Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

força feixuga /La Ilíada\, per exemple, i dispensin, no se m'	esvalotin	, no voldria ofendre ningú. És una impressió personal sense valor, i
que als seus devots don ales i dalit, gusta d'	esvalotar	les cabelleres i posa un xic de bronze a cada pit. I de la roca
durant les moltes hores que passaven sols d'un cap de dia a l'altre, no	esvalotaven	massa, no aprofitaven tampoc el temps en res de bo, es divertien
grossa tan arrauxats com inconscients. A l'escola passàvem les hores	esvalotant	pel pati. Aquest pati havia estat un hort senyorial, gentil. Nosaltres el
, brandava el cap i exclamava: —Sí, però miri, Puig, que els nois se li	esvaloten	. Vàrem acabar llegint Shakespeare junts a l'hora d'escriptura dels nois,
—va fer en veure que jo callava. —No tenim gaire temps, les classes se'ns	esvalotaran	si no hi tornem aviat. En efecte, ja es començava de sentir una remor
les dones treien el cap als terrats, els nois ens tapaven el pas,	esvalotant	. Els uns lladraven, d'altres feien la botzina dels automòbils, d'altres
com diuen els pedants, es redueix, així, considerablement, però no cal	esvalotar	-se. Més val no tractar d'abastar massa per tal de poder estrènyer un xic
de la vida. —Amb això del pendre —em va dir— tingues compte i no t'	esvalotis	. No tens edat per a dedicar-t'hi, i per poc que puguis estar-te'n
de immoralitat, amb les virtuts de la Carmeta. Anaven cantant i ballant,	esvalotant	i fent el seu fet... quan encenen uns llums morats, es tornen verts,
l'hora del tràngol, el viatjant es va... a divertir, a fer broma, a	esvalotar	un xic. El que surt de mena castiç, li agrada molt fer bona parròquia,
i empaita per divertiment les vaques que pasturen. Tota la vacada s'	esvalota	, baixa la testa, l'ull de cantó i la banya amanida. Boten els vedells
hora és? —Tres quarts de dues! —¡Tres quarts de dues! —Les velletes s'	esvalotaren	: —Tres quarts de dues! ¿què dirà Caterina? Caterina és una donzella de
pera regalar si no fossin pares i mares; no diuen res a ningú, no	esvaloten	, i tenint un passament i complint amb els sants preceptes, i essent de
si treballa sense remor, i "queda bé", i és humil; si està contenta i no	esvalota	, si està trista i no gemega, si fa l'illa, la cuida, la rega, l'
en que un home que anés vestit extrany o es dediqués a fer extranyeses...	esvalotava	an els pagesos. N'han passat tants, per aquets caminets, d'homes dels que
I en quant an en Sebastià Junyent, arribava cridant d'un modo, i	esvalotant	, i vessant joia, que, ell per massa i els altres per poc, allò ja no era
passar els joves, que van cantant cap a embarcar-se. Criden, es criden,	esvaloten	. Els ulls els brillen com dos farells i el cap els bull com una caldera.
per alt un miler de trets que l'acreditaven, per a remarcar, i repetir i	esvalotar	sobre un sol fet, fins a consumir-me de tedi, i un fet que no era per
cérvol ho malmetia el senglar; i de tant en tant un aldarull dels llops	esvalotava	les ramades i les feia córrer d'ací d'allà desesperadament, calcigant la
de cabell daurat i una miniatura d'un home molt ros, jove, herculi. S'	esvalotaren	les velles: —Sembla un gavatx. —No. Té aspecte estranger. Ecs! No fa cara
i molt cridaire. Quan saludava algú, que era a cada passa, tot el carrer	esvalotava	. Segons va dir-me, abans d'entrar a l'ordre de Sant Josep de Calassanç
sobretot amb els tramvies —els estudiants, quan anaven en grup i s'	esvalotaven	, tenien una tendència a fer saltar els tròleis dels tramvies—, el cert és
mort. Ho diu sempre l'àvia. Sembla mentida que una cosa tan tendra pugui	esvalotar	tant les cases. A penes em recordo de quan era nen, vull dir de les
la cervesa tingui prou bec com per a fer de gralla,	esvalotant	l'ocelleria espessa d'un estil fet de terra i verda palla. Ni
