Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—i ara més vigorosament que mai, jassía que es despertés d'una mort més	esveradora	i més desesperada. Jo havía cessat feia estona tot esforç i tot moure'm,
advertència, al crit més insignificant, l'obeïen amb una puntualitat	esveradora	. I aquest estat cordialíssim de tota la família no passava desapercebut
ara baixen, i ara de pressa i ara suaument, i tot plegat amb una rapidesa	esveradora	... imagineu-vos quina mena d'ulls han de tenir per a no equivocar-se i
més gràcia el cucut que llurs fills propis. El cucut és d'una golafreria	esveradora	: tot ho vol per a ell, i pren el menjar del bec dels altres, que, pobrets
esquinceu-li, de cop i volta, el vel de les tristeses amb una proposició	esveradora	com aquella! Convindria, de primer, interessar-la en alguna conversa de
etzavares i lligabosc. A sota, la fondària de la mar s'hi feia	esveradora	, entre verda i negrosa, així com allà a la caleta, era dolça i prima,
—Ara sí que veig que ets boig —exclamà Tristany amb una tranquil·litat	esveradora	—. Per això no m'hi torno. I el pitjor que et pot passar, Joan Antoni, és
la mateixa mà damunt del pit, l'amoixava tendrament barbotant unes coses	esveradores	amb una inflexió desmaiada, esbalaïda, morent... Per fi, en un revolt,
deixant en les llambordes unes creuetes de saliva, sofria uns èxtasis	esveradors	davant de cada relíquia important, es menjava com bresques l'arena del
dia, mai no deixares de cercar-lo. La teua precocitat d'intuïció era	esveradora	; quan els teus ulls petits s'aturaven sobre alguns altres ulls, afuaves
del dia següent, còmodament enfonsada en una poltrona anglesa, sentia amb	esveradora	claredat la veu de la prudència que em cridava: "T'has errat de camí".
dar els bitllets en els Ganguilers Trempats, Pip. —Aquella era. —	Esverador	! —féu Joe, de la manera més plàcida. —No heu pas tingut noves que era mort
de la casa: per a no asfixiar-me. El cap li fa mal. Sent una punxada	esveradora	al costat esquerre. Pulmonia, profetitza. Em vaig treure el jersei de
arrebassadora que arrencava despres del piano amb el màgic poder de sa	esveradora	fecunditat. Doncs senyors, també l'astrònom, quan més lluny arriba, quan
les tres al·ludides. No són pas massa. Tampoc en aquest cas es compleix l'	esverador	"tants caps, tants barrets" de què hem parlat anteriorment a propòsit
Vitry, els estereotips nacionals sorgeixen en forma de puerilitats força	esveradores	i que aquests no recauen tant en els grups nacionals actuals com en
petroleres. La concentració humana al litoral és un fet realment	esverador	: es calcula que la població de les comarques litorals, incloses les
desmenjat a la vista de les bledes, qualsevol dia li esdevindran els més	esveradors	contratemps. Se li posarà a cantar el canari en Divendres Sant, o la
la incidència damunt la base treballadora comença de minvar d'una manera	esveradora	, "malgré" tots els tripijocs. Tot ha estat intentat, des de
august i solemne com pocs se n'hagin registrat en l'historia. En mig de l'	esverador	silenci de la negra nit que ns envolcalla, s'ouen remors misterioses,
á la dida qu'els alleti. Vaga per complert en aquet moment recordá l'	esveradora	freqüencia de la heredo-sifilis, sobre tot en las grans ciutats. Aixó
Vagarejà sense rumb, adesiara preferint altres vies solitàries d'aire més	esverador	acceptant de ple tot el que li pogués ocórrer. A cada instant més, un
Una munió de personatges trists i solitaris envaeix els quadres. Els	esveradors	records que segueixen brunzint no l'abandonen i l'aboquen a la tristor,
guerra i mai no ha oblidat. En els d'estil naïf s'esvaeix tot l'aspecte	esverador	dels anteriors. Són representacions convencionals. Formes ovalades que
i braços penjant, de figures esgarriades, difuses taques, entre arbres	esveradors	de branques nues i retorçudes, tot un símbol de l'horror viscut en dues
les forces o que el fil del pensament em portava a unes conclusions	esveradores	per bé que irrefutables. No et marejaré amb detalls, companya Penèlope.
presagis, hi ha poques visions que corglacen tant, pocs murmuris tan	esveradors	com el de la combustió del quitrà, la sort és que ningú no la contempla,
fascinats, durant un o dos minuts. És una de les vistes més exquisides i	esveradores	de les quals he estat testimoni a les muntanyes (aquests centellejos
espontani de sant Agustí, es posa davant la nostra sinceritat la pregunta	esveradora	: quan dèiem i cantàvem doñee ponas inimicos tuos, amb qui