DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
evocació F 670 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb evocació Freqüència total:  670 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Tino Costa pensava en l'ancià, i a poc a poc s'anà absorbint en aquella evocació que en aquesta nit de dubte i de terrible solitud li encomanava una
pàtria potestat i de l'autoritat marital; de submissions i despotismes, l'evocació dels quals despertava la nena amb suors d'agonia. Ara, aquesta nit, Mila,
la seva ment. S'acostava i es feia novament llunyana segons la força de l'evocació, o segons que el present reclamés amb més o menys intensitat el seu lloc
havia impressionat la seva imaginació. En llegir-lo, la seva simple evocació el posava malalt, el privava de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino
a l'habitació el seu pensament s'anava endinsant en les més tendres evocacions, en els records lluminosos que dormien oblidats en el seu fons com per
resguard d'ofenses i brutalitats, ja intocables i només per a l'amor i l'evocació. La vida no podia ja res contra ells; no podia ja arrabassar-los ni
Pobre Màrius! Tino Costa romangué silenciós. A Quim Bisa, malgrat tot, l'evocació el contrariava; no volia entendrir-se amb records comuns d'aquells dies,
té alguna consistència. —/Flâner\... —repeteix encara en plena evocació. Penso en Bernanos, i no me l'imagino a París. Però la cosa no té
Pensem de passada com alguns —Proust, en algunes pàgines— l'eviten: per l'evocació, per una evocació a través de l'adult. Decididament, sempre que voldrem
com alguns —Proust, en algunes pàgines— l'eviten: per l'evocació, per una evocació a través de l'adult. Decididament, sempre que voldrem tractar de
plata. Diuen que nevarà. Olor de fum de carboneres, com flaire de quitrà, evocació marítima. 13 febrer. L'amic M. F. coincidia amb mi sobre
llegint l'excel·lent article de George Steer sobre la guerra —vívida evocació de l'ambient de Salamanca, amb el "petit general" telefonant a l'ombra
que vaig acabar la /Maria Antonieta\ del mateix autor. Admirable evocació de l'apoteosi rococó de la Reina, i dels dies solitaris, feixucs,
amb ràpids núvols ben blancs. Adés cantava la puput (flauta idíl·lica, evocació pastoral haydniana), adés el cucut, més misteriós, més irònic —música
peus; l'ànima semblà recollir-se dintre seu; semblà voler fugir d'aquella evocació, però els records van anar desenrotllant-se a la seva ànima, i ella els
—licor que jo detesto— li va semblar que era un contrast, una evocació medieval, /avec ces sales moines\ (que diu ell) trafiquejant
eco del pensament de Mussorgsky entra en aquella sala provinciana, en l'evocació d'una festa pasqual davant la gran porta de Kíew. Diríeu que fins les
mesos. —I Beatriu queda immersa un segon, en les vaguetats del record; l'evocació d'un temps i d'unes escenes que només un sospir exterioritza, a la manera
clara el desvetllava de nits, com un dring cristal·lí que li suggeria l'evocació de tots els somriures, les actituds, les harmonies de gest d'aquella dona
aquell nou element que es forma entre l'un i l'altre, delictuós, i que l'evocació de Tomàs ajudaria a posar en evidència. En Laura començà per una sensació
s'hi recalca més a gust i, entre glop i glop comença a entendrir-se amb l'evocació de les entremaliadures d'infants, que la presència de Pere Gifreda li
provocar l'explosió abans de temps. Teresa es reservava per a ella sola l'evocació d'aquell nom que, només de proferir-lo a poc a poc, li duia una roentor de
sobretot a nivell dels clans o de llurs subdivisions en aldees. A les evocacions indígenes del passat revénen constantment, com un leitmotiv,
segon /Faust\, i en aquell moment em semblà viure l'escena de l'evocació d'Helena la immortal. M'hi vaig acostar posseït per l'èxtasi, i, avançant
