DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
exèquies FP 185 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb exèquies Freqüència total:  185 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

creien elegant posar-se un vel negre i assistir en actitud modesta a unes exèquies solemnes. Dona Obdúlia no hi mancava mai. Els funerals era quasi l'únic
dur per la indignació com si sofrís una sort terrible, ni dirà a les exèquies que ell exposa Sòcrates, el porta a enterrar o el sepulta. Saps prou,
de veus, sinó un orgue que hi hagués allà al lluny, cap al bruguerar. Les exèquies són breus. Al vespre tornen a estar arrenglerats al filat, i el vent els
de la casa. Moltes de les persones eren desconegudes: atretes per les exèquies s'hi havien incorporat bonament i menjaven i tenien un vas a les mans i
d'anar a Tossa amb el Guardià i dos altres frares per a celebrar les exèquies del pare Arnal de Puigvert i assistir a l'enterrament del seu cadàver.
elegant posar-se un vel negre i assistir, amb actitud modesta, a unes exèquies solemnes. Da. Obdúlia no hi mancava mai. Els funerals era quasi l'únic
veu, com s'hi va quedar el mercenari fra Sebastià Coll en ocasió de les exèquies de l'Excm. senyor don Fadrique Vicente de Toledo, Ossorio, Moncada... i
Seu de Barcelona el dia 27 de setembre del 1766, en les exèquies de la Reina Isabel de Farnesio, davalla del món sideral de les
sistema dels frisos continus— diversos símbols de la mort, a més de les exèquies i l'entrada a la Glòria del Sobirà difunt, en un estil heràldic,
havia pres les mesures necessàries per a assegurar-se unes decoroses exèquies. L'explicació és ben clara: malgrat de l'individualisme exacerbat i de
el de les draperies amb què s'endolaven les esglésies en la celebració d'exèquies, privilegi atorgat d'antic a la Casa de Misericòrdia. L'any 1769
tota l'organització social religiosa. Des del bateig a les darreres exèquies, la parròquia registrava tots els batecs de la vida dels feligresos, en
en secret a Sant Joan, on fou enterrat, i a Santa Maria es fessin les exèquies. Els estrangers no catòlics que morien a Barcelona eren enterrats en un
envers els forasters —capellans i seglars— que havien assistit a les exèquies. Però si aquest acte de compliment lleva tota idea de simbolisme als
comprensibles, es va decidir que cadascú es flagel·lés "ad libitum". Exèquies solemnes Tant l'església com l'Estat, dins de l'àmbit de la seva
principis, censurava els excessos de l'ostentació en els enterraments i exèquies, pel que poguessin tenir de culte idolàtric i de desviament de la idea
els venerables congregants de la Bona Mort, no és d'estranyar que les exèquies de les persones reials tinguessin una magnificència extremada, ja que en
font, llavors, de tot poder temporal. Els elements principals de les exèquies règies eren el túmul, de proporcions gegantines, encarregat als millors
Sortosament, quelcom n'ha restat, perquè en les relacions impreses de les exèquies, en les quals es detallaven prolixament la cerimònia dels funerals i la
súbdits i altres al·legories tan del gust de l'època. De totes les reials exèquies la descripció de les quals han arribat fins a nosaltres, les més
amb l'arquitectura gòtica de la Catedral, on havien de celebrar-se les exèquies. La decoració fúnebre no es limitava al túmul, sinó que s'estenia a tot
l'oració fúnebre o panegíric del difunt era un número important de les exèquies, i l'elecció del predicador que havia de pronunciar-la no era cosa fàcil,
que els Dominics seguien el clàssic, i els Jesuïtes, el barroc. En les exèquies de què tractem es va encomanar l'oració fúnebre al Pare Ramon Foxà, de la
va obrir a Espanya l'era de les cerimònies cíviques. Si fins llavors les exèquies fúnebres havien estat privilegi de les persones reials i dels prínceps de
