DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esverar V 647 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esverar Freqüència total:  647 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ulls la cinta del camí. A voltes roman així tanta estona que Anselma s'esvera; aleshores la crida baix, amb temor. Mila continua igual, sense
els donen inútils. Hai vingut perquè m'arrenques les dents". Manuel va esverar-se. Diràs que el veig; va mirar-me espantat. "Vols dir, Jaume?
Quico, en els seus moments de còlera, proferia amenaces que quasi esveraven i que obligaven el seu pare a intervenir. Era l'únic capaç
Ell era al mateix lloc, esperant-la, i aquesta vegada la Pigadeta ni s'esverà ni s'ofengué. Va romandre i tot una breu estona parlant amb ell. El fet
(i blanc immaculat, car en el joc no hi posa prou convicció). S'esvera quan veu a fora uns garrofers dramàtics i uns nens
(reduplico l'apariat), dirà algun neci. No t'esveris, Heleneta, ni cal que esperis a ser grandeta. Mira bé
dona de les que t'estimes, ocell arrupit. L'esveres, i mira: colgat de bafs tendres al pregon del niu,
no puc atansar-m'hi... ja no puc fer res per l'Ernestina. Ella mateixa s'esveraria de la meva presència, refusaria les meves mans... Oi que és terrible
prenien de la mà amb el bec. Quan vaig dir, què feu?, els coloms es van esverar i van alçar el vol i topaven per les parets. I el nen, amb les mans al cap
i vaig dir a en Cintet que em deixés en Quimet tranquil, que no me l'esverés amb els escamots perquè prou maldecaps teníem. En Cintet va estar vuit
així que baixava els graons de marbre de l'entrada principal, ja es va esverar i el cor se li va fer petit, perquè a través del vidre glaçat de les
tancada a casa. El carrer em feia por. Així que treia el nas a fora, m'esverava la gent, els automòbils, els autobusos, les motos... Tenia el cor petit.
perquè quan ha de travessar el carrer, es desmaia. I va dir que se m'esveraven els ulls. I tots van dir que en tenia la culpa tant de temps de viure
és tot el contrari d'aquell estat d'ànim que res no admira i de res no s'esvera; el bon tremp és més aviat el que tot ho admira i de tot s'esvera, però
res no s'esvera; el bon tremp és més aviat el que tot ho admira i de tot s'esvera, però que no vol lliurar al foc abrandat de l'entusiasme sense objectiu
voler aguantar, de no fer el més petit esforç per aguantar. Frederic no s'esverava davant les possibilitats d'adoptar una actitud descordada: de si estava
frase, que sortia esplomissada. Frederic, al final d'aquesta confessió, s'esverà a ell mateix davant de paraules com aquestes: "Allò, que vivíem entre
de la carta que vostè ha d'escriure avui mateix al meu germà. No s'esveri; serà una carta que podrà firmar tranquil·lament... Antoni Mates, sense
d'absoluta confiança. Tothom sabia que la seva obligació era callar i no esverar-se de res. Les parelles que anaven a parar a les seves mans en recerca
espatlles. Jo no li deia res. No pas per por ni per respecte, sinó per no esverar-lo, per no espatllar les coses que havien de venir més endavant. La seva
dir. A quatre quilòmetres tenim un poble. I va fer un salt estrany, per esverar-me, que em vaig creure que em queia al damunt. Amb les mans a les meves
Satan, i els dards encesos que duu, deixar apagats; no han d'esverar-se per res del que, contra ells, inventi l'home, ni
jo també tinc dintre meu cinc o sis dimonis! —Tots en tenim, Zorbàs, no t'esveris. I com més en tenim, millor. N'hi ha prou que tots ells tendeixin a un
va fer cap Zorbàs, amb els braços penjant, atordit. —Patró —digué—, no t'esveris... Em vaig aixecar d'un salt. —El monjo és mort. —Mort? —L'he
que allisaràs i fusteja que fustejaràs. Així no cal estranyar que s'esverés a la vista dels reis. Aquestes coses mai oïdes ni vistes el deixaren
