Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pel record de la dona que l'habità amb els seus somnis i amb la seva	exaltació	d'amor. Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara tal com estava en els
per això li havia parlat ell com si pregués, amb febre de tendreses i	exaltacions	, com de genolls: "Déu, que bella ets, Mila! M'estaria tota la vida així
se, i s'ho digué en veu alta (així solia fer-ho en els seus moments d'	exaltació	), com per donar més força a la seva promesa—. Passi el que passi, he de
aquesta nit es sentia en un estat d'ànim singular: més propensa a l'	exaltació	). De totes les facetes per què passava la passió d'ell, no era aquesta la
per a sentir-se preocupat. No: Quim Bisa no sabria comprendre-la, aquesta	exaltació	d'una nit qualsevulla de la vida, en què l'oblit ve a cercar un hom al
foll, que l'havia assaltat tantes voltes veient-lo en aquests estats d'	exaltació	, tornà a travessar ara, quasi sense voler, la seva ment. —Tu dius Mila...
a veure i tornar a esperar i anhelar, aquest perpetu estat de venturosa	exaltació	, aquest joc d'emocions inefables, no podia, era cert, eternitzar-se.
perdura l'amor —Eluard, estones de Neruda— és ja sota espècie de mera	exaltació	sensual. Així mateix s'esdevé amb la novel·la. Si el novel·lista s'ocupa
s'ha instaurat un règim aproximadament socialista s'ha anat a parar a una	exaltació	patriòtica que situa l'U.R.S.S. realment "über alles". 22
Constantinoble. Va mostrar-se gran adversari de l'heretge Nestori, però l'	exaltació	de les seves opinions el va arrossegar també a l'error. Nestori havia
forma delata sempre una realitat. I aquesta era una nova valoració, una	exaltació	de la destresa i de l'audàcia, l'oblit d'uns vells costums que havien
pretextant malaltia. No és un pretext en realitat. L'entusiasme febrós, l'	exaltació	amb què ha viscut l'efímera vida barcelonina de Carles d'Augereau és
en res. Desgraciat! Fou cosa d'un instant, una imprudència d'aquella	exaltació	rabiosa, encesa amb la persecució a través del panissar. Borra tenia la
de despertar i que somniaven una glòria pueril. En aquest moment no hi ha	exaltació	, ni perfum carregat, ni paradís de farsa. Només hi ha un Tahití autèntic:
l'Àfrica o a les selves americanes, no són pas fets per habitar la tèbia	exaltació	d'aquests paisatges oceànics. Els insectes, a Tahití, són tronats i
napoleònica a Madrid i l'abdicació dels Borbons a la Corona espanyola. D'	exaltació	patriòtica, n'hi hagué, ben cert, sobretot en el sentit d'oposició a unes
és això? Doncs ja l'has vista. Ara què vols? /Xela\. [(Amb	exaltació	.)] Que davant d'ella m'escupis a la cara, que em diguis que em tens
escoltis. I a mi tampoc, no em sents? /Xela\. [(Amb una gran	exaltació	.)] Que vingui, sí, que vingui, que vinguin, que vinguin tots, que
en quedar-te. Ernestina. [(Amb una inexplicable	exaltació	.)] Desitjo restar sola, Merceneta. Per Déu! Si tu ho sabessis, em
totes les formes de continuïtat possibles, que sembla voler ésser una	exaltació	de tota realitat contínua. Gens estrany, doncs, que quan Eugeni d'Ors
ésser, perquè l'accentuació d'aquesta tendència equival a l'accentuació i	exaltació	de la seva vida. El català es sent segur de si mateix quan té consciència
en efecte, que estimen i àdhuc exalten el treball, però aquesta estima i	exaltació	condueixen directament a una divinització del treball mateix, a una
que semblen contraposar-se contínuament tant a l'orgia de la raó com a l'	exaltació	del sentiment. Ara bé, la concreció, que sembla per una banda defugir tot
la vida de la qual no hi cap la ironia. Sorgeix aleshores la desmesura, l'	exaltació	, el deliri. La seva fe —si pot anomenar-se fe— s'aboca indistintament a
oscil·lar entre la deformació i la còpia, entre la indiferència i l'	exaltació	, entre la desesperació i el fanatisme. La ironia és aleshores, com ja he
que als mobles donava el seu marit. Un cop desaparegut don Tomàs, i l'	exaltació	fatxendosa i patètica que don Tomàs gastava amb tot el que feia
individualista aportada pel Renaixement: els protestants, però, desvien l'	exaltació	de l'individu, que l'Humanisme ennoblia, per encarar-lo una altra vegada
, intenta el sacrifici. Se'l mereix. —Laura! —només sap dir Pere, amb una	exaltació	continguda, com si digués qui sap quina grandesa. —Sí!: és adorable; ja
desdenyosa aviva tot d'una la vigoria de la muller de Tomàs. Protesta amb	exaltació	creixent: —Doncs, cada dia estic més agraïda a Nostre Senyor que m'hagi
l'arraconament, gairebé fins a l'ostracisme, pels seus mateixos, i l'	exaltació	al poder més brillant de totes; el comandament dictatorial als dits i el
d'un Roosevelt malalt; el temor al desastre, afrontat i superat, l'	exaltació	del triomf i l'acceptació d'una superioritat quantitativa dels Estats
altra volta en la cadira ab lo panteig de qui ha fet un esfors suprém. L'	exaltació	l' aufegava, l' esperit se li tenía per un fil, y, en mitj d' aquell
aquellas resolucions tan fermas y terminants presas per la cusidora en la	exaltació	de la gelosía, havían sucumbit avans de clarejar, després d' haver
del diable, y en Lluís no n' ha de fer cas.— Un dia en una de tas	exaltacions	me suposavas per la meva fredor incapás de servirte en un moment d'
prechs y fins obras eran inútils. La Toneta trobava forsas en l'	exaltació	de son sentiment y, no eran bastants las de la Madrona pera arrancarli la
fer la distinció en les meves pràctiques. En fi, que vaig passar un any d'	exaltació	retòrica i poètica que em salvava, en part, de lliurar-me a la disbauxa
i dures que em feien caure vençut. Passava amb una facilitat absurda de l'	exaltació	frenètica al més negre abatiment. Tot era desordre sentimental dintre
la manca d'equilibri i que saltava amb una rapidesa absurda de l'	exaltació	més frenètica al més negre abatiment. Explicaré una d'aquestes crisis amb
foren periòdiques. Després d'un seguit de dies bons, plens de joia i d'	exaltació	—ja parlaré de l'exaltació— tornava la depressió com una llosa que jo no
d'un seguit de dies bons, plens de joia i d'exaltació —ja parlaré de l'	exaltació	— tornava la depressió com una llosa que jo no tenia prou força per a
excusa. No anava prop d'ells fins que tornaven l'embriaguesa i l'	exaltació	. Però les angoixes, me les passava sempre sol. Companys Després d'una
durant la joventut, el ferment més actiu —i també el més sa de la meva	exaltació	. Ens vèiem cada dia. Sovint dues o tres vegades. Hi havia nits que em
paraules rudes d'home que ha viscut, amb les quals solia calmar l'	exaltació	d'aquells frenètics que l'envoltaven. Un sentiment fi, pregon, em
deixà el cor ple de fel. Odiava tothom. Vaig tornar a Barcelona amb una	exaltació	terrible. Semblava que se m'haguessin esvaït per sempre tristeses i
les prescripcions del metge. Anaven minvant les crisis de sentiment. L'	exaltació	durava períodes llargs. A la duresa forta del meu pare que m'havia
experimenta sovint una joia intensíssima que no és altra cosa que l'	exaltació	de la descoberta, la trasbalsadora voluptat de trobar les coses per ell
les millors qualitats de tots tres i per a la qual tot era motiu d'	exaltació	. Cadascun de nosaltres tenia molts defectes, però l'esperit de la nova
darrera el nostre carro triomfal. Primer que tota altra cosa, la nostra	exaltació	era una exaltació de dignitat humana. Aquest fou el nostre romanticisme.
carro triomfal. Primer que tota altra cosa, la nostra exaltació era una	exaltació	de dignitat humana. Aquest fou el nostre romanticisme. No era un
M'hi acostaré per capes successives, com qui fa una pintura. No era	exaltació	, com abans, ni era tampoc orgull. Participava, tanmateix, d'aquests dos

Pàgina 1 (de 22)

50 següents