×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb exaltació |
Freqüència total: 1082 |
CTILC1 |
pel record de la dona que l'habità amb els seus somnis i amb la seva | exaltació | d'amor. Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara tal com estava en els | per això li havia parlat ell com si pregués, amb febre de tendreses i | exaltacions | , com de genolls: "Déu, que bella ets, Mila! M'estaria tota la vida així | se, i s'ho digué en veu alta (així solia fer-ho en els seus moments d' | exaltació | ), com per donar més força a la seva promesa—. Passi el que passi, he de | aquesta nit es sentia en un estat d'ànim singular: més propensa a l' | exaltació | ). De totes les facetes per què passava la passió d'ell, no era aquesta la | per a sentir-se preocupat. No: Quim Bisa no sabria comprendre-la, aquesta | exaltació | d'una nit qualsevulla de la vida, en què l'oblit ve a cercar un hom al | foll, que l'havia assaltat tantes voltes veient-lo en aquests estats d' | exaltació | , tornà a travessar ara, quasi sense voler, la seva ment. —Tu dius Mila... | a veure i tornar a esperar i anhelar, aquest perpetu estat de venturosa | exaltació | , aquest joc d'emocions inefables, no podia, era cert, eternitzar-se. | perdura l'amor —Eluard, estones de Neruda— és ja sota espècie de mera | exaltació | sensual. Així mateix s'esdevé amb la novel·la. Si el novel·lista s'ocupa | s'ha instaurat un règim aproximadament socialista s'ha anat a parar a una | exaltació | patriòtica que situa l'U.R.S.S. realment "über alles". 22 | Constantinoble. Va mostrar-se gran adversari de l'heretge Nestori, però l' | exaltació | de les seves opinions el va arrossegar també a l'error. Nestori havia | forma delata sempre una realitat. I aquesta era una nova valoració, una | exaltació | de la destresa i de l'audàcia, l'oblit d'uns vells costums que havien | pretextant malaltia. No és un pretext en realitat. L'entusiasme febrós, l' | exaltació | amb què ha viscut l'efímera vida barcelonina de Carles d'Augereau és | en res. Desgraciat! Fou cosa d'un instant, una imprudència d'aquella | exaltació | rabiosa, encesa amb la persecució a través del panissar. Borra tenia la | de despertar i que somniaven una glòria pueril. En aquest moment no hi ha | exaltació | , ni perfum carregat, ni paradís de farsa. Només hi ha un Tahití autèntic: | l'Àfrica o a les selves americanes, no són pas fets per habitar la tèbia | exaltació | d'aquests paisatges oceànics. Els insectes, a Tahití, són tronats i | napoleònica a Madrid i l'abdicació dels Borbons a la Corona espanyola. D' | exaltació | patriòtica, n'hi hagué, ben cert, sobretot en el sentit d'oposició a unes | és això? Doncs ja l'has vista. Ara què vols? /Xela\. [(Amb | exaltació | .)] Que davant d'ella m'escupis a la cara, que em diguis que em tens | escoltis. I a mi tampoc, no em sents? /Xela\. [(Amb una gran | exaltació | .)] Que vingui, sí, que vingui, que vinguin, que vinguin tots, que | en quedar-te. Ernestina. [(Amb una inexplicable | exaltació | .)] Desitjo restar sola, Merceneta. Per Déu! Si tu ho sabessis, em | totes les formes de continuïtat possibles, que sembla voler ésser una | exaltació | de tota realitat contínua. Gens estrany, doncs, que quan Eugeni d'Ors | ésser, perquè l'accentuació d'aquesta tendència equival a l'accentuació i | exaltació | de la seva vida. El català es sent segur de si mateix quan té consciència | en efecte, que estimen i àdhuc exalten el treball, però aquesta estima i | exaltació | condueixen directament a una divinització del treball mateix, a una | que semblen contraposar-se contínuament tant a l'orgia de la raó com a l' | exaltació | del sentiment. Ara bé, la concreció, que sembla per una banda defugir tot | la vida de la qual no hi cap la ironia. Sorgeix aleshores la desmesura, l' | exaltació | , el deliri. La seva fe —si pot anomenar-se fe— s'aboca indistintament a | oscil·lar entre la deformació i la còpia, entre la indiferència i l' | exaltació | , entre la