DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
exaltar V 1238 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb exaltar Freqüència total:  1238 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i, a vegades, Tino Costa, ja entre els vapors de l'embriaguesa, exaltat per l'alegria, es posava a cantar amb ell, i acabava per alçar-se i posar-
El pensament semblava escapar-se-li; la feblesa li guanyava el cervell, l'exaltava. A vegades, Mila anava tan enfundada amb la seva idea, tan fora d'ella,
"nacionalisme" —de càtedra o de revolta, centrípet o centrífug— exalta la societat europea, les dues sèries de pobles que acabo d'apuntar
a Nagasaki, i un altre de la cervesa Aorai, pròpia del país, exaltada per un cartell romàntic, amb verds de crom i blaus de Prússia, que volen
per les ulleres de conxa, no perdia una paraula. Dona Obdúlia s'anava exaltant tota sola, com els oradors. Na Maria Antònia, somrient amb discreció, la
que se llama Doña Obdulia y tiene las manos finas\. Dona Obdúlia s'exaltava: —¡Mirau aquest escarabat! Hala, heu de veure això. ¡Sabeu que hi està,
anomenada per' entendre's—, la qual l'atia, el dirigeix, l'exalta; i posa en joc, dispara desenfrenadament
pura criatura de la Providència, a qui tempten i exalten tan misteriosament frare diabòlic, compte
encongit, que he passat Freud, i em veig venir quan m'exalta una llum agònica de vehemència catòlica (en el sentit
sí; es comprèn... Gràcies, Pepe, gràcies. Pepe. Jo m'exalto davant les injustícies socials. Els més dignes de llàstima són els del
la totalitat de la vida. Hi ha pobles, en efecte, que estimen i àdhuc exalten el treball, però aquesta estima i exaltació condueixen directament a una
et trobo tan ridícula, em fas tan fàstic... A mesura que Guillem s'anava exaltant i la llengua se li anava tornant crua, la Baronessa vídua acostava el seu
que a França es mantingués la polèmica i que, en definitiva, els qui van exaltar Zola no hagin tingut tota, tota la raó, és massa evident que els
la primera entrevista, esperonat per la privació d' un contacte freqüent, exaltat per las ilusions que l' imaginació congría en los carácters apassionats,
no hi ha tercers, no hi ha trapacerías d' estranys! —feu la Toneta, exaltantse y aixecant la veu com una persona ordinaria.— Jo, jo meteixa ho he
del mateix modo que la treya fora de sí l' ofensa ó la gelosía, l' exaltava l' amor correspost. Son cor era d' aquells que passan del plor al cant y
causas per la remor borbollosa d' aquell riu que removentli 'ls nervis li exaltava l' imaginació, trobá demunt de la seva taula una carta procedent de
tots perderen lo seny, ningú obrava per rahó; una obstinació instintiva, exaltada per la resistencia, com la del irat que 's bat contra un obstacle
ajudavan las obras y la lluyta esgarrifadora que sostenía aquella mare exaltava tots los cors, lluny d' enténdres uns y altres, la confusió era major per
ahont havía topat, sinó á terra. En Llassada que, si s' havía entretingut exaltantlos, no perdé un moment sa prudencia, se maravellava de véurel tan
—És obra de c...! Callís brandava la testa consirosament. L'energumen s'exaltava: —Cal fer l'obrer conscient. I, en general, l'obrer no en vol ser,
que, segons teníem entès, atacava la concepció llibresca de la poesia, exaltava la lliure individualitat i era un terrible burxador de consciències, i un
volia era viure... Viure amplament, intensament! A mesura que parlava m'exaltava; la imatge de la meva amiga em passava pels ulls, i quan deia: "viure
meus mals. Era, com si diguéssim, el meu mal sagrat que em devorava i m'exaltava ensems i em feia viure en un desequilibri constant. Era una ambició que
sarnós que la quitxalla del carrer pot apedregar impunement. Però quan s'exaltava, jo era un déu. Davant la gent apareixia el gosset humil. Oh, quin
gent. Tornava a rebre i a pegar. Hi trobava gust, com en un deport. M'hi exaltava. Em semblava que havia nascut per a aquesta mena de coses. Per a lluitar
vegades havien estat ben insignificants i grises. Però les narracions m'exaltaven a mi mateix per l'excitació que produeix el treball de la imaginació i
joia del seu cor i es posarà malalt d'exaltació. I no farà sinó sofrir, exaltar-se i exasperar-se tota la vida sense haver comprès res del joc de la
esgotar les experiències humanes. I aquesta prova que ara vaig a fer m'exalta l'ànima, me l'emplena de fortitud. Sé que no falliré perquè estic
això. Tot el que vulgueu. Potser eren el resultat de la meva propensió a exaltar-me, a embriagar-me, i ara es produïa la màxima exaltació, la màxima
ésser; faig de la meva voluntat el que jo vull". Aquests pensaments m'exaltaven. Tota la meva joventut fou agitada per la preocupació d'ésser un home
que sigui segons el nostre somni. En canvi, la realitat difícilment ens exalta. En el millor cas ens conforma. Era també que cada dia m'anava acostant
n'extreia una immensa força. Era tan lluny de l'agressivitat que m'havia exaltat un vespre, en una taverna, pocs dies després d'haver deixat Avinyó, quan
capacitat de reacció, de sensibilitat i de transfiguració és el que m'exalta, m'afua, em porta a voluptats extremes que no em dóna cap altre excitant
hi cauré més. És millor l'absenta, és més apassionant robar. L'absenta t'exalta més la imaginació, és més poètica. Robar és més intel·ligent. La
créixer entre els prats muntanyencs i els negres avetars, sentir com t'exaltes amb la teva creixença i saltes escumejant els penyals dins les altes
ha de conèixer. Aquestes idees que em produïen una immensa alegria i m'exaltaven sense torbació, em tenien pres pel coll i sotmès a l'embriaguesa dels
Les postisses inciten, inviten, criden les parelles. El repic, frenètic, exalta l'home, arbora la dona, posa de punta els nervis; les camallades es fan
meva! [(Va á caure y lo Timbaler la sosté.)] Timb· [(Exaltant se al veure á Julia en sos brassos.)] Per Deu. Mal s' ensorri aquesta
completament boja. Julia. ¿Boja? Es cert. Ton. [(exaltantse)] Y criminal. Filla sens amor ni honra, puig tals dictats se mereix
. ¿Y ho vols dubtar? Jo li he dit que t' estimaba, y tant aixó l' ha exaltat, que per venjarse y ferirme m' ha vingut á recordar l' odi que 'm tindrá
Tan vilment? Roch· Sí. [(esforsantse)] Julia. Se'us exalta la cara [(no creyentho)] (Potsé 'n treuré l' aygua clara tractantlo
produheix al cor lo seu obstacle, y com si no fos boja avuy ma pensa t' exaltas al ressó de mas paraulas. Timb· No, no. Jo també veitg aquí un
Tano. ¡Quin mosso! Sempre parla de dinés ó de menjá. Aixó m'exalta! sentí cridá 'l que 'm fa falta encare 'm molesta mes. No sentint aquell
quin palpís que 'n sortiria! Ser caníbal es un fástich, pero la gana m' exalta, y per menjarse una galta no crech que hi hagi cap cástich. Y haberme d'
autors predilectes amb un rictus irònic, com si l'haguessin enganyat o exaltat arterament. "I t'imagines haver-ho llegit tot, que arribaries a ser
Ràbia, pietat, odi, despit: una agitada barreja de sentiments l'exaltaven i l'abatien alhora. No gosava avançar. Esperava impacient l'arribada del
la meva lògica, l'abandó de part meva i la teva soledat, transfigurada i exaltada per la influència del paisatge, justificava que ell i tu us escrivíssiu.
la seva gratitud fóra abraçar-la davant dels fills, trobar paraules que exaltessin les seves virtuts i aquella grisa abnegació de santa. —No, anireu tots
abandonava l'altar mentre l'orgue els acomiadava amb una marxa que exaltava l'alegria de viure. La llum quasi estrident del defora, emmarcada per

  Pàgina 1 (de 25) 50 següents »