la meditació difusa que sorgia del conjunt. Aquest temple ombrívol m'esverava. I, ja de retorn, va declarar: "És la biblioteca del Mestre". No deia
que ni un sol moment no hagués pensat a predicar la missió? —Home, no t'esveris —va respondre a l'instant una veu més tranquil·la. Tu has obrat avui
l'atmosfera, més pretèrita que no pas remota, de la burgesia —el nom no m'esvera— intel·lectual de la Catalunya del meu temps. Les planes que segueixen no
successió de crits salvatges, demoníacs, gairebé esclats de rialla. Sense esverar-se mica d'aquests sons, que, per la llur natura, en aquella hora i en
d'a l'entorn de mi. No és pas que jo temés mirar coses horribles, però m'esverava de pensar que no hi hagués res a veure. A la fí, amb una folla
defallir. De moment tornava a ésser pobre; i això solament ja fa esverar. Ésser pobre i haver sigut ric (encara que ho fos provisionalment), és un
mig any. El fet va ésser que fent por an els uns, fent beure als altres i esverant a tots, tan sols amb cinc o sis ferits (que se'ls va curar cada hú el seu
tantes parelles que tremolen de pensar-hi, solitut misteriosa de dos, que esvera i encisa al mateix compàs d'espera, paradís de pau o camp de guerra,
en bona part en funció del cas de Catalunya, lligat sempre (cal no esverar-se) a orientacions i consideracions d'aspecte internacional. La caiguda
virtuts son sanctes, e la terra bona, e les gents males". —De poc s'esverava el nostre bon Torralles. De més crespes devien succeir-ne, que s'inventés
convicciones"; res no el commou; és rectilini. Així, no l'esverà l'atropell de la pobre Bèlgica, a la qual ell, campió en altres temps de
afronta avui per no haver tingut mentalitat de prostituta; no l'esverà tampoc el cinisme d'un Canceller, al qualificar de "tros de paper" el
el pacte on hi havia la firma i el jurament per l'honor del país; menys l'esverà encara l'afusellament d'indefensos sacerdots i l'arrest del Primat de
la concepció germanòfila del Bon Dretista Espanyol, l'han realment esverat. Podrà ésser que l'enemic de França no sigui l'amic de l'Església?, es
senyor Cambó; la possibilitat d'un descabdellament del moviment popular l'esvera. La primera preocupació que han de tenir —diu— els homes que, en finir el
zumzeig procelós d'aquella oprimida riuada d'homes adalerats, anava tan esverat pel sacseig que devía sofrir tota sa còrpora agegantada, que ni esma
magdalena. La seva mare sentí els plors. En trobar la porta tancada, s'esverà molt. Paulina, més esverada encara, saltà del llit, amagà la carta com va
i obligacions, de les quals no havia sentit a parlar mai; i el que l'esverà més era que aquestes accions i obligacions pujaven i baixaven. Tot això
gran no li feia gaire goig, perquè era molt rutinari, i tota cosa nova l'esverava; en Víctor s'imaginà pintant cavalls i guerres i soldats; en Lluís només
de la guàrdia civil. En veure el cunyat d'en Víctor, en Melrosada s'esverà i es tornà vermell, deixà el que menjava, i s'eixugà precipitadament el
seva barbeta un trosset de fulla verda que lluïa com una maragda. —No s'esveri, senyor Melrosada —feu en Claramunt: —es tracta d'una equivocació. Ens
gotes criminals han tacat els pantalons d'en Melrosada. En Melrosada s'ha esverat: una mirada dolorosa, molt dolorosa, ha acariciat la grogor maculada. La
, prou. —Però... Paulina!... —Prou, li he dit. I no se m'esveri, ¡Mare de Déu!, no se m'esveri!... —No! si amb vostè és
, li he dit. I no se m'esveri, ¡Mare de Déu!, no se m'esveri!... —No! si amb vostè és inútil! He perdut la voluntat... —Vostè m'ha
encengué el rostre, i es quedà amb la paraula a la boca. La tia Paulina s'esverà una mica; però pensava: —Això ja sol passar, en aquests casos.— I procurà

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »