×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esvaïment |
Freqüència total: 85 |
CTILC1 |
de desembre, que vaig ser a Barcelona, l'amic F. em feia notar l' | esvaïment | de la vibració revolucionària dels primers temps de la guerra. | tenebres per por dels avions; assaboríem la pau gairebé en abstracte, l' | esvaïment | de la violència i de l'horror de la guerra, una pau com deslligada de les | pas tot perdut. Dins el sòn més profunde —no! Dins el deliri —no! Dins un | esvaïment | —no! Dins la mort —no! Ni tampoc dins la tomba no és pas tot | estat aquest teixit) no recordem què cosa hem somniat. En el retorn de l' | esvaïment | a la vida hi ha dos graus: primer, el sentiment de l'existencia mental o | que li eixamoraven l'ànima d'un fervor idolàtric; adéu tremolors i | esvaïments | gaudits alhora, lligats per una mateixa imprudència! I sobre aquestes | el cavaller. En Boi explicà llavors el que havia passat a la barca: l' | esvaïment | del senyor Armand i la via d'aigua que s'havia obert a l'embarcació. | la barca inundada per tal que es pogués mantenir assegut, malgrat el seu | esvaïment | , el nàufrag vagà a mercè de les ones durant hores i més hores. Quan el | —Pobra Marciana! —exclamà el baró, vivament commogut, en adonar-se de l' | esvaïment | de la que ell creia la seva filla. —La forta emoció que li ha causat el | vegada no girà l'esguard vers la damisel·la, ni pogués sospitar que de l' | esvaïment | de la que tothom creia la filla del baró, ell en fos la causa. L'agitació | que el senyor baró no ha sospitat res, al contrari, ha atribuït el vostre | esvaïment | al gran afecte de filla que sentiu per ell. Marianneta somrigué | de sentors d'una cambra de mort, l'estranya emoció, li havien produït un | esvaïment | . La flama del ciri prenia a les robes de la difunta al punt que entrava | element de gaudi. En eixir el seguici de l'església, tantost si no cau d' | esvaïment | . Es recalcà a la porta del temple un segon, mentre passaven els capellans | en fas tu dels diners? Joan Antoni sentí un malestar profund, una mena d' | esvaïment | estrany. Com si es capgiressin les coses dintre el seu cervell i | sistema nuvolós paràsit i durador, malgrat la velocitat del vent. Llur | esvaïment | per la banda del SE pot ésser definitiu, o bé reapareixen un xic més | La física no ens diu res dels fenòmens sinó de les seves aparicions i | esvaïments | en el temps i l'espai. Les teories valen segons la seva eficàcia | sigui digne del seu cognom. Els qui us diguin que no "poden resistir l' | esvaïment | " passegen una taca d'histerisme al lloc on hi hauria d'haver un punt | Sovint la gent que pretén demostrar que la gana mena a un | esvaïment | inaguantable us diu: "Si quan tinc aquesta debilitat no em | pels llavis: no tan fines com els llavis d'ell. Clogué els ulls en un | esvaïment | fugisser com si per a viure ja no calgués obrir-los. Però mentre es | . S'ha d'aguantar a la paret; si no, cauria. S'haurà d'avesar a aquests | esvaïments | que sovint sofreix. Quan entra ell, es refà i pot parlar-li amb | rabent. L'aire del carrer momentàniament la refà. El carrer. Li ve com un | esvaïment | i es recolza a la paret. Comença a fosquejar. Fresqueja. Camina a poc a | enganyar, ara. No s'hi val. Ni puc deixar de pensar-hi. Vaig sentir un | esvaïment | . Quan? I quant de temps? Un segon? Més, molt més. Va ser molt més | Els oms treuen grocs de ploma de canari frenètics, per a acabar morint en | esvaïments | vellutats, tènues. En les torrentades profundes, aquests colors, que el | una mena de perversió o de dissolució de la consciència pública en l' | esvaïment | de la qual naufraga la possibilitat de solució de situacions col·lectives | m les mans... Oydà! Ara arràpat aquí, y mira...— La Mila tingué com un | esvahiment | . La immensa buydor s'obría devant d'ella, a manera d'urna d'un món | un aspecte extern misteriós. Llur procés d'aparició, de difusió i d' | esvaïment | ha preocupat la ment de l'home contemporani molt més que no pas la de cap | en la positivitat. Què vol dir això? Doncs que s'esdevé un procés d' | esvaïment | de la positivitat; la negació implica la ignoratització d'allò que era | capitells figuratius, i uns determinats detalls devien experimentar un | esvaïment | inevitable. Després d'aquestes notes intentarem de descriure els | varios particulars. Capitol II Orige de les Creuades 1. | Esvaiment | de Torreblanca. 2. Ròbo de les Hòsties consagrades. 3. | 7. S'acòrda l'armada definitivament. 1. | Esvaiment | de Torreblanca. No cab dubte que l'orige de les Creuades se deu a | de Torreblanca. No cab dubte que l'orige de les Creuades se deu a l' | esvaiment | de Torreblanca com a causa immediata; empero hi han atres causes més | organisadors del moviment. Respècte a la data en que succeí l'esmentat | esvaiment | , no podem precisar el día i mes, per raó d'haverse perdut el Registre de | Valencia de 15 de Setembre, referintse per primera vòlta a este | esvaiment | , se diu que feya pòcs dies que havía succeit "pochs dies ha que | al Rey de Túneç, ab data del any 1398, dient clarament que'l | esvaiment | de Torreblanca fon fet /per quatre galees de moros de Bugia\ (p. | ofici dels Blanquers, escrit en 1477, se fa referència a este | esvaiment | , i al explicar la causa i donar a coneixer els mijos de que se valgueren | de Torreblanca degueren ser molt considerables si s'atén a que l' | esvaiment | suceí de nit i per sorpresa. De les divèrses alusions dels documents se | Parlant d'este ròbo diu Llorente: "Era este caso —el del | esvaiment | — sobrado frecuente en aquellos tiempos para llamar la atención de un | eren donats a cristians pels corsaris berberiscs, i singularment l' | esvaiment | de Torreblanca, encara fresc i en la memòria de tots. Fon proposat, puix, | de Tedèliç 1. Noticies de l'antiga Tedèliç. 2. | Esvaiment | de la ciutat. 3. Llegenda sobrel rescat de les Hòsties | En 1399, haventse queixat el Rey de Benamari per raó del | esvaiment | de Tedèliç pels creuats, contestá lo Rey d'Aragó donant les culpes de tot | les culpes de tot als corsaris de Tedèliç, dient expressament que'l | esvaiment | havía segut fet "per venjança e satisfaccio de molts e infinits dans | noticies dels preparatius d'armament (p. 96). 2. | Esvaiment | de Tedèliç. Sobre l'esvaiment de Tedèliç tením dos fònts | (p. 96). 2. Esvaiment de Tedèliç. Sobre l' | esvaiment | de Tedèliç tením dos fònts d'informació, independents l'una de l'atra, o | algunes discrepancies que facilment se pòden concordar. Salcet referix l' | esvaiment | de Tedèliç ab estes paraules: "Lo stol dessus dit, apres grans | © © © © © © Les lletres informatives dels Jurats de Valencia sobre'l | esvaiment | de Tedèliç no concòrden, en alguns extrems, ab la relació de Salcet. El | mateixos destinataris d'abans atres lletres (pp. 96-101) sobre'l | esvaiment | de Tedèliç, corregint algunes inexactituts de les primeres i afegint nòus | galera Jaume Rigolf i Miquèl Cardona, els quals foren presents en lo dit | esvaiment | , mentres que les primeres lletres s'escrigueren en la rada de Tedèliç. | alguns mercaders cristians, que retenía en vía de protecció, ab motiu del | esvaiment | de Tedèliç. Les pèrdues dels creuats, degudes a la massa confiança, més | ya algunes tormentes, pero la tormenta més fòrta succeí després del | esvaiment | de Tedèliç, en hòra que, recullits els creuats en les fustes s'alçá tal | y opressors implacables dels pobles; y ha triunfat de la absorció y | esveiment | que preteníen demunt ella les anomenades llengues oficials; d' | homes y de las cosas de la terra, la puresa de l' atmósfera, lo complert | esvahiment | de las nuvoladas y boyras que amenassavan entelarla, la infinita varietat |
|