Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al cor, l'atribolada mare. "De berengitis", dictaminava, enmig de l'	estupefacció	terminal, el teló ja abaixat, lloca censurada, per damunt de bàndols, la
altre cop la porta del col·legi, i de reprendre l'	estupefacció	dels jocs antics sota aquests pins fora del temps, dessota
que Rosa Trènor tornés a veure sovint Bobby Xuclà, perquè Bobby, amb gran	estupefacció	de les seves coneixences, s'havia convertit en el protector de la
Azrael. I les batalles de aquella dòna apassionada foren, per la meva	estupefacció	, encara més enèrgiques que les meves. Molt hi havía en l'austera natura
després s'amollaven, descloent una linia brillant de dents nacrines. L'	estupefacció	ara es batía dins el meu pit, contra l'horror profunda que fins aquí hi
una xifra. Per tant, Dominique pot ésser llegit amb tanta	estupefacció	com una al·legoria de l'Edat Mitjana; l'al·lusivitat de l'enunciació és
de la cort de Lluís XVI. La seva amiga y jo anavem bescambiant mirades d'	estupefacció	, en les que's compendiaven tota la llàstima y totes les sorpreses
que fan miracles.— La penya en massa esclatà ab un ¡oh! formidable d'	estupefacció	y caygué tot seguit en un silenci sepulcral. "Quína blasfemia!"
un tomb cap a la Torre de Talcott, a deu milles de distància. Em mirà amb	estupefacció	, però no em féu cap pregunta. Vam eixir. El reverend parlava, parlava,
dues vegades el dia; i la minyona que li arreglava la cambra notà amb	estupefacció	que en Melrosada havia adquirit un raspallet de les dents i una mena de
que en el quadro es descobría, va ésser la de sorpresa, quasi d'	estupefacció	. Figureu-vos, de primer antuvi, un quadro estret, relativament estret per
ploma amb una facilitat meravellosa. I la seva perícia en pintar colpia d'	estupefacció	tothom. En sis dies deixava un quadre resolt. La seva habilitat manual
!... —implorà, tot cobrint-se la cara amb les mans. El baró anava d'una	estupefacció	a l'altra. —Perdó? ¿Per què? ¿Per què em demanes perdó? Després,
del bigoti, els llavis moradencs somreien amb una ironia que l'	estupefacció	del visitant feia triomfal. Ell, des de molt jove, revelà, sentia una
i en el vostre cap i en tot el vostre ésser sentiu un estupor i una	estupefacció	empelagosa. Els vostres ulls s'engrandeixen, com atrets en tots sentits
coses, que si per ventura les fes públiques causarien una veritable	estupefacció	. I és que el meu pare si per un costat era un home extraordinàriament
quedat, per les raons que he dit, absolutament descartada, augmentà l'	estupefacció	que ens produí trobar-nos al rebedor del col·legi amb el senyor Colomines
mirant fixament un instant, amb un posat una mica idiota —tan forta és l'	estupefacció	que es produeixen a ells mateixos. Aquestes mirades, buides de sentit, em
De tant en tant, obria els ulls, esguardava astoradament, amb posat d'	estupefacció	, els aclucava de bell nou, s'ensopia, roncava i, al cap d'una estoneta
encara els durava l'ensurt, i els grans, perquè sentien una barreja d'	estupefacció	i respecte davant d'aquell noi que, amb la cara completament plena de
amb banderes —vaig dir. (Que se'm permeti d'observar que em considero amb	estupefacció	quan penso en les mentides que vaig dir en aquella avinentesa.) —Amb
cosa senzilla d'estatuir aqueixes precaucions; però en el meu estat d'	estupefacció	, o àdhuc del trasbalsament de les meves potències, va caldre-hi tant de
com per exemple Augereau, produïren entre els afrancesats del país una	estupefacció	inicial, seguida més o menys d'una visible contrarietat difícilment
boca, en canvi, les plantes en tenen moltíssimes."" "Imaginem-nos l'	estupefacció	del primer naturalista que va observar al microscopi l'estructura d'un
noi li rodava el cap. No sabia de què li parlaven i, és clar, la seva	estupefacció	era extraordinària. A l'últim, veient que els nois el miraven com
