Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la que més emoció li despertava. Quan l'abraçava així, amb força i amb	exaltada	ardor, la transportava; quan, tenint-la estreta contra el seu costat, li
i de les seves preocupacions, es manifestà amb aquella alegria una mica	exaltada	, insana, que de temps en temps, cada vegada més rarament, li agafava
ni amb un amor més pur. Ell se l'asseia als genolls, començava a parlar	exaltat	, i l'habitació on es trobaven semblava, amb les seves paraules,
hauria volgut sentir-se-la cremar per única i darrera vegada en la més	exaltada	felicitat que ànima humana hagi pogut gaudir sobre la terra; després,
gernació que brama a l'estadi, passeja o s'entafora al cinema, les turbes	exaltades	i el plàcid seguici d'un enterrament, són, per a nosaltres, "la gent". I
com una tonada tendra i apagadissa de Rameau, i un rossinyol, Chopin	exaltat	, líric. Un cucut hi afegia, ara i adés, la dolça monotonia incansable.
i el seu secretari, Eulogi. Dioscor, bisbe d'Alexandria i partidari	exaltat	d'Eutiques fou nomenat cap del concili. Hi foren violades totes les
ningú, sinó la brivalla que té poques diversions i els va a rebre	exaltada	al Portal Nou. Crida i llagrimeja perquè res no hi ha que inciti més a
Com era en realitat Luciènne? En aquest temps Jeroni en parlava amb una	exaltada	alegria i és evident que Luciènne el va fer feliç, i és evident també que
Oh Súnion! La pantalla oferia una Súnion d'una sal	exaltada	, de vida i llibertat, de possibilitats lluminoses de viure.
Súnion, i Carles Riba em deixa compartir la nostàlgia, una sal	exaltada	. El teu cos em féu lliure, o tu em vares fer lliure.
la costa, i el malva lívid de les aigües, ha produït un tros de pintura	exaltada	i frenètica, només comparable a aquelles glòries de violetes de Parma, de
és el progrés material dut a les darreres audàcies i a les follies més	exaltades	. L'altre element és la indòmita naturalesa del tròpic a una temperatura
però la beguda ha estat intensíssima; la visió d'aquest món torturat i	exaltat	copsada des dels aires es neteja, es concreta i es refresca. L'angúnia
la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal	exaltada	, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
més pura, si hi era, i ens acuités el Temps, i el pensament,	exaltat	sobre l'escuma errabunda, engendrés ocells sense nombre
llei passant elles a la part dels homes. Tal volta alguna mallorquina	exaltada	les imita. Però el barri antic no se n'adona. Els senyors, els canonges i
sastre del carrer d' en Roig... Uy, quín capet, quína imaginació més	exaltada	la teva. Te cal algun calmant, noya, te cal algun calmant!— La Toneta
Més bona que 'l pá; peró una pólvora. —Ho agafa tot ab entusiasme, eh? Es	exaltada	? —Uy, no 'm parlém! Si hi havía un malalt á casa, s' hi tirava de
traure desseguida, corrents, corrents; —feu de sobte la Toneta ab veu	exaltada	. —Res d' aixó, dona, res d' aixó. No 't fiquis caborias al cap... Cóm
tossuda que may. Ab lo cor agitat, los ulls fets brasas, l' imaginació	exaltada	, l' estudiant seguí sa conquista per las fosquedats dels carrers de
amb els seus versos i l'estimaran les dones. Així torno al meu poble,	exaltat	. No vull saber que m'han aprovat per misericòrdia. Ignoro encara que
col·loquis. Jo era massa ingenu per a això. Li deia tot de belles coses	exaltades	; ella somreia, la creia tan enamorada com jo i me'n tornava feliç. Vaig
m'he separat d'ell consolat i enfortit. Afigureu-vos, doncs, per a mi,	exaltat	de mena, si aquest amic havia d'ésser, durant la joventut, el ferment més
—I la policia! Recordeu que sou perseguit... Ell rigué, vermell,	exaltat	, i continuà dansant. Uns quants dies més tard era a la presó. Dels
de la seva existència al·lucinada! Vida i poesia Jo sortia terriblement	exaltat	del contacte amb aquesta atmosfera. De vegades trontollaven els meus
pensaments. Als darrers paràgrafs, en canvi, havia posat la meva ànima	exaltada	. Vaig cursar la carta. Uns quants dies després rebia una ordre del cap de
fúria, sinó alegria i delit. —El vull veure! El vull veure! —vaig cridar	exaltat	, per necessitat de cridar, però joiós de la possibilitat que ell em
jo, a dreta llei, havia d'ésser l'acusador, i ell, l'acusat. —Està	exaltat	de tal manera, que no sap què es diu —exclamà el jutge amb bonhomia. Em
personal. Es deia /L'home dels ulls blaus\, i era una cosa	exaltada	, com l'autor. L'home dels ulls blaus tenia una terrible puixança de
terriblement inquiets, sentimentals, eròtics, pessimistes, retòricament	exaltats	o olímpics, segons que aquells darrers dies hagués fet la papallona
després d'haver acompanyat les nostres corrues. Em veia sovint tan	exaltat	, que solia dir-me: —Vostè acabarà boig o serà alguna cosa. En plena
endevinant que les excitacions que m'enervaven provenien de les meves	exaltades	aspiracions, m'indicà la conveniència d'un absolut repòs intel·lectual.
sembla recordar que jo els feia l'efecte d'un rústec, d'un salvatge tan	exaltat	com ignorant, i que m'acceptaven perquè tenia l'aire d'un bon noi. De
els estreps. Cridava la fe en mi mateix, en el triomf dels forts, dels	exaltats	i dels joiosos; negava tot allò que no s'avenia amb el meu temperament i
un incaut, com ho he estat tota ma vida. Quant a ella, la meva joventut	exaltada	li va fer gràcia, i prou. No m'entretindré a donar gaires detalls de
amb una gran facilitat dintre els medis que travessava. Entre els nostres	exaltats	em vaig fer anarquista; entre els vagabunds de les carreteres de França,
apuntava als ulls com un fluid nerviós i tot ell prenia una estranya vida	exaltada	que no li hauríeu vist sinó allí. Després, a poc a poc, com si els nervis
la meva fe en el meu esdevenidor d'artista, com feia en els moments més	exaltats	i enlluernadors de confiança en mi mateix. I, dada curiosa, tot provant
d'impaciència. Tota la joia de la revetlla vibrava dintre meu. Em sentia	exaltat	, sense una ombra de malenconia. L'oncle i el nebot s'embarcaren al llagut
de les emocions, gaudis més serens i enfortidors que els de l'ànima	exaltada	o apassionada. Començava a sentir el gust de veure i de conèixer. L'aire
jove, amb vel·leïtats d'intel·lectual, rosadet, ulls ingenus i fogosos,	exaltat	, amb l'inconfusible accent lleidatà. Tots ells tacats del mal de l'època,
el mestre d'estudi resistia bravament. —Jo no torno a casa —cridava,	exaltat	d'entusiasme llibresc. —La necessitat fa l'home. Mentre tinguem una
les meves paraules, llurs esguards clavats en el meu rostre, embadalits,	exaltats	, oblidats del vi, de la son, de les fatigues de la jornada. No pensaven
ja sentia la seva fugacitat, d'on provenia el meu estat desficiós i	exaltat	alhora. No fou, doncs, una beatitud com altres vegades, sinó una delícia
aquesta filosofia. M'interessa, aquest home. Res més lluny d'ell que un	exaltat	, que un turmentat. Conec que em fa bé el tracte amb aquest home. La seva
varen deixar los talers y 'm rodejaren. —Si, —deya jo, cada vegada mes	exaltada	:— vull que sapigueu qui es l' Esparver... Aquest home volia que jo
montat, vaig acabar per ser lo que, en los temps que correm, ne diuhen un	exaltat	, un esbojarrat...— Al veure lo bon home que sas paraulas no 'ns feyan cap
senyors, y no s' espantin de lo que 'ls hi vaig á dir: en política, soch	exaltat	; soch dels de mes en llá; y en economia, vaig tambe molt endavant. En
ja dormirá ab santa calma. ¿Per qué la tinch d' estimar ab passió tan	exaltada	? [(mirant al cuarto de Julia.)] Dorm, dorm, angel del meu cor,

Pàgina 1 (de 17)

50 següents