Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tranquil·la, amb aquesta naturalitat que li crispa els nervis, que l'	exaspera	. I ell roman un instant mirant-la, i a la fi acaba per anar-se'n
un continu estat d'irritació, de profund disgust. L'obstinació d'ella l'	exaspera	, però ell l'hi imposa el seu càstig, i el càstig que li sembla millor és
la seva mare, i sempre a la seva crida responia el mateix silenci. S'	exasperava	; no sabia què fer; el seu pensament girava sense parar, amb torpitud, fix
era com si s'hagués mort, i ara la seva insensibilitat l'irritava, l'	exasperava	. La tornà a cridar: —Sileta... Li havia deixat la mà i, decantat damunt
les seves accions repel·lents tenen la possibilitat de multiplicar-se i d'	exasperar	-se en el clima d'odi, de relaxació i de pànic que aleshores es produeix.
una llarga conversa reforçada amb tot de gestos que a poc a poc els van	exasperant	, car tots dos empal·lideixen, els ulls comencen a sortir-los de les
¿Un altre àlias? Diab· ...altrament dit, el Suprem Desfaedor,	exasperat	pel poc èxit de la caça del Colom, ha ordenat, oh Caín, que fossis
Treu-t'ho del magí. Primer em tiraria al mar! Víctor. [(	Exasperant	-se.)] Així, doncs, per la pau de casa, tu creus que hem de
tot, tria't l'home que vulguis i en Tomàs no ho sabrà mai. Laura s'	exaspera	més: —Però, què hi veus, en el món, i com et figures que sóc jo
temps sobrer. Li agradava entretenir-se en jocs i magarrufes que a mi m'	exasperaven	. Quan, finalment, jo m'atrevia a tot, es sentia el trepig de la mula a
l'omplien d'una remor atabaladora i d'una atmosfera de neguit que haurien	exasperat	un sant. Jo hi anava deixant la salut i la bondat. No hi havia més remei
meva vida, per què era tan sensible a aquella criaturada? Altres dies m'	exasperava	d'haver-los esquinçats. Em feien l'efecte d'una munió de gèrmens, de
quan topava amb Xavier Viura, més fred que jo, molt més culte, que m'	exasperava	amb les seves ironies embolcallades amb frases atentes i maneres
Feia un estiu horrible, amb aquella xafogor humida, agafatosa, que	exaspera	els sanguinis. Dies ha que jo vivia exasperadament. Saltava d'una alegria
em va fer pietat. Com anava a ser cruel amb ella! Però el seu posat m'	exasperava	. M'exasperava la seva humilitat, el seu silenci, aquella mena de por que
pietat. Com anava a ser cruel amb ella! Però el seu posat m'exasperava. M'	exasperava	la seva humilitat, el seu silenci, aquella mena de por que l'atuïa, en
o ella em vencia i jo esdevenia un pobre ésser plorós com ella, o m'	exasperava	fins al punt de fer-me cridar que hauria preferit l'autoritat violenta
Sentia una gran força dintre meu. I aquesta força m'era un plaer. Fruïa d'	exasperar	-me. Veia amb il·lusió la perspectiva de ferir un home i anar a la presó.
