Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—Foc nou, baixa del cel i torna a pendre. Ja ha sonat l'hora d'	esventar	la cendra, o Pàtria de les tombes flamejants! Símbols
un caliu i de sobte extingeix tota una pira i n'	esventa	la cendra i se n'enriu. I sí que ho era, que de mica en mica la
de peus a terra, trobar una forma d'acció. ¿No havia fugit a França per	esventar	les quimeres, per barallar-me amb la necessitat? ¿És que esdevindria un
quan té una pena, deixa anar autèntics llagrimots, i quan està alegre, no	esventa	la seva alegria fent-la passar pel fi sedàs de la metafísica. Així
els mals pensaments hi són consumits, totes les males passions cremades i	esventades	. I els homes van eixint de la seva cofurna i la seva duresa, i es donen
haver enfollit de l'alegria. Tot seguit el drac fou cremat i les cendres	esventades	, i el senyor Rei féu present al brau cavaller de tres arques curulles de
la llei nova. I la mala herba ha de ser destruïda pel ferro i el foc i	esventades	les seves cendres." "Totes les armes són lícites per a combatre
trotin mai de fora la palla que cruix sota els seus peus. El boll s'	esventa	arremolinat per la brisa, com fumera d'incens damunt de l'ara, i a tots
no els partí. I davallaven les aus damunt els cossos. Però Abram les	esventava	. I quan el sol anava de posta, caigué un sòn damunt Abram, i vetaquí,
i daven instruccions a la minyona per si ell es presentava a deshora.	Esventaven	la cendra si l'Enric havia fumat, o apariaven els mobles perquè no
sense trontolls. I la guerra, és clar, ja gairebé abans del seu esclat,	esventà	d'un buf els /Fulls\ i el mateix esperit que els inspirava. Els
i sanglotants de la soledat i de l'amor que li tenia... Coses que s'	esventaven	aquí a la llum entre les riallades de tots i l'escarni... —Però, tu no el
diu que el fa patir... Aquella onada l'arrossegava... Els records anaven	esventant	-se... Reien escandalosament... Els cridaren... L'altra va alçar-se a
i veure'l cremar i tornar-se cendra i pogués deslligar la tempesta que l'	esventés	... Quin goig de veure'l fondre's amb les seves cases i la seva església i
lleugers, cafès de dones i cent altres ressorts prostibularis, tot això	esventa	quina és la motivació de l'activitat personal, en la societat nostra. El
que hauran pogut plantar llurs banderes damunt la tomba de Macià. Hauran	esventat	les cendres i escampat els ossos? Aviat sabem confidencialment que no han
seria just ofrenar-los en desgreuge totes les obres d'ell, cremant-les i	esventant	-ne les cendres. I s'ha preguntat també, si en cas de tornar a començar la
honorabilitzada, no podrà oblidar-te mai!..." "Crema aquests mots i	esventa	les cendres." "Poor, dear August!" "Urània."
