Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en un col·legi de jesuïtes pre-conciliars, totes les sonores bestieses	etzibades	per Rubén Darío en honor i a la memòria de l'infortunadíssim Verlaine,
li havien demanat caritat la nit anterior. Tino Costa no els reconegué;	etzibà	un cop de peu a la dona i continuà el seu camí, sense sentir els nous
de sang. Cal que l'altre repeteixi el cop baix, que el de l'uniforme li	etzibi	un objecte dolorós contra la closca que sembla rebentar, que l'home a qui
el pelut religiós menudíssim i enfarfegat dins de la seva casulla,	etzibant	un llenguatge que jo no podia admetre que no fos de mera barrila, Madame
les idees de Gerbault no em fan cap efecte. Els quatre llocs comuns que	etziba	contra el cristianisme, el seu entusiasme pels grecs, per les
a Ferran no el trasbalsava profundament. La ciència dels sermons que	etzivava	el Pare que dirigia l'opereta del dolor dels adolescents, era la ciència
¿No éreu, fa un instant, a la plaça, a la sortida d'ofici?, m'	etziba	, com qui no dóna importància al que diu. Jo li explico la nostra
genoll, molt gentilment i sense perdre la tenue de gran cambrer, m'	etziba	un cop al cul. I després sento la seva veu al clatell, fina,
llepava. I bellugava la meva cua, cridant: "Gràcies! Gràcies!" I ara...	Etzibà	una puntada de peu a les pedres, em girà l'esquena; va fer com si anés
i cremat del sol: Grècia. Zorbàs tornà al pati. —L'abat ha arribat —m'	etzibà	—, hem parlat una mica, es fa pregar, no val, diu, la pena, demana
és perillós si l'escomets per darrera, perquè llavors no et veu i et pot	etzibar	una guitza. Els darrers d'entrar a la plaça són el caixer senyor i "sa
sobtat caos, l'arrenca de la llei de la seva inèrcia sense estrelles i l'	etziba	a l'ensurt de la seva grotesca agitació pendular en l'aire, a
Aixeca el pa amb tota la llargària dels seus braços, que era molta,	etzibant	-lo contra les parets. I el pa xoca i rebot com una pilota, esquitxa el
ella judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per a	etzibar	les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir, cosa que
tal era la fosca. Ens va ajudar a palpar una taula, i allí damunt vàrem	etzibar	motxilles, màquines, trespeus i bastons. L'única claror que ens atreia
Ho vols veure com no són caps? I dir això, ajupir-se, collir una pedra i	etzibar	-la dret al turó fou tot u. En Xaneta, que se li havia abalançat al braç
out... (—Vinga!) i escapant-se per miracle d'un roc que per broma li	etzibà	... (—Estàs a punt, Sànchez?) un company d'equip que se les donava de tirar
joc de xarxa, es guardà prou de proferir un ai! a cada pilota que li	etzibaren	a la boca i als ulls i a les galtes, incapaç d'aturar-les ni de cobrir-
que ben sovint és un mirall fidel de la llum i la tonalitat que el cel li	etziba	. Al capdavall tot plegat no passa d'ésser una convenció que utilitzem com
prenien per l'extrem de la cua i, a tall de fona, la feien giravoltar per	etzivar	-la contra quelcom dur o fuetejar amb ella un company. Innocenci no feia
de moresc esponerós. I el noi va creure que s'esbatussaven i començà d'	etzivar	terrossos contra l'atrevit que amb tanta d'afició agredia una dona
posats de taujà que no enganyaven. De bones a primeres, el llarg i prim	etzivà	una puntada de peu al gos: —Au allà, cridaner sense solta! —li digué. Tot
meva aquest cavall que porto, que té més enteniment que moltes persones,	etzibà	una de cosses i manotades que es va fer rotllo de debò i girant, emprèn
per la barba, mentre el Conqueridor, guaitant-se'l fit a fit, li va	etzibant	aquell discurs i explicant-li els anys que té al bell mig d'aquest carrer
respost el "Llorito", bo i empenyent-nos cap dins el cotxe, després d'	etzibar	a tall de pilotes les nostres maletes sobre el sostre de la baluerna—.
