Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, són ja "heroïnes" de l'"amor". L'home-antagonista té, en una	etapa	i en l'altra, consideració simètrica: Edip, Ulisses, Orestes, no tenen
sembla inintel·ligible. Ni tan sols el sabríem concebre en les primeres	etapes	de l'evolució posterior, quan —per exemple— "l'home utilitza l'home, en
destacadíssima com a capitostos màxims de la Gestapo a França, durant l'	etapa	de l'ocupació nazi. El dossier judicial de les seves activitats va
tipus Bertrand Russell de fa quatre dies. L'intel·lectual d'aquestes	etapes	àrides i definitives desdenya les especulacions "transcendents": home
seva experiència personal—, no gosa reconèixer com a normals en aquelles	etapes	de la vida. Una de les causes d'aquest desfocament, la més palesa, seria,
s'accentuarà amb el temps: el Romanticisme subjectivista, primer, l'	etapa	fin-de-siècle, després, l'eufòria anàrquica dels "ismes",
individualisme, artístic, literari, filosòfic, i així fou. En una primera	etapa	, des d'Erasme a Voltaire, des de Montaigne o Descartes a Diderot, la
interna. Els sectaris de la virtut ho encerten, quan assenyalen les	etapes	de depravació col·lectiva com si fossin pròdroms d'una dissolució mortal
ideològic, procedent del XVIII, més o menys enterbolit durant l'	etapa	romàntica, treballa en la demolició de les rutines tradicionals. A ells
, quant a "decència", si fa no fa, tot anava per l'estil. Ni les	etapes	d'intensa impregnació religiosa —allò que diuen l'Edat Mitjana cristiana,
espanyola. Sembla creure en la possibilitat del seu èxit en una nova	etapa	, després de la guerra. Però a Espanya no sembla possible, ara com ara,
l'herba, llegeixo la vida de Rimbaud (per J. M. Carré), la dura, terrible	etapa	africana. Davant la finestra de la cambra on escric, l'àlber desplega tot
d'un règim feudal o semifeudal a un règim comunista; cal, abans, una	etapa	de democràcia burgesa." (Efectivament: ja coneixia aquesta tesi del
i la gent viu enervada en aquesta calma, segurament precursora de l'	etapa	més dura de la guerra. Al matí —fa un vent fredíssim—, amb en Jaume i en
empassant-se la pols mòlta dels camins i morint-se una mica més a cada	etapa	. Arribà a Barcelona el dia 3 de gener de 1819 i va fer
de la població. Una mentalitat distinta s'obre via després de l'	etapa	de conformisme del segle XVI. El català no està d'acord amb la
que podrien eliminar-se sense que la totalitat en sofrís massa, certes	etapes	que podrien, com es diu gràficament en francès, "cremar-se". Ara bé, el
treball que aspira a fer el català és precisament aquell treball on cap	etapa	es crema i on cap dels moments s'eliminen. El que pot tenir una obra
Ara mateix —un ara que dura ja més de cinquanta anys—, travessem una	etapa	en què la "possibilitat" que el Vasari constata com apareguda amb el
és l'època de la Il·lustració: el racionalisme, originat en el si de l'	etapa	barroca —arrels en Descartes, en Leibnitz—, dóna pas al predomini del
aquella escola. El cubisme fou, en el fons, un moment indecís, una	etapa	provisional, de la que s'esqueixaria, d'una banda, l'abstractisme pur, i
I aquest pintor podria al·legar molts i bons precedents, àdhuc de les	etapes	"esteticistes", que comporten l'acceptació del monstruós com a matèria
que "és present". O sigui que estenem la noció de "present" a una	etapa	que s'inicia, per exemple, en el moment que ens hem llevat al matí, o
parlar —fet que, em deia don Santiago, va ésser en tota la seva primera	etapa	una preocupació que no sabia superar— però en Gubern va aguantar i va
a estudiar a casa dels Gubern— només un de sol, i en aquella primera	etapa	. En Cambó era regidor, i van anar a València amb en Puig i Cadafalch, que
total" que els aspectes característics d'un moment o fins d'una	etapa	de llurs vides. Em costa de donar-ne trets "típics", de pintoresc
que també marxarà qualsevol dia. Quan hi penso, m'adono que una	etapa	de la nostra vida —la de tenir els fills al volt— serà acabada. No ens
esdevé difícil, i una mica dur, de pensar que s'acaba. Per a mi, aquesta	etapa	haurà estat la més feliç de la meva vida. Ja ho sé que s'acaba en bé
ens és possible de "contemplar" de debò el resultat d'aquesta primera	etapa	—que, ja ho he dit, pot ésser escrit o només imaginat— com una simple
Paulina Crusat —sempre amb una categoria i gens vulgars— són una primera	etapa	necessària. Perquè ella, que ha escrit una novel·la tan personal i tan
vaig telefonar a la Maria Teresa Boada —que és a París, en la segona	etapa	d'estudis de la beca que la va portar mesos enrera a Brussel·les— i vam
han de continuar donant. En Joan m'ha dit: "De fet, va passant a casa una	etapa	que els altres que es moren passen al cementiri..." I ha afegit que ja
Verdaguer com un gran, molt gran poeta —i per les bones raons—, en l'	etapa	que n'havia perdut la consideració. Si no ha donat més pot ésser per
sobre com jo la veia, i ell va recollir i aplicar a la nova	etapa	una bona part de les modificacions que jo li proposava. També li havia
és la fi de la Contrareforma. I, en un altre sentit, potser, la fi d'una	etapa	"burgesa" —no oblidem que la idea de burgesia, lligada amb la de l'èxit
a prendre el valor que havien tingut... De fet, podria dir que tota l'	etapa	decisiva dels llibres que escric em porta a una feina de crítica sobre la
confusió de la massa escrita per acumulació d'uns esforços efectuats en	etapes	diverses i sense la coherència del treball seguit. Què hi farem! És
molt present! La casa de Can Raspall és una vella masia transformada en l'	etapa	modernista, més o menys a la manera de Puig i Cadafalch —si bé, en part,
Fa més de tres mesos que no he escrit res en aquest quadern. En aquesta	etapa	—i de sis mesos ençà— han passat una pila de coses interessants que
el pensament màgic, si es pretenia de reduir-lo a un moment, o a una	etapa	, de l'evolució tècnica i científica. Més aviat l'ombra que anticipa el
i fins una classificació a nivell de les propietats sensibles és una	etapa	vers un ordre racional. Si hom demana de classificar una col·lecció de
punt de vista, l'impressionisme i el cubisme es manifesten menys com dues	etapes	successives del desenvolupament de la pintura que com dues empreses
entre els diversos nivells de classificació; se'ls representen com les	etapes	, o els moments, d'una transició contínua. Els hanunóo del sud de les
termes que reemplacen els noms propis en el transcurs de les diferents	etapes	de la iniciació. Les tribus australianes del nord de la terra de Dampier
determinisme físic—, no es tracta dels termes d'una alternativa o de les	etapes	d'una evolució. L'antropomorfisme de la natura —en la qual cosa
a un passat concebut com a model intemporal més que no pas com una	etapa	de l'esdevinença, no revela cap mena de carència moral o intel·lectual:
El valor eminent de l'etnologia consisteix a correspondre a la primera	etapa	d'una gestió que en comporta d'altres: més enllà de la diversitat
no és simplement progressiu-regressiu: ho és dues vegades. En una primera	etapa	observem la dada viscuda, l'analitzem en el present, fem per manera de
d'integrar-los en una totalitat significant. Aleshores comença la segona	etapa	, que renova la primera en un altre pla i a un altre nivell: aquesta cosa
i d'altres objectes. Sens dubte, la marxa s'extraviaria si, a cada	etapa	, i sobretot quan es creu que ha arribat a terme, no fos capaç de fer

Pàgina 1 (de 128)

50 següents