amarats d'ombra i de frescor sota la claror matinal començaren d'exhalar evocacions antigues, emocions dolces i indeterminades que vanament vaig intentar de
el drama. Com una inspiració, l'escena se'm presentà en una autèntica evocació dramàtica. Tot el meu realisme, del qual de vegades se m'ha acusat, ha
intactes en la seva memòria i, ara, per completar plenament l'escena de l'evocació, se les repetís en silenci. Ella mateixa, en actitud d'íntim abandó, els
dosis massisses de sentiment, dosis prudents de voluptat i tendres evocacions del tàlem matrimonial! I era realment aquella la dona que havia estimat
respiraves així... —Es deturà: era absurd entretenir-se en semblants evocacions. —Perdona que t'hagi demanat que m'esperessis... He vingut... Aquest
del seu parlar. S'expressava amb unes paraules tallants, improvisant una evocació del riu Segre, de ses primeres fonts, de les valls on corre, del
mica perquè li tenim por. Les olors tenen una extraordinària capacitat d'evocació. Cada olor pot ser un record. Només vull afegir que hem de ser ben
A Figueres veig per darrer cop el meu amic. En el breu diàleg fem evocacions històriques; cap, però, no s'adiu prou amb el nostre èxode. Els camins de
començava d'insinuar-se, constitueix l'essència mateixa del nou llibre, evocació poètica i sentimental dels indrets de Catalunya més amarats de bellesa i
per obra de Pere Salvà i de Guillem Sagrera. Ràpida visita. Punyent evocació davant la tomba de Ramon Llull, l'home més gran de la nostra nissaga.
pot ser de passat o de futur: els temps passats, les gestes pretèrites, evocacions nostàlgiques de fets gloriosos. No cal ser vell per a somiar en el
de l'afecte femení, que dóna el bon punt de dolçor a la vida. I l'evocació que feia presents tantes coses llunyanes i estimades. I el cor tan
Imatges tèrboles, records borrosos d'altre temps antic i millor. La evocació en sos llavis s'ha tornat monòtona, inexpressiva, com la melodia que
imitació directa i fidel de coses reals, únicament ens pot donar pures evocacions de realitats vistes només com a "possibles" i mancades d'una existència
l'aparença d'un conjunt, amb ambient i perspectiva, o bé també a l'evocació d'alguna cosa, d'alguna idea, a través d'un joc més o menys convencional
bé, en tot cas, no és gaire fàcil de trobar en quin sentit ho pot ésser. L'evocació de sentiments o d'estats d'esperit, per molt que a vegades hi hagi estat
que podien haver estat però que no són. Per ventura en aquell instant d'evocacions retrospectives, desfilaren per la seva ment les figures dels condeixebles
dels noms de diaris que es criden, hi ha somriures i esguards, ràpides evocacions melanconioses, adéu-siaus que tallen una aventura o en comencen una
jo penso en certs diumenges de quan era petit, fan més que compensar-me d'evocacions de visites a persones d'edat i de passeigs pels suburbis, les notes
no hagués conegut principi, com si no hagués de tenir fi. Ja sia en les evocacions del món exterior, ja en les de la figura humana, aquest esperit
alè de pau eterna que com un celestial perfum davalla de les poemàtiques evocacions del pintor poeta, fins en aquelles i tot en què, per lo commovedor del
I ¿com procedeix tècnicament en Monet per a realitzar en pintura l'evocació de semblants moments? Procedeix amb tota llibertat de mètode, adoptant un
d'ordre intel·lectual i d'ordre tècnic, que facilitin a l'artista l'evocació de l'home i de la natura, no com a realitat immediata, sinó com a
ni es volía únicament provocar una sensació més o menys viva amb intenses evocacions de l'escenari universal; sinó que, a més de tots aquests objectius,
propiament dits, ¿no resulten aquelles meravelloses figures, per l'evocació del medi en què varen viure i varen desenrotllar-se, com personificacions
l'adveniment d'aquesta pintura decorativa, meitat naturalesa, meitat evocació, que en els grans centres de l'art modern se decanta a anul·lar lo mateix

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »