×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esvorancar |
Freqüència total: 9 |
CTILC1 |
| de petits matolls, de molsa i de fulles seques, o bé el fons d'un còrrec | esvorancat | per les aigües, amb crestelleres i solcs de terra roja. Per tals indrets | | vent havia fet caure, més endavant refent la carena d'un rec que l'aigua | esvorancava | , o escapsant la punta d'una melonera massa ufanosa, perquè, | | del puigs ab tremolor, y á colps de peu, á falla de mall, los | esvorancan | , ab pedres tasconantlos, á tall d' estellador. Y ab ma de | | ell que em fa, amb dues mans el pit obrint-se: "Guaita com m' | esvoranco | malastruc, i com el cos de Mahomet s'esquinsa! Va davant meu | | sense retrocés no eren més els trabucots de tres anys enrera. Ara ens | esvorancaven | les parets. Tres obusos es van ficar en els terraplens. Com sempre, la | | un escampall de pedres i roques aquí i allà, i les roques clivellades, | esvorancades | o trencades pels fortíssims canvis de temperatura; petits pujols | | la seva portalada, els dos arbres, el baix horitzó, emmarcat per la tàpia | esvorancada | , i la lluna en quart creixent, que acabava de sortir, tot il·luminant la | | sobre lloms i vessants que en madurar s'esberlen, quedava lletrafendida i | esvorancada | la textura fònica del relleu, mentre els lectors podien escoltar-hi, al | | d'un desig de protecció com de la interioritat del fenomen poètic, s'ha | esvorancat | . Si més no, el que tot sovint era sentit com a real passa a ser un desig. |
|