cor i es posarà malalt d'exaltació. I no farà sinó sofrir, exaltar-se i	exasperar	-se tota la vida sense haver comprès res del joc de la vida, ni per què
d'aquí, doncs! Què esperes? Fer-te agafar? La seva tranquil·litat m'	exasperava	. —Au! Fuig tu! Marxa! Espera'm vora la carretera, a mig quilòmetre lluny
¿Volia castigar-me per tots els greuges que jo li hagués fet, o	exasperar	-me, o mofar-se del meu desemparament? Arran dels meus turmells, dins la
si sortissin de l'aigua i no hi veiessin. En conta tantes, que acaba per	exasperar	-me. Li agafo antipatia, destorba els meus pensaments; no el vull escoltar
No era covard. Cosme ho preferia. La feblesa d'un home tímid l'hauria	exasperat	. Després entrà donya Clotilde. La darrera fou Mònica. Estava esgrogueïda,
mirada de menyspreu que li adreçà el seu pare. Era sabut que aquell noi l'	exasperava	; el considerava entre els més ínfims dels obrers. Tot el que ells havien
que havia descobert altres vegades i que li arribava tan a fons, avui l'	exasperava	. —Et faig llàstima, oi? Cosme callava. Era un esplèndid pugilat per a
així vençuts: al súmmum de la fúria cal portar el Triomfant,	exasperant	-lo; i això ens acabarà; la nostra cura ha de ser no
diable que crida, i jo faig el que em diu. Cada vegada que estic a punt d'	exasperar	-me, em crida: "Balla", i ballo. I m'esbravo. Una vegada,
pedres, l'aigua, l'aire. La paraula de l'abadessa, "eternitat", m'havia	exasperat	, sentia que em queia damunt com el llaç que captura els cavalls
Quina barra! Tornaven a l'esperit de Zorbàs records terrorífics i s'	exasperava	més i més. Entre les seves dents, vacil·lants i corcades barbotejava
a la quotidiana, de la qual es distingeix només pel fet d'accentuar-ne (o	exasperar	-ne) alguns trets. Els defensors d'aquesta doctrina afirmen que tots els
vinculats a les virtuts que hom invocava per a llur explicació i que tant	exasperaven	Galileu. Si s'hagués situat en un altre punt de vista més assequible a
en silenci i es posà en guardia. Cert, el combat va ser breu. Jo estava	exasperat	per les més ferotges excitacions de tota mena, i em sentía en un sol braç
set em consumía. Va semblar-me que era designi dels meus perseguidors d'	exasperar	aquesta set —perquè el menjar del plat de terra era una vianda amanida
cop l'encén una gran ràbia contra tot allò que no acaba d'entendre bé i l'	exaspera	, i surt furiós a destruir-ho, perquè vegi tothom que ell és home que mira
del seu marit, tingut per infal·lible, els dubtes i les dilacions l'	exasperaven	. Els parents escoltaren la revelació de la muller d'En Serradell i les
quan no romania ensorrada us feia l'efecte d'un tros de beina d'espasí,	exasperant	-vos amb la seva immobilitat i amb el descar insòlit amb què us sostenia
ser humà; i, per tant, les místiques exaltacions del jove novici, més l'	exasperaven	que la convencíen; mentre que la persuassió i serenitat enclosa en la
peus. Mes tot de sobte, la convicció de la injusticia de que era víctima	exasperà	la natural altivesa del séu temperament, i, fixant sos grossos ulls
despropósits de llur enteniment, no en dubten, els manifesten, criden, s'	exasperen	i... és clar... a les hores ve la gent de seny i els engarjola. Aquí és
troballes de la seva enquesta i de turmentar-se amb dubtes i recels, que	exasperaven	la seva curiositat. Ja no va recordar-se més del seu projecte de
Qualsevol ofensa, que hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat, no l'	exasperaria	? Ah, no, els homes no saben prou de perdonar... i per això no hi tenen
previst— us heu de dormir, perquè no fer-ho ara? Però una cosa us	exaspera	, i és la precisió, la terrible luciditat amb la qual us arriben els sons.
una santa vegada! —Així, vol dir que se'l queda? —Miri, no em faci	exasperar	. —No, senyor; entesos. Quan vostè vulgui. —Què vol dir quan jo vulgui?
de l'importú. El gos era un bon rastrejador i elles començaven a	exasperar	-se, quan un embull del tràfec urbà les ha alliberades. Perdudes aquestes,
La compassió que la gent de la dispesa sentia per l'amic acabava d'	exasperar	-la. Sobretot la Lisette, amb les seves reflexions pràctiques. —No sé què
d'un captaire o d'un estanyapaelles; cridòries de carreters faceciosos o	exasperats	per alguna encallada en els sorrals del torrent, o bé el tret d'algun
feien menjar les viandes rescalfades i dessaborides, tenien la virtut d'	exasperar	-lo. Els tres sopaven silenciosos. Innocenci esguardava el seu pare amb la
veu la raó de basquejar-se per res. Però de sobte, en insistir ella, i com	exasperat	per les amonestacions i els consells de bona amiga que l'agullonaven a
i que llurs esguards s'ajuntarien en l'estelada. Aqueixa conducta del noi	exasperà	encara més el neurastènic senyor Marcel·lí. Si durava, prendria un
artistes, que no està senyalat als mapes), o que el meu pare es mori." L'	exasperava	adonar-se que la dramàtica situació no existiria, si en lloc d'Eugènia,

Pàgina 1 (de 7)

50 següents