Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tota la profunditat de l'amor d'ella, i va experimentar un cert	esverament	per la noia, però guardà silenci. S'havien ja oblidat de l'objecte de
estreta convulsivament a la mà, i en aixecar els ulls retrocedí ple d'	esverament	. Maria Àgueda era allí, dreta, cobrint l'entrada amb la seva figura
recolzà el seu prec, la lluïssor singular dels seus ulls, sembraren l'	esverament	fins en l'ànima càndida de Maria Àgueda. Amb tot, Sileta no podia encara
seguida els seus ulls agafen una estranya lluïssor; registren l'ombra amb	esverament	. S'alça de la cadira i es dirigeix al balcó. Engrapant la falleva, tracta
que no vol lliurar al foc abrandat de l'entusiasme sense objectiu aquest	esverament	i aquesta admiració. La descripció del bon tremp i de l'ànim serè que
m'anomenaven que jo no sabia on queien! I ve't aquí que un dia, amb gran	esverament	per la meva part, sense cap avís, sense previ examen dels meus
imitacions. De sobte, enmig d'una estrofa, un surt, una exclamació d'	esverament	: —Quina hora és? —Un quart de vuit. Em plantava, fugia corrents amb el
això rient, tot observant la impressió que em feia a mi i tot fruint de l'	esverament	que la imatge de l'asil em causava; així mateix havia imitat el to
més glòria guanyo així, o no en perdo tanta." "El teu	esverament	" —amb ardidesa Zefó li va respondre— "ens farà estalvis
m'esmunyissin esperit endins, o que els meus pensaments se giressin amb	esverament	enrera cap als contes estranys i les penetrants teoríes de la sepulta
jornals. Allò era una petenera de les més esgarrifoses, quan al bò de l'	esverament	i de la indignació climatèrica, del mig dels crits s'alça un torero de la
per abraçar-la perquè em creia tenir-hi dret, però es veu que li durava l'	esverament	de temps passats i fins a passar-la per l'esglèsia hi vareig haver de
al passar pel seu costat li ha dit a cau d'orella quelcom que la omplí d'	esverament	. Tremolosa com un ocell, segueix son camí, i aviat es perd pels carrers
Aleshores el nen en son aguait remarca que un sentiment poruc, gairebé d'	esverament	, li estreny el cor. Cent finestretes té l'hospici i cadascuna amb un
dir ells. —Cercar-la, hem de fer! —contestà l'altre. I amb aquell	esverament	que pot endevinar qualsevulga, varen començar a seguir forats, i caus, i
màxim de la llengua catalana. /Desembre 1917\ Mirant l'incendi L'	esverament	del bon dretista espanyol La paradisíaca simplicitat espanyola ha volgut
seva placidesa més que el sang-i-budells de la festa nacional. El primer	esverament	després de tres mesos de guerra, el Bon Dretista Espanyol l'ha tingut en
just havia passat un quart d'hora que tornà el cunyat d'en Víctor amb l'	esverament	natural de la seva equivocació. Els Buxareu ja sopaven i comentaven el
la seva magnífica tragèdia se n'anà a rodar davant de la por còmica, de l'	esverament	miserable, que l'agafà, com si fos un infant que l'atrapen de dits a la
és tan tímid! En Melrosada anava a aconsolar-se, amb la tia Paulina, de l'	esverament	i del tremolor que li produïa la seva enamorada. —Estic foll! estic foll!
