DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estupefacte A 214 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estupefacte Freqüència total:  214 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i li havia demanat que Sileta no es quedés a casa. Maria Àgueda el mirà estupefacta. —Però... —La gent podria murmurar. —Però, com poden murmurar? Tots saben
veié el nen dibuixar les seues ovelles sobre una pedra, i en quedà estupefacte. ¿No era allò, la plàcida atenció a un animal vivent, l'afany de
príncep Jordi a Creta: la llibertat! Em va mirar amb els ulls esbatanats, estupefacte. —És un misteri! —remugà—, un gran misteri! ¿Per quina raó, a
—em preguntà amb passió—; balles? —No. —No? Deixà caure els braços, estupefacte. —Bé —digué al cap d'un moment—. Llavors, ballaré jo, patró. Asseu
fera engelosida, destil·lant mesc. —No vols maldecaps? —va fer Zorbàs, estupefacte—. Què vols, doncs, patró? No vaig respondre. —La vida és un maldecap —
veu aspra darrera nostre: —A baix el punyal, assassí! Tots es van girar, estupefactes. Manolakas aixecà el cap: Zorbàs, dret al seu davant, brandà, furiós, els
monsieur Jourdain de Molière no sabia que parlava "en prosa", i quedà estupefacte en descobrir-ho. Fa més de tres segles que somriem de la seva ingenuïtat.
veure un hipopòtam en tan gran trastorn. Per la meva banda, vaig restar estupefacte de sentir enraonaments en català, sota aquells arbres tropicals, on creia
En Temme, en canvi, embriagat de son i de delícies, estava com estupefacte. La claror l'enlluernava. Les lleixes i el rasteller li feien l'efecte
calmós esguard i a través dels seus binocles d'or. Innocenci, confús i estupefacte, mateix que si l'haguessin cridat des de la llunyania, determinà de fer
de Marià Andreu no diu res a la generació actual. Hem restat literalment estupefactes en constatar que En Tal o En Tal altre, aquest pintor o aquell escultor
dit, en veure'l, que era l'autor d'unes obres que, ja aleshores, deixaven estupefactes tots aquells que les contemplaven. El to vermellenc del seu rostre, de
guanyava la seva indignació i es quedava que no sabia què fer ni què dir, estupefacte de veure que en el món hi hagués algú capaç de cridar tant, sense raó.
meva vida. Un dia a tots plegats us diré el perquè... Vilaret l'escoltava estupefacte. Ara reia, ara es posava greu, després feia una ganyota grotesca, o
Quan passava ella tots els passejants obrien un pam de boca i uns ulls estupefactes i de seguida es tombaven a mirar-se-la més bé i rabejar-se en aquell glop
duc trena és perquè la dona me l'ha tallat. Les nostres rialles deixaren estupefactes els japonesos autèntics que hi havia per allí. Doncs, sí; el coc del
Tjaden, no? Tjaden alça el cap. —I tu, saps qui ets tu? Himmelstoss queda estupefacte. —De quan ençà ens tutegem? Em sembla que, per ara, no hem pas dormit
del nom i el verb, de l'adjectiu i el substantiu; la gent l'escoltaven estupefactes i alguns mussitaven l'expressió d'Horaci: "A què treu cap tot aquest
soroll que feien els barrinaires, va aturar-se sobtadament, i s'apuntalà estupefacte i pàl·lid en un pinetó proper. Una suor va amarar el seu front que, tot
proposta que sols podia amagar un propòsit de traïdoria, va restar estupefacte. —Maleïda l'hora en què ens hem posat a llegir! —va rondinar entre dents.—
no podia resoldre's...? En arribar férem venir un metge i tots quedàrem estupefactes: el termòmetre ens revelà que Lídia estava a 39. Lídia plorà,
el pensament i la paraula. Seria possible tant sols una actitud mística i estupefacta davant la totalitat contemplada (Nirvana, Schopenhauer...). Si ara volem
anava observant els variats caires de la pel·lícula ciutadana, una mica estupefacte i una mica enriolat. Tot li cridava l'atenció. Només feia que trobar
que la meva dona també et coneix i no pas poc! —A mi? —vaig fer, estupefacte. —A tu, a tu en persona! Diu que, encara que mai no havíeu creuat una
cada dia li entraven diners nous i tot ho empresonava... El minyó estava estupefacte. —No hi posi reparo, senyor Petit... Cinc-cents trenta duros... Ni una
i, de sobte, l'arpella li va caure dels dits. —Tu! —va cridar, estupefacte; i, a seguit, botant amb agilitat sorprenent, vingué a corre-cuita a
pescador, astorat de sentir-me parlar com ell mateix, quedà literalment estupefacte de la unitat palatal que establí entre nosaltres l'olla perfumada. Hauria
de l'expedició dels catalans a Orient. —Això és català! —digué Gener, estupefacte davant de la troballa. Féu netejar l'alfange del rovell que el cobria i
semblen clares: els tres reis no foren reis ni foren tres... —Em deixa estupefacte. —Estupefacte? I per què? Pel que acabo de dir del número tres? No
els tres reis no foren reis ni foren tres... —Em deixa estupefacte. —Estupefacte? I per què? Pel que acabo de dir del número tres? No sospita que gairebé
mirada incrèdula i incontenible alhora i tornava a quedar-se quiet, com estupefacte. Del seu gust per les feines de la cuina, no en quedava ni rastre.