tenen mescla de cap mena. Això és primitiu. Uns quants esquitxos de fang	etzivats	per les mans de Déu després d'haver pastat el món i l'home. Però així que
i en pic em tingué a tret, ell que aixeca una pota del darrera i m'	etziba	un raig de coces. Amb la primera n'hi hagué prou: em va tocar al pols i ja
civader una llonganissa com un trabuc, de rodanxa en rodanxa i a còpia d'	etzibar	-hi pa se'n va cruspir, golafre com era, més de mitja, que ni un mort
Tothom anava negre no essent la noia del Sr. Sampons i Lluer que s'havia	etzibat	un enfarfec verd i groc de farbalans i recollits, amb un polisson com un
el graner de la tenda, hi feia volar els coloms a hores perdudes,	etzibava	a les pobres bestioles tot el rebuig de la botiga, i, amb dos de lladres
bòlit. Haie se'l posà bé altra vegada, l'aguantà uns moments immòbil i li	etzivà	una morma esplèndida, amb molt d'estil, amb la mà esquerra. Himmelstoss
dolor. Esverat, i passant-li pel cap que Luz podia haver malferit la Fe,	etzibà	dues bastonades més a la porta cridant altra vegada: —Us dic que
penseu que recordo un sol mot després del farrigo-farrago que us acabo d'	etzibar	. Un antic adagi diu: "Detesto el convidat memoriós." Jo en proposo un
de brigada que ara alça el cap i, sense com va ni com ve t'	etziba	formulàriament la pregunta, ¿a qué ibais? —¿A qué
que tu! A En Pepó, l'han fet enfadar tant aquestes paraules, que va per	etzivar	una puntada de peu al Cabdell. Sort de la sort que En Peret l'en ha
regateig i, tornant-se contra el meu infantó, que no mereix cap mal, li	etziba	una maledicció de gitana. Sort que brams d'ase no pugen al cel!
Ai, ai! A mi? Per què? —Perquè, segons amb quin hoste topis, t'	etzibarà	les sabates entre cap i coll. —A mi? —I doncs? Que et penses que és
— Per caritat, senyor, no ho féssiu pas! —Digueu-nos el vostre nom! —	etzibà	l'home.— De pressa! —Pip, senyor. —Altra vegada —digué l'home,
cementiri. Un ramassat d'aigua i pedra ens vingué fressejant a la cara,	etzibat	pel vent de llevant, i Joe em carregà a coll-i-be. Ara que havíem eixit a
os o altre. Mai no m'he sentit més sorprès en la vida com quan vaig haver	etzibat	el primer cop i el vaig veure jaient d'esquena, aixecant els ulls cap a
les espatlles rodones, renegà, aixecà un dels vasos grans i l'hauria	etzibat	al cap del seu adversari si no hagués estat que el nostre amfitrió agafà
d'esgarrifances, i que els focs de carbó en els gànguils del riu eren	etzibats	davant de la ventada, com uns clapoteigs roents en la pluja. Jo estava
qué Jofre ha abaixat l'espasa. En veient el cop frenètic que Emengarda li	etziba	, es fa un gran silenci. Ell, amb esforç, domina el gest de dolor que sent
una veueta llunyana. —Brètols, botxins, que m'esteu matant! —vaig anar	etzibant	, en mig d'esgarips i riallades esgarrifoses. La discussió dels operadors
pesseta en una taula de bones i males. La sort decidiria. Bòlit les	etzibava	sense pensar, i no eren pas del tot refusables; l'únic inconvenient que
de sobte, havia girat cap i cua, i mentre s'enfilava escala amunt els	etzibà	una indecència. Aspriu fumava la pipa i anava caient a poc a poc, en un
Fidel. Ni temps de saludar-lo li donà. —Fidel, prou visites d'aquestes —va	etzibar	-li d'antuvi—. Em faig càrrec que esteu obligat a complir les ordres de
els cabells, de seguida el clatell, i anava a besar-la quan... Anna li va	etzibar	la màquina d'escriure damunt un peu, tot afegint-hi un directe a
que una hiena devorava una màquina d'escriure i que un elefant li anava	etzibant	cops al cap amb una trompa de dos forats, repetint-li afablement:
marc... De bell antuvi li aparegué la seva pròpia imatge en el moment que	etzibava	als peus del seu flamant patró improvisat la màquina d'escriure...

Pàgina 1 (de 8)

50 següents