Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no creuen que vagis a missa. L'oncle, tot vermell de cara, protesta de l'	exabrupte	del nebot. —També van a missa els de Barcelona! —insisteix l'amo
que em sabia de tornar a casa! —es lamenta la noia, sense fer cabal de l'	exabrupte	de l'home. —Qui us feia les plàtiques? —demana Teresa. —El padre
decantar-me. Hi havia dies, però, en què no m'hauria costat res de fer un	exabrupte	. —M'atreveixo a dir-li —insistí aquell dia— que si vostè no se'n va
dins el cotxe. "On va el senyor?" Va estar a punt de respondre amb un	exabrupte	. Es mossegà els llavis. El senyor Cosme Aguilera tornava a casa seva, on
—Deixa'm estar tranquil·la, vés i juga amb l'Humbert! Es penedí del seu	exabrupte	i va intentar atreure el seu fill contra el seu pit. Gaspar va oposar-li
llançà un crit i va desaparèixer sota els abrigalls. Cosme proferí un	exabrupte	, però no es va moure. Incapaç d'expressions afectuoses, es limitava a
el pes del seu despit i deixés concentrar-lo. Proferí tot d'una un	exabrupte	i es va precipitar al carrer. "La meva mare no em sabria enganyar! No,
grandíssima potestat absoluta". Notem que Porcar no es lamenta de l'	exabrupte	antiforal tant com de la diferència de tracte entre uns i altres. La
jo haver vingut al món al Empalme no havia sigut nàixer, havia sigut un	exabrupte	, un acalorament, un assaig, diguem una precipitació, que havia tingut la
situacions interines, quan l'italià deixava la dispesa en un dels seus	exabruptes	, resolt a fer-se la vida ell mateix per no morir de fam a mans dels
els grans han de sentir pels petits i els petits pels grans, va tenir un	exabrupte	una mica fora de lloc. Es posà a ell mateix com exemple, però va
de parlar després d'un foll així?" El senyor Cambó pensava haver dit un	exabrupte	, però ell quedà molt satisfet en conèixer el qualificatiu que un home tan
vida vetllant uns papers que contenen descripcions administratives dels	exabruptes	particulars. A Madrid no es resol mai res! —diu la gent. Pràcticament es
seu compte! Jo, que no ho sé fer per mi, menys ho faré pels altres! L'	exabrupte	de Tristany els obrí els ulls. S'acomiadaren consirosos. Tots amagaven el
la teva voluntat, Saumell? Aquest ja havia entrat en consciència del seu	exabrupte	i de l'efecte que les seves paraules havien causat a l'amic. Sentia
que jo no tinc ganes de fer-ho més, diga'ls que em penedeixo dels meus	exabruptes	. És la bona veritat, amic. Et juro que a certs moments em trobo ridícul
s'aturà, sorprès de sentir-se ell mateix, esbalaït pel seu violent	exabrupte	. Et mira, confús, escampa la mirada a l'entorn: ningú, sinó l'aire
mala peça al teler... —I jo també... i vós també! —em respon en forma d'	exabrupte	, fent una rialla que crepita. —Vós viviu millor que aquesta gent... —I
Traspassada ja la porta, el senyor Roca se sentí dominat per un altre	exabrupte	artístico-arqueològic. —Ara que som aquí —digué—, podríem arribar-nos a
articulat o construït. Emetia un bramul sord alternat amb l'aparició d'	exabruptes	roncs i estripats d'home impotent i acorralat. Al cap de set o vuit
un punt d'incoherència: paraules soltes, deslligades, eixides en forma d'	exabrupte	, acompanyades d'una gesticulació violenta en la qual prenen part gairebé
veu forta i permanentment impostada per la retòrica. No era pas un home d'	exabruptes	, sinó un orador de raonaments. Era un racionalista. Portava una corbata
riu, diríem, excessivament. En tot cas, altres vegades havia fet aquests	exabruptes	, que donat el seu ventre eren especialment fatigosos i
d'una revolada i fugí altra vegada al bosc. Tothom s'esglaià amb aquell	exabrupte	, i van seguir-lo amb la mirada plena de desconsol. Era al cor de la nit.