del casat. Finalment, com si baixés del setè cel i reparés, amb certa	estupefacció	, en un míser cuc de terra, s'encarà amb la meva humil persona i em
Senzillament: era que tu eres... massa dona per a mi... (reparant en l'	estupefacció	d'ella). Sí, sí; tenies massa personalitat... Una personalitat
cops de colze advertidors i barbotejant entre dents. Però quan l'	estupefacció	de les dues dones arribà al comble, fou quan de la carretel·la del
la Filharmònica de Berlín. L'audició d'aquesta orquestra produí una	estupefacció	inenarrable. La música semblà una altra cosa, quelcom inoït. I és que
posant marxa enrera el seu engranatge matemàtic, examina les grolleres	estupefaccions	primitives. És molt possible que aquell cometa —o el que fos—, que tant
naturalesa els hagués fet traïció, com si els fes una mala passada. Quina	estupefacció	desagradable! Així i tot, fa molts i molts mils anys que fa fred a
terror dels dimonis, l'ornament de l'Església, la meravella del món i l'	estupefacció	del segle. El text seria una mica hiperbòlic si no es tractés d'un baró
verticals. Tot d'una, el vocalista fa un gall explícit i fenomenal.	Estupefacció	general. Però de seguida la gent es posa a reflexionar i el comentari
—No, no —vaig respondre—. Me l'emportaré jo mateix." "I davant l'	estupefacció	d'aquella gent vaig sortir amb la barra al coll, que regalimava aigua i
per la seva intemporalitat absoluta. Despertava d'aquests estats d'	estupefacció	i em recordava que calia fer alguna cosa, prendre un determini, deixar
fa molts anys que parlo i escric sobre aquesta terrible calamitat amb una	estupefacció	creixent. En l'època que vivim, la gent té pressa, una pressa permanent
per la voluntat, només, potser, la música té la força de suspendre, per	estupefacció	, la intel·ligència. El fenomen és un autèntic prodigi. És el silenci
És el silenci davant de la cosa incomprensible. L'anorreament, per	estupefacció	, davant de la cosa incomprensible. ¿Què es podria dir davant del fet? Què
intangible, el present sembla un estèril i inhòspit exili. Sobre aquella	estupefacció	inicial a què al·ludíem, la música és l'atmosfera de la nostra lògica
despullada de matèria, és alhora la més físicament sensible. Després de l'	estupefacció	inicial —que no és ni suggestió, ni fascinació, ni embriaguesa, ni
—que no és ni suggestió, ni fascinació, ni embriaguesa, ni captació, sinó	estupefacció	pura i simple— (un estat d'esperit que potser és semblant al que ens
no es pot captar com a present. La felicitat és o un record o l'	estupefacció	que ens produeix la imaginació, en el futur, d'una o altra cosa. És un
en definitiva, serà el temperament el que s'imposarà sempre. Hi ha una	estupefacció	de les coses limitades; com hi ha una estupefacció de les baluernes.
sempre. Hi ha una estupefacció de les coses limitades; com hi ha una	estupefacció	de les baluernes. Depèn del temperament. Hi ha persones que frueixen
se sentí la veu rogallosa d'una clàxon: "Nas-de-bar-ra-ca-Sant-Boi." L'	estupefacció	fou general. Tothom es girà cap a la finestra. Aviat els vidres
y que prosedira a la confecció de nòves vèles; pero quína no sería sa	estupefacció	al ouirse contestar: —yo no sé fer això—. Pero usted, digué 'l
mar cuant está tranquila, lo que 'l tenia com arrobat; de sopte, ab gran	estupefacció	, va oír a ses espal·les les següents paraules: —Senyor, vol xocolate?—, a
el rústic i primari caminet intel·lectual, amb els sospirs de l'	estupefacció	o amb les ungles de la malícia. L'anada a "la torre" acostumava a
del seu funcionament cerebral. No cal, doncs, que adoptis una actitud d'	estupefacció	més o menys compassiva quan vegis un cec circular amb seguretat pels
perdre l'alè. Ja podeu pensar quina acollida li fou feta i quina fou l'	estupefacció	del públic. Amb tota sang freda, Miló deixa la càrrega en terra i venta

Pàgina 1 (de 5)

50 següents