DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esvaïment M 86 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esvaïment Freqüència total:  86 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de desembre, que vaig ser a Barcelona, l'amic F. em feia notar l'esvaïment de la vibració revolucionària dels primers temps de la guerra.
tenebres per por dels avions; assaboríem la pau gairebé en abstracte, l'esvaïment de la violència i de l'horror de la guerra, una pau com deslligada de les
pas tot perdut. Dins el sòn més profunde —no! Dins el deliri —no! Dins un esvaïment —no! Dins la mort —no! Ni tampoc dins la tomba no és pas tot
estat aquest teixit) no recordem què cosa hem somniat. En el retorn de l'esvaïment a la vida hi ha dos graus: primer, el sentiment de l'existencia mental o
que li eixamoraven l'ànima d'un fervor idolàtric; adéu tremolors i esvaïments gaudits alhora, lligats per una mateixa imprudència! I sobre aquestes
el cavaller. En Boi explicà llavors el que havia passat a la barca: l'esvaïment del senyor Armand i la via d'aigua que s'havia obert a l'embarcació.
la barca inundada per tal que es pogués mantenir assegut, malgrat el seu esvaïment, el nàufrag vagà a mercè de les ones durant hores i més hores. Quan el
—Pobra Marciana! —exclamà el baró, vivament commogut, en adonar-se de l'esvaïment de la que ell creia la seva filla. —La forta emoció que li ha causat el
vegada no girà l'esguard vers la damisel·la, ni pogués sospitar que de l'esvaïment de la que tothom creia la filla del baró, ell en fos la causa. L'agitació
que el senyor baró no ha sospitat res, al contrari, ha atribuït el vostre esvaïment al gran afecte de filla que sentiu per ell. Marianneta somrigué
de sentors d'una cambra de mort, l'estranya emoció, li havien produït un esvaïment. La flama del ciri prenia a les robes de la difunta al punt que entrava
element de gaudi. En eixir el seguici de l'església, tantost si no cau d'esvaïment. Es recalcà a la porta del temple un segon, mentre passaven els capellans
en fas tu dels diners? Joan Antoni sentí un malestar profund, una mena d'esvaïment estrany. Com si es capgiressin les coses dintre el seu cervell i
sistema nuvolós paràsit i durador, malgrat la velocitat del vent. Llur esvaïment per la banda del SE pot ésser definitiu, o bé reapareixen un xic més
La física no ens diu res dels fenòmens sinó de les seves aparicions i esvaïments en el temps i l'espai. Les teories valen segons la seva eficàcia
sigui digne del seu cognom. Els qui us diguin que no "poden resistir l'esvaïment" passegen una taca d'histerisme al lloc on hi hauria d'haver un punt
Sovint la gent que pretén demostrar que la gana mena a un esvaïment inaguantable us diu: "Si quan tinc aquesta debilitat no em
pels llavis: no tan fines com els llavis d'ell. Clogué els ulls en un esvaïment fugisser com si per a viure ja no calgués obrir-los. Però mentre es
. S'ha d'aguantar a la paret; si no, cauria. S'haurà d'avesar a aquests esvaïments que sovint sofreix. Quan entra ell, es refà i pot parlar-li amb
rabent. L'aire del carrer momentàniament la refà. El carrer. Li ve com un esvaïment i es recolza a la paret. Comença a fosquejar. Fresqueja. Camina a poc a
enganyar, ara. No s'hi val. Ni puc deixar de pensar-hi. Vaig sentir un esvaïment. Quan? I quant de temps? Un segon? Més, molt més. Va ser molt més
Els oms treuen grocs de ploma de canari frenètics, per a acabar morint en esvaïments vellutats, tènues. En les torrentades profundes, aquests colors, que el
una mena de perversió o de dissolució de la consciència pública en l'esvaïment de la qual naufraga la possibilitat de solució de situacions col·lectives
m les mans... Oydà! Ara arràpat aquí, y mira...— La Mila tingué com un esvahiment. La immensa buydor s'obría devant d'ella, a manera d'urna d'un món
un aspecte extern misteriós. Llur procés d'aparició, de difusió i d'esvaïment ha preocupat la ment de l'home contemporani molt més que no pas la de cap
en la positivitat. Què vol dir això? Doncs que s'esdevé un procés d'esvaïment de la positivitat; la negació implica la ignoratització d'allò que era
capitells figuratius, i uns determinats detalls devien experimentar un esvaïment inevitable. Després d'aquestes notes intentarem de descriure els
varios particulars. Capitol II Orige de les Creuades 1. Esvaiment de Torreblanca. 2. Ròbo de les Hòsties consagrades. 3.
