Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense pressa, girà l'esquena al seu rival i continuà la tasca, enmig de l'	estupor	i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell dia, li obro el cap; estic
ella pensa— i, mentre espera, el rostre li resplendeix. Un sentiment d'	estupor	semblà recórrer tot el poble davant aquella follia progressiva. Les
i els seus amics que venien al vespre. I un dia el poble s'assabentà amb	estupor	que Tino Costa se n'havia anat de Santa Maria sense haver dit res a
poc a poc una expressió de terror. Un dels de la colla, refet per fi de l'	estupor	, va acotxar-se sobre el caigut i, amb veu ofegada, aixecant-se ràpid: —
que l'havien dut a deixar la seva casa. A la masia, mentrestant, passat l'	estupor	i la sorpresa del primer moment regnava un terrible desconcert. Ningú no
de vegades cruels, d'altres vegades tendres; els moments d'	estupor	, o aquells moments amb el fulgor dels homicidis, i
petulant de la recent casada entre tanta misèria, entre tant d'	estupor	, el melic graciós, el ventre de sis mesos, tots els
Immediatament surt Maurici amb un vas a la mà; fa un gest d'	estupor	en veure que Andreu ha desaparegut, i crida, anant ací i allà per
estaven disposats a incautar-se altre cop del capital, varen veure amb	estupor	que el barber s'havia fet fonedís, i encara és l'hora que l'esperen. El
separats, i en l'arc magnífic de les celles, hi ha també una mena d'	estupor	que desdibuixa la forta personalitat física i la fa com una mica
que hi ha en mi mateix de més profund, allò que vivia en aquella mena d'	estupor	produït per la immobilitat, en la inconsciència o la ceguesa enfront dels
poguessis? —Si l'haguessin de matar i no trobessin botxí, jo en faria. L'	estupor	es pintà a la cara de tots. El mestre empal·lidí. Aquest noi, fet home,
una tarda d'estiu vaig anar a Reus. Damunt la ciutat planava una mena d'	estupor	funeral. Es formaven grups pels carrers, la gent parlava amb encongiment
davant del Coliseu romà o de les Piràmides d'Egipte. És una sensació d'	estupor	. I se m'acut aquesta idea: Aquest home que parla amb ell, aquests
la vida al costat de Mistral, ¿la tenen alguna vegada, aquesta sensació d'	estupor	i esgarrifança que ara em corprèn a mi? L'han tinguda mai? La poden
precipitar-nos-hi, al caire de la costa del mar. Una sensació d'esglai, d'	estupor	, i després una sensació de repòs. La lluminària és una barca que pesca a
en un món de somni o de llegenda. És cert que la bellesa suprema produeix	estupor	. I també de vegades una estranya inquietud, un desfici, una frisança que,
com un corrent de sang. Tot era tintat del mateix color ardent i causava	estupor	. Però un moment, abans de desaparèixer, la vermellor es concentrà en un
la nit de Sant Jaume davant els ulls esbalaïts dels meus parents i l'	estupor	i el dolor de la meva mare. I, com aquella nit, el cel era ple de camins
un crit d' horror y d' indignació. La gent encara no habia sortit del seu	estupor	, quan va compareixe, obrintse pas per entre aquella mole de gent, una
moviments dels dits de la seva dona, que s'havien contret en un gest d'	estupor	o sorpresa. —Hauré de parlar; ho necessito, ho necessito... Interiorment,
però Humbert, amatent, el detura i el subjecta. Josep el contempla amb	estupor	, parla sense coherència i es debat per salvar-se de les mans que el
mirant des del marxapeu de la portella. No va poder reprimir un gest d'	estupor	ni deixar de repetir-se la pregunta que s'havia fet en tornar del seu
músculs, aprimada la boca, les celles elevades en una rígida contracció d'	estupor	, tornava a ser l'encarcarada imatge que l'havia interrogat en presència
Incapaç d'expressions afectuoses, es limitava a observar els moviments d'	estupor	d'aquell cos que panteixava entre els cobertors. Experimentava una rara
