×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estupefacte |
Freqüència total: 214 |
CTILC1 |
i li havia demanat que Sileta no es quedés a casa. Maria Àgueda el mirà | estupefacta | . —Però... —La gent podria murmurar. —Però, com poden murmurar? Tots saben | veié el nen dibuixar les seues ovelles sobre una pedra, i en quedà | estupefacte | . ¿No era allò, la plàcida atenció a un animal vivent, l'afany de | príncep Jordi a Creta: la llibertat! Em va mirar amb els ulls esbatanats, | estupefacte | . —És un misteri! —remugà—, un gran misteri! ¿Per quina raó, a | —em preguntà amb passió—; balles? —No. —No? Deixà caure els braços, | estupefacte | . —Bé —digué al cap d'un moment—. Llavors, ballaré jo, patró. Asseu | fera engelosida, destil·lant mesc. —No vols maldecaps? —va fer Zorbàs, | estupefacte | —. Què vols, doncs, patró? No vaig respondre. —La vida és un maldecap — | veu aspra darrera nostre: —A baix el punyal, assassí! Tots es van girar, | estupefactes | . Manolakas aixecà el cap: Zorbàs, dret al seu davant, brandà, furiós, els | monsieur Jourdain de Molière no sabia que parlava "en prosa", i quedà | estupefacte | en descobrir-ho. Fa més de tres segles que somriem de la seva ingenuïtat. | veure un hipopòtam en tan gran trastorn. Per la meva banda, vaig restar | estupefacte | de sentir enraonaments en català, sota aquells arbres tropicals, on creia | En Temme, en canvi, embriagat de son i de delícies, estava com | estupefacte | . La claror l'enlluernava. Les lleixes i el rasteller li feien l'efecte | calmós esguard i a través dels seus binocles d'or. Innocenci, confús i | estupefacte | , mateix que si l'haguessin cridat des de la llunyania, determinà de fer | de Marià Andreu no diu res a la generació actual. Hem restat literalment | estupefactes | en constatar que En Tal o En Tal altre, aquest pintor o aquell escultor | dit, en veure'l, que era l'autor d'unes obres que, ja aleshores, deixaven | estupefactes | tots aquells que les contemplaven. El to vermellenc del seu rostre, de | guanyava la seva indignació i es quedava que no sabia què fer ni què dir, | estupefacte | de veure que en el món hi hagués algú capaç de cridar tant, sense raó. | meva vida. Un dia a tots plegats us diré el perquè... Vilaret l'escoltava | estupefacte | . Ara reia, ara es posava greu, després feia una ganyota grotesca, o | Quan passava ella tots els passejants obrien un pam de boca i uns ulls | estupefactes | i de seguida es tombaven a mirar-se-la més bé i rabejar-se en aquell glop | duc trena és perquè la dona me l'ha tallat. Les nostres rialles deixaren | estupefactes | els japonesos autèntics que hi havia per allí. Doncs, sí; el coc del | Tjaden, no? Tjaden alça el cap. —I tu, saps qui ets tu? Himmelstoss queda | estupefacte | . —De quan ençà ens tutegem? Em sembla que, per ara, no hem pas dormit | del nom i el verb, de l'adjectiu i el substantiu; la gent l'escoltaven | estupefactes | i alguns mussitaven l'expressió d'Horaci: "A què treu cap tot aquest | soroll que feien els barrinaires, va aturar-se sobtadament, i s'apuntalà | estupefacte | i pàl·lid en un pinetó proper. Una suor va amarar el seu front que, tot | proposta que sols podia amagar un propòsit de traïdoria, va restar | estupefacte | . —Maleïda l'hora en què ens hem posat a llegir! —va rondinar entre dents.— | no podia resoldre's...? En arribar férem venir un metge i tots quedàrem | estupefactes | : el termòmetre ens revelà que Lídia estava a 39. Lídia plorà, | el pensament i la paraula. Seria possible tant sols una actitud mística i | estupefacta | davant la totalitat contemplada (Nirvana, Schopenhauer...). Si ara volem | anava observant els variats caires de la pel·lícula ciutadana, una mica | estupefacte | i una mica enriolat. Tot li cridava l'atenció. Només feia que trobar | que la meva dona també et coneix i no pas poc! —A mi? —vaig fer, | estupefacte | . —A tu, a tu en persona! Diu que, encara que mai no havíeu creuat una | cada dia li entraven diners nous i tot ho empresonava... El minyó estava | estupefacte | . —No hi posi reparo, senyor Petit... Cinc-cents trenta duros... Ni una | i, de sobte, l'arpella li va caure dels dits. —Tu! —va cridar, | estupefacte | ; i, a seguit, botant amb agilitat sorprenent, vingué a corre-cuita a | pescador, astorat de sentir-me parlar com ell mateix, quedà literalment | estupefacte | de la unitat palatal que establí entre nosaltres l'olla perfumada. Hauria | de l'expedició dels catalans a Orient. —Això és català! —digué Gener, | estupefacte | davant de la troballa. Féu netejar l'alfange del rovell que el cobria i | semblen clares: els tres reis no foren reis ni foren tres... —Em deixa | estupefacte | . —Estupefacte? I per què? Pel que acabo de dir del número tres? No | els tres reis no foren reis ni foren tres... —Em deixa estupefacte. — | Estupefacte | ? I per què? Pel que acabo de dir del número tres? No sospita que gairebé | mirada incrèdula i incontenible alhora i tornava a quedar-se quiet, com | estupefacte | . Del seu gust per les feines de la cuina, no en quedava ni rastre. | el ganivet que talla una barra de sabó estovada. L'aspecte trist, gairebé | estupefacte | , d'aquella multitud esgrogueïda, no em deixava entendre com havien trobat | sense ni donar el bon dia al cambrer —que des del taulell se'l mirava | estupefacte | . Durant un llarg moment tingué la sensació de ser un cavall frisó, | nostre seminarista errant. Llavors ella se'l mirà de baix a dalt | estupefacta | —exactament com les dones de l'autobús! I esclafí el riure: —Cuiti, entri | en un to impressionant de gravetat, quedàrem tots, de bones a primeres, | estupefactes | . La majoria de les criatures que ocupàvem els bancs de l'aula | d'atenció una música perfecta —una música bona— la intel·ligència queda | estupefacta | . No queda extasiada, ni deprimida, ni trista, ni alegre, ni activa, ni | ni deprimida, ni trista, ni alegre, ni activa, ni esmorteïda: queda | estupefacta | . Queda en suspens. Davant de l'aparició no hi ha res a dir: no pot | més o menys germinalment dins la matèria. Per això hom roman | estupefacte | quan al Comentari sobre el Decret de Gracià i a la Summa de | a mirar endins. ""Ara ja els sento i tot"" —exclamà. L'altre, | estupefacte | , no sabia si creure o no, i no respongué. Llavors cridaren a sa mare, la | ferides, les quals foren guarides a l'instant. L'endemà, el cirurgià, | estupefacte | i meravellat, constatà el miracle esclatant que havia fet la bondat de | cadascun d'ells els sentia parlar la seva pròpia llengua. Tots quedaren | estupefactes | i es deien entre ells: ""És que tots els qui parlen no són Galileus? | de Déu en la nostra pròpia llengua"". Tots estaven estranyats, | estupefactes | , i repetien entre ells: ""¿Què significa això?"". Altres se'n burlaven | en el curs de la vida ens n'adonem. Potser més d'una vegada haurem quedat | estupefactes | en veure com coses que en si són relativament fàcils d'intuir han quedat | ell mateix de viure, com tots els grans lírics dels darrers temps, | estupefactes | i lúcids, plens d'allò que Maragall n'hauria dit "encantament". Jo no | de l'obra. Aleshores, els nous amics —flanquejats pels amics vells, | estupefactes | — van admirar l'esforç prodigiós d'aquell malalt, gairebé moribund, que en | d'aquest espectacle va fer que aquells pobles restessin satisfets i | estupefactes | al mateix temps. Però tornem on érem. Dic que veient-se el duc prou | soldats i dels pobles que aquests en restaven, en certa manera, atònits i | estupefactes | , i aquells reverents i satisfets. I com que les accions d'aquest foren | temps hagi envellit prematurament. Avui els vells mestres obren els ulls | estupefactes | —i només amb mitja raó— davant l'espectacle que ens ofereix la nostra | objectes. Al cap de pocs segons en tenia un a la mà, i l'examinava | estupefacte | . Era un platet negre, d'una substància que semblava bakelita, amb unes | que en Dumas es convertí en una pèrdua quasi total de la consciència. | Estupefacte | , Cousteau consultà el seu profundímetre: la fondària no era pròpia encara |
|