Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

als antípodes de la meva personal manera de sentir el món. Però no puc	evadir	-me'n. Improviso una resposta sobre la marxa: —Basta que miris cinc minuts
les cames i prenent-vos el pols, com si realment no us poguéssiu	evadir	d'aquesta fastigosa i espectacular malaltia. L'elefantiasi, o el
flota dins d'un pot de confitura nefasta. I dalt de la goleta no us podeu	evadir	de cap manera d'aquest tuf de coco fermentat, només us cal el recurs de
i les dues sortides naturals d'aquest llac per les quals el peix podia	evadir	-se eren guardades per les dones, que amb l'aigua fins al pit aguantaven
del seu pare per fer-li odiar la vida. Li restava només una porta per	evadir	-se; però els efectes de la seva evasió no li oferien massa garanties. Li
home eminent, d'una popularitat extraordinària, deuen sentir les ganes d'	evadir	-se de la majestat o de la fama i un dia fer-se passar el gust que no
homes que tenen una pell tan pública, tan escandalosa, que ells no poden	evadir	-se de la pròpia pell, tot i tenir-ne moltes ganes. Jo em penso que a
feblesa de perfum, i si un moment tenia la sensació de dominar-la, s'	evadia	per l'escletxa més impracticable; de vegades, l'escletxa era tota la
fisiològica, pel tracte constant amb entretingudes que cerquen	evadir	-se de l'abdomen i la bronquitis del cabrit oficial, amb els productes del
"Chrysler"; Maria Lluïsa notava que la timidesa de Pat volia	evadir	-se en un càlcul perillós de viratges i en una vaguetat de conversa,
Pat estava massa avesat a tractar només que una mena de dones, per	evadir	-se del procediment après, i va portar damunt la pell de Maria Lluïsa la
més nobles i més colorides de la seva família, amb les mateixes ganes d'	evadir	-se i de viure personalment que sentia ell mateix. Aquella germana que
ja és a prop. Acosta el front al vidre del balcó per un desig exasperat d'	evadir	-se. Entre dues cases separades veu la carena blava de Collat Negre, ben
per aquell impuls incorregible de mirar lluny d'on era: daler instintiu d'	evadir	-se de la realitat immediata. El balcó del dormitori, cruixidor, cremat
daltabaix de la fondalada misteriosa, impalpable, amb l'inútil daler d'	evadir	-se... Anar a la delícia, a l'horror de Comarquinal impossible? Quedar-se
com un poeta i com un artista, contemplativament. Jo sé que tinc el do d'	evadir	-me, que no em costa gens de perdre peu de la realitat i volar, volar fins
seu nom havien estat mantinguts en secret durant tants anys. No es podia	evadir	d'una terrible obsessió: ser víctima de l'adulteri. Havia tolerat
li va faltar audàcia per a completar el seu pensament. Era impossible	evadir	-se; quan es feia la il·lusió d'aconseguir-ho, ell, pertinaç,
si es submergeix en l'avortiu abisme. Si algú se n'	evadeix	i es posa, a l'últim, sobre un món qualsevol o en banda ignota,
crit, l'ànima, feta ella també de la mateixa melodia, s'estirava i s'	evadia	, inquieta, fora del cos per escoltar. Vaig davallar, vaig omplir el
ferrer, contrabandista; com m'havien ficat a la presó, com m'havia	evadit	, com havia arribat a Rússia..." "Tot, tot ho comprenia, i això que era
societat. Prou entén Maurois que, com a artista, podrà en certs moments	evadir	-se en un món irreal; però ho podrà fer, justament, perquè en el món real
més noble de la seva missió és transcendent, pot amb un acte d'heroisme	evadir	-se de l'acció de l'Estat o resistir la seva tirania merament exterior i
situa en l'objectivitat molt més que el somni. La il·lusió i el somni ens	evadeixen	, mentre que l'acceptació ens acull. Tan important com acollir l'altre és
buidor espantosa. Hi ha esperits que no són fets per a somiar i quan s'	evadeixen	de la realitat ho fan amb un gest que sembla molt realista: el
comunitat on tothom se sent germà durant una hora i mitja. No sols us heu	evadit	de l'esclavitud de les màquines eixordadores, del treball servil..., sinó
de les màquines eixordadores, del treball servil..., sinó que us n'heu	evadit	en comunitat amb la major part dels vostres companys i dels vostres
sovint en els adults com una necessitat imperiosa, lligada amb la d'	evadir	-se de la monòtona nerviositat de cada dia. Hi ha homes i dones que només
que passa tot sol, el temps. Les veritables raons de jugar són el desig d'	evadir	-se del viure quotidià —és a dir, de fugir de l'obligada submissió a tot
el joc d'atzar aconsegueix per al jugador la fascinadora possibilitat d'	evadir	-se de la incertitud del viure. La convenció preadmesa ha establert
de debò, ple d'incertitud angoixosa; un món com aquell del qual cerquen	evadir	-se els qui es tanquen en les limitades i convencionals possibilitats
la complicació dels afers i de la vida ciutadana —de la qual l'ajuda a	evadir	-se— i que si ho aconsegueix és perquè d'alguna manera ha admès la
per totes dues, i sortiren, amb el paraigua estès, fent saltironets per	evadir	els xifolls i amb molt de compte per a no relliscar. Feia molts dies que
I aleshores, la seva amiga, es faria càrrec de la comèdia jugada. ¿S'	evadiria	sense negar res ni prometre res? Demanaria temps per a pensar-s'hi? Li
el misticisme de Luis de León i el pessimisme de Leopardi, el primer	evadint	-se cap al cel, i l'altre cap a l'infinit inconcret. Cercant una meta
a poc, a l'ombra de les barraques i dels arbres del campament un hom pot	evadir	-se de l'aclaparament. Una toilette composta d'ablucions repetides, amb
el misteri de l'eternitat reculen amb horror, i fins que han pogut	evadir	-se em són causa d'un neguit insofrible. Ben al contrari, la meva raó no
recordar-se de la bellesa i unir-se a ella. August Però si m'	evadeixo	del món: d'on trauré les cadenes d'or? Martirià Cerca bé endins
volums de les coses— és un pintor que deixa volar la seva fantasia sense	evadir	-se de la realitat, la qual deforma amb un colossalisme caricaturesc que
portava al damunt aquesta fatalitat de recreació. D'obra en obra, s'	evadia	, prenia alè, tornava a començar. La seva producció no fa patent aquell
en efecte, a desgrat de tots els esforços que faci, no podrà mai	evadir	-se totalment de la realitat, a menys d'ésser cec, sord i mut, i, per
el moviment postimpressionista. Pintor fins al moll dels ossos, pot	evadir	-se espiritualment, però sense necessitat d'evadir-se de les lleis de la
al moll dels ossos, pot evadir-se espiritualment, però sense necessitat d'	evadir	-se de les lleis de la pintura. "Creixams —ha escrit Rafael
intent fou de moure's, d'eixir de la cambra, de fugir. Quan l'ànima es vol	evadir	d'un pensament que li repugna, el cos en rep la sotragada i acluquem els
d'etapes buides, de somnis que sabies que estaves somiant sense poder	evadir	-te'n... Algú, part de fora, ordena que obrin, que et treguin. T'aixeques
les empentes, els cavallets, la música, les criatures i les famílies m'	evadien	de mi mateix. Un any, a l'hora baixa, vaig veure don Pau Matas, amb la
com la pública. Goethe ha estat bescantat i titllat d'egoista perquè s'	evadí	dels parts de les seves amigues i de les agonies i enterraments dels seus
La música de Beethoven em dóna la sensació d'una música que camina, que s'	evadeix	, que s'acomiada... Roldós, té mala pulsació. De cop i volta, s'atura a mig
anys, és clar, fa riure. El cert és que, sovint, em vénen ganes d'	evadir	-me. De recloure'm al mas i anar al llit com les gallines —o d'anar a
en l'espai; la sensibilitat, en el temps. 6 De maig. Per	evadir	-me una estona de l'enervament que em produeixen els Procedimientos

Pàgina 1 (de 7)

50 següents