ullets vivaços, ràpids, com de falcó. Cada vegada obre aquests ullets amb	estupor	, i les coses a què nosaltres estem avesats, i davant de les quals passem
cervell? ¿Què és, què és això, m'ho vols dir?" I amb el mateix	estupor	obre els ulls i pregunta quan veu un home, un arbre florit, un got
solament quan ha passat i mirem enrera que sentim de sobte —a vegades amb	estupor	— com érem de feliços. Però jo, en aquesta ribera cretenca, vivia la
misteri, les pigues a les galtes de les dones! Esbatanà els ulls, amb	estupor	. —Ho has vist, patró? La pell és llisa, llisa, i de sobte, una
teu, Zacarias?. El monjo se sobresaltà: —Com ho saps? —preguntà amb	estupor	. —Vinc del Mont Athos —va respondre Zorbàs—. Hi entenc. El monjo abaixà
si me'l guaria ballaria el ball de les espies. Davant la meva mirada d'	estupor	afegí: —Sí, ja sé que la Mahoma no és més que un ninot de cartó i que
Cervera— alguns automobilistes que no són del barri ens contemplen amb	estupor	. Cada cent metres ens aturem i hom carrega el canó; llavors el General
em fou impossible de fer-me compte dels meus sentiments. Una sensació d'	estupor	m'oprimía mentre els meus ulls seguíen els seus passos que s'allunyaven.
de les candeles damunt d'aquella tela havía semblat esvair la somiosa	estupor	que s'esmunyía damunt dels meus sentits, i despertar-me tot-d'una a la
que havia perdut de vista des de feia temps, el narrador percep amb	estupor	que han envellit: el Temps, que li ha tornat l'escriptura, amenaça en el
a parlar M. Bergson, amb la mà alçada a mig aire, es fa un silenci ple d'	estupor	. L'exposició del mestre és senzillament desconcertant. Parla /De la
com si anessin a un lloc de disbauxa. En tornant al vagó —penseu quin	estupor	!— veieren que d'entremig d'uns flocs de paper fi i de cintes, els
fosforescència lívida que inflamava els aires, Eugeni va sentir la poruga	estupor	dels qui, anant per la selva, petgen de sobte, impensadament, la roca
qual no voldria fer ús cap home honorable. Caigué aleshores en una mena d'	estupor	o estat reflexiu, que durà alguns minuts. En acabat rompé el silenci:
calladament per les seves galtes, tornà a sentir-se posseída de l'extrany	estupor	que s'havía emparat del séu esperit en aquella vetlla que, a la indecisa
Anti-àngel. No dimoni; Esperit pesat, simplement. André Gide	Estupor	mineral. Gelosa soledat sòlida de l'orgull. Creació de la qual és absent
major: —Vull que a tots sigui servit un plat d'escudella i carn d'olla. L'	estupor	de les gents del bar farà emmudir llur protesta. En silenci esperaran
l'altre a l'egoisme de tots. Per la seva banda, Innocenci també sofria l'	estupor	d'aqueix període d'"aclimatació", propi dels joves que no han conegut
sempre uns desigs vivíssims i irreprimibles de deixar la gent esbalaïda d'	estupor	. L'afany d'épater le bourgeois, de desorientar tothom, no
que no havia pas perdut completament el món de vista, perquè malgrat l'	estupor	que li causà sentir la veu d'Erbok a qui ell creia a l'altra vida, la
els dictats del seu cor, sense témer per ella. Després d'uns instants d'	estupor	, Marianneta portà les mans al seu pit i s'esforçà per asserenar-se. El
quals quasi us avergonyiu, es reprodueixen freqüentment, amb intervals d'	estupor	, durant els quals proveu, debades, de recollir-vos. Les paraules més
semblen de mantega i en el vostre cap i en tot el vostre ésser sentiu un	estupor	i una estupefacció empelagosa. Els vostres ulls s'engrandeixen, com
Li expolsava la terra adherida. Li extreia els insectes que plens d'	estupor	el recorrien pels extrems. Amb aquest mateix estupor de l'insecte, el nen
insectes que plens d'estupor el recorrien pels extrems. Amb aquest mateix	estupor	de l'insecte, el nen l'observava. Li donava voltes i voltes entre les

Pàgina 1 (de 10)

50 següents