desesperació i el fanatisme. La ironia és aleshores, com ja he | que als mobles donava el seu marit. Un cop desaparegut don Tomàs, i l' | exaltació | fatxendosa i patètica que don Tomàs gastava amb tot el que feia | individualista aportada pel Renaixement: els protestants, però, desvien l' | exaltació | de l'individu, que l'Humanisme ennoblia, per encarar-lo una altra vegada | , intenta el sacrifici. Se'l mereix. —Laura! —només sap dir Pere, amb una | exaltació | continguda, com si digués qui sap quina grandesa. —Sí!: és adorable; ja | desdenyosa aviva tot d'una la vigoria de la muller de Tomàs. Protesta amb | exaltació | creixent: —Doncs, cada dia estic més agraïda a Nostre Senyor que m'hagi | l'arraconament, gairebé fins a l'ostracisme, pels seus mateixos, i l' | exaltació | al poder més brillant de totes; el comandament dictatorial als dits i el | d'un Roosevelt malalt; el temor al desastre, afrontat i superat, l' | exaltació | del triomf i l'acceptació d'una superioritat quantitativa dels Estats | altra volta en la cadira ab lo panteig de qui ha fet un esfors suprém. L' | exaltació | l' aufegava, l' esperit se li tenía per un fil, y, en mitj d' aquell | aquellas resolucions tan fermas y terminants presas per la cusidora en la | exaltació | de la gelosía, havían sucumbit avans de clarejar, després d' haver | del diable, y en Lluís no n' ha de fer cas.— Un dia en una de tas | exaltacions | me suposavas per la meva fredor incapás de servirte en un moment d' | prechs y fins obras eran inútils. La Toneta trobava forsas en l' | exaltació | de son sentiment y, no eran bastants las de la Madrona pera arrancarli la | fer la distinció en les meves pràctiques. En fi, que vaig passar un any d' | exaltació | retòrica i poètica que em salvava, en part, de lliurar-me a la disbauxa | i dures que em feien caure vençut. Passava amb una facilitat absurda de l' | exaltació | frenètica al més negre abatiment. Tot era desordre sentimental dintre | la manca d'equilibri i que saltava amb una rapidesa absurda de l' | exaltació | més frenètica al més negre abatiment. Explicaré una d'aquestes crisis amb | foren periòdiques. Després d'un seguit de dies bons, plens de joia i d' | exaltació | —ja parlaré de l'exaltació— tornava la depressió com una llosa que jo no | d'un seguit de dies bons, plens de joia i d'exaltació —ja parlaré de l' | exaltació | — tornava la depressió com una llosa que jo no tenia prou força per a | excusa. No anava prop d'ells fins que tornaven l'embriaguesa i l' | exaltació | . Però les angoixes, me les passava sempre sol. Companys Després d'una | durant la joventut, el ferment més actiu —i també el més sa de la meva | exaltació | . Ens vèiem cada dia. Sovint dues o tres vegades. Hi havia nits que em | paraules rudes d'home que ha viscut, amb les quals solia calmar l' | exaltació | d'aquells frenètics que l'envoltaven. Un sentiment fi, pregon, em | deixà el cor ple de fel. Odiava tothom. Vaig tornar a Barcelona amb una | exaltació | terrible. Semblava que se m'haguessin esvaït per sempre tristeses i | les prescripcions del metge. Anaven minvant les crisis de sentiment. L' | exaltació | durava períodes llargs. A la duresa forta del meu pare que m'havia | experimenta sovint una joia intensíssima que no és altra cosa que l' | exaltació | de la descoberta, la trasbalsadora voluptat de trobar les coses per ell | les millors qualitats de tots tres i per a la qual tot era motiu d' | exaltació | . Cadascun de nosaltres tenia molts defectes, però l'esperit de la nova | darrera el nostre carro triomfal. Primer que tota altra cosa, la nostra | exaltació | era una exaltació de dignitat humana. Aquest fou el nostre romanticisme. | carro triomfal. Primer que tota altra cosa, la nostra exaltació era una | exaltació | de dignitat humana. Aquest fou el nostre romanticisme. No era un | M'hi acostaré per capes successives, com qui fa una pintura. No era | exaltació | , com abans, ni era tampoc orgull. Participava, tanmateix, d'aquests dos |
|