al punt que tot allò que li deia en Salvador Puntí li produïa un cert	esverament	. En Salvador Puntí intensificà les seves prèdiques; i en Melrosada, que
presència d'aquest home, que mai l'havia torbada, l'omple d'angúnia i d'	esverament	. Paulina es lleva. És clar que no va arreglada per a rebre ningú; però
de la donzelleta sigui'ns permès esmentar també un minut d'anguniós	esverament	, ja que fou l'únic sofert durant aquell temps delectable. L'escena tingué
d'una minyona; de les vacil·lacions i timideses de Ramon, d'un instant d'	esverament	estúpid. "Ja ens vèiem en mans de la policia, senyora, quan vet aquí que
veié Buldeo amb el seu vell mosquet. Els marrecs havien contat al poble l'	esverament	dels brúfols i Buldeo eixí enquimerat, només amb l'ànsia de castigar
en penjaven. Rera els filferros de la gàbia el canari feia un saltiró d'	esverament	, com si no estigués fet encara a la vella facècia de l'ocell de fusta,
els cartutxos dum-dum, amb un dels quals havia tirat a causa del meu gran	esverament	, i posar-hi bala blindada. L'hipopòtam a tot això, avençà fins a uns
se'ls mirà d'un esguard ple de sorpresa, que el caporal interpretà com d'	esverament	. —¿No sents el que et pregunto? —li digué, tot agafant-lo pel braç
ets amic d'un bandit? —exclamà en Medí, sense poder dissimular el seu	esverament	. —¿No saps que si et senten que dius això t'agafaran i t'empresonaran
sanglotava, em mirava de través, amb una cara pàl·lida, crispada per l'	esverament	. Vaig fer una rialla mentre li posava la mà sobre l'espatlla. —El barret
i de deixar-me sopar en pau...? L'altre fuig i fa caure una cadira amb l'	esverament	. A les postres, anuncien Don Lluís de Zulueta i fa, emocionat abraçant a
Al conèixer les meves pretensions, la gent de la casa em miraren amb un	esverament	estrany. Deuen pensar que no sóc pas precisament l'home més indicat per
Aleshores, en son aguait remarca que un sentiment poruc, gairebé d'	esverament	, li estreny el cor. Cent finestretes té l'hospici i cada una amb un
es preocupi de semblants menuderies. Tothom va a la seva amb posats d'	esverament	. La mar els imposa i la fosca de la nit encara més. En cada cara hi
que la meva companya, bo i estirant-me fort un faldó del frac, em diu amb	esverament	. —Guarda, guarda; il mio marito! El seu marit —o sorpresa— era
Universitat, calaven foc als munts de fulleraca de la Gran Via, amb gran	esverament	del guardapasseigs, que més d'un cop s'havia de treure el sabre,
a primera hora del matí es sentí capolada, i amb una mena de defallit	esverament	cridà la Lluïsa que tot just fou a temps de recollir-li una mirada per on
a lladrar com canilla de gossos els seus humors vitals. Però fos pel seu	esverament	o per la porfidiosa interrogació que li semblés llegir en els ulls de les
Llurs figures són corbades, llurs cares plenes d'angoixa, desesperança,	esverament	i resignació. Els infants pengen de les mans de les mares; de vegades és
els reconvingué: —Ja n'hi ha prou, no us ho sembla? Compteu quin	esverament	! Vinga corredisses amunt i avall, entretopant uns amb altres i tots
contemplant tot el barri agitat, l'eixam de petites figures movent-se amb	esverament	, i sentir les sirenes dels bombers i la bonior de centenars de veus, no
menuda, que estava dormint, va rompre en grans plors. Pots comptar quin	esverament	de tots els germans! —No pot ésser el Nen Jesús! Ell mai no plorava
. —Què penses fer? —va fer el Roig atansant-se-li amb un principi d'	esverament	. —Deixa-ho córrer! I empòrta't el meu cavall. Apa! Lau saltà prestament en
poderosos malucs vibrants i bressadors, les altres contemplaven, amb cert	esverament	, adés L. V. adés a mi, daleroses de comprendre el veritable motiu de la
I els salvatges musulmans que em fan costat em miren amb un cert	esverament	. Diu el permís de pas: "Autoritzem Madame Choffat d'anar a Uarzazat".
personatge per a alarmar.— Era un home de cara jovenívola, i tot i el seu	esverament	i el seu cabell ben cendrós, i la seva manera semblava tota natural.
dit, ja tremolaven. Lladres i policies restaven suspesos, en un rapte d'	esverament	, del que ell deia, i s'agemolien quan un pèl de les seves celles es
cap a mi per primera vegada d'ençà que la n'havia feta enllà, i amb gran	esverament	meu, i fins podria dir terror, s'agenollà als meus peus, elevant cap a mi
el peu de dessota la roca, però no pogué. Tenia els muscles cansats i l'	esverament	l'atuïa. El sacrifici inevitable de la seva vida, en el moment de
travades. L'animal camina de cantó amb les anques estrenyudes i un toc d'	esverament	a la pruna gemada dels ulls. —Quant ne vols? —Dotze unces de cada una.

Pàgina 1 (de 5)

50 següents