×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esvalotar |
Freqüència total: 204 |
CTILC1 |
força feixuga /La Ilíada\, per exemple, i dispensin, no se m' | esvalotin | , no voldria ofendre ningú. És una impressió personal sense valor, i | que als seus devots don ales i dalit, gusta d' | esvalotar | les cabelleres i posa un xic de bronze a cada pit. I de la roca | durant les moltes hores que passaven sols d'un cap de dia a l'altre, no | esvalotaven | massa, no aprofitaven tampoc el temps en res de bo, es divertien | grossa tan arrauxats com inconscients. A l'escola passàvem les hores | esvalotant | pel pati. Aquest pati havia estat un hort senyorial, gentil. Nosaltres el | , brandava el cap i exclamava: —Sí, però miri, Puig, que els nois se li | esvaloten | . Vàrem acabar llegint Shakespeare junts a l'hora d'escriptura dels nois, | —va fer en veure que jo callava. —No tenim gaire temps, les classes se'ns | esvalotaran | si no hi tornem aviat. En efecte, ja es començava de sentir una remor | les dones treien el cap als terrats, els nois ens tapaven el pas, | esvalotant | . Els uns lladraven, d'altres feien la botzina dels automòbils, d'altres | com diuen els pedants, es redueix, així, considerablement, però no cal | esvalotar | -se. Més val no tractar d'abastar massa per tal de poder estrènyer un xic | de la vida. —Amb això del pendre —em va dir— tingues compte i no t' | esvalotis | . No tens edat per a dedicar-t'hi, i per poc que puguis estar-te'n | de immoralitat, amb les virtuts de la Carmeta. Anaven cantant i ballant, | esvalotant | i fent el seu fet... quan encenen uns llums morats, es tornen verts, | l'hora del tràngol, el viatjant es va... a divertir, a fer broma, a | esvalotar | un xic. El que surt de mena castiç, li agrada molt fer bona parròquia, | i empaita per divertiment les vaques que pasturen. Tota la vacada s' | esvalota | , baixa la testa, l'ull de cantó i la banya amanida. Boten els vedells | hora és? —Tres quarts de dues! —¡Tres quarts de dues! —Les velletes s' | esvalotaren | : —Tres quarts de dues! ¿què dirà Caterina? Caterina és una donzella de | pera regalar si no fossin pares i mares; no diuen res a ningú, no | esvaloten | , i tenint un passament i complint amb els sants preceptes, i essent de | si treballa sense remor, i "queda bé", i és humil; si està contenta i no | esvalota | , si està trista i no gemega, si fa l'illa, la cuida, la rega, l' | en que un home que anés vestit extrany o es dediqués a fer extranyeses... | esvalotava | an els pagesos. N'han passat tants, per aquets caminets, d'homes dels que | I en quant an en Sebastià Junyent, arribava cridant d'un modo, i | esvalotant | , i vessant joia, que, ell per massa i els altres per poc, allò ja no era | passar els joves, que van cantant cap a embarcar-se. Criden, es criden, | esvaloten | . Els ulls els brillen com dos farells i el cap els bull com una caldera. | per alt un miler de trets que l'acreditaven, per a remarcar, i repetir i | esvalotar | sobre un sol fet, fins a consumir-me de tedi, i un fet que no era per | cérvol ho malmetia el senglar; i de tant en tant un aldarull dels llops | esvalotava | les ramades i les feia córrer d'ací d'allà desesperadament, calcigant la | de cabell daurat i una miniatura d'un home molt ros, jove, herculi. S' | esvalotaren | les velles: —Sembla un gavatx. —No. Té aspecte estranger. Ecs! No fa cara | i molt cridaire. Quan saludava algú, que era a cada passa, tot el carrer | esvalotava | . Segons va dir-me, abans d'entrar a l'ordre de Sant Josep de Calassanç | sobretot amb els tramvies —els estudiants, quan anaven en grup i s' | esvalotaven | , tenien una tendència a fer saltar els tròleis dels tramvies—, el cert és | mort. Ho diu sempre l'àvia. Sembla mentida que una cosa tan tendra pugui | esvalotar | tant les cases. A penes em recordo de quan era nen, vull dir de les | la cervesa tingui prou bec com per a fer de gralla, | esvalotant | l'ocelleria espessa