×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb evocar |
Freqüència total: 2476 |
CTILC1 |
els més petits detalls de les seves complexes funcions. Li agradava d' | evocar | sovint els incidents de la victòria del marit i així l'afalagava. Va | xoll, afirmar que ets capaç d'entendre'n el xerrim? Perquè Alcestis, | evoca | -ho, aprèn-ho, amor, era, quan li abellia, i sovintejava, rampelluda i | el teu art. Quan un serpent la va matar, els teus cants harmoniosos l' | evocaven | tant i tan bé, que tothom et constrenyia a davallar al regne de les | em tanquin els ulls per sempre, la meva lucidesa, que m'ajudarà a | evocar | , entretenint-me pels meus camins ja lliures, a mesura que les atenuï el | No obstant això, el vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a | evocar | plegats antics records. Una vegada allí adquirí un edifici de planta | i en esperit sota la seva carícia. Mila, en els seus somnis, sempre l' | evocava | així. Ara, aquesta nit, mirant-lo allunyar-se, encara en la plena | Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li llagrimejaven— i l' | evocava | , l'evocava com un malson obsessionant. El veia desenrotllar-se a través | el llibre, cloïa els ulls —potser li llagrimejaven— i l'evocava, l' | evocava | com un malson obsessionant. El veia desenrotllar-se a través dels carrers | afecció. Tino Costa, mirant la guitarra a través del fum del cigarret, | evocava | ara la fina figura en els moments més deliciosos passats en la seva | i de somnis. Els passos de l'amic arrencaren Tino Costa del seu | evocar | . No sentia pena ni tristesa —si de cas, l'hauria sentida pels d'ací, per | ell; com si ell fos l'única cosa que tingués importància a la vida. Mila | evocava | les seves paraules d'una nit, aquelles paraules que no s'esborraran ja | Un quixot és, sense ambages, una simple i radical monstruositat. L'Ors | evocava | , en la seva comparança, la imatge clàssica d'Ulisses: l'astut per | oriental, més o menys autèntics, han arribat fins a nosaltres. Montaigne | evocava | , en un passatge dels /Essais\, una sèrie de títols | de llibres tipus ars amandi. Totes aquelles obres que, abans, hem | evocat | en un passatge de Montaigne, tenen avui rèpliques esponeroses, amb títols | i a tot arreu, amb partidaris en abundància. El passat que la nostàlgia | evoca | és més "còmode" i més "decent". I tanmateix... Hi hagué un erudit | llarga vesta, menant el ramat. No era una pintura religiosa, però m'ha | evocat | imatges cristianes. Sentiments de basarda, de pietat, d'horror, se'm | al poble, on parlo amb el pintor Mercadé, que treballa a la plaça: l' | evoca | amb el seu art poètic, ric d'estructura, ple d'intimitat en la llum i els | malalta, fan molta pena. Vora el gran foc encès, la senyora Esquerra | evocava | converses amb el marit absent. "Quan festejàvem i vèiem una pel·lícula | —L'home es grata la barbeta, a fons, amb una remor de canya-xiula que | evoca | camps, i sol, i vent—. Ningú no ho vol, evidentment. —L'organització ha | agradable. Quan parlava de Pere Grau, per exemple, era talment com si | evoqués | la imatge d'un vell patriarca que ha tornat, després de llargs camins de | temps intranquils però abundants i omple el seu graner. Mossèn Ferrer | evocarà | després aquests temps propicis amb una retòrica i entendridora nostàlgia: | que cedí sense protesta. La poesia que encapçala el volum de versos | evoca | sens dubte aquest moment. És molt probable que escrivís una primera | de la masia de la Creu, va existir, més o menys com hem tractat d' | evocar | -la. Potser no era bonica, o en tot cas, si de bellesa es pot parlar, | escassos esborranys de les seves memòries, ja en les cartes a Bonsoms, | evocant | els inicis de la seva amistat, malgrat que no deixa mai de dir-ne uns | recordar cada moment de la nostra amistat, cada dia més sòlida, però vull | evocar | precisament aquell instant en què hauria passat pel seu costat, sense | d'una vegada. Llavors gaudia sobretot conversant amb els qui quedaven, | evocant | amb ells records dels temps passats. La masia, en efecte, comparada amb | em va arribar la notícia. Era trista; me la donaren allà al poble, i vaig | evocar | la figura de Quico, amb tants records d'ell que tenia quasi oblidats. | de tota la terra, quan em puc recordar del seu perfil. Pas hores i hores | evocant | -lo i m'arriba aïllat, primer, sols un somriure que ho envaeix tot, que | d'explicar-te tot l'enyor, tota la melangia i la tendresa que em suposa | evocar | -te, puc escriure amb tanta fredor que he tengut relacions íntimes amb | Recórrec l'Albereda, aquells llocs familiars. Creue les nits. | Evoque | les baranes del riu. Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric. | La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra. I jo t' | evoque | dreta sobre les teues cames. Carregaven els hòmens els ventruts | del que no vàreu fer gens de cas, està clar; i | evoques | l'Albereda, les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el | terrassa. Animal de records, lent i trist animal, ara | evoques | i penses la carn fresca i suau per on les teues mans o els teus | l'escala. Foscament alenava en tots els replanells. | Evocava | altres dies; vagament evocava uns dies on encara hi havia | alenava en tots els replanells. Evocava altres dies; vagament | evocava | uns dies on encara hi havia l'esperança i la | clara en el plat de floretes, ara que no volies ni parlar ni | evocar | : contemplar solament la vella i alta imatge en un | que et deixaven la roba o les cames tan brutes. Sols | evoques | això: una mà en una mà, una paraula amable, no gentil, sols | un lent anar per uns carrers inconeguts que pel seu nom | evoques | , per tots els seus balcons." Els amants /La carn vol | que no tindrà sentit, ja saps, ni cap ni peus, però on | evocaré | els teus béns, aquells dies, la teua brusa oberta, la teua boca | paraules que parlaven d'un record en carn viva, paraules que | evocaven | les nits de gaudi i pètals, i la pornografia delirant d'uns | quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca escaleta que | evoque | i que no diré on és, encara que em torturen, encara que em | el temple de Sant Agustí, paraven autobusos, tramvies grocs. | Evoque | una plaça polsosa, d'arbres trists. Ara tot ha canviat. | València! Podria dir ben bé: Ah, tu, València meua! Perquè | evoque | la meua València. O evoque la València de tots, de | Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua València. O | evoque | la València de tots, de tots els vius i els morts, de tots els | cansament mortal. Intentava llegir. No podia llegir. | Evocava | els carrers de València. Pensava València. Mastegava València. | /Lo jorn ha por de perdre sa claror\. Ausias March Jo també | evoque | Súnion, i Carles Riba em deixa compartir la nostàlgia, una sal | volaven els coloms en el cel del crepuscle. Oh Súnion! Jo t' | evoque | , evocant aquells dies. Era la llibertat i era la plenitud, | els coloms en el cel del crepuscle. Oh Súnion! Jo t'evoque, | evocant | aquells dies. Era la llibertat i era la plenitud, i | i creuava el crepuscle, com un peix, un fulgor, i | evocàvem | cisternes, aljubs, mirant el cel, i havíem recobrat l'adorable | la qual ell anomenà Nouvelle Cythère, i la fresca literatura del navegant | evoca | les descripcions que els antics, i que l'Ariosto i Cervantes —d'aquella |
|