembre. Al matí els vidres de la
als catalans. Fa un gran vent i cap al Pirineu hi ha molts núvols. L'	estufa	fa fum i l'hem de deixar apagar. M'encongeix la inquietud d'haver
als dits. Els ulls de Laura deixen de contemplar la flama violeta de l'	estufa	. Per poder escoltar més bé les contalles de l'amic abandona de seguida la
mateix lloc del divan, l'esguard encantat en la resplendor violeta de l'	estufa	com si en el cor de la flama descobrís alguna escena de viatge, un
divan bo i vestida de sortir; que posa l'esguard en la flama violeta de l'	estufa	i que mormola imperceptiblement, amb defallença: —Se n'ha anat! Teresa,
prop de Laura, en veure que no separa l'esguard del flam violeta de l'	estufa	. —Potser et cansa que vingui? —insisteix amb veu endolcida, que no és pas
el seu esperit mentre l'esguard se li perd en el flam violeta de l'	estufa	. —No m'escoltes, Laura? —interroga Teresa amb un màxim de simplicitat
ha dies que no en pots fer cap. I estàs als hostals, als cafès, vora les	estufes	. A França hi ha estufes pertot; com a chauffage, no en pots tenir
fer cap. I estàs als hostals, als cafès, vora les estufes. A França hi ha	estufes	pertot; com a chauffage, no en pots tenir idea. És a Espanya que
glacem; a França ningú no pateix fred. Que et mulles? T'eixugues vora l'	estufa	, beus més vi, t'empines una mica. Que no pots caminar? Jeus o jugues a
l'hivern, he vist que deixen estendre la roba dels trimards vora l'	estufa	. —¿No dius que no t'agraden les piaules perquè s'hi agafen polls?
com ells somien i desitgen, tancats entre boires i asseguts a prop de les	estufes	i oblidant que a nosaltres, aquest clima que tenim sense calor ni fred,
i a la fresca i a l'hivern dóna tant de bo de no moure's del peu d'una	estufa	, un bon got de vi calent a la mà, perquè l'escalfor de part de fora sigui
acabada, però, tota joia. Tindrem la dolçor del festeig al costat de l'	estufa	, i les llargues vetlles amb els fills i l'esposa, i el pler de contar als
El Cap té les seves raons per a creure que són els homes que robaren l'	estufa	del Quarter principal dels detectius en una nit molt crua del darrer
de l'exprés arreplegà un poc de llenya i bastí un foc paorós dins la seva	estufa	. Això m'angunià més del que pugui dir amb paraules, perquè no podia
però vaig creure que no n'escollia pas el bon camí. Mentrestant, també, l'	estufa	s'anava posant més i més calenta, i l'indret més i més resclosit. Vaig
Reconec que no és pas de cinamom la càrrega de llenya que he posat a l'	estufa	! Botzinà una o dues vegades; després es mogué envers el taüt... vull dir,
que es plany dels qui es pelen de fred i s'està repapat a la vora d'una	estufa	. Quan una dama, com la senyora Buxareu, està segura del seu prestigi,
i vells— eren una massa atapeïda, negra, cribada d'ulls, que com una gran	estufa	aconhortadora, preservava a cada individu del fred, de la pluja i de si
es belluga per esgarrifar-se de fred, tot pregant a Déu que li encengui l'	estufa	. Generalment, les cacatues del Parc exciten odis de raça. El vulgus les
però l'emoció li obstruïa la gorja. Innocenci, entretant, s'escalfava a l'	estufa	del menjador. El vell Aspriu havia sortit. No li semblava pas massa
al costat del marit, sense dir una sola paraula, i s'arrupí devora l'	estufa	. Innocenci l'esguardà de cua d'ull. No sabia avenir-se que aquesta noia
D'objectes del regne intermig, hi havia a la casa, un gramòfon, una	estufa	i un rellotge despertador. Llevat d'això, no sabia que hi hagués res més
dormir, els llocs més alts de la casa. Pujava, amb un bot, sobre l'enorme	estufa	de rajola o sobre l'armari mirall. D'allà dalt, ens contemplava, a la
periodista italià molt chic, el gat baixava silenciosament de l'	estufa	, es col·locava al mig del saló i feia dos o tres salts mortals molt
dels diaris. Lloret és un Sitges pansit i esmortuït, de braseret i d'	estufeta	, amb uns ciutadans caracteritzats pel fet de tenir uns refredats
Era com el miracle d'una planta artificialment mantinguda en un clima d'	estufa	, gairebé sense arrels per a nodrir-se, una planta bella i fràgil, que de
al foc. Per a ells era com un bany de vapor més perfumat que el de cap	estufa	grega, i el gaudi era tan viu, que els arrencava crits de joia. L'haixix,
recons, enllumenant a l'ensems les dues cares japoneses com dues flors d'	estufa	. S'entaulà una conversa d'ensomni; les paraules prengueren una gran força
adobar el rellotge del menjador i la clau del tiratge de la xemeneia de l'	estufa	que llançava un fum del diable; l'endemà, repassà el pany de la porta del
a cercar-me a l'Hotel Regina en una baluerna que semblava un cotxe-	estufa	. En Beppo anava engavanyat amb un llargarut paquet embolicat amb un drap
per dins i per poc que badés havia d'anar a les palpentes. El cotxe-	estufa	ens deixà en els jardins de "Villa Patrizzii", on devia tenir
a cada costat, com si fóssim tres i la Marieta sola, me'n torní al cotxe-	estufa	, galejant uns andàmits tan marcials que deixí esfereïts els nostres
paraigües, altres amb bastó i barret de mitja copa, aquells amb un canó d'	estufa	al cap, damunt unes olioses melenes comtals... Tothom s'admirà de mi, i
entremig, postals i dibuixos que m'havien agradat. Al recó, una petita	estufa	de ferro. A la paret del davant, la prestatgeria amb els meus llibres. És
capten amb llurs suaus i dolces veus de baix, que evoquen les grans	estufes	enceses i les cambres silencioses de llur país. Hi ha gent que els fan
mantega bastant fresca. De sobte es sent un estrèpit en el saló veí i una	estufa	de ferro travessa, brunzint, el mur; passa volant per l'habitació i a un
pel món. Havia anat a raure casualment dins una casa, on hi havia foc a l'	estufa	: sí, veritable calor d'istiu. Podia viure, però "viure no és prou", deia
despatx: És molt reduït, amb una prestatgeria amb llibres i papers i una	estufa	amb un tub que surt per la finestra del carrer. En entrar, hi havia
l'estricte ritual societari —imitat de la burocràcia—, al club encenen l'	estufa	. Ningú, oficialment, no havia tingut fred, fins ara. Per treure'ns la
al cafè— és com aquell que sua de tots cantons i es posa al costat de l'	estufa	... —Això era abans, a l'època bona dels rendistes —respon Frigola—. Ara,
i està refredat. Als pisos hi ha una concentració de fred destil·lat. Les	estufes	de petroli, tan pudents, els acaben de fer desagradables. Finalment, el
estava tan malaltet, que en tot l'hivern no s'havia mogut de casa vora l'	estufa	. —Som nosaltres, senyora. —Fills meus, no us han portat res els Reis, —

Pàgina 1 (de 16)

50 següents