d'un estil fet de terra i verda palla. Ni | i es limitaven a parlar amb sobrietat de l'actitud dels homes: —S' | esvaloten | i després es passen hores sense tocar-hi. —El meu marit, els dilluns i | el menyspreu de la vida. Qui la menysprearà, veurà ben tranquil la mar | esvalotar | -se, ni que l'agitin tots els vents, ni que, per una pertorbació de tot el | Ens vigilen —va dir en Segimon Ou—. Deuen estranyar que no cantem i | esvalotem | com suara. No podem escapar-nos. Però... defensem-nos. Que vinguin! Val | in secula seculòrum. —I què! Per què no els aborda? Per què no baixa a | esvalotar | -los? —Et sembla que he de fer-ho? —No es burlen de vostè? | fora de si, aixecant els braços nerviosament. —Calla tu també. No t' | esvalotis | , no protestis. Estem davant un cas estrany, que no comprenem. Sempre | més corredores: les dues van sortir engegades en direccions distintes, | esvalotant | de passada a totes les altres. El Roig va cuitar a amagar-se dins un | i ens calcigui amb tot el seu pes. Sempre que la vostra germana s' | esvalota | , Pip —Joe aquí atenuà la veu fins al murmuri i adreçà una llambregada a | nit i vaig lliurar aquell missatge a Joe, la meva germana començà d' | esvalotar | en un grau més alarmant que no pas en cap període anterior. Va | muntanya amunt, des d'on se'l miren segurs de que per molt que s' | esvaloti | no arribarà a remullar-los. Veritat que s'ha construït un port molt gran, | què era digués: "Un perfeccionament del gòtic". Llavors ells s' | esvalotarien | i dirien coses, però Martorell no havia de contestar. Sols quan | Dins de l'aigua el cel és fosc i un núvol petit la travessa. Les gallines | esvaloten | . S'asseu i amaga el cap entre les mans, i no gosa mirar el sol com feia | i una vela apedaçada. A dintre, uns quants treballadors juguen a cartes i | esvaloten | . El mosso ha acudit sol·lícit. La confidència ve amb la tarda que minva. | campana imprevista començà a tocar hores: eren les dotze. Una cridadissa | esvalotà | tota la sala. I les parelles cuitaren a prendre's faceciosament. Després | entrat encara, però ja començava a actuar la "Cinquena columna", que | esvalotava | pels carrers, paquejava en alguns barris i havia posat a la Rambla unes | Martel mirà el zenit... La ratlla blava es perdia al lluny... Dos cors s' | esvalotaven | , però un ritme diferent impedia el sincronisme... —Senyor... senyor! És | on el passerell ha estat sentit es posen a caminar de puntetes, per no | esvalotar | -lo. Quan arriben al lloc més adequat per a sentir-lo s'hi mantenen sense | un nombre quiet, però encisador... De prompte'l bullici creix, la munió s' | esvalota | , i totes les mirades estàn fites al mig de la plaça... Han sortit els | dits crispats s'havia agafat al cap de la seva veïna, que es tornava a | esvalotar | . Com més es debatien més s'estrenyia el cordill, i les plomes del coll | de mesos. Tot dient-li això li ventà amb fúria una bufetada. El francès | esvalotà | a l'oficial cridant amb totes les seves forces que era un | algún bé i, per lo tant, si no'ns apenessim massa unes vegades i no'ns | esvalotessim | altres tan fàcilment, sovint dels nostres mals podríem espigolar-ne algún | d'insectes, tals com vespes? 1. No fugir ni | esvalotar | se. 2. Treure lo fibló, fer que surti la sang. 3. Rentar | en treure el nas a la plaça d'Urquinaona, més soldats i grups de gent que | esvalotaven | . Era la primera bullanga que presenciaven els meus ulls; no crec que fos | protestes, i els estudiants, que aprofitaven la primera avinentesa per a | esvalotar | -se, prenent peu de l'article, se les emprengueren contra el governador | mules negres que, en sentir el gemec del nostre automòbil, començaven a | esvalotar | -se tràgicament. El que sí que recordo d'una manera perfecta són les | del Crist, partiren, a les sordes, de Jerusalem missatgers encarregats d' | esvalotar | la colònia jueva de Roma contra els adeptes de la doctrina nova. Això fa |
|