DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
eternitat F 1829 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb eternitat Freqüència total:  1829 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

presó que durarà mil·lenaris. Per nosaltres, t'hi passaries tota l'eternitat, però sembla que a la fi un heroi t'alliberarà", comentaven,
el marejadíssim Ixió inseparable d'ell, sense un bri de repòs per tota l'eternitat. Les Graees "D'ençà del nostre naixement, el nostre aspecte és de
germanes, que mostren i mostraran, com a únic atractiu, al llarg de l'eternitat —un concepte inintel·ligible que ens comporta, sense l'escapatòria del
nosaltres tenim la nostra respectiva Ker. Així ho va regular des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el cap i acata, humil, aquesta majestuosa
amb el seu amor, i el purificava i l'elevava i li donava regust d'eternitat. La por que experimentava a voltes no feia sinó elevar-lo més i
pròxim, del proïsme. Ningú, si no és un monstruós pervertit en matèria d'eternitat, no s'arriscarà a "esperar" per a ell mateix les llòbregues
carícia, la feien impossible, i més encara, et feien reu per a tota una eternitat. Il·lustrava de passada les seves prèdiques amb exhaustives llistes dels
melic, ofegaven un rot, aclucaven els ulls. Oh, les eternitats de J. R. J.! El món està ben fet. A callar tot el món.
partidaris... Satan, príncep de les cohorts, en un determinat moment de l'eternitat celestial es va creure prou fort i prou popular per intentar
posant en net. Allà dalt ningú no porta pressa. Ho comprendràs: tenen una eternitat per davant! Caín. Més lleis, més traves! ¿No n'hi ha prou amb el
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient, dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc en l'altura, pel mariner, que per tu veu ben
es llança a una piscina que han buidat o que invoca l'eternitat. vejam si encarrilo la història que et vull contar, i que la
el color i la duresa de les coses, tot el que dissol el món i redueix a l'eternitat el temps. El català entén sempre l'esperit com una realitat en certa
melancolia. Si no l'aprofites, duràs a la porta de l'eternitat la tristor mateixa de la pobre mare que al morir s'emporta
digué en la calma de la selva humida: —Cantem l'eternitat de nostra amor quan la claror del jorn sia finida! Quan
del pecat. Femenines dolçors del tot perdudes enyoraria dins l'eternitat, davant les resplendors inconegudes d'una joiosa,
d'aigua és una benedicció de Déu. Un riu sempre et dóna una sensació d'eternitat. L'aigua passa eternament, mai no és la mateixa i sempre és igual.
tanta vitalitat. I alhora em sorprèn una impressió de cosa eterna. Vida, eternitat, calma. Fins ara només les coses fixades, estàtiques, mortes, m'evocaven
calma. Fins ara només les coses fixades, estàtiques, mortes, m'evocaven l'eternitat: un monument antic, una cinglera de roca. Allò que viu, que avança, dóna
la seva calma. Fugisser i etern com ell. Etern un moment, que és la sola eternitat dels homes. El moment lluminós de l'home dintre el riu etern de la
i tot alhora em recordava les lluites fugisseres de l'home dintre la muda eternitat de l'univers. M'envaïa una calma dolça i profunda, una serenor com
etern. Daudet em mirava i em parlava com parlen els homes, però des de l'eternitat, i amb paraules senzilles, humanes, fraternals, no amb l'imposant
que he estat tan malalt..., malalt? Quant de temps sense dormir! ¡Una eternitat de temps..., temps,... temps! Això és la convalescència, ja... Ah! Un
el seu ronc aspre m'ha cantat una vigorosa non-non; del seu misteri d'eternitat que passa ha muntat fins a mi un consell: fort i joiós, perillós i
et castigaré d'una manera exemplar: seràs el rei del Tàrtar per tota l'eternitat. Això és el que t'he vingut a dir. Egist. —Hi ha algú que em vol
d'ordre de 10··45. Descartes. —Sento bufar un aire fi d'eternitat. Ciutadà. —El que jo sento és que heu passat del credo
i els pensaments que volen amb audàcia dintre l'eternitat, per afonar-nos al si de la Nit buida i increada,
la nostra tasca al Cel; aquest, el gaudi. Oh, quina eternitat més tediosa, esmerçada només a retre culte a qui
sobre el seu centre ara reposa, un dia (bé que a l'Eternitat, el Temps mesura, si se l'aplica al moviment, les coses
què mogué el Creador, en repòs santíssim dintre l'Eternitat, perquè en el Caos construís, no fa gaire; i com, molt d'hora,
"Per a abastar els abismes o les cúspides dels teus camins d'eternitat, oh Altíssim, tot pensament de l'Home és massa feble!