en veure entrar el seu fill, i, sense dir-li res, temoroses d'un altre	exabrupte	, van deixar-lo sol i el vigilaren d'amagat pel forat del pany i per les
el personatge al botavant. Però, considerant el to desbaratat dels seus	exabruptes	, que no denotaven de cap manera una mentalitat monumental, la meva
a espantar els infants. I en veure que Seguí mai no contestava els seus	exabruptes	i que ni tansols se'l mirava, perdia la poca serenitat que li quedava.
em deien els seus ulls en aquells odiosos i terribles moments.— I amb un	exabrubte	de desesperació afegí: —I ha calgut que fos mort i amortallat perquè jo
amb ell. El senyor Racasens, per bé que molestat, simulà no haver entès l'	exabrupte	i respongué que resultaria indiscret de fer sortir la filla a deshora
mateix que a les altres. Aquesta trista visió, després del brutal	exabrupte	de Pau Garcia, li semblava insuportable. Ja a la porta del pis, va prémer
molt de tard en tard, sota el matalàs adipós, sorgia l'arravatament, l'	exabrupte	epilèptic. I llavors era capaç d'arribar a la violència de paraula i
de la seva innata humilitat, eliminà de la seva visió de les coses tot	exabrupte	presumptuós, tota vel·leïtat de singularització —aquesta tendència a
presumptuós, tota vel·leïtat de singularització —aquesta tendència a l'	exabrupte	i a la pedanteria que en l'arquitectura moderna és d'una permanència
de petites figures, de paraules vagaroses i flotants, de vegades d'un	exabrupte	destinat a les bèsties. Així i tot, les cases semblen voltades d'una roda
Després de la incoherent verbositat estival, tan gratuïta, eriçada d'	exabruptes	i d'interjeccions, una conversació lenta, en to menor, discreta, és
sense fonament ni consistència. Rèplica del Professor Dwelshauvers L'	exabrupte	del baró de Viver motivà una rèplica enèrgica i contundent del savi
fins a no deixar-ne res. Arraulida hi havia una noia sense espines, sense	exabruptes	, una noia que es quedava, ignorant que tirànicament l'empresonaven quatre
agradable eren de més bon tracte, menys donades a l'estirabot i a l'	exabrupte	, que les frigorificades, refredades i bronquítiques. Si la gent pretén,
descripcions del vestuari del seu temps, incidents escènics emocionants i	exabruptes	deliciosament còmics! Les idees que s'hi propugnen podran ésser més o
són més inquietants i occidors de l'amor veritable que no pas els	exabruptes	. Dos esposos, dos amics, no trenquen de cop i volta, ni de cop i volta
criteris. Qualque cosa havia de tenir aquell teatre per a merèixer tals	exabruptes	. Entre els que el defensaren hi havia En Gabriel Cortès, que a la vegada
fills del bosc amb els fills de la ciutat. Tanmateix, aquests	exabruptes	, o aquestes picabaralles, no enterboleixen el fet principal: el moviment
mala fe que demostra. A part del mal gust que implica tot això, aquests	exabruptes	d'avui no revelen tampoc cap novetat. El món és vell i res no hi ha nou
que hi havia hagut un alemany amb grans bigotis, més aviat propens a l'	exabrupte	i al cop de martell, que havia apuntat, en alguna ocasió, que tot és
vida militar i política d'Espartero", la qual, deixant de banda els	exabruptes	que dedica al comte de Morella —molt naturals, per altra banda, en un
tornarà i jo no desitjo que torni, però l'he escrita; diu: "Perdona l'	exabrupte	de l'altre dia. No puc suportar la gent que perd el control i et demano
desautoritza aquest senyor per a qualsevol política que no siga la de l'	exabrupte	i la discòrdia permanent. La veritat és que el PSOE diríem "modern",
abans de presentar batalla, no mereixia pas d'altres honors que els	exabruptes	de l'escrivent malgeniüt i la mitja hora diària d'espera en un vestíbul
internacional. En el curs de la nostra guerra les incomprensions i	exabruptes	del Partit Socialista Obrer Espanyol i dels seus líders en funció de
les terres? És que voleu que us les portem en safata?" El greu no era l'	exabrupte	d'un irresponsable mental, el greu era que com ell altres usaven semblant

Pàgina 1 (de 3)

50 següents