Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ornit; aquest ocell no el trobareu en cap diccionari, malgrat l'	eufonia	del nom. El traductor, d'altra banda escrupolós i escriptor excel·lent,
els límits de la Revelació, la Tradició i el Misteri, en una suprema	eufonia	de músiques, colors i sons, unides en el triomf lluminós de la Fe que
romanticisme dels poetes anglesos, en l'esperit: una dolça però tensa	eufonia	de vocalització i una atenció aristocràtica pels paisatges de l'ànima
a Deu. Pero si 'l dirècte es mes llarc que l' indirècte, l'	eufonía	demana que este precedixca a d' aquell: Oferix a Deu
elevat o remuntat, preferix l' adjectiu d' avant del substantiu i l'	eufonia	exigix, en molts casos que se colòque davant o darrere, segóns l'
Ell, en realitat, es deia Antoni Esteve. Escollí Caprani, però, per l'	eufonia	. De fet, quant al nom, una mena de matriarcat. El vell Toni no estava
és més adient que el propi de la cançó, i altres, finalment, per simple	eufonia	, per confusió de paraules, o per pur caprici. Donant una ràpida ullada a
amb comentaris poc grats. Però el senyor s'interessava més per l'	eufonia	de les paraules que pel seu sentit. —¿Coneixeu res més graciós que
i el títol atraient no salvarà l'edició. En aquest cas la qualitat de l'	eufonia	li farà més mal que bé, perquè la gent, en llegir-lo o sentir-lo,
De consegüent ha de ser en catalá de contínua aplicació la lley d'	eufonia	ab que's debilita l'accent de varis monossílabs tònichs continuats y
els accents. Aquèsta multiplicació es una necessitat imposada per la	eufonia	ò, mellor diríem, per la ortoèpia, còm la anomènen els fonòlechs; çò es,
En tots aquèts vèrsos les vocals obscures, de sí atòniques y per sòla	eufonia	ò necessitat ortoèpica accentuades, se pòden y dèuen llegir conservant a
còm l'escrit, ha dexat del tot, salves rares escepcions demanades per la	eufonia	. Tal es el cas, en que a la conjunció /y\ seguèx inmediatament
son pòques. 79. Recordèm, ademes, que les lleys de distinció y	eufonia	'ns han obligat a anyadir, aquèsta, una vocal, y aquèlla, també alguna
perquè junta dos monossílabs, que tenen abdos /o\ tònica; y la	eufonia	reclama que la conjunció dexe de serho. També es atònica, quant comènça
sonors i racials. Qui pot negar la contundència de les Montserrats, l'	eufonia	espiritual del nom Núria, el dring pastoril de les Meritxell, l'inequívoc
merèxer, nàxer i viure cambían la /g\ per raó d'	eufonía	per una /q\ precedida d'una /s\. Créxer, merèxer
el pagès dorm de costat. La pineda reïnosa alça copes d'	eufonia	; amagat dins les figueres, sense braços, hom destria
El dolor és el plaer que tots cantam. Cos elàstic fet estrofa i	eufonia	. ¿Quin vent corre en els teus membres? Dolç instint
Natura, les lletres del nom més o menys hebraic de Maimònides i la seva	eufonia	lliscant contenien la clau de la substància primigènia de l'animalot. Per
article, titulat «Les tres preteses lleis d'escurçament, de distinció i d'	eufonia	», Fabra retreia als gramàtics catalans Jaume Nonell i Marià Grandia el
d'èxits als teatres de Londres, i més que mai la vol fer amb «nitidesa,	eufonia	, simplicitat, i la història amb un principi, un entremig i un final». A
optar —per rigorós ordre de prelació— per la lucidesa, la simplicitat i l'	eufonia	. Vet aquí un programa literari que avui no s'estudia. Maugham sempre va
s'hauria de traduir com «mantega escocesa». En un intent de preservar l'	eufonia	, absolutament essencial, de la prosa de Thomas, he seguit la gravació de
de creació de noms per procediments aleatoris, però mantenint sempre l'	eufonia	, per exemple, a Québec, on per a la denominació de llocs corresponents a
o portaven aquests noms. En el cas dels prenoms és determinant l'	eufonia	i sobretot el prestigi social de les persones que l'han dut: per
la procedència dels prenoms és més variada, però sempre és determinant l'	eufonia	i el prestigi social, a més de la tradició familiar. També hem
derivats familiars o hipocorístics, en què predomina l'expressivitat i l'	eufonia	, com en el cas de Pep per Josep o Fina per
permet establir el joc amb el llenguatge, amb les seves sonoritats,	eufonies	i possibilitats rítmiques, i en uns altres, facilita el gaudi de
algun i els demostratius es tendeix a usar en per qüestió d'	eufonia	(per evitar el contacte de dues vocals), tant en situacions estàtiques
Som pura sintaxi, matèria lèxica, morfologia primigènia, fonètica sonora,	eufonia	rítmica, prosòdia harmònica. La paraula ens conforma i afaiçona el
—i que en força casos segurament ho és—, augmenta l'expressivitat i l'	eufonia	de la paraula. És per això que sovint l'argot ha de recórrer a aquesta
merles volant en una llum verda, fins les madams de l'	eufonia	xisclarien ben fort. xi Viatjava per
l'Alcúdia, on sens presentava en aquest ordre... Que sona bé, té un certa	eufonia	», m'explica Boix, ensenyant-me una fotografia amb aquell mur, negre com