i es limitaven a parlar amb sobrietat de l'actitud dels homes: —S'	esvaloten	i després es passen hores sense tocar-hi. —El meu marit, els dilluns i
el menyspreu de la vida. Qui la menysprearà, veurà ben tranquil la mar	esvalotar	-se, ni que l'agitin tots els vents, ni que, per una pertorbació de tot el
Ens vigilen —va dir en Segimon Ou—. Deuen estranyar que no cantem i	esvalotem	com suara. No podem escapar-nos. Però... defensem-nos. Que vinguin! Val
in secula seculòrum. —I què! Per què no els aborda? Per què no baixa a	esvalotar	-los? —Et sembla que he de fer-ho? —No es burlen de vostè?
fora de si, aixecant els braços nerviosament. —Calla tu també. No t'	esvalotis	, no protestis. Estem davant un cas estrany, que no comprenem. Sempre
més corredores: les dues van sortir engegades en direccions distintes,	esvalotant	de passada a totes les altres. El Roig va cuitar a amagar-se dins un
i ens calcigui amb tot el seu pes. Sempre que la vostra germana s'	esvalota	, Pip —Joe aquí atenuà la veu fins al murmuri i adreçà una llambregada a
nit i vaig lliurar aquell missatge a Joe, la meva germana començà d'	esvalotar	en un grau més alarmant que no pas en cap període anterior. Va
muntanya amunt, des d'on se'l miren segurs de que per molt que s'	esvaloti	no arribarà a remullar-los. Veritat que s'ha construït un port molt gran,
què era digués: "Un perfeccionament del gòtic". Llavors ells s'	esvalotarien	i dirien coses, però Martorell no havia de contestar. Sols quan
Dins de l'aigua el cel és fosc i un núvol petit la travessa. Les gallines	esvaloten	. S'asseu i amaga el cap entre les mans, i no gosa mirar el sol com feia
i una vela apedaçada. A dintre, uns quants treballadors juguen a cartes i	esvaloten	. El mosso ha acudit sol·lícit. La confidència ve amb la tarda que minva.
campana imprevista començà a tocar hores: eren les dotze. Una cridadissa	esvalotà	tota la sala. I les parelles cuitaren a prendre's faceciosament. Després
entrat encara, però ja començava a actuar la "Cinquena columna", que	esvalotava	pels carrers, paquejava en alguns barris i havia posat a la Rambla unes
Martel mirà el zenit... La ratlla blava es perdia al lluny... Dos cors s'	esvalotaven	, però un ritme diferent impedia el sincronisme... —Senyor... senyor! És
on el passerell ha estat sentit es posen a caminar de puntetes, per no	esvalotar	-lo. Quan arriben al lloc més adequat per a sentir-lo s'hi mantenen sense
un nombre quiet, però encisador... De prompte'l bullici creix, la munió s'	esvalota	, i totes les mirades estàn fites al mig de la plaça... Han sortit els
dits crispats s'havia agafat al cap de la seva veïna, que es tornava a	esvalotar	. Com més es debatien més s'estrenyia el cordill, i les plomes del coll
de mesos. Tot dient-li això li ventà amb fúria una bufetada. El francès	esvalotà	a l'oficial cridant amb totes les seves forces que era un
algún bé i, per lo tant, si no'ns apenessim massa unes vegades i no'ns	esvalotessim	altres tan fàcilment, sovint dels nostres mals podríem espigolar-ne algún
d'insectes,* tals com* vespes? 1. No fugir ni	esvalotar	se. 2. Treure lo fibló, fer que surti la sang. 3. Rentar
en treure el nas a la plaça d'Urquinaona, més soldats i grups de gent que	esvalotaven	. Era la primera bullanga que presenciaven els meus ulls; no crec que fos
protestes, i els estudiants, que aprofitaven la primera avinentesa per a	esvalotar	-se, prenent peu de l'article, se les emprengueren contra el governador
mules negres que, en sentir el gemec del nostre automòbil, començaven a	esvalotar	-se tràgicament. El que sí que recordo d'una manera perfecta són les
del Crist, partiren, a les sordes, de Jerusalem missatgers encarregats d'	esvalotar	la colònia jueva de Roma contra els adeptes de la doctrina nova. Això fa

Pàgina 1 (de 5)

50 següents