i la causa de l'execució. Al cap de mig any escàs va començar una tanda d'exèquies dedicades als màrtirs, que es van iniciar, el 3 de juny del
amb tot i excedir en nombre de tot el que s'havia fet fins llavors en exèquies. La gesta i el sacrifici dels que hom anomenà ja, per antonomàsia,
de veritat, encara que circumstancial, en comptes del simulacre de les exèquies de consuetud en què el fèretre era només que un símbol. El cenotafi
demostrava que llur sacrifici no havia estat estèril; però... Finides les exèquies, apagats els ciris i els pebeters flamejants, desmuntats l'altar de la
segurament a contracor, una Reial ordre que autoritzava les solemnes exèquies que es projectaven, amb l'additament que en aquestes es retessin al
de juliol del 1820 era el designat per donar començ a les exèquies. Seguim la descripció: "Apenas el lucero del alma ostentaba su
Tancava la comitiva un esquadró del regiment de Dragons de Pavia. Les exèquies fúnebres a Santa Maria no desdigueren de la fastuosa processó cívica que
mai més el general Lacy ni els projectats sepulcre i monument. Les exèquies solemnes, verament excepcionals, no sovintejaven molt, perquè no morien
o fingit, segons els casos. Naturalment, no havem descrit totes les exèquies d'importància que se celebraren durant el període que comprèn els nostres
Si deliberadament havem passat per alt molts enterraments pomposos i exèquies sumptuoses perquè no afegien cap nota interessant als que havem
de la reina Maria Amàlia, tercera muller de Ferran VII. Començaren les exèquies a l'església de la Ciutadella i seguiren en la Catedral i Santa Maria de
després totes les campanes amb tocs acompassats fins després de les exequies finals. Cada dia, a les dues de la tarda, es tocava a la Catedral
i la consideració dels intel·ligents, com ho demostra que en les solemnes exèquies que es celebraren l'any 1864 a Santa Maria de la Mar, amb motiu
a la Catedral pel P. Ramon Foxà, de la Companyia de Jesús, en les exèquies celebrades a la memòria de la reina Maria Amàlia de Saxònia, muller de
fúnebres que es declamaven —aquesta és l'expressió més escaient— en les exèquies dedicades a persones reials o personatges importants, podien
sant i figura, adornat amb flors, a la processó de Corpus. En les exèquies solemnes de prínceps i magnats, com en altars d'ànimes, flamejaven vasos
trisagis, sestes, oratoris, jubileus, missions, rosaris cantats, oficis, exèquies, festes gremials i corporatives i festivitats tradicionals i
grans i ostentosos túmuls que s'erigien als temples amb ocasió de les exèquies solemnes. Barrocs, doncs, eren els monuments o altars sagramentals que es
Aniversaris per les víctimes de Montjuïc en l'any 1640 Aquestes exèquies votades pel Consell de Cent, eren fetes a la memòria dels qui moriren en
per la seriositat de les cerimònies del culte, a excepció d'algunes exèquies règies, i en aquesta avinentesa no va desdir de la seva tradició, encara
temps, tèsis. Algúns s' usen sòlament en plural: Anals, esponsals, exèquies, anganells, i atres careixen de plural: caritat, Teología,
Però ademés pot representar els dos sons units de cs; v. g.: exequies i els altres dos sons també units cz, com ho veiem en examen,
x és invasora de l'esfera dels sons compostos cs, cz (exequies, exemple). Té que soportar en canvi la companyía de la i, que se
corfosos en oració, reté al Creador la seva ànima". "A les seves exèquies solemnes varen concórrer-hi Alfons, rei de Castella, i el seu germà
d'ésser clares: els enemics d'Abu Becr afirmen que ell negligí les exèquies del Profeta per arrabassar la successió de mans dels Ajudadors, o nadius
contenen hi ha col·leccions d'odes inspirades per naixements, noces i exèquies reials. Doncs bé, qualsevol que hagi pogut ésser l'objecte d'aqueixes

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »