DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esvair M 1 oc.
esvair V 1690 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esvair Freqüència total:  1691 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amagava ben endins, com la més dolenta nosa que no se n'anava, que res no esvaïa, a penes el miratge d'un vestigi, d'un fals inici de tendresa de cor.
trespol al nivell del carrer. El record de Mila, com el de la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels veïns, dels quals a penes en quedava ja
estupidesa— l'havia distret d'aquell desig. Passà el Nadal, i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia ja sense tendresa i sense desig. Una figura sortida
me a mi. ¿Per què no calles quan ell s'enfada, i no esperes que se li esvaeixi la ira? Només amb això seríeu feliços. Quan et faci un retret no
aquí que en una nit, amb l'arribada de Tino Costa a Santa Maria, s'havia esvaït tot. Mila del Santo ja no espera les seves amigues; no espera ja que
—el record de la fugida d'ell amb la forastera— també aquesta se li havia esvaït. Mila l'havia interrogat sobre aquell fet: no pogué menys de dir-li-ho,
no empunyà la podadora. Semblà talment com si tota la còlera se li hagués esvaït en el gest de llançar la pedra. Romangué dret, indecís, tremolant tot ell
aixecà els ulls cap a ell i començà a parlar. La seva alegria s'havia esvaït completament i sentia que l'angoixa, sempre present al fons del seu
en terra Mila, tal volta amb la por d'haver-li fet mal de veritat, se li esvaí el furor i es deturà. Sortí de l'estança tremolant, com si fugís d'ell
bandes una pura alegria; potser d'una festa llunyana... Però el record s'esvaí... Aquesta nit és la decisiva, l'escollida per Mila per a portar a cap la
il·luminés al seu davant l'abisme de les ànimes; la resplendor s'esvaí... "I Sileta? —es preguntà de sobte amb terror—. Era necessari que la
tot, i fonamentalment, en el seu lloc de sempre: sap que la sospita no s'esvaeix perquè escrigui llibres contra Luter; es limita a escriure'ls, però, amb
de l'equivocació. ¿Quants literats, cèlebres per uns anys, no s'han esvaït en l'oblit més irremeiable? Altrament, la història d'avui solament
fora del vocabulari quotidià: tota la força suggestiva —incitant— s'esvairia si hom optava per designar membres i accions amb la terminologia neutra
meres anècdotes clíniques. Quan "Déu és mort", don Joan i Sade s'esvaeixen: en queda, senzillament, un residu pintoresc. Dins del cristianisme, en
la nostra actualitat adusta. Les catàstrofes i les misèries del passat s'esvaeixen, queden pulcrament negligides, i ens limitem a exclamar —valgui una altra
campànules blaves. El regust de la mort, la imatge del foc i de la sang s'esvaïen com un malson. Després de l'estiu, la tardor, amb faigs color de púrpura
rumor de l'armistici. Però l'esperança d'un final ràpid de la guerra s'ha esvaït bastant. Cap al tard, entre els avets del parc, es veu un clap groc que
de Fonsegrive sobre /L'évolution des idées\ a França— veig esvair-se i reaparèixer les masies, el sègol, els camps verds, els pollancres.
i poesia. S'ha fet fosc, i l'espelma brillava davant la finestra: s'ha esvaït el món dels arbres, dels ocells i dels núvols: només la gran tenebra
breu com un respir. Emociona de veure com el que era un somni, que podia esvair-se sense deixar rastre a causa d'una "intermitència del cor", ha
les amenaces— no s'assemblaven de res al difunt. A Borra, començà a esvair-se-li la por i bandejà definitivament tota idea de fugida. Amb la
retret: "Josep, fill meu, per què has tardat tant?". Però la figura s'esvaïa; tornaven les ombres, tornava el silenci, i el cantar dels grills, per
. "Deixem-lo que li passi: demà se'n sentirà avergonyit." L'endemà, ja esvaïda la violència, tornada ella a casa i ell serè, la vella agafava el marit a
Era una carícia que arribava fins al més pregon del seu ésser, que li esvaïa totes les amargors. Va rompre a plorar i, de sobte, li vingué un intens
d'un perfum de roses mesclat amb una bafarada d'olor de mar que només s'esvaeix al cap de temps quan algú obri la porta i entre dins la cambra. Ningú no
escolant a poc a poc vora meu fins a incorporar-se'm, lluminosa, i ho anà esvaint tot, esborrant-ho tot: els records dels camps minats, les ciutats
aquella angúnia, aquella calor obsessionant del Canal de Panamà, es van esvaint de mica en mica. A les deu de la nit escoltem el cant fresc i salat de
no ha parat de gemegar durant una hora seguida... Després la boira s'ha esvaït i la nostra mar Mediterrània, fresca i una mica enjogassada, ens ha
per a pagar les tropes reials que operaven a Catalunya—, llavors s'esvaïren les posicions dels elements moderats, entre altres, cal reconèixer-ho, el
provocada pels esdeveniments es transformà en una onada terrorista, que esvaí l'eufòria del triomf i convertí la insurrecció en una guerra civil. La
absoluta i d'una olor nauseabunda. Però ben aviat les tenebres van ser esvaïdes. Vers la fi de llur carrera terrorífica els miserables damnats van
en la qual es descabdella l'acció. El so llunyà d'unes campanes s'esvaeix entre joguineig de fulles i d'aigües. Va caient, sols aparentment
i inconcret, aquella qualitat incorpòria que sembla afilar-se lentament i esvair-se en arribar a les altures. La transformació de la realitat concreta que
a examinar-lo com a home intel·ligent o com a home sensible. Però s'esvaeix tan aviat com considerem conjuntament ambdues coses, tan aviat com ens
dintre i en moviment. En expressar-se, la seva primitiva gravetat sembla esvair-se, volatilitzar-se i transformar-se en una actitud que, si no
per molt que dissimulin, no poden estar-se de certes mirades, no poden esvair un paper fred quan em veuen en un lloc parlant amb ell. M'ha vingut a les
l'infern que en tu s'hostatja, arribarem fins al teu cim d'horror per esvair amb la sang ton esclavatge, per redimir-te amb nostre foc d'amor! [N'
com una gran ventada, l'esperit del Senyor. I s'esvaí la boira llagrimosa de l'enyorança en l'ànima d'Agar,
procura fixar-la en un instant concret, però alhora aqueix propòsit s'esvaïa en un delicat fervor cromàtic. Per aquí trobaríem, sens dubte, més d'un
de les paraules i la simplicitat del mecanisme intel·lectual de Tomàs, s'esvairia el sentit d'aquella impressió, que no té importància. A més, veu que ell,
Teresa ha nascut, on tot evoca el record de la mare i que ara perilla d'esvair-se amb la intromissió d'una dona estranya. Laura abraça la cunyada i li
mai aquell home; que ell i ella han sofert una embriaguesa dels sentits. Esvaït l'encís de la novetat, sense cap lligam moral, els cossos es separen.
nits Comarquinal. Cada dia més esfilagarsada i prima, a mitjans de maig s'esvaí i els pollancres de la riera i els roures del bosc s'esponjaven al bon
s'estremeix sota una temença inconscient, com si en arribar l'hora d'esvair-se la boira, ella hagués de quedar exposada en una mena de nuesa
i enrogalla la veu de Teresa, mentre que el fum de la pipa de Tomàs s'esvaeix en amples corbes tranquil·les, entorn del pàmpol del llum. Dos, tres
Laura es separa amb violència; calfred del terror. L'embriaguesa s'ha esvaït. S'adona que està allí, sola amb un home que palpita de desig, que
contrarietat que sent com un fibló que el burxa no sap ben bé on, se li esvairà amb quatre rialles a la salut de l'oncle Joanet. Al pis, els serveis són
gaires paraules; aquell que us acluqués els ulls amb mà pacífica, que us esvairia de seguida la roentor del front. Teresa repeteix, amb terror per si ho ha
de mossèn Joan. De bon grat es banyaria en una aigua ben temperada per esvair aquella sensació d'horror que l'estremeix, com si el contacte de les mans

  Pàgina 1 (de 34) 50 següents »