hora que el Temps serà ja fix: enllà és abisme, l'Eternitat, de fi que els ulls no abasten. Molt instruït me n'aniré, i amb
que viuen només un segon sota el sol i després rebenten per tota l'eternitat. Mai més! Mai més! Zorbàs s'alçà d'una revolada. De sobte va comprendre
pensar res, sense cap preocupació, feliç. Com si estigués assegut, en l'eternitat, sota un arbre del Paradís. Tot d'una, una veu salvatge em va treure del
gaudir, és aquí que ho gaudiràs, que se'n va aviat i que no tindràs, a l'eternitat, cap altra ocasió. L'esperit que escolta aquest advertiment despietat —i
. —Què són deu, quinze anys? —digué severament l'abadessa—. No penses en l'eternitat? No vaig respondre. Jo sabia que l'eternitat és cadascun dels minuts que
l'abadessa—. No penses en l'eternitat? No vaig respondre. Jo sabia que l'eternitat és cadascun dels minuts que passen. Vaig besar la mà de l'abadessa, una
meu cos nu, les pedres, l'aigua, l'aire. La paraula de l'abadessa, "eternitat", m'havia exasperat, sentia que em queia damunt com el llaç que captura
com si hagués perillat de precipitar-me en la paraula antropòfaga "eternitat". Em vaig recordar amb quina ànsia altres vegades —quan?, l'any passat
al pou. Quan em vaig fer gran, vaig estar a punt de caure en la paraula "eternitat", i en algunes altres paraules encara: "amor", "esperança",
maldecaps, l'ànima ha arribat al seu cim. Lola, lignit, telefèric, "eternitat", quimeres petites, quimeres grans, tot es tornava fum blau,
apressadament, no podent suportar el meu silenci— és aquesta: existeix l'Eternitat, fins i tot en la nostra vida efímera, però ens és molt difícil de
els més escollits, arriben a viure, fins i tot en aquesta vida efímera, l'eternitat. Els altres es perdrien, però Déu se n'ha compadit i els ha enviat la
compadit i els ha enviat la religió —i així també la multitud pot viure l'eternitat. L'arquebisbe havia parlat, es veia alleugerit. Alçà els seus ullets
deia: ""Jesús meu, feu que també jo mereixi el regne dels cels, i tota l'eternitat triaré pèsols a les cuines del Paradís!"" Això pensava i em rajaven les
mou la viola un encenser, enamorada. Temps d'inefable eternitat! Cada paraula un bes segella; vola amb murmuri
Què fan? Jo creuria que persegueixen el temps esvaït sota aquesta pluja d'eternitat. Què diuen? Acota't i oiràs les frases que exhalen amb un ploricó: Sempre
de Nadal Hi ha gent per qui el paisatge de Nadal és blanc, blanc de tota eternitat. Jo més aviat creuria que Nadal espera la neu i la té únicament a
I era tal el llur embadaliment que semblaven figures adormides per una eternitat. També el Josepó, que fins ara havia estat tot ulls, començava a
mes el pobret llegia un retall de diari. Un diari en aquesta eternitat! De primer hauria desitjat anar a son encontre. I no t'ho vaig demanar,

  Pàgina 1 (de 37) 50 següents »