Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

antigues. La darrera que esmentarem, Podargé, es va unir a Zèfir, encara	esvalotat	, i va parir bessonada, els corsers d'Aquil·les. Com que el mal es confon
batia els arbres amb ràfegues d'huracà i s'escoltava el soroll de la mar	esvalotada	. Quico, com sempre, es ficà amb molta cura la recepta al pitral, sota la
de cada dia— la presència sola de la vella Pigada assossegava els ànims	esvalotats	. Les dones corrien a explicar-li les seves queixes, ella esvania les
aquietant. Es veia ara en un music-hall de Barcelona, un d'aquells	esvalotats	music-halls de fi de segle en què es ballava el cancan. Dins de llotges
a l'aire encara adormida, ja als afores de la muralla el va sobtar el fum	esvalotat	d'una ferreria, dins la botiga de la qual l'enclusa vespillejava i
els petits, saltar per damunt de les tanques, allargar la garra i córrer	esvalotats	carrer avall. Allò no era natural. La gent se n'inquietava. Eixia a les
oficines. El tal amo era un xic curiós. Era un perdut sentimental, un	esvalotat	metòdic i un calavera diguem-ne poètic. Se li veia amb els posats que
a les golfes del palau, vaig fer el poca solta tan bé, el fill de família	esvalotat	que's vèn els seus pergamins en forma de joies i safates, per a gastar-ho
de camí que tots els espants de la nit em voltaven: xiscles del vent	esvalotat	i de totes les males coses que poden acarrerar-se en la seva fúria;
rusc i en surt l'eixam novell amb reina jove i totes les abelles volten	esvalotades	, amb aquella bonior que sembla el soroll de llunyana tempesta. Fins que
la por dóna algunes passes enrera; sos ulls blancs revolen com papallones	esvalotades	. —Jo juraria que no us havia vist mai, sor Teresa —diu el malalt amb una
amb una escuma invisible. Quan la cortina baixa, la gent comenta	esvalotada	, nerviosa, impacient per arribar al desenllaç. A l'acte darrer hi ha una
que convenien a una època en que, pera fer literatura, tot havia d'esser	esvalotat	, i no n'eren pas, d'esvalotats! Ella hauria volgut indígenes, que fossin
que, pera fer literatura, tot havia d'esser esvalotat, i no n'eren pas, d'	esvalotats	! Ella hauria volgut indígenes, que fossin lo més primitius i lo més
una barra espantosa. La seva mare els volia fer callar, però ells estaven	esvalotadíssims	; fins que en Víctor bramulà com un lleó i va deixar-los sense
centinelles de la casa que senten les remors enemigues i les criden amb	esvalotat	espant, i aixís que trenquen les albes del dia, surten a rompre el glas
del de la Cort Reial. La remor resadora anava creixent com la d'un rusc	esvalotat	. /Miserere, miserere nobis\. I, ací, allà, a prop i lluny,
cara. Esguardà per entre els dits i li semblà que la gent estava braument	esvalotada	i que molts es giraven devés ell i gesticulaven, assenyalant-lo.
amb una escuma invisible. Quan la cortina baixa, la gent comenta	esvalotada	, nerviosa, impacient per arribar al desenllaç. Es fan conjectures, alguns
de France era una riuada de disfresses enfollides, de gent	esvalotada	, d'energúmens saltant, ballant i cridant, de mossotes en plena disbauxa,
una nova que en la taula dels emigrats fou rebuda amb els senyals d'una	esvalotada	alegria. La filla del general Villacampa havia anat a agenollar-se als
que en sortir al carrer te'n distreus... Adéu! Adéu-siau! L'aire amb l'	esvalotat	color de maig allarga el cant agut i estrident de les orenetes que van i
greu i solemne. Altres tenen una manera endimoniada de marxar, ansiosa i	esvalotada	, com si tinguessin pressa i volguessin passar al davant de tots els
gent a la platja: els estiuejants van tan mudats que només es banyen els	esvalotats	. Al Canadell hi ha tantes Maries que és possible de dir coses amables a
una vida que hauria pogut ésser la meva, una vida de caserna sempre	esvalotada	i irresponsable, un anar de port en port sense més preocupació que
sobre la blavor morta de l'aigua. Tocaven les campanes com cors	esvalotats	i va començar a sortir la processó. Els gegants anaven davant, seriosos,
situació en que es trobaven. D'una banda, el riu amb les seves aigües	esvalotades	, corrent entre dos murs de roca; d'altra banda uns indis, probablement
central de Mort de Dama, en torn del qual gira un simbolisme	esvalotat	, és Da. Obdúlia Montcada: la unitat de l'obra exigia, doncs, no dar massa
aixecat i ha pegat aferrada a l'estri de les pessigolles, i ha eixit tota	esvalotada	. Això és el que ha fet —digué Joe, tot descolgant lentament el foc amb el
per entremig de les barres inferiors i contemplant aquell:— ha eixit tota	esvalotada	, Pip. —fa molt de temps que és fora, Joe? —Jo sempre el tractava com
a la casa que coneixeu. El fill, entrant a la joventut, es va tornar	esvalotat	, pròdig, malcreient, tot dolenteria. A l'últim son pare el va desheretar,
més coses dels enamorats, sinó àdhuc del bategar, ara i adés, suau o	esvalotat	, del cor de les noies. Ja que cap atuell com ell és amanyagat tan prop
són bons o perjudicials. El d'economia liberal fou arraconat, entre una	esvalotada	cridòria, pel d'economia dirigida; aquest ha estat substituït, entre
en vessava més que no n'aprofitava. —Doneu, doneu; que teniu el pols	esvalotat	i no feu res de bo! —digué en Joan, tot acabant d'omplir el dipòsit i
imatge de Jesús, s'agenollà, pregà una estona i intentà fixar aquella mar	esvalotada	de pensaments que li mauraven el cervell. Va ésser inútil. No aconseguí
Ricard entenia per "la" beutat d'aquell lloc d'estiueig. Amb el respir	esvalotat	pujaren la costa dels horts, seguiren per la muralla de Sant Antoni i
cap i mirant-se, espiant-se fins que es perderen de vista; i amb el cor	esvalotat	Zeni travessà el reixat, pujà les escales, travessà la galeria i anava a
seriosament. Un dia que explicava la poesia d'Horaci davant d'una classe	esvalotada	i distreta s'enfadà: —Sou indignes de la mel del Laci...! —cridà enervat,
no l'havien vist. L'Hipòlit no va poder resistir l'atracció. Amb el cor	esvalotat	, recriminant interiorment la seva feblesa, va acostar-se'ls amb aire de
baldament fos per escombrar la coberta. Com li hauria plagut veure la mar	esvalotada	, enterbolida per la tempestat, però dominada tanmateix per l'enginy dels
Per la llibertat! Per Catalunya! Per la República!". La mainada cridà	esvalotada	i contenta de veure un canvi i l'escola tancada. Les dones, amb una punta
sembla que l'abat Sans envià a Madrid un plec de càrrecs contra l'	esvalotat	Llobera. Entre altres coses se l'acusava d'haver dut dones de vida
simpàtic monument d'En Prim, on el general, a cavall d'una bèstia	esvalotada	, sembla que vagi a donar cops de sabre als transeünts. Manuela, la
de Siscar i de Montoliu. Pels dies de la mort del meu avi, el país estava	esvalotadíssim	, la República feia els seus espeternecs, els carlins eren a la muntanya,
de moda; com un llast que dificultava la navegació per aquelles mars	esvalotades	. Es pretenia fer passar l'audàcia per valentia, sense pensar que
en mitj d'una estreta pendent, quan sentí que li queya demunt, en una	esvalotada	correguda, el Mussol, el gos del pastor. Ella s'arrimà depressa a una
les cordes, aquelles llengües pesantes s'agitaren llensant una cridoria	esvalotada	, que s'estengué de tots costats ab una gran irradiació sonorosa. —¿Què
a tots els vents, y ella ab les faldilles a mitja cama y els cabells	esvalotats	, no parava de quan eixía'l sol fins qu'era nit negra. Ho havía trobat tot
y l'espinguet a flor de llabi, se bellugava mateix que l'argent viu. Tan	esvalotat	y fòra de sí el vegé la Mila, que renuncià a amonestarlo y a posar ordre
no s'han de veure. En la sala tot tenía un altre aspecte. Sota'l repich	esvalotat	de les campanes, que devallava com una cascata turbulent per la escaleta

Pàgina 1 (de 5)

50 següents