com un palmell, que hi hagi menjat un parell de sandvitxos i que, havent	esventat	les molles, hagi cremat dues o tres cases i una carta d'amor guardada per
politico-administrativa, fruit del continuat guerrejar, acabaren per	esventar	llurs més lleus vestigis. Perviviren, és clar, els distints oficis,
Un altre fet: si destrueixo una alzina —l'estello, encenc les estelles,	esvento	les cendres—, n'he esvanida la substància: ja no hi ha aquella alzina;
darrer llibre té espurnes de Francis Jammes, però que ell mateix cura d'	esventar	tot seguit. J. M. de Sagarra és una altra valor nova dins la poesia
són profanats, llurs relíquies venerades són cremades i llurs cendres	esventades	. I per a coronar aquests atemptats, la Revolució instal·la en la catedral
llançar les campanes al vol, perquè campana que ella sola s'	esventa	—és molt bona o molt dolenta. I, finalment, encara que començo a
al vailet del pis fronterer, que amb un tros de mirall li fa la rateta—	esventades	les idees negres de l'ensomni, se sent renéixer en la fretura de llençar
talla, mobles, tot fou esmicolat, trinxat, i, amb el major menyspreu,	esventat	com una nosa. Hom no pot evocar aquests fets sense esborronament i sense
llegenda les coses més contradictòries sense que aquestes contradiccions	esventin	, ans ens accentuïn la realitat veritable. En altres termes, la llegenda
del lirisme, i l'aire fi —per dir-ho amb un cert metaforisme tòpic—	esventés	per l'espai un càlid polsim d'or. 5è· Les múltiples raons que
d'adoloriments, és preferible que el temps se les endugui i les	esventi	per mai més no haver-les de recordar ningú fent-ne lamentació. De tot
quan arribi, la cosa estigui ja aclarida i s'hagin desfet els equívocs i	esventat	els fantasmes. Aquest treball és fet sobretot per a quan arribi aquell
eixorca. València, riu desviat que torna al seu llit natural, comença a	esventar	les cendres que la colgaven per complert. Mallorca i el Rosselló li
hi trobarem també l'home temptat per l'aventura i aquell a qui la pobresa	esventa	. Però, en el conjunt, els que emigren com a derrotats són els menys. La
Y tantost brandant la espasa de Sant Martí ó la llansa de Sant Jordi	esventava	ab l' esbufech de son cavall de guerra las tayfas de Mahoma, ó empunyant
archs tant lleugers com atrevits. Y no es aixó tot: las creencias no s'	esventan	soptadament, per mes que aixis ho pretengan certs reformadors de la
dels romans; mes tart las costums dels homes que del septentrió venguts,	esventaren	, tot y essent salvatges, als que contaminats dels vicis de la falsa
mes fé, de mes abnegació, de mes varonils virtuts? Y encara que 's degan	esventar	las cendras de nostres avis, y de convertir en pedruscall per adobar
la formosa vinya estaven amenaçats de mort i una frisança de desconsol s'	esventà	per les terres. I és que la vinya havia fet el miracle d'obtenir
ab viandas. Tot en lo principi aná bé; las guardias francesas foren	esventadas	per tot arreu; mes després revingueren ab força y 'ls nostres tingueren
qui ocupavan lo monastir. Las duas primeras cumpliren bé llur obligació;	esventaren	á las guardias de las trinxeras y baterias y comensaren á clavar canons y
ben defensat qu' era 'l del plá. Formats en massa anavan aquells valents	esventant	tot lo que á llur pas s' oposava; posaren l' alarma y confusió en tots
fos pel patró ja en fóra lluny. El patró les cabories prou li	esventa	i per contar-li coses això rai! Ara està enquitranant
saltaven i ballaven al cor de la foguera, fins que	esventés	el torb llurs cendres de carbó. Rondalla de la Pubilla de Lladó
dels lliris i vaig fer-ne esboralls del meu vestit. I	esventava	la cendra de les trenes i escopia a la gràcia de l'estel
podrien, si més no, caminar vers la indiferència. Havíem de tractar d'	esventar	les cendres que cobrien un caliu que no podia ni devia extingir-se i, per
dins d'un ambient que no era el de llur tradició, però que no podien	esventar	, i semblà que se'ls encomanava comprensió i generositat per a la nostra
l'espectacle profús, i viatja amb l'instant i	esventa	al cor distant la vagabunda pena. XXIX L'absència
De sobte ve una tonada, que és d'àngel o de pastor, i	esventa	amb suau musica la xarxa dels mil sorolls: la fressa
bagul, en el sostret, i quan la Germania siga a l'oblit, ho traureu per	esventar	-ho, com si fossen mantes velles!" "Vassalls moros! Quina infelicitat!
que els faré! Eloïm movia els ulls com un esquirol embogit mentre s'	esventava	la boira que amb prou feines li deixava guaitar poc més enllà d'unes
l'hort veí barreja perfums de viola. Sos braços	esventa	la palmera sola. Ma infantesa evoquen els quatre xiprers. Quan

Pàgina 1 (de 3)

50 següents