DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
evocar M 1 oc.
evocar V 2280 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb evocar Freqüència total:  2281 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els més petits detalls de les seves complexes funcions. Li agradava d'evocar sovint els incidents de la victòria del marit i així l'afalagava. Va
xoll, afirmar que ets capaç d'entendre'n el xerrim? Perquè Alcestis, evoca-ho, aprèn-ho, amor, era, quan li abellia, i sovintejava, rampelluda i
el teu art. Quan un serpent la va matar, els teus cants harmoniosos l'evocaven tant i tan bé, que tothom et constrenyia a davallar al regne de les
em tanquin els ulls per sempre, la meva lucidesa, que m'ajudarà a evocar, entretenint-me pels meus camins ja lliures, a mesura que les atenuï el
No obstant això, el vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a evocar plegats antics records. Una vegada allí adquirí un edifici de planta
i en esperit sota la seva carícia. Mila, en els seus somnis, sempre l'evocava així. Ara, aquesta nit, mirant-lo allunyar-se, encara en la plena
Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li llagrimejaven— i l'evocava, l'evocava com un malson obsessionant. El veia desenrotllar-se a través
el llibre, cloïa els ulls —potser li llagrimejaven— i l'evocava, l'evocava com un malson obsessionant. El veia desenrotllar-se a través dels carrers
afecció. Tino Costa, mirant la guitarra a través del fum del cigarret, evocava ara la fina figura en els moments més deliciosos passats en la seva
i de somnis. Els passos de l'amic arrencaren Tino Costa del seu evocar. No sentia pena ni tristesa —si de cas, l'hauria sentida pels d'ací, per
ell; com si ell fos l'única cosa que tingués importància a la vida. Mila evocava les seves paraules d'una nit, aquelles paraules que no s'esborraran ja
Un quixot és, sense ambages, una simple i radical monstruositat. L'Ors evocava, en la seva comparança, la imatge clàssica d'Ulisses: l'astut per
oriental, més o menys autèntics, han arribat fins a nosaltres. Montaigne evocava, en un passatge dels /Essais\, una sèrie de títols
de llibres tipus ars amandi. Totes aquelles obres que, abans, hem evocat en un passatge de Montaigne, tenen avui rèpliques esponeroses, amb títols
i a tot arreu, amb partidaris en abundància. El passat que la nostàlgia evoca és més "còmode" i més "decent". I tanmateix... Hi hagué un erudit
llarga vesta, menant el ramat. No era una pintura religiosa, però m'ha evocat imatges cristianes. Sentiments de basarda, de pietat, d'horror, se'm
al poble, on parlo amb el pintor Mercadé, que treballa a la plaça: l'evoca amb el seu art poètic, ric d'estructura, ple d'intimitat en la llum i els
malalta, fan molta pena. Vora el gran foc encès, la senyora Esquerra evocava converses amb el marit absent. "Quan festejàvem i vèiem una pel·lícula
—L'home es grata la barbeta, a fons, amb una remor de canya-xiula que evoca camps, i sol, i vent—. Ningú no ho vol, evidentment. —L'organització ha
agradable. Quan parlava de Pere Grau, per exemple, era talment com si evoqués la imatge d'un vell patriarca que ha tornat, després de llargs camins de
temps intranquils però abundants i omple el seu graner. Mossèn Ferrer evocarà després aquests temps propicis amb una retòrica i entendridora nostàlgia:
que cedí sense protesta. La poesia que encapçala el volum de versos evoca sens dubte aquest moment. És molt probable que escrivís una primera
de la masia de la Creu, va existir, més o menys com hem tractat d'evocar-la. Potser no era bonica, o en tot cas, si de bellesa es pot parlar,
escassos esborranys de les seves memòries, ja en les cartes a Bonsoms, evocant els inicis de la seva amistat, malgrat que no deixa mai de dir-ne uns
recordar cada moment de la nostra amistat, cada dia més sòlida, però vull evocar precisament aquell instant en què hauria passat pel seu costat, sense
d'una vegada. Llavors gaudia sobretot conversant amb els qui quedaven, evocant amb ells records dels temps passats. La masia, en efecte, comparada amb
em va arribar la notícia. Era trista; me la donaren allà al poble, i vaig evocar la figura de Quico, amb tants records d'ell que tenia quasi oblidats.
de tota la terra, quan em puc recordar del seu perfil. Pas hores i hores evocant-lo i m'arriba aïllat, primer, sols un somriure que ho envaeix tot, que
d'explicar-te tot l'enyor, tota la melangia i la tendresa que em suposa evocar-te, puc escriure amb tanta fredor que he tengut relacions íntimes amb
Recórrec l'Albereda, aquells llocs familiars. Creue les nits. Evoque les baranes del riu. Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric.
La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra. I jo t'evoque dreta sobre les teues cames. Carregaven els hòmens els ventruts
del que no vàreu fer gens de cas, està clar; i evoques l'Albereda, les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el
terrassa. Animal de records, lent i trist animal, ara evoques i penses la carn fresca i suau per on les teues mans o els teus
l'escala. Foscament alenava en tots els replanells. Evocava altres dies; vagament evocava uns dies on encara hi havia
alenava en tots els replanells. Evocava altres dies; vagament evocava uns dies on encara hi havia l'esperança i la
clara en el plat de floretes, ara que no volies ni parlar ni evocar: contemplar solament la vella i alta imatge en un
que et deixaven la roba o les cames tan brutes. Sols evoques això: una mà en una mà, una paraula amable, no gentil, sols
un lent anar per uns carrers inconeguts que pel seu nom evoques, per tots els seus balcons." Els amants /La carn vol
que no tindrà sentit, ja saps, ni cap ni peus, però on evocaré els teus béns, aquells dies, la teua brusa oberta, la teua boca
paraules que parlaven d'un record en carn viva, paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals, i la pornografia delirant d'uns
quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca escaleta que evoque i que no diré on és, encara que em torturen, encara que em
el temple de Sant Agustí, paraven autobusos, tramvies grocs. Evoque una plaça polsosa, d'arbres trists. Ara tot ha canviat.
València! Podria dir ben bé: Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua València. O evoque la València de tots, de
Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua València. O evoque la València de tots, de tots els vius i els morts, de tots els
cansament mortal. Intentava llegir. No podia llegir. Evocava els carrers de València. Pensava València. Mastegava València.
/Lo jorn ha por de perdre sa claror\. Ausias March Jo també evoque Súnion, i Carles Riba em deixa compartir la nostàlgia, una sal
volaven els coloms en el cel del crepuscle. Oh Súnion! Jo t'evoque, evocant aquells dies. Era la llibertat i era la plenitud,
els coloms en el cel del crepuscle. Oh Súnion! Jo t'evoque, evocant aquells dies. Era la llibertat i era la plenitud, i
i creuava el crepuscle, com un peix, un fulgor, i evocàvem cisternes, aljubs, mirant el cel, i havíem recobrat l'adorable
la qual ell anomenà Nouvelle Cythère, i la fresca literatura del navegant evoca les descripcions que els antics, i que l'Ariosto i Cervantes —d'aquella

  Pàgina 1 (de 46) 50 següents »