7. S'acòrda l'armada definitivament. 1. Esvaiment de Torreblanca. No cab dubte que l'orige de les Creuades se deu a
de Torreblanca. No cab dubte que l'orige de les Creuades se deu a l'esvaiment de Torreblanca com a causa immediata; empero hi han atres causes més
organisadors del moviment. Respècte a la data en que succeí l'esmentat esvaiment, no podem precisar el día i mes, per raó d'haverse perdut el Registre de
Valencia de 15 de Setembre, referintse per primera vòlta a este esvaiment, se diu que feya pòcs dies que havía succeit "pochs dies ha que
al Rey de Túneç, ab data del any 1398, dient clarament que'l esvaiment de Torreblanca fon fet /per quatre galees de moros de Bugia\ (p.
ofici dels Blanquers, escrit en 1477, se fa referència a este esvaiment, i al explicar la causa i donar a coneixer els mijos de que se valgueren
de Torreblanca degueren ser molt considerables si s'atén a que l'esvaiment suceí de nit i per sorpresa. De les divèrses alusions dels documents se
Parlant d'este ròbo diu Llorente: "Era este caso —el del esvaiment— sobrado frecuente en aquellos tiempos para llamar la atención de un
eren donats a cristians pels corsaris berberiscs, i singularment l'esvaiment de Torreblanca, encara fresc i en la memòria de tots. Fon proposat, puix,
de Tedèliç 1. Noticies de l'antiga Tedèliç. 2. Esvaiment de la ciutat. 3. Llegenda sobrel rescat de les Hòsties
En 1399, haventse queixat el Rey de Benamari per raó del esvaiment de Tedèliç pels creuats, contestá lo Rey d'Aragó donant les culpes de tot
les culpes de tot als corsaris de Tedèliç, dient expressament que'l esvaiment havía segut fet "per venjança e satisfaccio de molts e infinits dans
noticies dels preparatius d'armament (p. 96). 2. Esvaiment de Tedèliç. Sobre l'esvaiment de Tedèliç tením dos fònts
(p. 96). 2. Esvaiment de Tedèliç. Sobre l'esvaiment de Tedèliç tením dos fònts d'informació, independents l'una de l'atra, o
algunes discrepancies que facilment se pòden concordar. Salcet referix l'esvaiment de Tedèliç ab estes paraules: "Lo stol dessus dit, apres grans
© © © © © © Les lletres informatives dels Jurats de Valencia sobre'l esvaiment de Tedèliç no concòrden, en alguns extrems, ab la relació de Salcet. El
mateixos destinataris d'abans atres lletres (pp. 96-101) sobre'l esvaiment de Tedèliç, corregint algunes inexactituts de les primeres i afegint nòus
galera Jaume Rigolf i Miquèl Cardona, els quals foren presents en lo dit esvaiment, mentres que les primeres lletres s'escrigueren en la rada de Tedèliç.
alguns mercaders cristians, que retenía en vía de protecció, ab motiu del esvaiment de Tedèliç. Les pèrdues dels creuats, degudes a la massa confiança, més
ya algunes tormentes, pero la tormenta més fòrta succeí després del esvaiment de Tedèliç, en hòra que, recullits els creuats en les fustes s'alçá tal
y opressors implacables dels pobles; y ha triunfat de la absorció y esveiment que preteníen demunt ella les anomenades llengues oficials; d'
homes y de las cosas de la terra, la puresa de l' atmósfera, lo complert esvahiment de las nuvoladas y boyras que amenassavan entelarla, la infinita varietat

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »