Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la manera d'una alosa encisada. Es posa la mà al pit, decanta el cap i s'	estufa	el cabell. Teresa ja en té prou. Es redreça, la boca contreta i la mà
com una convalescent, per indrets poc concorreguts, allí on l'abril	estufa	amb més gerdor els arbres i esmalta els marges de flors anònimes. I Pere
no hi ha res que afalagui a tal punt els vanitosos. I el Glaç se n'	estufava	en el seu cor com un gall dindi, que hi ha desventurat que no repara en
i al món no hi hauria sinó mar i en foren reis els peixos. I el cor se li	estufava	de veure's tan forta i poderosa, tota coberta de vaixells que anaven i
Cada ferida un doll de sang que cau en terra, cinc dolls de sang que s'	estufen	com riu que surt de mare després de fort aiguat, cinc rius de sang que
d'un parell de mistos, donà els darrers tocs al séu nou vestit blau, s'	estufà	els cabells amb la punta dels dits i se'n baixà al ball. Com succeía
i us en fa ses seues enhorabones. Però... alerta... mentres nosaltres ens	estufaríem	sota ets untets de ses paraules falagueres, en Llambregues bufaria de
no s'era esflorada ni poc ni molt la ruixa elegant de pèl moixí, que s'	estufa	, arran del plec de les ales, sobre el pit adamat de les caderneres;
una tarda a casa meva. De quatre a sis ell sempre és a la fàbrica. Pina s'	estufava	els rissos al mirall. —/Voilà qui est parler raison\ —féu la
primeries de setembre deia la Missa a casa. Jo li feia d'escolà. Com m'	estufava	quan tenia set o vuit anys i sentia que l'oncle, tractant-me com un home,
plana sencera. Vaig sentir bones paraules de la boca del mestre i em vaig	estofar	com un indiot. Lector amable: no et faré seguir una per una totes les
els empaperats més grollers que entapissen les parets dels hostals, s'	estufaran	com diorames esplèndids. Les nimfes dalt de carros esclatants us
mot, davant dels ulls li flotava una boira estel·lada, el cervell se li	estufava	dins el cap com si li anés a eixir per les orelles. No veia res, sinó la
tothom es tocava amb el colze; i ell, encara que ho dissimulés, se n'	estufava	, perquè, entre les petites vanitats que covava sota les seves ambicions,
i puigs, eren, també, la cosa més bella del món: Arandó ja estava si se n'	estufa	si no se n'estufa. Això era als matins; però les tardes les passaven a
la cosa més bella del món: Arandó ja estava si se n'estufa si no se n'	estufa	. Això era als matins; però les tardes les passaven a l'estudi d'Arandó; i
foc, de tota contaminació desvergonyida. Mentre la Madalena li acabava d'	estufar	els cabells i les faldilles damunt l'ample mirinyac, la Lluïsa, que
dolça seguretat. Sense adonar-se'n no passava davant del mirall que no s'	estufés	els cabells o no s'adobés l'escot, amb l'alegria de fer-se més bonica.
sobre el llit i ens hi arrepapem com en una llotgeta. Al nostre damunt s'	estufa	la seda del cobricel, com un baldaquí. Cadascú porta un cigar de pam a la
inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s'	estufa	el bigoti, s'espolsa els rínxols laterals —com petits penja-robes— de la
Però així que l'aigua li arribà al llombrígol, una mica d'onada que s'	estufà	, el sollevà: amb la seva enorme massa buida perdé l'equilibri i es tombà
benvolgut minyó! I si són en llengües forasteres que jo no entendré, me n'	estufaré	tant com si els entengués! Altra vegada m'agafà totes dues mans i les
amic—. ¿I amb qui el jugueu? —No en faci cas... —diu Hermós,	estufat	pel patriotisme local— a Palafrugell tothom sap jugar al tresillo. Fins i
, el nas a la lletra, el paper provincial. —És el mestre!...— digué,	estufant	-se, el cafeter. —Tan jove i ja és mestre...— vaig fer, per dir
s'ha de reservar p'es fuis. Se treu d'es ribell, com que fènyer, i s'	estufa	amb s'aprimador molt. Se li dóna una untada grossa de saïm, se doblega i
els tons alegres, quins els tristos; tant de bo que fes aprendre de no	estufar	-se en la prosperitat i en l'adversitat de no perdre quasi del tot la veu.
vent la guspira que havia d'abrandar l'optimisme turístic amb què avui s'	estufa	l'illa de Mallorca. Poc temps després, un altre eminent mallorquí, En
grapes. Utilitzeu agulles al llarg de la vora per assegurar els cabells.	Estufeu	lleugerament el plec per dissimular les grapes i les agulles.
és corrent la idea que aquesta carn és una mica eixuta i que el conyac l'	estufa	amb avantatge. Personalment, d'aquest ruixat, no en sóc gaire partidari.
d'aquest ruixat, no en sóc gaire partidari. Trobo més natural	estufar	la carn trufant-la amb cansalada. De tota manera, un bon tall rodó fet a
els matisos de la seva composició fent que el bat interior del recipient	estufi	i engrandeixi el que conté. Amb l'estofat no hi valen subterfugis. O es
que és precària, però suculenta, en lloc de reduir-se, vagi d'augment i s'	estufi	. És la finalitat més important. Quan és cru, és horripilant. Recremat és,
èter, o quan al·ludeix la fantasia de D'Annunzio, obrint-se i	estufant	-se com una cua de paó, per amor a la seva pròpia sumptuositat. En el fons,
referím al degradant vici del renegar. Com torrentada desfeta á la que	estufan	successivas avingudas, s' estén aquest per tots los indrets de nostra
més atractives i majestuoses que la fantasia de D'Annunzio, obrint-se i	estufant	-se com cua de paó, per amor a sa propria sumptuositat. Però proclamem una
i xupen la llacor de la terra materna, i les rames verdegen i s'	estufen	. La sang, els nirvis, les passions, els ensomnis, els sentiments
y xupen la llacor de la terra materna, y les rames verdejen y s'	estufen	. La sang, els nirvis, les passions, els ensomnis, els sentiments
ella no n' feya cas, perque estava apoyada per lo seu pare, que tot se	estufava	quant ohía dir que la sua filla era ben plantada, que tenia bon garbo,
d'un poeta guerrer; blau safirí i núvols que s'	estufen	de mirar-se a l'aigüerol que es gronxa en el camí! O
dolcíssim fa en el bell cim garlanda; i l'oratjol que vola l'	estufa	d'una banda, però de mica en mica de l'altra banda cau.
de la tarde del bateig? El padrí que la portava s'	estufava	d'allò més: li aguantava la mangala un criat que duia
Mireia, en tant, la mà passava davall sa roba, que	estufava	la niarada, i s'acallava, d'un a un a la gorra
Debades gruny i xiula i grufa: Marta, amb un llaç, quan més s'	estufa	, l'embarriola, el treu que bufa. El poble tot sencer
sinse encomanarse á Deu, Una creu. Al militar que s'	estufa	com un gafarró en la gabia, y patecha cuant
l'esquena i per tocar-li el ventre poc a poc, has d'	estufar	-te la pitrera grassa, has de tenir dos ulls com dos reclams,
i el crit, i de què us val la sega i la batuda i	estufar	-vos com ploma de rupit? Morir no és acabar totes les coses,
cap ala ta xarxa no trenca. La sòpita cuca s'exhuma i reviu. S'	estufen	els arbres i, càlides lloques, les branques espesses ens coven
i a la puixança tivant dels volants que governen el món t'	estufa	els cabells i et posa els vels més estesos. Ja pressento el rengle del
les quals l'abriguen del gran onatge que els vents revessos	estufen	a fora; i dins, les naus ben pontades hi resten sense orri, un
de comparèixer davant dels pretendents per encara més	estufar	-los el cor, i esdevenir honorada de l'espòs i del fill més

Pàgina 1 (de 3)

50 següents