el ganivet que talla una barra de sabó estovada. L'aspecte trist, gairebé estupefacte, d'aquella multitud esgrogueïda, no em deixava entendre com havien trobat
sense ni donar el bon dia al cambrer —que des del taulell se'l mirava estupefacte. Durant un llarg moment tingué la sensació de ser un cavall frisó,
nostre seminarista errant. Llavors ella se'l mirà de baix a dalt estupefacta —exactament com les dones de l'autobús! I esclafí el riure: —Cuiti, entri
en un to impressionant de gravetat, quedàrem tots, de bones a primeres, estupefactes. La majoria de les criatures que ocupàvem els bancs de l'aula
d'atenció una música perfecta —una música bona— la intel·ligència queda estupefacta. No queda extasiada, ni deprimida, ni trista, ni alegre, ni activa, ni
ni deprimida, ni trista, ni alegre, ni activa, ni esmorteïda: queda estupefacta. Queda en suspens. Davant de l'aparició no hi ha res a dir: no pot
més o menys germinalment dins la matèria. Per això hom roman estupefacte quan al Comentari sobre el Decret de Gracià i a la Summa de
a mirar endins. ""Ara ja els sento i tot"" —exclamà. L'altre, estupefacte, no sabia si creure o no, i no respongué. Llavors cridaren a sa mare, la
ferides, les quals foren guarides a l'instant. L'endemà, el cirurgià, estupefacte i meravellat, constatà el miracle esclatant que havia fet la bondat de
cadascun d'ells els sentia parlar la seva pròpia llengua. Tots quedaren estupefactes i es deien entre ells: ""És que tots els qui parlen no són Galileus?
de Déu en la nostra pròpia llengua"". Tots estaven estranyats, estupefactes, i repetien entre ells: ""¿Què significa això?"". Altres se'n burlaven
en el curs de la vida ens n'adonem. Potser més d'una vegada haurem quedat estupefactes en veure com coses que en si són relativament fàcils d'intuir han quedat
ell mateix de viure, com tots els grans lírics dels darrers temps, estupefactes i lúcids, plens d'allò que Maragall n'hauria dit "encantament". Jo no
de l'obra. Aleshores, els nous amics —flanquejats pels amics vells, estupefactes— van admirar l'esforç prodigiós d'aquell malalt, gairebé moribund, que en
d'aquest espectacle va fer que aquells pobles restessin satisfets i estupefactes al mateix temps. Però tornem on érem. Dic que veient-se el duc prou
soldats i dels pobles que aquests en restaven, en certa manera, atònits i estupefactes, i aquells reverents i satisfets. I com que les accions d'aquest foren
temps hagi envellit prematurament. Avui els vells mestres obren els ulls estupefactes —i només amb mitja raó— davant l'espectacle que ens ofereix la nostra
objectes. Al cap de pocs segons en tenia un a la mà, i l'examinava estupefacte. Era un platet negre, d'una substància que semblava bakelita, amb unes
que en Dumas es convertí en una pèrdua quasi total de la consciència. Estupefacte, Cousteau consultà el seu profundímetre: la fondària no era pròpia encara

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »