×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb exèquies |
Freqüència total: 185 |
CTILC1 |
creien elegant posar-se un vel negre i assistir en actitud modesta a unes | exèquies | solemnes. Dona Obdúlia no hi mancava mai. Els funerals era quasi l'únic | dur per la indignació com si sofrís una sort terrible, ni dirà a les | exèquies | que ell exposa Sòcrates, el porta a enterrar o el sepulta. Saps prou, | de veus, sinó un orgue que hi hagués allà al lluny, cap al bruguerar. Les | exèquies | són breus. Al vespre tornen a estar arrenglerats al filat, i el vent els | de la casa. Moltes de les persones eren desconegudes: atretes per les | exèquies | s'hi havien incorporat bonament i menjaven i tenien un vas a les mans i | d'anar a Tossa amb el Guardià i dos altres frares per a celebrar les | exèquies | del pare Arnal de Puigvert i assistir a l'enterrament del seu cadàver. | elegant posar-se un vel negre i assistir, amb actitud modesta, a unes | exèquies | solemnes. Da. Obdúlia no hi mancava mai. Els funerals era quasi l'únic | veu, com s'hi va quedar el mercenari fra Sebastià Coll en ocasió de les | exèquies | de l'Excm. senyor don Fadrique Vicente de Toledo, Ossorio, Moncada... i | Seu de Barcelona el dia 27 de setembre del 1766, en les | exèquies | de la Reina Isabel de Farnesio, davalla del món sideral de les | sistema dels frisos continus— diversos símbols de la mort, a més de les | exèquies | i l'entrada a la Glòria del Sobirà difunt, en un estil heràldic, | havia pres les mesures necessàries per a assegurar-se unes decoroses | exèquies | . L'explicació és ben clara: malgrat de l'individualisme exacerbat i de | el de les draperies amb què s'endolaven les esglésies en la celebració d' | exèquies | , privilegi atorgat d'antic a la Casa de Misericòrdia. L'any 1769 | tota l'organització social religiosa. Des del bateig a les darreres | exèquies | , la parròquia registrava tots els batecs de la vida dels feligresos, en | en secret a Sant Joan, on fou enterrat, i a Santa Maria es fessin les | exèquies | . Els estrangers no catòlics que morien a Barcelona eren enterrats en un | envers els forasters —capellans i seglars— que havien assistit a les | exèquies | . Però si aquest acte de compliment lleva tota idea de simbolisme als | comprensibles, es va decidir que cadascú es flagel·lés "ad libitum". | Exèquies | solemnes Tant l'església com l'Estat, dins de l'àmbit de la seva | principis, censurava els excessos de l'ostentació en els enterraments i | exèquies | , pel que poguessin tenir de culte idolàtric i de desviament de la idea | els venerables congregants de la Bona Mort, no és d'estranyar que les | exèquies | de les persones reials tinguessin una magnificència extremada, ja que en | font, llavors, de tot poder temporal. Els elements principals de les | exèquies | règies eren el túmul, de proporcions gegantines, encarregat als millors | Sortosament, quelcom n'ha restat, perquè en les relacions impreses de les | exèquies | , en les quals es detallaven prolixament la cerimònia dels funerals i la | súbdits i altres al·legories tan del gust de l'època. De totes les reials | exèquies | la descripció de les quals han arribat fins a nosaltres, les més | amb l'arquitectura gòtica de la Catedral, on havien de celebrar-se les | exèquies | . La decoració fúnebre no es limitava al túmul, sinó que s'estenia a tot | l'oració fúnebre o panegíric del difunt era un número important de les | exèquies | , i l'elecció del predicador que havia de pronunciar-la no era cosa fàcil, | que els Dominics seguien el clàssic, i els Jesuïtes, el barroc. En les | exèquies | de què tractem es va encomanar l'oració fúnebre al Pare Ramon Foxà, de la | va obrir a Espanya l'era de les cerimònies cíviques. Si fins llavors les | exèquies | fúnebres havien estat privilegi de les persones reials i dels prínceps de | i la causa de l'execució. Al cap de mig any escàs va començar una tanda d' | exèquies | dedicades als màrtirs, que es van iniciar, el 3 de juny del | amb tot i excedir en nombre de tot el que s'havia fet fins llavors en | exèquies | . La gesta i el sacrifici dels que hom anomenà ja, per antonomàsia, | de veritat, encara que circumstancial, en comptes del simulacre de les | exèquies | de consuetud en què el fèretre era només que un símbol. El cenotafi | demostrava que llur sacrifici no havia estat estèril; però... Finides les | exèquies | , apagats els ciris i els pebeters flamejants, desmuntats l'altar de la | segurament a contracor, una Reial ordre que autoritzava les solemnes | exèquies | que es projectaven, amb l'additament que en aquestes es retessin al | de juliol del 1820 era el designat per donar començ a les | exèquies | . Seguim la descripció: "Apenas el lucero del alma ostentaba su | Tancava la comitiva un esquadró del regiment de Dragons de Pavia. Les | exèquies | fúnebres a Santa Maria no desdigueren de la fastuosa processó cívica que | mai més el general Lacy ni els projectats sepulcre i monument. Les | exèquies | solemnes, verament excepcionals, no sovintejaven molt, perquè no morien | o fingit, segons els casos. Naturalment, no havem descrit totes les | exèquies | d'importància que se celebraren durant el període que comprèn els nostres | Si deliberadament havem passat per alt molts enterraments pomposos i | exèquies | sumptuoses perquè no afegien cap nota interessant als que havem | de la reina Maria Amàlia, tercera muller de Ferran VII. Començaren les | exèquies | a l'església de la Ciutadella i seguiren en la Catedral i Santa Maria de | després totes les campanes amb tocs acompassats fins després de les | exequies | finals. Cada dia, a les dues de la tarda, es tocava a la Catedral | i la consideració dels intel·ligents, com ho demostra que en les solemnes | exèquies | que es celebraren l'any 1864 a Santa Maria de la Mar, amb motiu | a la Catedral pel P. Ramon Foxà, de la Companyia de Jesús, en les | exèquies | celebrades a la memòria de la reina Maria Amàlia de Saxònia, muller de | fúnebres que es declamaven —aquesta és l'expressió més escaient— en les | exèquies | dedicades a persones reials o personatges importants, podien | sant i figura, adornat amb flors, a la processó de Corpus. En les | exèquies | solemnes de prínceps i magnats, com en altars d'ànimes, flamejaven vasos | trisagis, sestes, oratoris, jubileus, missions, rosaris cantats, oficis, | exèquies | , festes gremials i corporatives i festivitats tradicionals i | grans i ostentosos túmuls que s'erigien als temples amb ocasió de les | exèquies | solemnes. Barrocs, doncs, eren els monuments o altars sagramentals que es | Aniversaris per les víctimes de Montjuïc en l'any 1640 Aquestes | exèquies | votades pel Consell de Cent, eren fetes a la memòria dels qui moriren en | per la seriositat de les cerimònies del culte, a excepció d'algunes | exèquies | règies, i en aquesta avinentesa no va desdir de la seva tradició, encara | temps, tèsis. Algúns s' usen sòlament en plural: Anals, esponsals, | exèquies | , anganells, i atres careixen de plural: caritat, Teología, | Però ademés pot representar els dos sons units de cs; v. g.: | exequies | i els altres dos sons també units cz, com ho veiem en examen, | x és invasora de l'esfera dels sons compostos cs, cz ( | exequies | , exemple). Té que soportar en canvi la companyía de la i, que se | corfosos en oració, reté al Creador la seva ànima". "A les seves | exèquies | solemnes varen concórrer-hi Alfons, rei de Castella, i el seu germà | d'ésser clares: els enemics d'Abu Becr afirmen que ell negligí les | exèquies | del Profeta per arrabassar la successió de mans dels Ajudadors, o nadius | contenen hi ha col·leccions d'odes inspirades per naixements, noces i | exèquies | reials. Doncs bé, qualsevol que hagi pogut ésser l'objecte d'aqueixes |
|